La Molina, també a l'estiu

Que la gent de la Molina és excepcional ja ho sabíem, parlo del Centre d’Esport Adaptat. Ho he pogut comprovar aquest passat hivern on molta gent amb discapacitat hem gaudit de la professionalitat i el bon acolliment d’aquest servei que ofereix la pista d’esquí.

A l’estiu no hi ha neu, (sempre queda alguna clapa) però s’hi pot anar a passejar i a fer-hi tot tipus d’activitat a un preu excepcional. Handbike (tenen tres bicicletes de lloguer), anar en barca per l’estany que a l’hivern serveix per reforçar la neu, fent-ne d’artificial, i ara també descens amb una bicicleta especial (no té pedals perquè només és per baixar-hi).

Amb la bicicleta aquesta agafes el telecabina fins a l’alçada de 2.430 metres i allà comences a baixar per camins de cabres i plens de pedres que superes sense problemes. Durant uns 30-40 minuts baixes pel dret, gaudint d’unes vistes magnífiques de la Cerdanya, Andorra i part de França. Aquesta activitat és nova i encara està sota observació de la pròpia estació. L’Armand és l’encarregat d’acompanyar-te i d’orientar-te de com agafar els sots. Estic parlant de gent que treballa amb persones discapacitades i ho fan des de la vocació, professionalitat i l’amabilitat que un desitja i espera, procurant en tot moment per la teva seguretat i que la discapacitat no suposi tenir límits. La Mariona Masdemont, responsable del Centre d’Esport Adaptat de l’estació va comentar-me que els han donat un premi. Jo sóc dels que dic que em sembla just i molt merescut. Hem dit que hi tornarem a pujar una estona d’aquestes.

Costa Brava Accessible, presentació.

Ahir divendres va haver-hi a MIFAS una petita roda de premsa per presentar la plana web sobre l'accessibilitat de les platges de la Costa Brava. La notícia ha sortit publicada avui als dos diaris de Girona, també diferents emissores de ràdio varen interessar-se per la feina feta per part de dos socis de l'entitat. S'haurà de veure la repercussió que té aquesta informació, l'impacte que pot produir als Ajuntaments implicats. Tinc la lleugera sensació que no interessa massa el tema. Són oportunitats de negoci que en altres indrets saben aprofitar bé i aquí costa més de que tot això s'entengui. En fi, s'haurà d'anar veient. La fotografia és del moment que va fer-se la presentació. Per veure'n la web cliqueu aquí

Herois quotidians

Sarcàstica, corrosiva, genial. Ahir al vespre vaig descobrir que aquest estiu repeteixen alguns dels capitols d'Herois Quotidians, de l'Empar Moliner. M'agrada aquesta dona, com escriu i tot el que fa. Trenca esquemes i amb els temps que estem va molt bé girar-ho tot. Era el canal 33, dijous al vespre.

Veniu i aparqueu, si podeu...

No em digueu que no és original. L'he hagut de mirar bé un parell de cops, per si la que estava torta era la casa, però ja he vist que no. El reservat aquest per a persones amb mobilitat reduïda és un pèl perillós. Si aparques en aquest espai i baixes a peu tens el risc de baixar amb un fort cop de cul. Si pel contrari baixes en cadira la cosa deu ser més original, la cadira deu passar de tu olímpicament i deu arrencar-se a córrer fins al final de la baixada o del que sigui. En fi, deu haver-hi de tot, com és lògic. La foto és treta d'una web associativa de Madrid. Em penso que parlen d'un poble de la "Comunidad" que ha millorat el nombre de places reservades per minusvàlids. Jo diria que deuen tenir alguna política dirigida al nostre col·lectiu que no s'atreveixen a explicar, però vaja, veient la foto és bastant imaginable..

Cridòria rentable

Amb aquesta comèdia de la TDT puc sintonitzar molts canals de televisió. Cap que valgui especialment la pena. A Intereconomia parlen (és un dir) sovint de la problemàtica que vivim a Catalunya amb la imposició del català. En Carlos Dávila comentava no sé quin dia “sabemos la situación que estáis padeciendo los catalanes con el tema de la lengua”. No cal dir que vaig anar a dormir molt preocupat, sobretot pel padecimiento que estic visquen, innocentment.

L’endemà vaig veure que tota la ciutat de Girona estava molt amoïnada pel tema de la imposició del català a la nostra societat. La veïna feia molt mala cara, cara d’imposada. En arribar a MIFAS també feien tots cara d’haver estat imposats. Està clar que la nova Llei d’educació de Catalunya els ha canviat l’estil de vida i la nova situació no els deixa viure...

Jo sóc molt partidari de conèixer bé el castellà. No per res d’especial, sinó perquè al darrera hi ha una cultura immensa, plena d’oportunitats i sobretot perquè és fàcil d’accedir-hi. En aquests moments el dial de la ràdio hi domina el castellà. Els canals de televisió que jo agafo són en castellà gairebé tots. El cinema, no sent com hauria de ser en V.O. és en castellà bàsicament. I si surts al carrer, sempre o gairebé sempre has de fer-lo servir per qualsevol cosa, diguem-ne senzilla.

Els comentaristes d’alguns mitjans de comunicació no transmeten la preocupació pel castellà a Catalunya. Únicament fan caixa tirant d’un tema rentable, confús i fals. S’ha de destacar que s’apunta al bombardeig gent que coneix bé la situació real i per tant l'única cosa que fan és consolidar els seus espais en tertúlies on tot s’hi val. El català a Catalunya està tocat i molt tocat. Sentir el que diuen alguns d'aquests personatges és lamentable d’escoltar. Dient el que diuen i suposo que sense saber-ho, estan fent un gran favor a l'independentisme que no té preu, en fi, això és el que jo penso.

De tota manera si volen fer caixa, els faig una proposta: jo pagaré 50 euros per cada català que no sàpiga parlar castellà. I cobraré 1 cèntim d’euro per cada català que no sàpiga parlar català. Accepteu? en cas de que així sigui, prepareu la cartera...

Accessibilitat a la Costa Brava

La gent de MIFAS ha posat en marxa una web que detalla l'accessibilitat de les platges de la Costa Brava. S'està acabant de construïr. Hi falta informació que s'anirà complementant en els propers dies. Serà una eina interessant, més que tot perquè tot allò que hi posarà està verificat per dues persones que han estat fent la feina i les visites sobre el terreny. Per veure'n més informació, cliqueu aquí i no cal dir que s'accepten suggeriments.

Cop d'ull a la Minusfera, Lo Bep

Cap de setmana tranquil. He fet un cop d'ull als blocs dels companys de la Minusfera. M'encanta l'escrit que en "Lo Bep" ha fet sobre el tema dels Centres Especials de Treball. S'están negociant coses en aquests moments. N'estic fent el seguiment des de la distància, però també amb preocupació. Sembla que en el gremi de la discapacitat hi ha problemes seriosos d'interpretació, jo diria que sempre hi han estat. Ara mateix, els Centres Especials de Treball -que són empreses normals i corrents, amb totes les obligacions- depenen del Departament de Treball, i els Centres Ocupacionals, d'Acció Social i Ciutadania. Hi ha gent que ho barreja tot, alguns més que d'altres. Lo Bep en dóna pistes més concretes i en fa una aproximació molt real.

Les crisis i les situacions que provoquen s'han d'aprofitar per reforçar parets i preparar-les pels nous embats que vindran, i segurament no tot si val. Els discursos d'alguns sectors comencen a fer figa i quan es comença a tirar pedres al veí del costat és perquè segurament la raó està desenfocada. En fi, seguirem tot això i que no sigui res. No gaire res, espero.

La cursa de l'Òscar

Abans d'ahir, la tropa de MIFAS va participar en la segona edició de la Cursa per la Integració, feta a Barcelona. En general hi vam fer un bon paper. Jo la vaig fer amb handbike, a diferència de la resta que la varen córrer amb cadira de rodes o a peu. Fer la cursa amb bicicleta és igualment interessant, però jo diria que no si val gaire. Una cosa és atletisme i l'altre ciclisme, són dos esports molt diferents. No obstant això, l'esperit era passar-hi una bona estona. En acabar varen obsequiar-nos amb un entrepà de botifarra. Com que eren molt bones vaig anar a indagar d'on eren, tot dient que a Barcelona no era possible menjar una botifarra com aquelles. Del Berguedà, van contestar-me...

A la cursa hi vaig conèixer l'Òscar, un vailet de 9 anys que té importants limitacions físiques, però té la força i la valentia suficient per fer els 5.000 metres de la cursa i tot allò que li posin al davant. Vaig quedar molt impressionat del treball que està fent aquest xicot i de poder parlar-hi una mica. Va dir-me que estudiava, clar. Segurament -tot ho fa pensar- serà un home important. La força l'acompanya i em penso que arribarà lluny. M'agradaria molt que així fos. La gent que estem vinculats al món de la discapacitat física hauríem de treballar i potenciar l'esforç que representa l'Òscar. Si no en soms capaços, segurament no estem fent res que valgui la pena i en el futur ens despatxaran amb quatre botifarres mal fetes, que a més, no seran ni tan sols del Berguedà.

Carrer Cartagena de Girona

No sé com serà el carrer Girona de Cartagena, però sé com és el carrer Cartagena de Girona. Avui hi he passat en cadira de rodes. (L'he trampejat com he pogut) Després d'acabar-hi una obra nova ha aparegut un pas de vianants magnífic que jo no m'atreveixo pas a discutir. No obstant això, i sent totalment nou, he de dir que és impresentable. No podem estar pendents de si a la ciutat de Girona hi apareixen nous passos d'aquests i a més amb barreres. No només no s'estan arranjant les voreres que s'han estat suggerint, sinó que a més surten animalades com aquesta quan tot això ja fa temps que no toca.

Sortir a ballar

Segueixo una mica com puc -hi ha un gran mutisme- les operacions que s'estan duent gairebé sota les taules per reordenar el sector financer català, aquell que surt o que existeix a partir de les 10 caixes d'estalvis existents. Llegeixo que la Caixa Terrassa i Sabadell volen ajuntar-se per tirar endavant la Caixa Vallès. Els de Manresa -que sembla ser la més sanejada de totes- volen jugar-hi, però no pas a cap preu. Els d'Osona, és a dir Caixa Manlleu també hi són pel mig. En altres barriades la cosa també va de fusions o balls semblants, la Girona, Tarragona i Catalunya semblen voler ser una peça única, a l'estil Caixa Central. El ball està servit. No tenen parella, ni la busquen, o no els acaba d'agradar el que hi ha, la Penedès i la Laietana. Tot això es fa amb la mirada de lluny de "la Caixa" que no tampoc diu res. En aquest cas la gran Caixa contradiu el seu famós eslògan que diu: Parlem?

Les obres socials són les parts de l'hortet que s'està discutint. Tothom vol plantar-hi quatre tomàquets i enciams per continuar fent les amanides al seu gust. És allà on a part d'haver-hi una mica d'aigua per a regar també s'hi busca un lloc per seure i passar les hores. Els hortets són entreteniments essencials per molta gent, una manera com qualsevol altra de reposar una mica.

És difícil seguir les pautes de totes aquestes notícies perquè els diaris no en parlen gaire. Has d'anar a fer el tafaner a versions electròniques i digitals que sovint no estan gaire ben informades, fins i tot desorientades. La crisi financera portarà també un nou model de caixes d'estalvi a Catalunya. Han d'ajuntar-se per poder assumir els problemes que tenen. En el diari el PAIS posava que millor que s'ajuntin lliurement o les ajuntaran forçosament.

La meva àvia parlava sempre de la Caixa d'Orus. (jo en pensava que venia de l'or) però amb el temps vaig anar descobrint que els Orus eren una versió amorfa dels Ahorros famosos. Tot això ho segueixo perquè d'alguna manera o altra m'afecta. Les obres socials d'aquestes entitats -de vegades- reparteixen engrunes, rampoines, alguns calerots, que fem servir per tirar coses endavant. Projectes que en general són petits, però que valen el seu pes en or. Suposo que quan puguin ja s'explicaran, dic jo...