Ves al contingut principal

Entrades

Manifestació dels CETS davant de Treball

El 27 de setembre, a les 12h i al davant del Departament de Treball i Afers Socials, diferents entitats representants del col·lectiu de persones amb discapacitat física, es manifestaran per expressar el seu malestar envers les retallades que han patit les subvencions dels CETs. La concentració l’encapçalaran la FECETC i ECOM (on MIFAS hi està representada), FEACEM, AECEMFO Catalunya, COCEMFE Catalunya, ASPAYM Catalunya, FESOCA i ASESCAT amb l’objectiu de protestar contra les noves polítiques que vol impulsar el Govern de Catalunya, unes normes que només garanteixen la subvenció del 50% del Salari Mínim Interprofessional que estableix la llei per als treballadors amb discapacitat amb especials dificultats i que exclou la majoria de persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial, posant en perill el lloc de treball de prop de 7.000 persones.. Les entitats demanaran que es destinin els recursos necessaris per garantir la subvenció del 50% del Salari Mínim Interprofessional a tot…
Entrades recents

Dinamarca

Borgen és una sèrie danesa que s'està emetent aquests dies en obert pel canal de la Vanguardia, el 8tv. No l'havia vist mai, no tinc televisió de pagament. No entenc el concepte de pagament en això de la televisió, de moment no ho veig necessari. La sèrie narra en un format de ficció les entranyes de la política danesa i el joc brut que s'utilitza per arribar com sigui al poder. En aquesta sèrie que s'emet els dimarts al vespre hi ha saraus de tot tipus i he llegit que té varies temporades. Em fa una certa gràcia que s'emeti Borgen en el moment que a Catalunya parlem sovint de Dinamarca. La Catalunya que volem serà la Dinamarca del sud, això ho hem llegit i escoltat moltes vegades. 
Dinamarca té una estructura administrativa i política interessant. És una monarquia parlamentaria i la seva cambra parlamentaria té 179 escons. La seva economia té una força exportadora molt alta, en productes i serveis de valor afegit. Té una renda per capita de gairebé 50 mil dòlars …

Seat 600

Avui he vist a TV3 que explicaven que el Seat 600 celebra el seus 60 anys. No n'estava al cas. El 600 és un cotxe especial. Petit, rabiós, espantós de línia però molt atractiu, és el cotxe que molta gent va somiar poder-ne tenir un. Quan els SEAT 600 ja eren vells servien per fer-hi algunes gamberrades i posar-lo en situacions difícils. En Roberto Sánchez, un enginyer industrial que estiuejava a les Planes va decidir un estiu, la veritat no recordo quin, que ja era hora de que aprenguéssim a conduir. Els seus fills i un servidor anàvem al circuït de Motocross de les Planes per aprendre a conduir. Teníem 13 o 14 anys i era tota una novetat per a nosaltres. Va ser molt emocionant. En Roberto va pujar des de Barcelona el seu SEAT 600 que tenia la matrícula B-522522 i amb tota la paciència del món ens van ensenyar a portar el cotxe. Jo crec que és l'edat perfecte per perdre la por, però convé fer-ho en llocs més o menys tancats, controlats i fàcils de fer-hi tombs en cotxe.
Recor…

Les goteres d'ADIF

Imatges en exclusiva de l'exposició que ADIF organitza a l'estació de RENFE de Girona quan a la ciutat  hi cauen quatre gotes. És fàcil de veure-la. Només heu de visitar-la un dia qualsevol que hi hagi una mica de pluja. Al vestíbul de l'estació hi queda instal·lada aquesta "performance" improvisada i autèntica. En aquest cas les galledes de disseny eren blaves, però jo ho he  pogut veure en altres colors. El blau té un toc d'autenticitat que altres colors no tenen. Les galledes de disseny tenen la funció de recollir l'aigua que cau del modern sostre, també de disseny, de no fa massa temps. L'estació va ser remodelada per l'arribada a la ciutat de l'alta velocitat, arribada que va ser lenta i carregosa, però que un dia va arribar-hi de debò. Per complementar l'exposició s'hi posen també uns senyals que adverteixen de que pots patinar-hi, que la veritat sigui dita hi queden molt bé. És made in ADIF, la principal operadora de trens i es…

Estiu 1993, camí de Hollywood

La pel·lícula de Carla Simon, Estiu 1993, ara també Summer 1993 representarà a Espanya dins de la selecció de cintes que la gent de Hollywood haurà de seleccionar per rebre un Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera. Queda encara camí, perquè ha de passar els filtres més durs. Tinc la percepció de que se'n sortirà, més que tot perquè Estiu 1993 és una obra interessant, diferent i molt innovadora. Crec que pot agradar fora d'aquí i els EUA especialment. Espero que la sort acompanyi a la Carla, seria un premi meravellós que s'hauria de celebrar en un format de festa grossa. 
Curiosament a les Planes d'Hostoles ja tenim també mig Oscar d'un noi que es diu Laurent Witz que és fill de Angelina Guterrez i a l'hora nét de Ramona Albareda, una dona que va marxar del poble amb la retirada Republicana de l'any 1939 i que es va establir finalment a prop de Cahors (Departament de Lot). En Laurent va rebre un Oscar per un curtmetratge d'animació que s…

La voz de Iñaki | Referéndum catalán: Ya no hay vuelta atrás

Sóc dels que penso que Iñaki Gabilondo és una veu periodística autoritzada, per l'estil, per l'educació i per l'encert dels temes que tracta. Porta molt temps parlant en el seu vídeo-blog del tema català, ho explica i detalla molt bé. Avui ha publicat aquesta reflexió i crec que val la pena compartir-la. A més ho comparteixo plenament. El primer d'octubre s'acosta i l'ambient comença a estar molt carregat. Tots disparen discursos i amenaces però ningú diu res nou que valgui la pena escoltar. Tampoc veig cap gest important, suposant que a hores d'ara n'hi hagués algun. La confrontació està servida i com diu Gabilondo tot plegat serà molt difícil de girar.

L'Agustí Reverter

L'Agustí Reverter és l'home del temps de les Planes d'Hostoles. Té les eines que necessita, però suposo que el més important és l'esperit que hi posa. Diàriament passa la informació allà on calgui, i la penja al Facebook i a les xarxes socials perquè la gent estigui al cas. Sabem diàriament la temperatura màxima i mínima del poble i el grau d'humitat i la cosa dels vents i la direcció que bufen. També penja una foto, gairebé cada dia. El segueixo i el llegeixo, és una manera de tenir les Planes més a prop. Moltes gràcies per ser-hi i felicitats per la feina que fas, sabent que la fas amb molt d'entusiasme. La foto d'avui diumenge és fantàstica, per això la penjo també. En línia.


Botxins nord-coreans

Els de Corea del Nord ja tenen la bomba de hidrogen. Es veu que era molt necessària tenir-la perquè la col·lecció no estava del tot completa sense aquesta peça. Aquesta matinada l'han inaugurada amb èxit i la presentadora habitual de la televisió nord-coreana ha donat la nova amb l'estusiame habitual. La dona a més ha dit que aquest tipus de bomba pot posar-se en un míssil de llarg recorregut al mateix temps que ensenyava una fotografia del gran líder al costat de la suposada bomba.
Aquest tipus de material és per tenir-lo de cara a l'aparador i no se'n pot fer cap mena d'ús. Ells ho saben, al igual que la resta de potències atòmiques del planeta. Tenir armes atòmiques serveix per formar part d'un club aparentment respectable, però poca cosa més. La guerra freda ens va demostrar que són armes que no es poden utilitzar perquè qui la llenci primer quedarà fora de combat en poca estona. El règim de Corea del Nord no és cap excepció. Hi haurà un grapat d'amena…

Plaça Marquès de Camps

L'any 2013 ja vaig escriure en aquest bloc que la Plaça Marquès de Camps tenia els establiments adaptats, gairebé tots. Fa un parell de dies vaig fer-hi un tomb -la tinc a prop de casa- i les millores ara són a l'epicentre de la plaça que s'ha reformat del tot. Els materials són molt millors, les rampes suaus i hi ha un espai important pel carril bici. Dels establiments de la plaça no puc donar cap novetat. Tots són allà mateix. El Deutsche Bank és l'únic establiment que no és accessible i la rampa del BBVA és millorable. No l'he pujada, però no en tinc cap ganes de prendre mal. Hi ha espai per millorar-la i el banc alemany podria ser una mica més alemany del que sembla, o sigui que ja és hora de tenir una entrada per a tothom. La Plaça Marquès de Camps és un lloc important per a la ciutat de Girona. Hi ha molt trànsit, molta gent a peu i en bicicleta i també és un punt d'arribada i sortida d'autobusos urbans. Que sigui fàcil d'anar-hi i de passejar-hi…

Dunquerke

La pel·lícula és bona, surts pràcticament tirotejat per tots costats, però hi ha un parell de detalls que aixafen una mica la història. Representa que estem a l'any 1940 i les primeres escenes de la cinta hi surt un carrer que està asfaltat de no pas massa. Les cases són pintades com ara i s'hi veuen cablejats telefònics d'avui en dia. En els primers instants de la pel·lícula no saps que estàs a l'any 1940 i dóna la sensació de que hi ha un tiroteig en una ciutat turística del nord de França, o sigui la Dunkerque d'avui dia.
També hi ha escenes que es veu el port de lluny. Hi ha grues que l'any 1940 eren totalment desconegudes i algunes naus industrials que s'assemblen més a la seu de Pescanova que no als edificis que en aquell moment havia d'haver-hi. La resta de la cinta està prou bé i no entraré en fer comentaris de contingut per no esgarrar la gent que vol veure-la. La part aèria està molt aconseguida, els Stuka alemanys eren perillosos i eficaços,…

Carril bici sota vies

Surto del cinema, de veure Dunkerque (què voleu que us digui...) i per tornar a casa he agafat el nou carril bici, de sota vies, il·luminat, dissenyat per Maria Mercè Corominas i gairebé puc dir que ha estat el millor de la pel·lícula. Per fer-hi un tomb en cadira de rodes està molt bé. Fàcil de fer, també està ben senyalitzat i els llums tenen la seva gràcia. La Mercè va dir-me que imitaven les catenàries de les vies del tren i he de dir que és original. Poder travessar gairebé tota la ciutat per carril bici és un avanç i al meu entendre s'ha d'anar potenciant. Fer-ho per sota les vies és també un encert, projecte que va tenir el suport del Grup Municipal Socialista del que jo en formava part, en el Ple que va tractar-se la posta en marxa d'aquest projecte. Us penjo una fotografia feta mentre hi passava, tot just fa un quart d'hora. Procuraré fer-lo en handbike.

Trump, prescindible

El senyor Trump és President dels Estats Units des del mes de gener i no hi ha dia que no digui una tonteria o varies en poca estona i totes a través del Twitter. No hi ha manera de saber quina és la seva línia política, suposant que en tingui una. A part de les seves xavacanades i la seva evident falta d'educació no hi ha dia que no amenaci algú país, dirigent o empresa determinada. L'home no sap ni té cap categoria a l'hora de lamentar un atemptat com el de Barcelona. No sabem tampoc quin és el grau de satisfacció dels seus administrats, no hi ha possibilitats d'averiguar-ho perquè ell mateix n'impedeix la seva difusió. Per primera vegada a la història, un President dels EUA menysté sense contemplacions la llibertat de premsa, precisament del país que fa bandera de les seves llibertats.
Però de tot el hem viscut fins ara, el més preocupant és la inflamació que el mateix President fa de les polítiques racistes, de xenofòbia, donant suport explícit als moviments s…

Periodisme de secà

El mes d'agost sempre va fluix de noticies. Lamentablement aquest any això no ha estat així, tot just fa una setmana dels atemptats de Barcelona i Cambrils que ho han alterat tot i a tots. He llegit coses molt poc presentables, molt rancunioses, bastant fastigoses. Columnistes de poca pela, que viuen de generar opinió i la generen al preu que sigui. Han barrejat el tema de l'atemptat amb la qüestió catalana, de molt mala manera. Se'ls en fot del tot si fan mal, si generen confusió, per tant tampoc se'ls demana cap mena de veracitat. Gent bastant miserable, la veritat sigui dita. No hi ha cap capacitat d'informar amb rigor i sense voler entendre res, que no vol dir -evidentment- que justifiqui res, només faltaria. 
Els tertulians de les emissores de ràdio i televisió tampoc han quedat curts. Hi ha un grapat d'indocumentats que opinen a tort i a dret, donant lliçons de tota mena de com s'ha de gestionar una qüestió d'emergència com les que hem viscut aqu…

El tros que no s'acaba

El Parc Central no s'acaba, no hi ha manera. Queda un petit tros davant de l'entrada de l'AVE-TGV i ara també de la nova terminal d'autobusos. Fa uns dies hi treballaven més o menys. Sense massa afició, però s'hi veia gent fent alguna cosa. Ara ja fa dies que els que feinejaven ja no hi són. Deuen reposar, suposem. Cada tros d'aquest Parc Central té els seus començaments, les seves mitges parts i els seus finals, en generals llargs i farragosos. És una obra que no s'acabarà en anys al pas que anem. Seguir les obres comença a ser una cosa que anirà enganxada a les generacions familiars, serà difícil veure-ho acabat. Ho dic amb una certa sorna, però és el que hi ha. Sense exagerar massa, de debò.


Fils i paisatge

En el món de les comunicacions també hi ha un cert predomini de les subcontraccions i això al final repercuteix en el paisatge urbà. Les grans companyies guanyen espais per cablejar i opten per deixar aquesta feina a mans d'altres empreses especialitzades, que opten per sectoritzar la feina, segons les ciutats. Un cop s'ha arribat a la ciutat que s'ha de cablejar, subcontracten els carrers a altres empreses locals i finalment cableja algun parent llunyà, o sigui; "Cables Manolo y Cuñado". El resultat final està a la vista de tothom -podeu veure la fotografia que penjo- i quan alguna cosa falla és difícil saber quin fil és el que surt de casa i quin és el del veí. 
Esperem que les noves tecnologies que s'anuncien per no massa tard acabi amb aquesta pràctica d'empastifar les parets dels edificis i podem prescindir de tota aquesta "maranya" de fils que pengen per tot arreu i que jo diria que la meitat ja no serveixen per a res. Les companyies tele…

Ripoll

En aquests moments cal donar suport a la gent de Ripoll. Lògic que existeixi una certa confusió, però també han de rebre ànims de tots els catalans, ara més que mai. Ripoll és una ciutat petita, fàcil de viure-hi i d'integrar-s'hi. Crec que la comunitat musulmana està integrada en aquest municipi; molts d'ells porten anys allà i les noves generacions són catalanes del tot. Els autors de la massacre de Barcelona eren d'allà, fàcils d'entabanar, de manipular i els temes religiosos són una de les maneres més freqüents de fer-ho. Un imam amb fosques intencions ha estat -sembla ser i pel que expliquen- el que va manipulat a uns vailets fluixos, poc valents, amb poques perspectives de futur, i un grapat de coses més que ara mateix no coneixem. Les administracions públiques i la societat civil organitzada ha d'implicar-se profundament en els temes educatius, culturals i procurar que els nostres joves -siguin d'on siguin- tinguin la força suficient per tirar endav…

Barcelona, 17 d'agost

Molta ràbia, molta tristesa pels fets d'avui a la capital catalana, Barcelona. Molta força per la ciutat de Barcelona i per Catalunya, segur que superarem els fets d'avui dijous 17 d'agost de 2017, una data que quedarà a la nostra memòria per sempre. Molta tristesa també per les víctimes que avui han mort a les Rambles de Barcelona mentre passejaven i gaudien d'aquest diu d'estiu. Esperem de tot cor que els ferits tinguin tota la força del món per recuperar-se. Molta indignació per la ignorància dels autors de l'acte terrorista, per la seva mala fe, per criminalitat, per la seva covardia i per no  saber i entendre que és necessari respectar la vida i la llibertat dels habitants d'un país lliure. Espero que els detinguin i els caigui tota la justícia al damunt. En aquests moments també cal donar tot el suport als Mossos d'Esquadra i a tots els cossos policials i sanitaris que hi estan treballant. Moltes gràcies per ser-hi.




El Monarca de la Sombras de Cercas

Fent crítiques literàries sóc molt dolent. No sé fer-les. Puc dir si un llibre m'ha agradat o no, i poca cosa més. Avui he acabat el darrer llibre de Javier Cercas, gironí d'Ibaherando, que s'anomena "El Monarca de las sombras" una barreja d'assaig i narrativa que m'ha enganxat des del primer moment. És la tècnica de Cercas la que segurament funciona amb facilitat i m'entusiasma l'interès de l'autor en la recerca dels fets. En aquesta recerca permet -en certa manera- que el lector l'acompanyi i en dóna detalls d'una manera que gaudeixes de forma especial allò que ens vol explicar l'autor. En aquest cas és la història del seu Avi-Oncle i el fet que sent molt jove marxés a la guerra. Tot això envoltat del poble de Ibahernando (Càceres) i forces passatges de guerra que acaben a un poblet de la Terra Alta que és diu Bot i que jo desconeixia absolutament. 
En Cercas ens relata una història de la Guerra Civil Espanyola, una catàstrofe d…

Innerland Projekt

En Francesc Ramírez, company de MIFAS i amic des de fa molts anys és un home que trenca barreres, fa de trenca-gels des de fa temps i ara és un dels promotors de la nova associació Innerland Projekt que té com un dels seus objectius la dansa per a tothom, que realment s'anomena Dansa Inclusiva. En aquest sentit, els seus màxims responsables faran una xerrada a la gent de MIFAS, oberta a tothom que vulgui. Serà el proper dia 25 de setembre, al CAI de MIFAS, del carrer Empúries, 31. A les 19,00 hores. Serà interessant veure aquesta experiència i s'haurà de procurar que la gent s'hi enganxi, sigui com sigui, tingui l'edat que tingui. En altres països la dansa és una disciplina molt respectable i és una forma d'expressió artística que aquí no ha tingut massa recorregut. Cal estar pendent d'aquesta proposta innovadora, segur que val la pena.




2017 World Dwarf Games

Aquestes són les imatges de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Esportius Mundials de gent de Talla Baixa que s'està celebrant en un poble de la província d'Ontario, a les afores de Toronto (Canadà). Hi ha una delegació espanyola i catalana, formada per 6 persones, dels quals 4 són catalans. Hi practicaran tot tipus d'activitats esportives i tindran la seva importància en tennis taula i natació. També s'han apuntat a unes quantes pràctiques més. La delegació d'aquí està formada per gent que està inscrita a Sports PTB, sent en Joan Pahisa el seu President i màxim responsable. Fa uns quatre anys ell va ser l'únic representant. Són un jocs que hi participen països que creuen en la integració de les persones amb tot tipus de disminució física, alguns d'ells de manera molt destacada com Estats Units, Canadà o Regne Unit. La resta de participants són delegacions petites. La majoria de països del món no hi són presents, perquè això de l'esport i la disca…

Turismofòbia i variants

Molta gent ha de fer vacances durant el mes d'agost. No té massa opcions, per la feina, per la mainada, la resta de la família, etc.. Agost és el mes les vacances i per tant també d'anar a llocs turístics, amb molta gent, cridòria, preus exagerats, taules difícils i totes aquestes coses que són tant agradables. Els turistes visiten Catalunya i espcialment Barcelona perquè està a prop de tot arreu, hi ha bones combinacions aèries, també per carretera i perquè és una ciutat interessant, amb sol, platges i molta cultura.
La classe mitja treballadora europea visita Barcelona i es rebuda a bufetades seques a l'Aeroport (principal porta d'entrada) al trobar-se amb la gent d'EULEN que fan una vaga encoberta o descoberta, però que provoquen allaus de gent en els controls i accessos, sota la mirada indiferent d'AENA i amb un somriure per part d'aquí hauria d'arbitrar una situació greu com aquesta. No discuteixo si la gent d'EULEN tenen raó, amb el que cobre…

Estiu 1993

Finalment ahir vaig poder anar al cinema a veure "Estiu 1993" de Carla Simon. En tenia moltes ganes i la cartellera de Girona el títol ja havia caigut fa dies, de manera que vaig fer-ho aprofitant que estava a Barcelona, on la cinta es passa a 7 sales en aquests moments. Feia gràcia veure-la perquè la gent i el paisatge m'és conegut. La pel·lícula està rodada a la Garrotxa, de manera especial a les Planes i a Sant Feliu de Pallerols. Més enllà d'això, la història -que no coneixia- és bonica, autèntica i dura per la seva protagonista. La realitat és una mica diferent, diu la Directora, però considero que havia de ser complicada per una noia tant menuda. Estiu 1993 és una molt bona pel·lícula, suposem que el començament d'una directora que promet i que ens donarà més treballs i no tinc cap dubte que seran també generosos en les formes i la senzillesa que tant sovint trobem a faltar a les històries que ens porten al cinema. Moltes felicitats. Més enllà del paisatge…

Manifest del sector de la Discapacitat Física a Catalunya

Les entitats de la discapacitat física, sensorial i orgànica denunciem la manca d’equitat en el tracte cap als nostres col·lectiusEls CET’s no es poden convertir en entorns assistencials, desvirtuant així l’autèntic objectiu que siguin unitats de transició al mercat ordinari de treball
--Barcelona 25 de juliol 2017. Les entitats representatives dels Centres Especials de Treball de les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica: AECEMCO, ECOM, FECETC, FEACEM Catalunya, AECEMFO, COCEMFE, ASPAYM i FESOCA, volem denunciar la retallada encobert de recursos econòmics del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya El Govern de la Generalitat ha dut a terme una retallada dràstica dels ajuts als Centres Especials de Treball (CET) que afecta fonamentalment a les persones amb discapacitat física, sensorial i orgànica, i posa en risc de sostenibilitat d’un gran nombre de CET i la continuïtat dels llocs de treball de les persones amb discapacitat. La…

Bona economia, malgrat tot

Que l'economia catalana creixi ràpidament i que ho faci especialment en el sector de les exportacions és un molt bona noticia. I la veritat, té un mèrit immens. Qui crea llocs de treball són les empreses, els emprenedors, els autònoms, el comerç i la gent que vol guanyar diners. També hi ha sector que creen molts llocs de treball i que són d'especial importància; el sector social, l'atenció a les persones i de forma molt especial el sistema logístic i energètic. El sector públic -tot el que penja de l'administració a Catalunya- suposa només un 9 per cent de la massa treballadora. És una bona xifra, tot i que s'hauria de refinar i potenciar-lo en les àrees d'ensenyament i salut. Tots els esforços que no vagin en aquestes direccions són camins per perdre el temps i diners. Les economies dels països avançats, que són aquells que ens mirem amb una certa enveja, treballen durament en les línies que he mencionat, bàsicament perquè porten valor afegit i desenvolupen …

Estònia, el model

Estònia és un país petit. Però la seva gent s'ha espavilat molt de presa amb tota la qüestió digital, de manera que ara mateix és el país més digitalitzat del món. Hi ha unes reflexions importants del seus responsables, indicant el camí més curt per guanyar competitivitat i qualitat de vida. És un país que cal seguir amb atenció, però sobretot copiar-lo. Si les coses funcionen, convé copiar-les, sense cap tipus de mania. A Catalunya la digitalització s'ha quedat a mitges, les administracions públiques no acaben de refiar-se dels canvis que això suposa. A l'estat espanyol les coses estan especialment enderrerides en aquest tema, potser hi ha algunes excepcions com és la Seguretat Social, però la resta està encara a les beceroles. El vídeo dona algunes pistes, és curt, important tenir-lo present.

CETS a Catalunya, reaccions

Reflexió de Josep Giralt i Llanadosa, membre d'ASPID i d'ECOM i destacat dirigent de la discapacitat física a les comarques de Lleida, dóna la seva versió entorn a les decisions preses pel Departament que dirigeix Dolors Bassa i la destralada que està duent a terme al sector de la Discapacitat Física i sensorial a Catalunya. Publico íntegrament el que ha escrit a les diferents xarxes socials. 
El Govern de la Generalitat ha jugat a "l'estafa de l'estampeta" amb el col·lectiu de persones amb discapacitat física i sensorial. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies (Dolors Bassa), ha dut a terme una retallada dràstica dels Centres Especials de Treball (CET) en els centres de físics.
Aquesta Consellera, que pertany a Esquerra Republicana, ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CET's de persones amb discapacitat física, disfressant-ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb …

CETS a Catalunya

Finalment Dolors Bassa, Consellera de Treball i Afers Socials ha signat un acord amb unes quantes federacions representants de persones amb discapacitat i tira endavant la convocatòria de subvencions per a Centres Especials de Treball, fent una discriminació entre els diferents col·lectius que formen la discapacitat. Els afavorits són els discapacitats psíquics i els perjudicats els discapacitats físics i bona part dels sensorials. Ja veurem el que surt publicat al DOGC, però segurament hi haurà restriccions d'ajudes als Centres Especials de Treball que tinguin treballadors que estiguin entre el 33 i el 64 per cent de discapacitat i es mantindran les ajudes del 50 per cent del S.M.I. per tots aquells que superin el 65 per cent. Aquest serà el criteri i quedem pendents del que sortirà finalment, a l'espera també de que hi hagi algun altre indult.
L'acord contradiu la normativa per la qual es fonamenten els Centres Especial de Treball, que és d'àmbit estatal. A Cataluny…

Portades diferents

Ahir el Diari de Girona portava a primera plana la problemàtica dels Centres Especials de Treball, de la situació que viuen i els problemes que tenen per no haver cobrat cap subvenció per fer front als salaris, tal i com estableix la normativa vigent. El signa Pilar Turon i també hi són escrites algunes paraules del Director General d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya que diu que la responsabilitat és del sector perquè no va posar-se d'acord amb el govern. Vaja, no sabíem que admetre una rebaixa de les subvencions fos una manera de negociar, sobretot quan el que fa algunes propostes són membres del Govern de Catalunya i el que proposen està fora de la Llei. En fi, tot això al mateix dia que el Punt Diari de Girona entrevista a Dolors Bassa, encantada de ser Consellera i diu que pensa sovint amb les paraules de Lluís Llach. Diu també que treballa molt i que quan siguem una República tot serà fantàstic.
La mateixa responsable de la primera notícia és també la respo…

Inundació Girona dia 30 de juny

Imatges del dia de la pedregada i posteriors inundacions a la ciutat de Girona el divendres dia 30 de juny de 2017. Són fetes des d'un autobús de TMB. Podreu veure les principals arteries de la ciutat després de les dues pedregades que van caure-hi. Diuen que hi van caure 52 litres amb mitja hora, segurament eren més. Una setmana després la ciutat ha recuperat la normalitat, però no pas del tot. Hi ha ascensors que no funcionen i moltes cantonades que encara hi ha molta brutícia. Uns inicis d'estiu complicats, a veure com serà la resta.

Les propostes de la CUP

A mi els cuperus m'agraden. Els ho he dit moltes vegades. Són gent amb la que m'aniria d'excursió i a fer un foc de camp d'aquells que es feien fa anys, però no els votaria, perquè quan governen o tenen alguna responsabilitat diuen moltes tonteries. Cal dir que no sempre, però de tant en tant en deixen anar alguna d'aquelles que són dignes de telefonar per felicitar-los. 
Aquesta setmana ens arriben propostes de la CUP de Barcelona que pretenen expropiar la Catedral de Barcelona per fer-hi una escola de música i no sé què més. Està molt bé. Al mateix temps jo traslladaria la Sagrada Família a Port Aventura i el monument a Colom l'enviaria a Madrid perquè els posessin al costat de la via de tren que fan servir de corredor mediterrani. Detalls com aquests no es poden deixar perdre. Pel que fa a la Catedral de Barcelona que va iniciar-se al segle XII també hi afegiria un galliner i alguna altra cosa de caràcter exòtic. Després de gairebé 1.000 anys ja seria hora …