Vés al contingut principal

Entrades

Centres Especials de Treball, en Alerta

Ha sortit publicada al DOGC la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball a Catalunya, feta pel Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat. És estranya, és restrictiva i fa un despreci a les persones amb discapacitat física de manera fins ara mai vista. Totes les persones amb que no tinguin un 65 per cent de discapacitat física no són objecte de subvenció salarial, la qual cosa contradiu clarament el Reial Decret 2273/1985 en que s'estableixen les ajudes que poden rebre's per tenir en plantilla formada per a persones amb discapacitat. És una convocatòria que discrimina i a més incompleix la normativa vigent, sense que a Catalunya s'hagi aprovat en seu parlamentària cap altra normativa. La veritat és que no ho entenc. Tot això surt del mateix Departament que fa pocs dies anunciava a tort i a dret que dedicaria grans quantitats de diners per atendre la Renda de Ciutadania, segurament una operació de propaganda, molt típica del govern que gaud…
Entrades recents

MIFAS Memòria 2016

Dies enrere el President de MIFAS, Albert Carbonell m'explicava que estaven contents de com havia anat el 2016 i que en certa manera havien recuperat en part la situació econòmica que havia tingut MIFAS en anys anteriors. Em sembla una bona notícia, és important que la casa central de la discapacitat física a Girona vagi millor del que anava fa uns mesos. Jo penso que la gent de MIFAS està fent una bona feina, que ha posat en marxa molts programes que ajuden a la gent a buscar feina i que la casa també està fent les reformes adequades de mica en mica sense que hi hagi grans estralls. Canvis tranquils que han de servir per tenir un futur millor. A través de la Memòria de MIFAS 2016 que he rebut aquesta setmana he pogut veure que som 4.536 socis. És impressionant, és una xifra extraordinària que segurament cap entitat de discapacitats ha aconseguit. Doncs res, felicitar a la gent de MIFAS per la feina, pels bon resultats, pel canvi tranquil, per fer-ho amb calma i sense massa sorol…

Intercanvis

La família Pujol no ens la mereixem. El fill tercer diu que si el seu pare hagués explicat el tema de l'herència no haguera pogut ser President de la Generalitat. Té raó. I és que els catalans som mala gent,  no pensem en el futur de la nostra classe política. El senyor Pere Pujol, tercer de la saga, també diu que és normal parlar a través de codis quan estableixes una relació amb la banca internacional, a la foscor, suposo. És normal signar papers donant ordres en "plan" Mare Superiora o l'escolanet. Són coses que passen i el poble, que en general és dolent per sistema mai podrà entendre aquestes coses. Catalunya és un país que no hi passa mai res i els quatre que ho critiquen tot són malpensats i rancis. A més aquesta setmana s'ha pogut veure un intercanvi de cromos molt interessant entre les dues grans seus corruptes d'Espanya. Els representants del govern central no varen anar a la reunió del Patronat del Palau de la Música i així van afavorir que el mat…

Flors i Girona 2017

La setmana de les Flors a Girona continua sent interessant. Ho dic perquè surten veus que critiquen que cada any hi ha menys flors i més escenificacions, suposo que és veritat, però tot i així penso que és una bona setmana per la ciutat de Girona. Hi venen milers de visitants, se'n parla per tot arreu i el comerç i l'hostaleria tiren fort. Amb la situació econòmica actual que és confusa sóc partidari de mantenir tot el que es pugui aquest projecte, que té molts anys i que Girona va vitalitzar de manera especial fa una quinzena d'anys. Les flors són una bona excusa per visitar el barri vell de la ciutat, fer-hi un tomb a poc a poc. Els que no ens agrada tant les riuades de gent tenim tot l'any per fer-hi tombs, de manera que tampoc cal exagerar. Vaig anar-hi el dimarts, va agradar-me el que vaig veure. Hi ha racons que són difícils d'anar-hi amb cadira de rodes, com sempre, però si fa un dia maco i pots dinar en alguna terrassa i rodejat de bona gent ja n'hi ha…

Places per a PMR a Girona

A la versió digital del Diari de Girona hi veig una noticia interessant. La Policia Municipal de Girona ha retirat un parell de centenars de targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat pel mal ús que se'n feia. Uns quants eren familiars que utilitzaven i abusaven de la targeta i el discapacitat -suposem que persona gran- ja era mort. Doncs res, una mostra d'incivisme que els que tenim targeta en versió original sabíem de fa temps. He tingut experiències increïbles quan he recriminat el mal ús que han fet alguns conductors davant meu. He escoltat tot tipus de versions, algunes estranyes, també m'han dit de tot per haver protestat.
En qualsevol cas, la Policia Municipal de Girona -llegeixo- ha fet una bona feina, els felicito per començar a combatre aquesta qüestió a la nostra ciutat. Ja s'hi feien coses, però em penso que s'han adonat que això ja passava de rosca. Millor tard que mai. No obstant això, suggereixo que quan tinguin temps facin una bona m…

Turisme Accessible a Girona

Llegeixo que la gent de MIFAS ha participat en una Jornada informativa sobre el Turisme Accessible, feta a Sant Feliu de Guíxols. La veritat és que amb aquesta qüestió anem tard. Molt tard. Hi ha destinacions espanyoles que han fet una aposta una mica més decidida en això de que les persones amb discapacitat vagin a determinats llocs a fer vacances, activitats, etc.. És un negoci, s'ha de mirar des d'aquesta perspectiva, és un error greu mirar-ho des d'un altra punt de vista. A Canàries tenen bon temps tot l'any i ja fa dècades que han descobert que els alemanys s'instal·len allà per esport adaptat. Al País Valencià també hi ha bones iniciatives i a Catalunya ens hem quedat només a la ciutat de Barcelona, per tenir una bona flota d'hotels adaptats i pel seu interès cultural. A la Costa Brava-Girona aquesta història mai ha estat vista seriosament. Recordo haver-ne parlat amb el Consorci de Turisme fa anys, però ens miraven estranyament i no sabien què dir-nos. 

Els Pujol, el musical

El sentit de l'humor dels catalans sempre ha estat molt valorat. És veritat que convé posar-hi ironia, perquè la corrupció d'aquest país està fent estralls. Els de la família Pujol han arribat a límits que comencen a ser una comèdia de mal gust. El que no entenc és com pot haver-hi gent que ho justifiqui, dient que els Pujol són víctimes de l'anomenat "Procés". És una vergonya el que està passant, amb procés o sense i tot el que s'està sabent ara és escandalós. Afortunadament els de Polònia s'ho agafen amb molt d'humor i han fet un numeret musical que està molt bé. Ja fa temps que no miro aquest programa de TV3, veig poca televisió i el canal català ha perdut molta credibilitat, especialment els informtius. No han arribat al nivell de Televisió Espanyola però estan més o menys allà mateix. Us penjo el vídeo que m'arribat avui a través de les xarxes. És lamentablement original. Els Pujol són mereixedors d'un musical, tindria èxit. Amb la class…

Socialistes ballant

Manel Valls ha comunicat el trasllat del seu afecte al moviment "La Republique en Marche" d' Emmanuel Macron i ha dit que Partit Socialista Francès (PS) està mort. En Manel Valls no té un pèl de tonto i ha vist que la política fins ara "convencional" ha fracassat i a partir d'ara la cosa agafa una tonalitat que està per veure, diguem-ne que està pendent de definició. Els francesos han guanyat a la gent del Front Popular de la Madame Le Pen, però la coneguda com política vella ha quedat del tot socarrimada. En Valls marxa per incendi, ha saltat del l'edifici socialista perquè hi ha foc i els francesos han decidit que si cal salvar-hi alguna cosa és precisament el foc, o sigui, que vagi cremant.
Els partits socialistes europeus han quedat fora de combat. En Corbin a més ha decidit immolar-se tranquil·lament, dient que si perd ell no plega. O sigui, que és igual, ell serà un heroi, donant ales a la política conservadora anglesa, que a més és eurofòbica. C…

Terminal soterrada

Nova Terminal d'Autobusos de Girona, soterrada, com estava previst de fa temps. Per fi, pensava que no ho veuria mai. Unes instal·lacions que estan molt bé. Els mostradors de les companyies són una mica massa alts pel meu gust, per la gent que anem en cadira de rodes i que és de talla baixa, o gent que és més baixa del que és normal, que és molta gent. Ara caldrà mantenir-la neta, arreglada i polida, d'això a Catalunya ja no en sabem tant. Fer coses noves és més fàcil que mantenir les velles, és una de les especialitats d'aquest país. Ja ho anirem veient a veure com ho tenen. Pel que fa a l'espai de la Plaça Espanya, s'haurà de recuperar i fer alguna proposta interessant. Jo passaria de cotxes, vull dir que no ho deixaria com aparcament; aprofitaria l'espai per fer alguna cosa original. Això depèn de l'Ajuntament de Girona i de les ganes que tinguin. Doncs res, quatre fotos que penjo pels que no sou de Girona, els que ho sou, feu-hi un tomb, és fàcil i de …

Sexe i discapacitat

Pilar Turon és una periodista del Diari de Girona, un rotatiu que parla sovint de la discapacitat. No ho fan altres diaris de la ciutat ni tampoc de la demarcació. Es parla de tot el que fa referència a la qualitat de vida de la gent amb disminució física i sovint també d'altres discapacitats. Pilar Turon va signar ahir dilluns un article que explica el tema del la sexualitat en el món de la discapacitat, hi ha opinions de professionals que ajuden en aquesta qüestió i també hi diu la seva el President de MIFAS, Albert Carbonell.  És un bon article i serveix per normalitzar una situació que hauria de ser normal. Si voleu llegir l'article clicleu aquí i el podreu veure íntegrament. De tot això se n'ha de parlar i s'ha de tenir present la dificultat que tenen algunes persones que estan afectades de manera molt severa. De tot això jo en dic normalitat.

Macron guanya i Europa espera

No sé si és massa convenient que cada tres mesos es posi a Europa en qüestió. Ho dic després de que les eleccions franceses hagin confirmat a Macron com a President de la República. M'alegro del resultat, però em fa un cert pànic que la Le Pen hagi tingut un percentatge tant alt en vots. És preocupant, més encara quan França sempre ha estat sinònim de llibertat i de totes aquestes coses que diem i que no és toquen però molt cares quan no hi són. Macron és el nou president que no entusiasme, però l'alternativa era un suïcidi, un suïcidi de tota Europa, perquè França representa la Europa que més desitgem. 
Europa haurà de canviar, i haurà de fer-ho molt de pressa. Les forces populistes i les d'ultra-dreta estan picant la porta de fa temps i amb molta insistència. Les polítiques que s'han de fer a partir d'ara han de ser clarament diferents de les que s'han fet fins ara. Macron, Merkel i companyia hauran de fer un esforç per donar un missatge diferent d'aques…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…

Nova terminal d'autobusos a Girona

No sé com serà la nova terminal d'autobusos de Girona. He llegit que el President Puigdemont vindrà a inaugurar-la el proper dia 5 de maig, suposo que la volen tenir en marxa quan arribi a Girona l'exposició anual de Flors, coneguda com "Temps de Flors". Tècnicament està al costat de casa meva, de manera que faré un puja i baixa per veure com ho tenen. 
La nova terminal ha de treure de la superfície un grapat d'autobusos que passen cada dia per la carretera de Barcelona, jo diria que centenars d'autobusos, més encara a l'estiu que s'hi aturen procedents de tot arreu, molts que venen de destinacions europees. Suposem que hi haurà més silenci també, la terminal que fins ara estava de forma provisional (en aquesta zona de Girona tot és provisional) provocava molts sorolls, de cotxes, de milers de passatgers diaris i de gent que al capvespre crida i enraona amb veu alta quan a mitjanit gairebé tot està en silenci. La nova terminal serà subterrània, queda…

Macron

Diu l'Antoni Puigverd a la Vanguardia que a la tercera pot anar a la vençuda. Es refereix a la situació de França i a totes les coses mal fetes durant aquests anys de la crisi. Suposem que Macron guanyarà el proper diumenge -esperem- però la Le Pen tindrà un part de l'electorat francès que té unes proporcions preocupants, encara que no guanyi. França està trencada i l'article de l'escriptor gironí avui porta per títol "El Mal Francès" i allà ho detalla molt bé, de forma clara i amb l'elegància habitual d'en Puigverd. 
França està malalta i la malaltia pot sortir de França per qualsevol de les seves fronteres. I convé tenir present que nosaltres som els primers veïns de l'escala. El feixisme-populisme és preocupant i està disfressat de moltes maneres. Els seus ingredients són bàsicament la pobresa, la rancúnia i la debilitat del sistema que fa figa per tots costats. Tots aquests materials són explosius. Els europeus que anem pel món de civilitzats…

Pujol i Cia

El President Pujol va governar Catalunya un grapat d'anys. La gent el votava amb il·lusió perquè veien amb aquest home la figura que el país necessitava. Gairebé tots els catalans l'hi varen fer confiança i molts ho varen fer moltes vegades. Les seves declaracions dient que no havia declarat una herència familiar va suposar l'enfonsament d'una figura molt important i molts ciutadans varen tenir una forta decepció. Pujol va ser una figura massa important per Catalunya, les seves declaracions van ser un daltabaix per molta gent. Va ser només un aperitiu. Ara mateix s'està veient com la seva tropa eren una colla d'aprofitats i la figura encara queda més debilitada. Alguns justifiquen la situació judicial de la família Pujol fent veure que és una estratègia del Partit Popular i el Govern Central. No ho sé, però és una comparació i afirmació poc intel·ligent. El Partit Popular i el Govern Central no han decebut als catalans comparant amb el President Pujol. No hi h…

Diari d'un capsigrany

En Toni Molina era tot un personatge, conegut especialment dins del món de la discapacitat física ens va deixar l'any passat i ens ha deixat una mica orfes en molts aspectes, però veure el sentit de la vida de la forma que ell ho feia és essencial per tirar endavant. Unes quantes persones s'han ajuntat per poder publicar "Diari d'un Capsigrany" Toni Molina (1963-2016) i han obert una passarel·la a través de Verkami per poder tirar endavant el projecte que té un cost aproximat de 5.500 euros. Tothom qui vulgui pot col·laborar-hi per fer realitat aquesta publicació i d'aquesta manera expandir el sentit de la vida que transmetia el company Toni Molina. Us penjo un vídeo de Youtube, i podeu llegir més coses si entreu fent clic aquí mateix: Verkami

Francesos

Avui dissabte, pendent de les eleccions franceses que es faran demà. Teòricament no haurien de tenir massa importància, però els candidats que s'hi presenten l'han convertida en una cita imprescindible, cal estar al cas pel que pugui passar-hi. La situació és del tot inèdita, un grapat de candidats que diuen representar al poble i que ho donaran tot pel poble. Populisme, desorientació, confusió i tot regat amb una dosi de feixisme intolerable que representa la Le Pen, una bocamolla que vol imposar un estat racial, fet que suposa donar la raó als terroristes que han assetjat França durant els darrers temps. El terrorisme i el feixisme van de la mà, i la seva màxima exponent és aquesta Le Pen que també vol treure a França de l'Euro i de la Unió Europea. Aquesta senyora fa uns dies va dir que França mai va tenir cap responsabilitat amb l'enviament de jueus a mans de l'Alemanya nazi d'aquell moment. És una vergonya que aquesta senyora es presenti i la Llei ho perm…

25 anys d'AVE

A mi l'AVE m'agrada, em sembla un gran invent. A l'any 1983 vaig veure a la televisió que els francesos obrien la línia Paris-Lyon i que anaven a 300 quilòmetres per hora. Allò tenia molt bona pinta. Aquí l'AVE va arribar a l'any 1992 a la línia Madrid-Sevilla amb l'excusa de que a Barcelona hi arribaria tard o d'hora, perquè era la ruta lògica, però que s'estimaven més obrir la cosa aquesta per anar a Sevilla. Vaig poder-hi anar molts mesos després. Jo no vaig anar a l'Expo92 tot i que en aquell moment vivia a Madrid i tenia tot aquell sarau més a prop. La meva primera ruta va ser Madrid-Còrdova, en classe turista i recordo que era pels vols de la Feria d'Abril de Sevilla. El tren anava ple i a la cafeteria hi havia molt de xivarri; un grapat de gent que reia i parlava amb la veu ben alta. Eren la Lola Flores, la seva germana i estaven envoltats d'un grapat de gent. A certa distància també vàrem riure. Nosaltres baixàvem a Còrdova per veur…

Banca mòbil vs clàssica

Orange és una companyia de telefonia mòbil, segona a Espanya i primera a França. Aquesta gent ha decidit que a partir d'ara també seran un banc especialitzat en finances a través dels dispositius mòbils. Es posaran en marxa el proper dia 15 de maig a França i poques setmanes després iniciaran la seva activitat a l'estat espanyol. No és cap novetat, però és una incursió directe des de les empreses que no són bancàries. A més, sembla que els usuaris no seran afussellats amb comissions d'aquelles que surten a les lletres petites del sector bancari i que tothom diu que no vol pagar, però acaba pagant, una qüestió important a diferència de la banca clàssica.
El BBVA i Caixabank són les dues entitats espanyoles (líders també a Catalunya) que dominen la revolució tecnològica a través d'internet, mòbils inclosos, però les noves entrades d'operadors mòbils especialitzats poden provocar encara més problemes al sector bancari que ja està molt tocat. En el diari Expansión vai…

Puigpardines a tot color

Un tomb per la Vall d'en Bas. M'arribo gairebé a Puigpardines, una veinat d'aquest municipi que és un conglomerat de municipis petits, encapçalats per Sant Esteve d'en Bas que és allà on està l'Ajuntament de la Vall. Havia plogut una mica i per tant la tarda estava grisa, però també amb els seus colors, especialment els primers grocs de la colza que a la primavera alegra molt els camps. La Vall d'en Bas en un lloc per viure-hi, si veuen cases espectaculars i sembla que la gent està contenta de tot el que els envolta. A més, tenen Olot a quatre passes, de manera els serveis essencials també estan a tocar, tot a prop però al mateix temps lluny de sorolls i estralls. A més, des de fa uns anys tenen molt bona combinació amb la Plana de Vic i també amb Barcelona. La Vall d'en Bas a més va tenir, fa uns anys, l'esperit d'unificar-se per ser més forts i poder ser un dels termes municipals més extensos de la Garrotxa. El paissatge en aquest indret no falla…

L'andana 4

A l'estació de Girona hi ha via 4 i andana 4. És una andana per fer bonic perquè mai hi passa cap tren. És la única que té amplada europea i teòricament hi podria passar-hi trens amb aquestes característiques d'amplada, és a dir, els AVE, els TGV i també els ferrocarrils francesos de la SNCF que mai han arribat a la ciutat de Girona. No sé quin objectiu té el fet de que només tingui aquesta amplada, i ara, suposo que ningú ho sap. Les estacions depenen d'això que se'n diu ADIF i aquesta empresa mai sap res. I si ho  saben no ho diuen. Això a Girona ho sabem bé, perquè després de 8 anys d'obres encara s'ha d'entregar el Parc Central, tot i que sembla que això ja avança, es desconeix realment com avança i si algún dia s'entregarà a la ciutat tal i com va dir ADIF, RENFE i el Ministeri i tota cuca que ha tingut alguna responsabilitat en aquestes coses. 
L'Andana 4 fa pena. Hi ha una part de la via que hi surten herbes, males herbes, i també hi ha un t…

Qüestió de rampes

Dos exemples d'eliminació de barreres arquitectòniques a la ciutat de Girona, just al centre. El Punt Roma és una botiga molt concorreguda i abans hi havia un graó considerable. Han fet reformes generals i han aprofitat per fer-ho accessible. Els felicito per fer-ho, dient que ja ho havien d'haver fet al principi, però val més tard que mai. L'altra fotografia que penjo és del carrer Barcelona, 23 també de Girona ciutat. En aquest edifici hi ha domicilis particulars, però també negocis; una gestoria important i alguns despatxos professionals. És una pífia de primera. Per fer aquest tipus de rampa no cal fer res, i així eviten fer riure. Fer accessibles els espais, els edificis a l'any 2017, encara és difícil i sovint veus millores importants, però també coses molt mal fetes. En fi, suposo que l'Ajuntament també hauria de dir-hi la seva, no crec que hagi dit res en el cas del carrer Barcelona, 23 si ho hagués fet, també tindrien la seva quota de responsabilitat. 

Moonlight

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula "Moonlight" al cinema Plaça de Girona, era la darrera sessió d'aquesta cinta a la ciutat, avui ja no la fan. Érem pocs espectadors, jo diria que a la sala amb una capacitat de 193 places, només 6 entrades venudes. És una història difícil dins d'un entorn encara més difícil i passa a l'estat de Florida als Estats Units, la forma d'explicar-la i el muntatge fa pensar més en una cinta europea. M'ha agradat poder-la veure. La banda sonora d'aquesta pel·lícula és molt bona i aquí la penjo, la que he trobat a través de Youtube. Per tornar-la a veure haurem d'esperar que la pengin a internet o a través de les plataformes que posen novetats de cinema.

Un Pub de Lleida

Llegeixo als diaris digitals que un Pub de Lleida no permet l'entrada a un grup de 14 persones que són discapacitades, afectades de Síndrome de Down. Es veu -llegeixo- que ja havia passat fa uns dies i que a la resta de la clientela els incomodava, no se sentien bé. La primera vegada els van dir que dins del local hi havia una festa privada i així va acabar tot, però aquest cop sembla que se'ls ha vist les intencions definitives i, per tant, no han pogut entrar. Això de la integració està molt bé, però aquí no, aneu a integrar-vos a un altre lloc. No sé si els hi han dit això, però més o menys és el que deuen haver pensat; en qualsevol cas és una versió optimista que escric jo, potser no saben què vol dir això de la integració. 
Deia la Maria José Vàzquez (1951-2011), quan era presidenta d'ECOM, que calia treballar fort el tema dels accessos a la cultura i a la normalització. Entrar a un museu, a un cinema, a fer unes canyes, etc... era la feina que s'havia d'apro…

Colors de Putin

A a la Federació Russa aquesta imatge és il·legal. No es pot publicar ni tampoc difondre per cap mitjà. Les autoritats diuen que és una foto semblant al ciutadà Putin i que dóna una imatge que no correpont amb la seva orientació sexual que es veu que és l'estandar. La seva publicació pot generar problemes i sembla que alguns habitants d'aquell país ja n'han tingut. En canvi és legal i totalment acceptable penjar fotos de Putin amb el President sirià que és una bona persona que gasseja a la seva població de tant en tant, suposo que tot plegat són costums encara que la majoria dels habitants d'aquest planeta ho considerem una d'aquells coses que se'n diuen passar dels drets humans.
Putin s'ha emprenyat amb això de l'atac americà a la base siriana, o això expliquen, perquè en Trump (que també té un grapat de fotos de tots colors i no pot fer-hi res) va telefonar-lo abans per dir-li que si tenia alguna cosa en aquell lloc el millor que podia fer és treure-…

Renda 2016

Comença avui la campanya de la renda de l'any 2016, a presentar fins a finals de juny d'aquest 2017. Com sempre aprofito per demanar a la gent que llegeix aquest bloc que marquin la casella del 0,7 per cent a "Altres fins Socials"; que no se'n descuidin de fer-ho, i que aquesta és compatible també en marca el 0,7 per l'església catòlica. Ara mateix no puc dir massa res d'allà on van els diners d'aquestes partides, més enllà de tot el que publica la premsa. En el cas de Girona puc dir, això sí, que és la demarcació que més marca el 0,7 a "Altres fins Socials", juntament amb Barcelona i amb destacada diferència d'altres províncies de l'interior.
La Generalitat de Catalunya fa molts anys que demana que aquests recursos siguin transferits directament als pressupostos del Govern i té raó en part, més que tot perquè les competències en matèria de serveis socials fa anys que aquí estan transferides, en concrets des de 1983. Sempre ha exist…

Bancs i banquers

El Popular diu que revisa els seus comptes i amplia les pèrdues amb més de 600 milions d'euros. El Banc d'Espanya no ha dit res. Francament, no sé quin és el paper del regulador espanyol. Amb aquests canvis comptables i d'estructura interna, el Popular ha entrat en la desgràcia definitiva. Els seus accionistes han perdut més del 90 per cent en poc temps i l'antic president i màxim gestor ha sortit amb un grapat de milions d'indemnització. Suposo que els seus accionistes tindran que dir-hi alguna cosa en la propera Assemblea d'accionistes del grup del Banc Popular.
S'haurà de veure com se'n surt aquest banc històric amb una destacada presència a Catalunya, fundat en el seu moment per gent catalana. Després d'aquest capítol que podria acabar molt malament, la banca espanyola ha de decidir com vol configurar la seva arquitectura. No crec que quedin més de cinc bancs en total, potser menys i tot. Santander, BBVA i Caixabank són menys vulnerables, la re…

Salvador Pàniker

Salvador Pàniker ens ha deixat a l'edat de 90 anys, després d'una vida llarga d'experiències que a més sabia explicar com ningú. Aquí podeu veure el vídeo del programa (S)avis de la Televisió de Catalunya, una entrevista que va fer-li Josep Puigbó i que val la pena veure. Pàniker era enginyer, editor i un home de gran cultura, també un home que sabia enllaçar orient i occident. Va ser un dels grans defensors del dret a morir dignament, president una entitat que va presentar diverses propostes legislatives, ben explicades i argumentades, respectant sempre el dret a la llibertat individual. Escoltar-lo era un plaer, llegir-lo gairebé necessari. Si cliqueu el seu nom, escrit al principi d'aquest post anireu directament a l'enllaç del programa.

Gibraltar again

Els espanyols consideren una anomalia el tema de Gibraltar. Els anglesos per la seva banda diuen que el Tractat d'Utrecht és vigent i encara que Gibraltar sigui un país de contrabandistes la sobirania no es discuteix. Aquest sarau s'ha complicat amb això del Brexit, ningú sap què passarà i el govern espanyol a través del seu Ministre d'Afers Estrangers ha dit que en una hipotètica independència d'Escòcia potser Espanya no posaria problemes per donar-li entrada a la UE. Això passa perquè els espanyols aprofiten la situació confusa de Gibraltar dins del paquet Brexit que s'ha de negociar durant els propers mesos, després de que la PM Theresa May hagi activat la sortida del Regne Unit de la UE. L'estratègia espanyola i anglesa és de marejar al personal. El tema català i escocès és i serà utilitzat pels governs de Madrid i Londres per entrar en una roda de discussions que finalment acabaran igual que fa més de 300 anys, és a dir, en res. Gibraltar ha de ser el que…

Dulce Pontes al Palau

Feia molt de temps que no escoltava en directe a Dulce Pontes, la veu més internacional de la Música portuguesa que d'entrada no és poca cosa. Va ser ahir al Palau de la Música Catalana a Barcelona, convidat per una Fundació que promociona que les persones amb discapacitat gaudeixin de la música, un projecte interessant que m'agradaria que s'estengués a Girona, més que tot perquè conec molta gent que hi aniria a part del bon programa musical que també tenim aquí. Ho comentaré als seus responsables, a veure si poden fer-hi alguna cosa.
La Pontes va presentar el seu nou disc que s'anomena "Perenigraçao 2017" i com és lògic va triomfar. Vaig llegit un parell de dies abans que a ella cantar al Palau l'emociona molt, és un espai molt adequat per presentar el treball que ha fet. Estava força ple i va presentar-nos algunes de les seves peces noves. Al final, ja en temps de propina va repassar un parell de temes coneguts, de sempre que van fer que el públic sort…