El 0,7 de l'IRPF i la sentència del Suprem

Aquesta setmana el Tribunal Suprem s'ha pronunciat a favor que les Subvencions del 0,7 per cent de l'IRPF siguin gestionades per les Comunitats Autònomes. Ho ha fet després de que la Generalitat de Catalunya presentés aquest conflicte des de fa molt temps. Les Comunitats tenen competències per gestionar els Serveis Socials i per tant tenen legitimitat per gestionar-ne els seus recursos. 

Aquest tipus de subvencions convocades pel Govern central són vigents des de 1989 i els criteris de repartiment sempre han estat molt discutibles, però bàsicament han estat destinades a entitats d'àmbit estatal espanyol que han construït esquemes piramidals, creant en alguns casos anomalies importants.

Jo no discrepo de la sentència; la puc entendre perfectament. Més encara si faig una visió merament catalana, donat que Catalunya hi vindran més recursos. El Conseller Cleries diu que passarem de 29 a 49 milions d'Euros, per tant una xifra molt apreciable.

Ara bé, també cal tenir present que fins ara, més enllà dels inconvenients, les entitats rebien quantitats importants a través de les seves ONG's de caràcter central. En el cas de Girona cal destacar que varen poder-se fer alguns equipaments per a discapacitats físics que avui són essencials pel nostre gremi, i aquesta situació convindria que seguís com fins ara.

La meva preocupació està en que els nous recursos que vinguin a Catalunya no quedin engolits dins del pressupost del Departament de Benestar i Família, que siguin recursos que -com fins ara- es dedicaran al sector social del país i per tant les entitats no hi sortiran perjudicades, més ben dit, que en tot cas millorin el finançament que fins ara tenien disponible. En fi, seria molt d'agrair unes paraules del Conseller Josep Lluís Cleríes en aquest sentit, confirmant que seran les entitats les més beneficiades d'aquesta sentència del Tribunal Suprem.

No cal dir que la Taula el Tercer sector a Catalunya s'ha felicitat, i que la mateixa taula estatal ha mostrat la seva màxima preocupació. Totes dues amb retòriques idèntiques, però a l'inrevés. Tothom estira cap a casa i jo en certa manera, a través d'aquest post faig justament el mateix. És que Girona està tant lluny de Madrid que això em preocupa, i també ho fa el fet de que Barcelona vulgui fer més o menys el mateix i amb esquemes que a vegades no milloren res. Espero que tot vagi bé.

Estrany divendres

Els divendres sempre són el dia de la setmana que la gent té millor estat d'ànim, però avui, aquest divendres és un d'aquells que el podien haver suprimit. Resulta que la Caixa ha presentat resultats, i el seu president, Isidre Fainé, (sempre fa cara de misteriós aquest home) ha dit que el mercat immobiliari encara pot baixar entre un 50 i un 60 per cent, en tot cas també diu que no creu que baixi més (...)

Igualment han sortit publicades les dades de l'atur de l'any 2011. La notícia no és dolenta, és catastròfica, a nivell espanyol, català i especialment gironí.  L'atur a la nostra província és del 23,39 per cent, un nivell escandalós. Penso que no pot haver-hi més pessimisme a l'economia que la que han creat les pròpies administracions públiques i els seus governants. No és pot pas dir que hagin animat gaire, més aviat han animat a plegar veles i per tant tampoc pot demanar-se que l'ambient econòmic s'animi.

I finalment Spanair anuncia el seu tancament; tota la tarda pendents de la situació que provocarà aquesta història aèria ja coneguda i esperada. La pregunta és què passarà amb els 140 milions que la Generalitat de Catalunya ha posat en aquesta societat enfonsada. En fi, mal dia, mal divendres. Us penjo una foto del mar d'avui a la costa nord del Maresme. Han anunciat fred pels propers dies i sembla que a l'ambient de fredor tampoc en faltarà.

Girona, una ciutat Wifi?

Em feia il·lusió que Girona fos una ciutat Wifi. He tingut ocasió de comentar-ho fent algun post en aquest bloc fa un cert temps.  La qüestió està en que el servei ara mateix és de pagament després d'haver estat un temps en proves. Veig lògic i normal que a partir d'ara s'hagi de pagar una petita quantia per accedir-hi, en aquest sentit jo no voldria manifestar cap problema, entre d'altres coses perquè la quota és d'uns 8 euros mensuals i sóc dels que penso que si les coses són totalment gratuïtes acaben per no tenir cap valor.

Ara bé, des de que el servei és de pagament no he pogut accedir gaires dies amb normalitat. La velocitat és molt baixa; alguns dies el sistema no funciona -especialment els caps de setmana-, hi ha moltes tallades de línia, etc... Finalment he hagut de contractar una ADSL tradicional per poder gaudir d'internet a casa, quan la meva previsió era no haver-ho de fer i també poder presumir d'una ciutat amb servei de WIFI. Tot això tenint en compte que un dels "routers" és just davant la finestra de casa meva. O sigui que de moment he quedat decebut. He gaudit d'aquest servei en bona qualitat mentre estava de proves gairebé des de 2009. Lamento l'esforç d'inversió que s'ha fet i també la frustració que això comporta pels ciutadans de Girona. 

Llei de la dependència, cinc anys després

En el Diari de Girona d'ahir dilluns hi havia una petita entrevista al President de MIFAS que feia una valoració de l'aplicació de la Llei de la Dependència cinc anys després de la seva implantació. No hi ha especials novetats en el posicionament del col·lectiu de la discapacitat física, especialment decebuda de la marxa d'aquesta normativa. Molt de soroll, molta gent afectada i la sensació d'una gran frustració al cap dels anys. Totalment d'acord amb el que diu en Pere Tubert; barrejar a la gent gran i a la gent amb discapacitat ha estat un error de bon començament. Ara amb la crisi la situació s'agreuja encara més i no queda clar com acabarà tot això. Penjo l'entrevista  per l'interès que té.

DIARI DE GIRONA. SÍLVIA BONET.-- A punt de complir-se cinc anys de l'entrada en vigor de la llei de la dependència, el president de Mifas, Pere Tubert, en fa un balanç.

S'han complert les expectatives?

No. En aquest moment l'han cancel·lat. El que tocava aquest any, que era el nivell 1, l'han frenat. Fins l'any que ve no la cobraran. Des del Govern central sembla fins i tot que parlarien de fer una nova llei.

La normativa va néixer amb falta de previsió pressupostària?

Això per descomptat. Els ha sortit molta més gent que la que preveien (...) Ara hi ha la gran llei i resulta que no la poden pagar. És indignant que la retallada l'hagin de pagar la sanitat i els serveis socials.

Un dels principals objectius de la llei, que era professionalitzar els cuidadors, no s'hauria complert.

Les quantitats que paguen per cuidar una persona dependent són tan petites que no dóna per pagar un professional de la dependència. Les mestresses de casa o les mares acaben pagant-ho.

Quin creu que ha estat el principal error de la normativa?

En primer lloc, com a persona amb discapacitat, considero que hi hauria d'haver una llei per a les persones amb discapacitat i una altra per a la gent gran. Un discapacitat pot ser dependent durant 40 anys de la seva vida. En canvi, una persona gran només ho és en els últims dies. Per això, les persones grans necessiten que se'ls resolgui ràpidament. Necessiten una atenció més automàtica. No es pot posar tothom al mateix sac. Per exemple, una persona discapacitada de 25 anys que és molt dependent necessita una cadira de rodes elèctrica i necessita sortir de casa. Una persona gran té diferents necessitats.

Es triga massa a cobrar l'ajuda?

Se sol tardar un any. Hi ha moltes administracions implicades en fer les valoracions (...) Moltes persones grans, quan reben l'ajuda, ja són mortes i la reben els hereus.

Girona, mes de gener

Dues imatges de Girona en el dia d'avui. La de dalt és de migdia, cel net i clar. La de baix és de matinada, la ciutat ha quedat envoltada de boira que s'ha desfet a primera hora. Girona i el mes de gener, colors i contrastos.

Meryl Streep

He anat a veure la nova pel·lícula de Meryl Streep. Pensava que m'agradaria més. N'he sentit a parlar molt i tothom m'havia dit que el paper de la protagonista era magnífic. Hi estic totalment d'acord. De tota manera com diu el crític i columnista del Punt, Àngel Quintana, el personatge no aconsegueix enganxar-te, segurament perquè Margaret Thatcher és massa recent i no va ser una dirigent simpàtica i agradable. No està malament el començament d'any per fer cinemes. Ara em quedo amb ganes d'anar a veure la nova d'en Clint Eastwood.

Can Gibert del Pla, la Girona descuidada

Fent bicicleta per aquest barri, descobreixo aquest abocador descontrolat enmig de la ciutat. No és la ciutat que més es veu, ni tampoc la més turística, però sí una de les zones més poblades de Girona i fins fa no massa una de les barriades amb millor perspectiva.  Hi ha en aquesta zona uns quants terrenys plens de deixalles i el tros retratat ja supera el nivell d'abandonament absolut. He fet un tweet protestant. Espero que algú hi faci alguna cosa.

Trobada d'amics, a la Ribota, Cogolls

Trobada d'amics i també antics companys d'escola al Mas la Ribota de Cogolls (les Planes d'Hostoles) avui diumenge. Feia temps que no ens vèiem i ha estat molt agradable. La Rosa, la Gràcia i la Maria Àngels són persones esplèndides. M'han acompanyat les meves nebodes que escoltaven les nostres converses d'aventures de fa un cert temps. Per cert a Cogolls la verdor és imponent i també hi feia una mica de fred.  Hem quedat que hi tornaríem a repetir-ho molt aviat. 

Anglès, després d'uns quants anys

Avui era la Fira de Sant Antoni en el municipi d'Anglès (la Selva). Per primer cop en molts anys, no han utilitzat les places reservades per a gent amb mobilitat reduïda per posar-hi els contenidors, fet  que va passar l'any passat, també fa dos i tres anys. Tot i que la notícia i la manca de sensibilitat va sortir diverses vegades al Diari de Girona, l'antic equip de Govern (Convergència i Unió) mai va fer-ne cas. 

Enguany, amb l'Alcalde Espinet això ha tornat a la normalitat i m'alegro que així sigui. Ho penjo perquè de la mateixa manera que jo protestava contudenment, penso que també s'han de dir que les coses es fan bé, sobretot després del menyspreu que va haver-hi anys enrere.

The Tree, l'arbre, vídeo de l'amic Nehemias

The Tree (A árbore) from LYP on Vimeo.

L'amic Nehemias va estar uns dies a Galícia i càmera en mà va gravar aquestes imatges i finalment ha fet aquest muntatge. Bona música i missatge. Aquest gironí fa un temps que està treballant per una empresa d'imatges i comunicació d'Israel.

Almeria, cau la tarda

Si alguna vegada us animeu a baixar fins Almeria segurament anireu a Cabo de Gata, més que tot perquè és l'epicentre de tota aquesta província, carregada de secrets, bona gent, bona cuina i amabilitat. A mi m'agrada baixar-hi de tant en tant i fer-ho a l'hivern em penso que és la millor temporada. Avui he dinat a ran de mar, en màniga curta pràcticament i he aprofitat per passar la jornada amb una bona amistat que tinc en aquesta ciutat. Com sempre hem esperat que la tarda caigués a poc a poc i els colors anessin desfilant amb la retirada del sol. Una mica de vent però en tot moment hem estat a setze o disset graus, un luxe. 

La costa d'Almeria, la llum del Sud

Imatges d'avui de la Isleta del Moro (municipi de Níjar), la de dalt i la del mig. La de baix és la platja de Quintapellejos, coneguda també com la platja de la Bomba. Aquí és on va banyar-se Fraga quan varen caure les bombes atòmiques de Palomares, que pertany al municipi de las Cuevas de Almanzora. El mes de gener és tranquil i suau. M'han dit que a Girona hi feia fred. Aquí a les costes d'Almeria la temperatura és més agradable tot i que la gent també fa cara de crisi, com a tot arreu.  

Ortoracing, una empresa per fer-se a mida material per a discapacitats

De camí cap al sud m'he aturat a Gandia per visitar a la gent d'Ortoracing, una empresa que dissenya material esportiu i de passeig per a gent amb discapacitat física i amb problemes de mobilitat;  handbikes, cadires de rodes per jugar a bàsquet, per fer atletisme i tota mena d'activitats. Han crescut considerablement. Tenen noves instal·lacions i poden treballar d'una manera més eficaç. Ja tenen 13 treballadors i en aquests moments estan exportant a diferents països, alguns dels quals és molt difícil fer-ho per la forta competència que hi ha en aquest sector, especialment en llocs on adquirir aquest tipus de material és més normal que no pas aquí a casa nostra. En Felipe, el seu fundador i propietari m'ha comentat que venen a Alemanya, França, Brasil i Canadà, entre d'altres i no m'estranya gens. Ortoracing és en realitat una sastreria per a gent discapacitada que vol un bon material a mida i en preus competitius, que tampoc vol dir low-cost, perquè al final les coses bones s'han de pagar.

He retratat una handbike que tenien pendent d'entregar i també una cadira de rodes a mida per una discapacitada -no recordo d'on- que m'han semblat moderns, elegants i també divertits. M'he passejat després pel taller i allà també he fet una foto al Felipe, màxim impulsor d'aquesta empresa. Tenen èxit perquè treballen molt bé i l'atenció és molt agradable. 

Ortoracing està a Gandia (València) però podeu trobar-los a Internet (hi ha un enllaç directe des d'aquest bloc) i podeu parlar amb ells trucant al telèfon 96-2042413. Són presents al Facebook i sovint pengen fotografies dels models que fabriquen.

Bones quines a Siurana i Castelló d'Empúries

Una imatge de mòbil d'ahir dissabte 7 de gener a Castelló d'Empúries. Segona sessió de Quina a favor del Club de Bàsquet MIFAS en cadira de rodes. Èxit d'assistència a Siurana també el dia abans. Tot plegat ho han organitzat la tropa de bàsquet amb la col·laboració de companys com Jordi Famoso que també ha treballat per aconseguir aquests bons resultats. Vaig anar a Castelló i res, mai m'ha tocat, ni enguany ni l'any passat ni tampoc altres anys. Vàrem passar una bona estona i la causa també és meva.

Quines de MIFAS, dia 6 i 7 de gener

Recordatori de les properes Quines a benefici del Club de Bàsquet MIFAS a Siurana i a Castelló d'Empúries, els dies 6 i 7 de gener, és a dir el proper divendres i dissabte. Importants premis i la bona col·laboració amb els bàsquets en cadira de rodes. És un recordatori, fa dies ja vaig escriure'n un post. Us esperem a totes i a tots!