Ves al contingut principal

Entrades

Pensions i soroll

Aquesta setmana s'ha parlat frívolament de pensions. La que ha començat la matraca ha estat la mateixa Ministra de Treball i Seguretat Social, Fàtima Báñez i després hem viscut un grapat de declaracions, algunes de les quals han estat poc elegants i de poca categoria. La premsa plena d'economistes i tarotistes de la situació econòmica i política també s'ha apuntat a la reflexió-polèmica i al final tot plegat quedarà en un foc d'encenalls. La classe política no té cap voluntat de prendre decisions en matèria de Seguretat Social, bàsicament pels riscos electorals que comporta moure qualsevol punt i coma del que ara mateix està establert. 
A Espanya hi ha gairebé 9 milions de pensionistes i en els darrers anys s'ha polit el fons de reserva que feia anys que existia. Ara mateix en aquest famós fons hi queda ben poca cosa, però s'ha de dir que ha estat allà fent la feina que li tocava fer. Va ser pensat per poder pagar pensions en moments que l'economia anava m…
Entrades recents

Sense Júlia Roberts

Durant les festes de Nadal i molt abans, Júlia Roberts anunciava una colònia o perfum, no recordo la marca, però sí a ella i la música. Estava en una festa i ella s'aixeca i toca una paret, tots la miren i la paret cau i de cop surt París que és de nit i està plena de llumetes. És un bon anunci, però tot és mentida perquè si compres la caixa aquesta amb el perfum no hi ha cap bitllet per anar a París i de la Júlia Roberts no en diu res, o sigui que un engany publicitari. Tots els anuncis de Nadal són més o menys així, amb Roberts o sense, però hi ha un grapat de gent coneguda que amb la perfumeria adequada va directe al Carib i altres llocs fascinants. 
Ara el Nadal i les festes que l'acompanyen ja s'han acabat i la publicitat passa directament al contraatac directe per les butxaques buides, especialment per aquells que han buscat la Roberts i els seus acompanyants a la festa de París. Ara toca Avecrem, Gallina Blanca i Aneto marques que no són glamoroses, però que pertan…

Start your impossible, Toyota

Els de Toyota estan fent una campanya anomenada "Start your impossible" explicant que la mobilitat és el que realment importa. La campanya té un abast mundial. La multinacional japonesa no havia entrat mai en aquest àmbit, tot i ser una empresa dedicada a la mobilitat de les persones. Han entrat en la dimensió que moure's és el futur, i poder-ho fer no depèn tant de la capacitat física de les persones, també de les eines que s'utilititzin. És una proposta interessant, a veure si s'apunten altres empreses i ensenyen que les coses no són tant difícils. Com diu l'anunci, quan tenim llibertat de moviment, tot és possible.

L'Estació de Girona

En un article de Tapi Carreras en el Diari de Girona d'avui, s'explica que el TAV ja té gairebé 2 milions de passatgers a Girona. A més, Rodalies té prop de 5 milions més, o sigui que l'estació de Girona té uns quants milions de persones que passen gairebé cada dia per les seves instal·lacions. És realment l'epicentre de la ciutat i fa un parell de setmanes que ja han alliberat del Parc Central, o sigui que de mica en mica s'està recuperant l'espai perdut. Ara s'ha de conservar bé. És la primera imatge que el turistes i els no turistes que ens visiten veuen de Girona. La primera impressió no és la que queda, però és important que sigui bona. Acabar de recuperar l'espai que ADIF ha d'entregar, i desmuntar bé l'antiga estació d'autobusos de la Plaça Espanya fent un entorn senzill però amable hauria de ser la màxima prioritat dels que governen la ciutat. Esperem que no s'emboliquin més del compte i puguem gaudir d'aquests espais ràpida…

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Legitimitats

Suposo que si Puigdemont és el President de la Generalitat legítim també ho serà Oriol Junqueras, que va ser el seu Vicepresident durant una bona temporada. Ho dic perquè sembla que Puigdemont demana que el seu segon renunciï a ser el proper President, diu que si ho fos, justificaria l'aplicació del 155 que va fer el Govern central. Personalment no ho tinc clar. No sóc entusiasta de Junqueras, no em desagrada però no m'entusiasme gens. La gent que va formar part del seu equip encara menys, i de forma especial els que portaven o porten encara tot els afers de les persones amb discapacitat. No obstant això, en Junqueras ha donat la cara i Puigdemont està fugit, corrent tots dos els mateixos riscos. Un els assumeix, l'altre no. 
Puigdemont diu que s'ha de restituir el Govern anterior i que ell ha de ser el President, vol ser-ho des de l'estranger i utilitzar la telemàtica per governar. Jo sóc molt partidari de la telemàtica, però no massa de tenir un President telemà…

El discurs del Rei

El Rei d'Espanya va fer el seu discurs de Nadal tradicional, gens tradicional. Va repassar els problemes que els espanyol es manifesten estar preocupats en les enquestes que publica el CESID i després va dedicar una bona estona a parlar de Catalunya. Felip VI va equivocar-se el mes d'octubre fent una dura intervenció de part, en el cas de Catalunya. Ell podia haver estat part de la solució i a partir d'aquell moment va passar a formar part del problema. Ara els seus discursos estan vistos de forma sectària, partidista i molt poc representiva en el cas dels catalans. Sotmetre's al discurs del govern central va deixar-lo fora de les possibles solucions. Hagués estat la persona idònia per fer demanar calma i que les parts parlessin sense cap mena de límits i d'aquesta manera s'apropessin posicions llunyanes. Ara tot això ja no pot fer-ho. 
La premsa explica les coses a la seva manera. La d'aquí diu que el Rei s'apropa una mica i altres titulars diuen que …

La Cabina

Encara en queden unes quantes, però no massa. A Girona ciutat, per exemple, és difícil de trobar-ne alguna. Has d'anar a llocs molt cèntrics, on passi molta gent a peu. N'hi ha a la Plaça Marquès de Camps, alguna a la Gran Via i jo diria que també a l'estació dels trens. Poca cosa més. Als pobles solen estar a llocs també de pas, però cada cop és més difícil veure-les. Estan en extinció, és lògic. Tothom té mòbil i la veritat és que els telèfons fixes també tenen els dies comptats. Segurament costarà més de que marxin de l'entorn habitual perquè les companyies enreden i volen mantenir-los i de pas cobrar quotes del tot innecessàries. En fi, coses que han servit i ara mateix ja no tenen la utilitat per les quals estaven dissenyades. Avui al diari EL PAÍS hi ha un reportatge i posa l'exemple d'un poble dels voltats de Madrid, interessant veure'l.

Nova temporada

Victòria de Ciutadans, la marca creada fa uns anys per combatre de front al catalanisme en totes les seves formes. Una victòria que no serveix per a res, no poden governar de cap manera, no poden formar cap majoria que permeti tirant endavant el seu programa i les noves ideologies que estan inspirades amb algun antic president del govern espanyol com a padrí especial per la part del darrera d'aquest partit polític. No podem dir res més perquè no sabem massa res, la seva candidata ha renunciat a per una ronda de consultes amb els altres formacions perquè ja veu que tanta música de moment no serveix per convidar a ningú a ballar. 
Els partits independentistes tornen a tenir la majoria necessària per fer govern, tot i que també serà difícil. Puigdemont ha fet el doble salt mortal; per una part aconsegueix que el nacionalisme tingui majoria, per l'altra que la seva llista guanyi a la d'ERC que inicialment era la que tenia més possibilitats de fer-ho. En aquest bloc el panoram…

La diada de reflexió

A la majoria de països democràtics la jornada de reflexió no existeix. Tampoc hi ha límits respecte a la publicació d'enquestes. En el cas català això de les enquestes està més o menys superat perquè un diari d'Andorra publica una enquesta cada dia, fins i tot el mateix dia de les votacions. En aquesta ocasió fins i tot un diari escocès també hi participa. Les enquestes diuen que no guanya ningú, o sigui que l'escenari del proper Parlament de Catalunya està molt dividit. Sembla que el bloc unionista i el bloc soberanista empaten, més o menys, i els Comuns tindran la paraula. No serà fàcil, més que tot perquè el comuns han nedat en aigua freda i calenta al mateix temps, depenent del moment i de l'entorn.
L'altre detall de la campanya que s'acaba en poca estona és que no he escoltat la paraula "discapacitat" en cap moment. La més propera o aproximada ha estat la paraula "dependència" i es refereix al baix compliment de les prestacions que rec…

Fotografies amb premi

Dues fotografies fetes amb drons, una de les noves modes que estan marcant tendència. La primera és d'un camp de flors de perfum, al sud de França; segurament propera a Gras que és la ciutat que es dedica la cosa aquesta, com tota la regió de Provença. La segona està feta a Califòrnia, un partit de tennis sobre pista; el jugador surt de la ratlla i amb un dron és més fàcil retratar-ho. La casa Apple i d'altres marques ja comercialitzen aquests aparells voladors que serveixen per tenir una mirada una mica més ample de les coses. 


La campanya

La campanya electoral és fluixa pel que fa a continguts. La Generalitat de Catalunya gestiona gairebé 34.000 milions d'euros i amb aquests diners es poden fer moltes coses, també poden no fer-se, de fet, aquests darrers anys el Govern de Catalunya encapçalat primer per Artur Mas i després per Carles Puigdemont no ha fet massa res. Han optat per la posició de pilot automàtic i fer front a les despeses ordinàries i essencials, però sense cap política concreta. A Catalunya en aquests darrers mesos no s'ha fet cap mena de política econòmica i tampoc social. Podran dir que el Parlament va aprovar algunes mesures com la Llei de la Renda Mínima Garantida, però no conec a ningú que l'estigui cobrant. De fet, aquesta Llei és una declaració d'intencions -jo diria que bones- però a la pràctica va tirar-se endavant sense que existís cap pressupost que permeti fer-la realitat. Els propers governants hauran d'explicar si volen tirar-la endavant i si és així, com ho faran. 
En p…

Tertulians

No vull fer generalitzacions, però hi ha alguns tertulians de ràdio que són uns impresentables. Podríem parlar de gamberrisme radiofònic, gent que està disposada a dir el que el mitjà de ràdio o el seu propietari vol que es digui. Alguns tertulians modelen la seva opinió a la carta, afinant o recalcant allò que vol que es proclami i això molts ho fan sense cap mena de vergonya, sense despentinar-se. Girant dials descobreixo una emissora madrilenya -amb seu a Madrid però de cobertura estatal- que fan un especial incís en la situació turística de Catalunya durant aquest pont. Un especialista diu que la gent no ve a Catalunya perquè hi ha inseguretat ciutadana, manifestacions al carrer i molt mal ambient, de manera que els estrangers i els nacionals han decidit no venir perquè tenen por. No han mencionat res d'assassinats ni tampoc de canibalisme, les dues noves aficions dels catalans, però gairebé. Han explicat que la situació es desastrosa i que tothom ha tirat cap al sud, a Sevil…

Jerusalem

En Trump és un incendiari i això no és cap novetat. Per allà on passa hi ha foc. Darrere seu hi hauria d'haver un parc de bombers sencer perquè tindria feina cada dia i a totes hores. Avui l'home ens ha fet una demostració d'aquesta capacitat d'encendre focs amb eficàcia, reconeixent Jerusalem com a capital d'Israel. És un reconeixament sense cap efecte pràctic, perquè Jerusalem és la ciutat on hi ha el Parlament d'Israel, la seu del Primer Ministre, la seu del President de la República i tots els edificis del Govern de l'estat hebreu, per tant ja sabem que és la capital, però també ho és de Palestina, encara que la seu de les seves institucions estigui a les afores de la ciutat. Jerusalem és la capital de moltes coses, a més de ser una ciutat fresca, freda i humida. Jerusalem és segurament una de les ciutats més importants del món i especialment pels jueus, cristians i musulmans i fins i tot per més gent.
Amb aquestes declaracions Trump encén un conflicte…

La Plaça de l'Estació de Girona

Les obres de l'AVE i ADIF ja s'estan acabant. Vaja, això sembla. Segur que encara quedarà feina per fer, sense comptar amb la mala feina feta. La velocitat no és el fort de les mencionades companyies i de les empreses que fan les obres, especialment a la ciutat de Girona. Ara toca parlar de què fem amb la plaça d'Espanya, que a Girona és més coneguda com la Plaça de l'Estació, no és cap qüestió política, sempre ha estat així. La Plaça Espanya actualment és una metàfora del nom del país que porta, és un espai confús i pendent de fer-hi una nova configuració. Sembla ser que l'Ajuntament ha obert consultes, de manera que els veïns de la ciutat podran dir-hi la seva. No obstant això, he vist ja algun muntatge de què és el que volen fer, per tant segurament faran el que el que l'Ajuntament de Girona vulgui fer. És un espai al cor de la ciutat i jo deixaria fer uns baixadors però en cap cas aparcaments. No sé si ha de ser una zona verda, més que tot perquè al costat…

Consell Social del Guttmann

Reunió del Consell Social i de Participació de l'Institut Guttmann, avui a la seu de l'hospital a Badalona. S'ha fet un repàs de les línies d'actuació de l'entitat durant l'any 2017 i s'ha començat a cosir el programa de treball que vol tirar-se endavant pel proper any 2018. El Guttmann va amb la directa, vull dir que té clar quin són els seus objectius i allà on vol arribar. Per l'any vinent s'espera poder obrir el Guttmann-Sagrera, una de les prioritats des de fa anys i que gairebé ja toca la realitat. Serà un equipament formidable a la ciutat de Barcelona i serà interessant veure la seva posta en marxa i els plantejaments que s'hi faran. L'Institut Guttmann és líder en investigació i recerca dins del camp de la Rehabilitació i Neurologia a Catalunya, també a Espanya i és un referent europeu. El seu equip directiu, tècnic i humà el fa capdavanter. Protegir aquesta feina, potenciar-la i donar-la a conèixer ha de ser una prioritat per tots …

Dia de la discapacitat

Aquest diumenge 3 de desembre serà el Dia Internacional de les persones amb Discapacitat. Des de fa anys que es celebra aquesta jornada, però la incidència és fluixa, més que tot perquè està a pocs dies del Nadal i aquestes dates són utilitzades per fer moltes coses; Blacks Fridays, el Gran Recapte del Banc dels Aliments, Maratons diverses i enguany també enmig de la campanya electoral, que no deixa de ser una mica estranya. La discapacitat s'ha de defensar tot l'any. Sóc dels que penso que això ho fa tothom a la seva manera i en temps com els que estem vivint encara és més difícil de fer;  sense govern, amb lleis que s'haurien d'haver completat del tot i que s'han quedat a mitges, i altres exemples que demostren que la discapacitat està sempre a la mateixa calaixera dels grans afers polítics. 
En qualsevol cas, a Girona, una organització que és diu "Multicapacitat" ha organitzat una jornada de sensibilització a la plaça del Lleó, el proper diumenge 3 a …

Jornada informativa sobre habitatge

Avui a MIFAS, a la seu del CAI (Carrer Empúries,31) s'ha fet una conferència per explicar-nos els projectes de co-habitatge que s'estan tirant endavant a casa nostra, a les comarques de Barcelona i també a les d'aquí. És un sistema que està funcionant sense problemes i amb acompanyament legislatiu a països com Alemanya i Dinamarca, però aquí això encara no és fàcil. Hi ha propostes que ajunten persones i de forma conjunta dissenyen com volen viure. En el cas de persones amb discapacitat no hi ha propostes, però seria viable fer-ne'n. En aquest sentit hi ha una proposta d'una sòcia de MIFAS que vol tirar endavant una iniciativa d'aquest tipus, l'han anomenat Libèl·lula i estan buscant l'indret i les persones adequades per tirar-lo endavant. Girona podria ser un bon lloc per fer-lo, han dit, i en aquest sentit la gent de MIFAS sembla que facilitarà els espais que facin falta per veure si un grup de socis s'animen i comencen a moure's. La xerrada …

La EMA no vindrà

Reflexió que fa Iñaki Gabilondo avui en el seu vídeo blog i que em sembla impecable. Barcelona ha perdut l'Agència Europea del Medicament, coneguda com EMA, mentrestrant la nostra classe política s'insulta i demana responsabilitats. No deixa de ser curiós. Jo crec que Barcelona era la seu més adequada per la EMA. Els seus treballadors demanaven que fos la capital catalana l'elegida, però els nostres saraus polítics ho han impedit. Iñaki Gabilondo ho explica molt bé. El conseller de Salut de Catalunya està fugit, les nostres institucions intervingudes, el govern espanyol fent declaracions a tort i a dret explicant les misèries catalanes, que també són espanyoles, o sigui misèria per a tots. Els europeus han dit que Barcelona serà fantàstica i tot el que vostès vulguin, però que l'agència ha d'anar a una ciutat més fàcil per fer-hi negocis i que tingui un polítics que no siguin tant nerviosos. Tot això, sense parlar també del pèssim paper que ha fet l'Ajuntament…

Primeres enquestes

Falten 30 dies per les Eleccions Catalanes 2017 i surten publicades les primeres enquestes. No sabem si  aquestes seran encertades o senzillament són aproximacions. Avui diumenge el diari "ABC" en publica una, i demà dilluns "El Periódico" en publica una altra. No són iguals, o millor dit, són molt diferents. La que publica "ABC" sembla molt cuinada pel tipus de lector que té, l'altra no ho sé, perquè estem en una temporada que cal llegir la premsa escrita amb ulleres de Sol. En qualsevol cas, podem deduir que la cosa està dividida en dos grans blocs, i que la proposta que fa Puigdemont té un suport considerable, tot i que en totes, això sí, dóna com opció guanyadora a ERC. 
Les eleccions tenen la seva cosa emotiva, però aquesta convocatòria té el seu punt de preocupació, personalment les visc d'aquesta manera i lamento que encara faltin tants dies per poder votar. Aquest mes de marge serà molt complicat i més encara amb l'ambient polític que…

En Comin s'ho ha passat molt bé

En Toni Comin diu que tot era inviable i que ell prefereix quedar-se amb la part èpica del relat, la part més divertida i més irresponsable, suposo. En Comin era fins fa quatre dies el Conseller de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya, una feina per la qual ha cobrat un dineral per fer-la i no l'ha fet. En Comin comenta l'aventura, com un nen de casa bona que pot permetre's tirar-se unes vacances en un despatx de la Generalitat de Catalunya com si fos un joc. La salut dels catalans ha estat durant uns quants mesos en mans d'aquest vailet, un irresponsable que ara a més explica que tot plegat era una broma pesada, fent-se el simpàtic a través dels mitjans que se l'escolten.  La veritat és que el Comin no m'ha decebut mai perquè mai vaig apostar un cèntim per ell. Ja sabia que era un venedor de motos i quan varen fer-lo conseller va semblar-me que era un propagandista de la seva pròpia figura, només superat pel propi Puigdemont que en això és difícil …

Pèrdues i guanys

Artur Mas va dir ahir a 8Tv que el procés ha estat positiu per Catalunya i que els independentistes han guanyat terreny. Va explicar que abans del procés hi havia poca gent convençuda i que ara eren el voltant del 50 per cent. Artur Mas té raó, estadísticament parlant, és clar, però no va explicar a quin preu ens està sortint tot això. Sense justificar de cap manera l'actitud del govern central que és del tot impresentable, el procés català ha suposat el trencament de la concòrdia a Catalunya, això, només això és un cost que al meu entendre és massa alt. Catalunya està formada per una societat mixta, plural, plena de matisos i el procés ha dinamitat aquesta concòrdia. No parlo de convivència perquè crec que no s'ha arribat a aquest punt, però també s'hauria de valorar, s'hauran de cosir novament moltes peces.
Econòmicament parlant el procés no és pot calcular encara. Sóc dels que penso que les pèrdues són incalculables, molt fortes i això afectarà a l'economia del…

Accessibilitat a l'any 2017

Avui la COCEMFE ha fet una moguda a diverses ciutats espanyoles per demanar "Accesibilidad Ya". Doncs res, vinga, que no sigui per protestar. La veritat és que estem a 2017 i s'han fet un grapat de lleis, d'àmbit estatal, autonòmiques i locals i això de les barreres està com està, o sigui que no està allà on hauria d'estar. No tinc clar que una protesta d'aquest tipus tingui cap mena d'eficàcia, menys ara que el país està distret en altres qüestions diguem-ne més importants. Mal moment per anar a cridar al carrer, enmig de tanta cridòria la veu ha de ser molt forta.
L'estat espanyol no ha resolt el tema de l'accessibilitat en termes generals. Les ciutats han fet feina, però amb criteris locals, d'estar per casa. A Catalunya l'accessibilitat va ser tractada de forma urgent gràcies a als Jocs Olímpics de 1992 i Barcelona va ser el referent a copiar. Copiant es va aconseguir que les ciutats petites i mitjanes de Catalunya s'adaptessin en…

La Corea de les Corees

Reportatge del Canal de Televisió francès, ARTE sobre la península de Corea, amb les dues Corees, la del Nord i la del Sud. El varen passar ahir al vespre per TVE-2 i és un bon documental per entendre el passat i el present d'aquella zona del món. Invadits pels japonesos, manipulats pels russos i xinesos, els coreans han passat per capítols molt complicats. La separació i la vida en cadascun dels dos països, germans però molt diferents, i per acabar-ho d'entendre, una guerra civil que va deixar 4 milions de morts, o sigui, una situació insuportable. El futur està a les seves mans, però ara mateix ho tenen molt difícil. Essencial veure'l per comprendre una mica més la situació real de la península coreana.




Reposar del mono-tema

Les eleccions al Parlament de Catalunya seran el proper 21 de desembre, fins llavors, no parlaré més de la qüestió catalana, no perquè no m'interessi, al contrari, m'agrada i m'interessa. No obstant això, és difícil no emprenyar-s'hi, de manera que reposaré una mica del mono-tema. Quan tota la tempesta hagi passat, o segueixi llampegant ja veuré què faré. Les parts enfrontades han perdut el sentit de la responsabilitat, d'una banda i de l'altra i m'he cansat de seguir-ho, si ho faig ho faré sense passió, gairebé com una qüestió de salut mental. A les xarxes socials tampoc s'hi troba massa enteniment, veure el que diuen a cada costat és força absurd. En fi, escriuré del temps, de les pluges si venen, o de la fulla que cau a la tardor. O sigui que en línia, això sí.

La fugida

En aquests moments no sabem si el Procés s'ha acabat, si està en pausa o està en marxa en versió ralentí. No ho sabem i jo diria que no ho sap ningú. El que sí sabem és que Puigdemont s'ha traslladat a Brussel·les per gaudir de la llibertat de moviments que té dret tot ciutadà europeu, però també per no haver d'estar aquí, sota el risc de que l'engarjolin una temporada. Això és el que ell diu, de manera que no hi ha dubtes de quines són les seves intencions. El Procés ha estat un guirigall descomunal, o colossal, com diria el propi Puigdemont i en els dies que estem tot pot girar encara de forma més estranya, admetent que ja és difícil girar-ho encara més. 
Les eleccions al Parlament de Catalunya estan convocades pel 21 de desembre i fins llavors les escenes estan amb les cortines enlaire, o sigui que tots els que estem al pati de butaques convé posar-nos el cinturó de seguretat perquè venen turbulències. Puigdemont ha fugit a Bèlgica amb altres consellers i conseller…

Dolors Bassa i els CETS

Surt publicada al Diari de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball. La consellera Bassa signa una convocatòria que rebaixa les subvencions destinades a persones amb discapacitat física i d'altres que no arribin a un 65 per cent de discapacitat, una norma que s'ha tret de la màniga. Mai havia passat. Ni en els moments més lliberals de Convergència i Unió se'ns havia despreciat tant. No són motius pressupostaris, perquè el Departament que dirigeix Bassa paga tot tipus de timbes, el llistat seria inacabable. No vull entrar en qüestions de sí la cosa depèn o no depèn del Procés o de la situació política que viu Catalunya. La meva crítica, si voleu ferotge a la Consellera i el seu equip és de molt abans. I em sap greu, perquè és d'aquí, de Girona, i anava amb cara de fer política social i poc sectària, però malauradament no és així. 
És un despreci al sector de la discapacitat i a un grapat d'empreses que treba…

10 anys de bloc

Aquesta setmana -més o menys- fa 10 anys que aquest bloc existeix. No pensava que la cosa tingués tanta durada, perquè són coses que es comencen amb la intenció de durar, però no sol ser habitual que durin. En fi, 10 anys tampoc és tant, però estic content. En aquest període he fet unes 2.100 entrades i el comptador diu que he tingut moltes visites. Jo diria que el comptador va a la seva bola i en realitat el primer visitant d'aquest bloc sóc jo mateix, que miro i rellegeixo el que he escrit. 
Quan vaig començar el bloc era Vicepresident de MIFAS, sabia que eren els meus darrers anys a l'associació com a responsable de no res, i d'alguna manera volia continuar dient-hi la meva, especialment en temes de discapacitat. Més tard vaig ser regidor de l'Ajuntament de Girona i vaig creure oportú potenciar l'eina del bloc. Era en certa manera una obligació, donat que ets un representant de la ciutat i poc o molt has de donar explicacions del que fas i de tot el que opines …

Turisme accessible, el gran descobriment

Llegeixo pel twitter i per diferents xarxes socials que el CERMI fa un congrés a Castelló de la Plana per parlar del turisme accessible. Molt bé, els felicito, però anem tard, molt tard. Clar que val més arribar-hi encara que sigui fora de plaç. Les normes, lleis d'accessibilitat en aquest país s'han respectat molt poc. Ara, des de no fa molt, han descobert que això del turisme és una solució que val la pena fer-hi una aposta, resulta que és un nínxol de negoci important i pot generar ocupació i molts ingressos. Benvinguts a la realitat. També han descobert que els que tenim discapacitat fem excursions, viatges. Anem a hotels i paguem com tothom i els empresaris del sector s'adonen que som gent més o menys normal i corrent. En general cal tenir les coses una mica cuidades i procurar que els turistes aquests puguin entrar i sortir de l'habitació, de la piscina i que les entrades dels establiments no hi hagi graons o obstacles. O sigui, grans descobriments del segle XXI…

Boicots per a ignorants

Resulta que hi ha gent que descobreix que això dels boicots no serveix per a res. Això diuen. L'alcalde de no sé quin poble d'Extremadura diu que si la gent deixa de comprar productes de "Solís"  perjudiquen greument l'economia del seu municipi, perquè la fàbrica d'aquesta marca de tomàquet fregit està a la població de Miajadas (Càceres). Les llaunes de Solís són de la casa Nestlé, o sigui suïssa i el seus accionistes estan a tot el món. El tomàquet Solís porta una etiqueta dient que el domicili de l'empresa està a Esplugues de Llobregat (Barcelona) perquè la seu a Espanya de la multinacional Nestlé està allà des de sempre. Grans descobriments, o sigui.
Això hauria de saber-ho l'Antònia Trujillo, una senyora que va ser ministra amb Zapatero, deixant una estela de gestió nefasta i sobretot insignificant. Era i és una incompetent que no mereix dirigir res que sigui públic o d'interès general. La ex-ministra Trujillo fa uns dies, va emprenyar-se amb…