Ves al contingut principal

Entrades

Discapacitat a Xina

Ahir diumenge sortia un reportatge en el diari ELPAÍS versió digital que explicava com una comunitat religiosa s'havia fet càrrec d'un orfandat per a persones amb discapacitat a la Xina. Allà la discapacitat i la malaltia són sinònims d'estigma i ningú vol saber-ne res. En aquest reportatge s'hi poden veure les persones abandonades i els comentaris del seus cuidadors explicant que els governants i funcionaris no ajuden gens. Xina és ja la primera economia del món, però mai podrà ser la primera potència del planeta si no són capaços d'atendre a la seva gent amb un mínim de dignitat i justícia. La Xina ha d'entendre que hi ha petits detalls com el compliment dels drets humans, país que encara es troba a les beceroles en aquesta i altres qüestions. Les persones amb discapacitat a la Xina són 85 milions, la mateixa població que la República Federal Alemanya. El vídeo ha de circular i des de tots els racons del món s'ha de pressionar el màxim possible perquè to…
Entrades recents

Parc Central

El Parc Central de Girona va agafant forma, recuperant forma. De fet, abans de ser el Parc Central que  tots recordem, ens descuidem que hi havia una part que mai va ser arreglada. Era un fangar i un grapat d'aparcaments mal posats que servien per estacionar la molta gent que ve a Girona a treballar. Dit això, també cal tenir present que les obres del TAV-TGV-AVE ha estat llargues. Molt llargues. Des de la primera tallada de trànsit fins avui jo diria que han passat nou o deu anys. També cal tenir present que no s'ha fet allò que va dir-se, és a dir, suprimir la via elevada que parteix la ciutat. És una frontera estranya que divideix la ciutat en dues parts, però també la divideix en altres coses. Tampoc s'ha fet el túnel del tren convencional. Esperem que no es faci mai, perquè si els d'ADIF s'els acudeix anunciar una obra d'aquestes dimensions amb l'historial que tenen poden provocar aldarulls de primera categoria. I jo hi participaria amb tota la meva m…

Les ajudes que no ajuden

Han sortit publicades les ajudes del PUAD (Pla Unificat d'Ajudes per a Discapacitats) de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Treball i Afers Socials, com cada any. De fet, estem al mes de juny, difícil d'entendre quan aquest programa hauria d'estar obert tot l'any. Serveix per demanar ajudes tècniques i algunes altres coses relatives a les persones amb discapacitat i el plantejament que el govern fa d'aquest programa és merament assistencial i poca cosa més. Les ajudes tècniques i altres serveis haurien de ser tractades d'una altra manera, no ho dic ara perquè governen els que governen, ho dic des de fa molts anys. En això ni hem millorat ni tampoc empitjorat. Estem malament, com sempre.
Per accedir aquests tipus d'ajudes s'ha de tenir una renda econòmica baixa o molt baixa. Si l'usuari o persona interessada (en el seu cas família) tenen ingressos de treball que està per sobre del nivell més miserable no hi ha cap possibili…

Ruth Vela Gym, sis anys

Aquestes noies són les propietàries del Ruth Vela Gym de Girona, instal·lades feliçment a l'Avinguda de Sant Narcís 122 de la nostra ciutat. Ahir, 14 de juny de 2017 fa sis anys que estan en marxa. Pocs mesos, això sí, a la nova ubicació, però amb millores, amb molta força i amb la penya habitual que hi som. És important per mi que aquest gimnàs hi sigui. N'hi ha d'altres, segur, però no amb aquesta gent. L'encant de l'Esther i la Ruth i tota la gent que hi treballa no crec que estigui en altres llocs. De fet, jo en sóc client des de fa quatre anys, de manera que ja sé de què parlo. Aquí una foto d'elles dues, les protagonistes d'aquest aniversari que remataran amb un sopar el proper divendres. Moltes felicitats per ser-hi, i moltes més per ser com sou. I que jo ho vegi, com aquests quatre anys que fa que sóc un més de casa vostra.

Els que haurien de vigilar

Després de llegir i rellegir les notícies del Banc Popular i el sarau que hi haurà amb els antic accionistes, convé fer-se la pregunta; Per a què serveix el Banc d'Espanya? - El regulador espanyol ha fet novament el ridícul davant dels ciutadans que teòricament representen. S'han contradit diverses vegades, han permès que la informació fos confusa i al final no han fet res, perquè no poden fer gairebé res. La veritat és que ens hauríem de plantejar tancar-lo i dedicar l'edifici a altres activitats més productives. Per exemple, jo aprofitaria la seu -un edifici magnífic a la Plaça de Cibeles de Madrid- per posar els quadres que estan en els soterranis del Museu del Prado, que a més està a pocs metres. D'aquesta manera podríem gaudir d'amplies col·leccions d'art i buidar la seu del Banc d'Espanya d'un grapat d'incompetents que no són capaços d'absolutament res. 
Això ja ho vàrem veure amb el cas Bankia, ara amb el Popular i segurament podrem veur…

Simpson Pare a Sant Narcís

Tornant del gimnàs, camí de casa, trobo a l'alçada de la Plaça Montserrat de Girona el cadàver delHommer Simpson, el Pare,  fora d'un contenidor. L'he retratat perquè m'ha semblat que en aquesta ciutat llencem coses molt estranyes, però com aquesta no n'havia vist mai cap. El Simpson pare deu haver viscut en alguna casa del barri i ara l'han despatxat sense pena ni glòria. El ninot no deuria passar pel forat del contenidor, pel tamany, suposo. Tampoc queda clar a quin contenidor ha d'anar els Simpson, l'Ajuntament de Girona no ha donat mai cap instrucció concreta i per tant hi ha veritables dubtes si el "cadàver" ha d'anar a plàstic o a materials diversos. No ho sabem. Penso que Girona és una ciutat bruta, i penso que alguns dels seus ciutadans són també força bruts. Hi ha de tot i segurament no és general, però la foto diu moltes coses. 

Consell Social del Guttmann

Reunió del Consell Social de l'Institut Guttmann a la seva seu de Badalona, en sessió ordinària i a la que he assistit com a membre d'aquest òrgan. Hem repassat la Memòria d'Activitats 2016 d'aquesta institució i hem repassat els esdeveniments més importants. Hem pogut veure en directe els diferents vídeos que el Guttmann ha posat en coneixament del públic en general i que estan disponibles a través del Youtube. Són molt optimistes, fan una versió molt adequada de la discapacitat, també aquella que més ens agrada ensenyar. 
La reunió també ha servit per repassar els número de pacients, la tipologia i el nivell d'atenció dels usuaris del Guttmann i evidentment del seu grau de satisfacció. El Consell Social és reuneix tres o quatre vegades l'any i són representades les principals entitats de la discapacitat a Catalunya, com ara MIFAS, ECOM entre d'altres. La bona marxa d'aquesta institució ens interessa a tots, els seu prestigi és essencial pel sector i …

Cau el Popular

Cau el Banc Popular. Estava anunciat de fa dies, però no sabíem com cauria. El Santander és l'entitat que gestionarà el Popular durant els propers mesos fins que el dissolgui del tot i desapareixi la marca bancària que en el seu moment va estar considerada com la millor banca del món. El Popular ha tingut un recorregut ràpid a l'hora d'ensorrar-se; en pocs anys ha passat a tenir la consideració de banc exemplar a valer un trist euro. El grup Santander ha pagat 1 Euro pel Popular avui aquest matí. Els accionistes i tenidors de deute subordinada, preferents i bons diversos emesos per l'entitat en el seu moment han quedat sense res, o sigui que 300.000 persones han perdut quantitats que s'aniran sabent durant els propers dies, però que segurament seran considerables. Això provocarà un allau de demandes que el Santander mirarà d'esquivar de totes les maneres possibles i segurament se'n sortirà sense massa problemes, ells compren un vaixell enfonsat, però no só…

Departament de Treball i els CETS

Recordo perfectament que quan vaig entrar a la Unió Soviètica, coneguda com l'antiga URSS, ara fa 30 anys, se'm va ocórrer preguntar per les persones minusvàlides. L'agent que m'atenia va dir-me que a la Unió Soviètica no hi havia minusvàlids. En Pere Tubert va demanar-me que no fes més preguntes o no sortiríem d'allà de la mateixa manera que havíem entrat. Això era el 30 de juliol de 1987 i va passar a la frontera soviètica amb Polònia, a la ciutat de Brest, ara és una ciutat bielorussa. He de dir que durant els gairebé 30 dies que vàrem conviure per aquells racons no vam veure cap minusvàlid ni res que s'hi assemblés. Suposo que estàvem avisats.
El Departament de Treball i Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i en concret la Direcció General d'Economia Social té un discurs semblant. Per resoldre la llista de problemes dels discapacitats d'aquest país, han decidit treure de la llista a tots els que tenen entre un 33 i un 64 per cent de disca…

14 anys de la Residència de MIFAS

Avui, 1 de juny fa catorze anys que la gent de MIFAS va inaugurar la nova Residència per a persones amb discapacitat física a Girona, la qual cosa demostrava que l'entitat tenia capacitat de fer aquest gran esforç econòmic, donat que part -molt important- dels recursos que varen necessitar-se per pagar-la eren propis, de diners aconseguits a través de les empreses de MIFAS, així com de la seva capacitat de gestió. Avui la residència acull gairebé a 40 persones amb discapacitats severes i conviuen enmig de la ciutat de Girona, en concret al barri de Sant Narcís. És un aniversari que cal tenir present, més que tot perquè ara s'estan discutint nous models d'atenció que convé seguir amb interès. La residència de MIFAS no contradiu cap d'aquests nous conceptes, és un servei que està fent el seu paper i gestionant-lo amb eficàcia que s'esperava. Per la ciutat de Girona i comarques és un referent i per la gent de MIFAS és un orgull haver fet aquest equipament. 
Lògicamen…

Aparta't

No sé què podem esperar del President Trump després de veure aquestes imatges en les que aparta de manera molt poc elegant al President de Montenegro per poder sortir a la foto. És un gest una mica gamberro, de nen repel·lent i deixa a un grapat de primers ministres europeus amb un pam de nas, sense saber què dir. A la cimera de l'OTAN en Trump els ha dit que s'han de gastar més diners amb armament, amb seguretat i que ell no pot continuar pagant la factura que pagava fins ara. Tot això després de que Trump vingués directament de l'Arabia Saudita on el President dels Estats Units ha signat grans contractes per la venda d'armes, precisament un dels països que està a la llista negra en el compliment dels drets humans, o sigui que tot un èxit. El gran sarau de Síria i els enemics que s'estan construint asseguren que el mercat de l'armament i dels petards té futur. Amb Trump a la Casa Blanca gaudiran d'àmplies demandes, més encara si els europeus no som capaço…

Centres Especials de Treball, en Alerta

Ha sortit publicada al DOGC la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball a Catalunya, feta pel Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat. És estranya, és restrictiva i fa un despreci a les persones amb discapacitat física de manera fins ara mai vista. Totes les persones amb que no tinguin un 65 per cent de discapacitat física no són objecte de subvenció salarial, la qual cosa contradiu clarament el Reial Decret 2273/1985 en que s'estableixen les ajudes que poden rebre's per tenir en plantilla formada per a persones amb discapacitat. És una convocatòria que discrimina i a més incompleix la normativa vigent, sense que a Catalunya s'hagi aprovat en seu parlamentària cap altra normativa. La veritat és que no ho entenc. Tot això surt del mateix Departament que fa pocs dies anunciava a tort i a dret que dedicaria grans quantitats de diners per atendre la Renda de Ciutadania, segurament una operació de propaganda, molt típica del govern que gaud…

MIFAS Memòria 2016

Dies enrere el President de MIFAS, Albert Carbonell m'explicava que estaven contents de com havia anat el 2016 i que en certa manera havien recuperat en part la situació econòmica que havia tingut MIFAS en anys anteriors. Em sembla una bona notícia, és important que la casa central de la discapacitat física a Girona vagi millor del que anava fa uns mesos. Jo penso que la gent de MIFAS està fent una bona feina, que ha posat en marxa molts programes que ajuden a la gent a buscar feina i que la casa també està fent les reformes adequades de mica en mica sense que hi hagi grans estralls. Canvis tranquils que han de servir per tenir un futur millor. A través de la Memòria de MIFAS 2016 que he rebut aquesta setmana he pogut veure que som 4.536 socis. És impressionant, és una xifra extraordinària que segurament cap entitat de discapacitats ha aconseguit. Doncs res, felicitar a la gent de MIFAS per la feina, pels bon resultats, pel canvi tranquil, per fer-ho amb calma i sense massa sorol…

Intercanvis

La família Pujol no ens la mereixem. El fill tercer diu que si el seu pare hagués explicat el tema de l'herència no haguera pogut ser President de la Generalitat. Té raó. I és que els catalans som mala gent,  no pensem en el futur de la nostra classe política. El senyor Pere Pujol, tercer de la saga, també diu que és normal parlar a través de codis quan estableixes una relació amb la banca internacional, a la foscor, suposo. És normal signar papers donant ordres en "plan" Mare Superiora o l'escolanet. Són coses que passen i el poble, que en general és dolent per sistema mai podrà entendre aquestes coses. Catalunya és un país que no hi passa mai res i els quatre que ho critiquen tot són malpensats i rancis. A més aquesta setmana s'ha pogut veure un intercanvi de cromos molt interessant entre les dues grans seus corruptes d'Espanya. Els representants del govern central no varen anar a la reunió del Patronat del Palau de la Música i així van afavorir que el mat…

Flors i Girona 2017

La setmana de les Flors a Girona continua sent interessant. Ho dic perquè surten veus que critiquen que cada any hi ha menys flors i més escenificacions, suposo que és veritat, però tot i així penso que és una bona setmana per la ciutat de Girona. Hi venen milers de visitants, se'n parla per tot arreu i el comerç i l'hostaleria tiren fort. Amb la situació econòmica actual que és confusa sóc partidari de mantenir tot el que es pugui aquest projecte, que té molts anys i que Girona va vitalitzar de manera especial fa una quinzena d'anys. Les flors són una bona excusa per visitar el barri vell de la ciutat, fer-hi un tomb a poc a poc. Els que no ens agrada tant les riuades de gent tenim tot l'any per fer-hi tombs, de manera que tampoc cal exagerar. Vaig anar-hi el dimarts, va agradar-me el que vaig veure. Hi ha racons que són difícils d'anar-hi amb cadira de rodes, com sempre, però si fa un dia maco i pots dinar en alguna terrassa i rodejat de bona gent ja n'hi ha…

Places per a PMR a Girona

A la versió digital del Diari de Girona hi veig una noticia interessant. La Policia Municipal de Girona ha retirat un parell de centenars de targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat pel mal ús que se'n feia. Uns quants eren familiars que utilitzaven i abusaven de la targeta i el discapacitat -suposem que persona gran- ja era mort. Doncs res, una mostra d'incivisme que els que tenim targeta en versió original sabíem de fa temps. He tingut experiències increïbles quan he recriminat el mal ús que han fet alguns conductors davant meu. He escoltat tot tipus de versions, algunes estranyes, també m'han dit de tot per haver protestat.
En qualsevol cas, la Policia Municipal de Girona -llegeixo- ha fet una bona feina, els felicito per començar a combatre aquesta qüestió a la nostra ciutat. Ja s'hi feien coses, però em penso que s'han adonat que això ja passava de rosca. Millor tard que mai. No obstant això, suggereixo que quan tinguin temps facin una bona m…

Turisme Accessible a Girona

Llegeixo que la gent de MIFAS ha participat en una Jornada informativa sobre el Turisme Accessible, feta a Sant Feliu de Guíxols. La veritat és que amb aquesta qüestió anem tard. Molt tard. Hi ha destinacions espanyoles que han fet una aposta una mica més decidida en això de que les persones amb discapacitat vagin a determinats llocs a fer vacances, activitats, etc.. És un negoci, s'ha de mirar des d'aquesta perspectiva, és un error greu mirar-ho des d'un altra punt de vista. A Canàries tenen bon temps tot l'any i ja fa dècades que han descobert que els alemanys s'instal·len allà per esport adaptat. Al País Valencià també hi ha bones iniciatives i a Catalunya ens hem quedat només a la ciutat de Barcelona, per tenir una bona flota d'hotels adaptats i pel seu interès cultural. A la Costa Brava-Girona aquesta història mai ha estat vista seriosament. Recordo haver-ne parlat amb el Consorci de Turisme fa anys, però ens miraven estranyament i no sabien què dir-nos. 

Els Pujol, el musical

El sentit de l'humor dels catalans sempre ha estat molt valorat. És veritat que convé posar-hi ironia, perquè la corrupció d'aquest país està fent estralls. Els de la família Pujol han arribat a límits que comencen a ser una comèdia de mal gust. El que no entenc és com pot haver-hi gent que ho justifiqui, dient que els Pujol són víctimes de l'anomenat "Procés". És una vergonya el que està passant, amb procés o sense i tot el que s'està sabent ara és escandalós. Afortunadament els de Polònia s'ho agafen amb molt d'humor i han fet un numeret musical que està molt bé. Ja fa temps que no miro aquest programa de TV3, veig poca televisió i el canal català ha perdut molta credibilitat, especialment els informtius. No han arribat al nivell de Televisió Espanyola però estan més o menys allà mateix. Us penjo el vídeo que m'arribat avui a través de les xarxes. És lamentablement original. Els Pujol són mereixedors d'un musical, tindria èxit. Amb la class…

Socialistes ballant

Manel Valls ha comunicat el trasllat del seu afecte al moviment "La Republique en Marche" d' Emmanuel Macron i ha dit que Partit Socialista Francès (PS) està mort. En Manel Valls no té un pèl de tonto i ha vist que la política fins ara "convencional" ha fracassat i a partir d'ara la cosa agafa una tonalitat que està per veure, diguem-ne que està pendent de definició. Els francesos han guanyat a la gent del Front Popular de la Madame Le Pen, però la coneguda com política vella ha quedat del tot socarrimada. En Valls marxa per incendi, ha saltat del l'edifici socialista perquè hi ha foc i els francesos han decidit que si cal salvar-hi alguna cosa és precisament el foc, o sigui, que vagi cremant.
Els partits socialistes europeus han quedat fora de combat. En Corbin a més ha decidit immolar-se tranquil·lament, dient que si perd ell no plega. O sigui, que és igual, ell serà un heroi, donant ales a la política conservadora anglesa, que a més és eurofòbica. C…

Terminal soterrada

Nova Terminal d'Autobusos de Girona, soterrada, com estava previst de fa temps. Per fi, pensava que no ho veuria mai. Unes instal·lacions que estan molt bé. Els mostradors de les companyies són una mica massa alts pel meu gust, per la gent que anem en cadira de rodes i que és de talla baixa, o gent que és més baixa del que és normal, que és molta gent. Ara caldrà mantenir-la neta, arreglada i polida, d'això a Catalunya ja no en sabem tant. Fer coses noves és més fàcil que mantenir les velles, és una de les especialitats d'aquest país. Ja ho anirem veient a veure com ho tenen. Pel que fa a l'espai de la Plaça Espanya, s'haurà de recuperar i fer alguna proposta interessant. Jo passaria de cotxes, vull dir que no ho deixaria com aparcament; aprofitaria l'espai per fer alguna cosa original. Això depèn de l'Ajuntament de Girona i de les ganes que tinguin. Doncs res, quatre fotos que penjo pels que no sou de Girona, els que ho sou, feu-hi un tomb, és fàcil i de …

Sexe i discapacitat

Pilar Turon és una periodista del Diari de Girona, un rotatiu que parla sovint de la discapacitat. No ho fan altres diaris de la ciutat ni tampoc de la demarcació. Es parla de tot el que fa referència a la qualitat de vida de la gent amb disminució física i sovint també d'altres discapacitats. Pilar Turon va signar ahir dilluns un article que explica el tema del la sexualitat en el món de la discapacitat, hi ha opinions de professionals que ajuden en aquesta qüestió i també hi diu la seva el President de MIFAS, Albert Carbonell.  És un bon article i serveix per normalitzar una situació que hauria de ser normal. Si voleu llegir l'article clicleu aquí i el podreu veure íntegrament. De tot això se n'ha de parlar i s'ha de tenir present la dificultat que tenen algunes persones que estan afectades de manera molt severa. De tot això jo en dic normalitat.

Macron guanya i Europa espera

No sé si és massa convenient que cada tres mesos es posi a Europa en qüestió. Ho dic després de que les eleccions franceses hagin confirmat a Macron com a President de la República. M'alegro del resultat, però em fa un cert pànic que la Le Pen hagi tingut un percentatge tant alt en vots. És preocupant, més encara quan França sempre ha estat sinònim de llibertat i de totes aquestes coses que diem i que no és toquen però molt cares quan no hi són. Macron és el nou president que no entusiasme, però l'alternativa era un suïcidi, un suïcidi de tota Europa, perquè França representa la Europa que més desitgem. 
Europa haurà de canviar, i haurà de fer-ho molt de pressa. Les forces populistes i les d'ultra-dreta estan picant la porta de fa temps i amb molta insistència. Les polítiques que s'han de fer a partir d'ara han de ser clarament diferents de les que s'han fet fins ara. Macron, Merkel i companyia hauran de fer un esforç per donar un missatge diferent d'aques…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…

Nova terminal d'autobusos a Girona

No sé com serà la nova terminal d'autobusos de Girona. He llegit que el President Puigdemont vindrà a inaugurar-la el proper dia 5 de maig, suposo que la volen tenir en marxa quan arribi a Girona l'exposició anual de Flors, coneguda com "Temps de Flors". Tècnicament està al costat de casa meva, de manera que faré un puja i baixa per veure com ho tenen. 
La nova terminal ha de treure de la superfície un grapat d'autobusos que passen cada dia per la carretera de Barcelona, jo diria que centenars d'autobusos, més encara a l'estiu que s'hi aturen procedents de tot arreu, molts que venen de destinacions europees. Suposem que hi haurà més silenci també, la terminal que fins ara estava de forma provisional (en aquesta zona de Girona tot és provisional) provocava molts sorolls, de cotxes, de milers de passatgers diaris i de gent que al capvespre crida i enraona amb veu alta quan a mitjanit gairebé tot està en silenci. La nova terminal serà subterrània, queda…

Macron

Diu l'Antoni Puigverd a la Vanguardia que a la tercera pot anar a la vençuda. Es refereix a la situació de França i a totes les coses mal fetes durant aquests anys de la crisi. Suposem que Macron guanyarà el proper diumenge -esperem- però la Le Pen tindrà un part de l'electorat francès que té unes proporcions preocupants, encara que no guanyi. França està trencada i l'article de l'escriptor gironí avui porta per títol "El Mal Francès" i allà ho detalla molt bé, de forma clara i amb l'elegància habitual d'en Puigverd. 
França està malalta i la malaltia pot sortir de França per qualsevol de les seves fronteres. I convé tenir present que nosaltres som els primers veïns de l'escala. El feixisme-populisme és preocupant i està disfressat de moltes maneres. Els seus ingredients són bàsicament la pobresa, la rancúnia i la debilitat del sistema que fa figa per tots costats. Tots aquests materials són explosius. Els europeus que anem pel món de civilitzats…

Pujol i Cia

El President Pujol va governar Catalunya un grapat d'anys. La gent el votava amb il·lusió perquè veien amb aquest home la figura que el país necessitava. Gairebé tots els catalans l'hi varen fer confiança i molts ho varen fer moltes vegades. Les seves declaracions dient que no havia declarat una herència familiar va suposar l'enfonsament d'una figura molt important i molts ciutadans varen tenir una forta decepció. Pujol va ser una figura massa important per Catalunya, les seves declaracions van ser un daltabaix per molta gent. Va ser només un aperitiu. Ara mateix s'està veient com la seva tropa eren una colla d'aprofitats i la figura encara queda més debilitada. Alguns justifiquen la situació judicial de la família Pujol fent veure que és una estratègia del Partit Popular i el Govern Central. No ho sé, però és una comparació i afirmació poc intel·ligent. El Partit Popular i el Govern Central no han decebut als catalans comparant amb el President Pujol. No hi h…

Diari d'un capsigrany

En Toni Molina era tot un personatge, conegut especialment dins del món de la discapacitat física ens va deixar l'any passat i ens ha deixat una mica orfes en molts aspectes, però veure el sentit de la vida de la forma que ell ho feia és essencial per tirar endavant. Unes quantes persones s'han ajuntat per poder publicar "Diari d'un Capsigrany" Toni Molina (1963-2016) i han obert una passarel·la a través de Verkami per poder tirar endavant el projecte que té un cost aproximat de 5.500 euros. Tothom qui vulgui pot col·laborar-hi per fer realitat aquesta publicació i d'aquesta manera expandir el sentit de la vida que transmetia el company Toni Molina. Us penjo un vídeo de Youtube, i podeu llegir més coses si entreu fent clic aquí mateix: Verkami

Francesos

Avui dissabte, pendent de les eleccions franceses que es faran demà. Teòricament no haurien de tenir massa importància, però els candidats que s'hi presenten l'han convertida en una cita imprescindible, cal estar al cas pel que pugui passar-hi. La situació és del tot inèdita, un grapat de candidats que diuen representar al poble i que ho donaran tot pel poble. Populisme, desorientació, confusió i tot regat amb una dosi de feixisme intolerable que representa la Le Pen, una bocamolla que vol imposar un estat racial, fet que suposa donar la raó als terroristes que han assetjat França durant els darrers temps. El terrorisme i el feixisme van de la mà, i la seva màxima exponent és aquesta Le Pen que també vol treure a França de l'Euro i de la Unió Europea. Aquesta senyora fa uns dies va dir que França mai va tenir cap responsabilitat amb l'enviament de jueus a mans de l'Alemanya nazi d'aquell moment. És una vergonya que aquesta senyora es presenti i la Llei ho perm…

25 anys d'AVE

A mi l'AVE m'agrada, em sembla un gran invent. A l'any 1983 vaig veure a la televisió que els francesos obrien la línia Paris-Lyon i que anaven a 300 quilòmetres per hora. Allò tenia molt bona pinta. Aquí l'AVE va arribar a l'any 1992 a la línia Madrid-Sevilla amb l'excusa de que a Barcelona hi arribaria tard o d'hora, perquè era la ruta lògica, però que s'estimaven més obrir la cosa aquesta per anar a Sevilla. Vaig poder-hi anar molts mesos després. Jo no vaig anar a l'Expo92 tot i que en aquell moment vivia a Madrid i tenia tot aquell sarau més a prop. La meva primera ruta va ser Madrid-Còrdova, en classe turista i recordo que era pels vols de la Feria d'Abril de Sevilla. El tren anava ple i a la cafeteria hi havia molt de xivarri; un grapat de gent que reia i parlava amb la veu ben alta. Eren la Lola Flores, la seva germana i estaven envoltats d'un grapat de gent. A certa distància també vàrem riure. Nosaltres baixàvem a Còrdova per veur…

Banca mòbil vs clàssica

Orange és una companyia de telefonia mòbil, segona a Espanya i primera a França. Aquesta gent ha decidit que a partir d'ara també seran un banc especialitzat en finances a través dels dispositius mòbils. Es posaran en marxa el proper dia 15 de maig a França i poques setmanes després iniciaran la seva activitat a l'estat espanyol. No és cap novetat, però és una incursió directe des de les empreses que no són bancàries. A més, sembla que els usuaris no seran afussellats amb comissions d'aquelles que surten a les lletres petites del sector bancari i que tothom diu que no vol pagar, però acaba pagant, una qüestió important a diferència de la banca clàssica.
El BBVA i Caixabank són les dues entitats espanyoles (líders també a Catalunya) que dominen la revolució tecnològica a través d'internet, mòbils inclosos, però les noves entrades d'operadors mòbils especialitzats poden provocar encara més problemes al sector bancari que ja està molt tocat. En el diari Expansión vai…