Ves al contingut principal

Entrades

Estònia, el model

Estònia és un país petit. Però la seva gent s'ha espavilat molt de presa amb tota la qüestió digital, de manera que ara mateix és el país més digitalitzat del món. Hi ha unes reflexions importants del seus responsables, indicant el camí més curt per guanyar competitivitat i qualitat de vida. És un país que cal seguir amb atenció, però sobretot copiar-lo. Si les coses funcionen, convé copiar-les, sense cap tipus de mania. A Catalunya la digitalització s'ha quedat a mitges, les administracions públiques no acaben de refiar-se dels canvis que això suposa. A l'estat espanyol les coses estan especialment enderrerides en aquest tema, potser hi ha algunes excepcions com és la Seguretat Social, però la resta està encara a les beceroles. El vídeo dona algunes pistes, és curt, important tenir-lo present.

Entrades recents

CETS a Catalunya, reaccions

Reflexió de Josep Giralt i Llanadosa, membre d'ASPID i d'ECOM i destacat dirigent de la discapacitat física a les comarques de Lleida, dóna la seva versió entorn a les decisions preses pel Departament que dirigeix Dolors Bassa i la destralada que està duent a terme al sector de la Discapacitat Física i sensorial a Catalunya. Publico íntegrament el que ha escrit a les diferents xarxes socials. 
El Govern de la Generalitat ha jugat a "l'estafa de l'estampeta" amb el col·lectiu de persones amb discapacitat física i sensorial. La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies (Dolors Bassa), ha dut a terme una retallada dràstica dels Centres Especials de Treball (CET) en els centres de físics.
Aquesta Consellera, que pertany a Esquerra Republicana, ha fet desaparèixer de cop part de les subvencions dels CET's de persones amb discapacitat física, disfressant-ho com un gran acord sectorial, quan no ha arribat a pactar amb les grans federacions de persones amb …

CETS a Catalunya

Finalment Dolors Bassa, Consellera de Treball i Afers Socials ha signat un acord amb unes quantes federacions representants de persones amb discapacitat i tira endavant la convocatòria de subvencions per a Centres Especials de Treball, fent una discriminació entre els diferents col·lectius que formen la discapacitat. Els afavorits són els discapacitats psíquics i els perjudicats els discapacitats físics i bona part dels sensorials. Ja veurem el que surt publicat al DOGC, però segurament hi haurà restriccions d'ajudes als Centres Especials de Treball que tinguin treballadors que estiguin entre el 33 i el 64 per cent de discapacitat i es mantindran les ajudes del 50 per cent del S.M.I. per tots aquells que superin el 65 per cent. Aquest serà el criteri i quedem pendents del que sortirà finalment, a l'espera també de que hi hagi algun altre indult.
L'acord contradiu la normativa per la qual es fonamenten els Centres Especial de Treball, que és d'àmbit estatal. A Cataluny…

Portades diferents

Ahir el Diari de Girona portava a primera plana la problemàtica dels Centres Especials de Treball, de la situació que viuen i els problemes que tenen per no haver cobrat cap subvenció per fer front als salaris, tal i com estableix la normativa vigent. El signa Pilar Turon i també hi són escrites algunes paraules del Director General d'Economia Social de la Generalitat de Catalunya que diu que la responsabilitat és del sector perquè no va posar-se d'acord amb el govern. Vaja, no sabíem que admetre una rebaixa de les subvencions fos una manera de negociar, sobretot quan el que fa algunes propostes són membres del Govern de Catalunya i el que proposen està fora de la Llei. En fi, tot això al mateix dia que el Punt Diari de Girona entrevista a Dolors Bassa, encantada de ser Consellera i diu que pensa sovint amb les paraules de Lluís Llach. Diu també que treballa molt i que quan siguem una República tot serà fantàstic.
La mateixa responsable de la primera notícia és també la respo…

Inundació Girona dia 30 de juny

Imatges del dia de la pedregada i posteriors inundacions a la ciutat de Girona el divendres dia 30 de juny de 2017. Són fetes des d'un autobús de TMB. Podreu veure les principals arteries de la ciutat després de les dues pedregades que van caure-hi. Diuen que hi van caure 52 litres amb mitja hora, segurament eren més. Una setmana després la ciutat ha recuperat la normalitat, però no pas del tot. Hi ha ascensors que no funcionen i moltes cantonades que encara hi ha molta brutícia. Uns inicis d'estiu complicats, a veure com serà la resta.

Les propostes de la CUP

A mi els cuperus m'agraden. Els ho he dit moltes vegades. Són gent amb la que m'aniria d'excursió i a fer un foc de camp d'aquells que es feien fa anys, però no els votaria, perquè quan governen o tenen alguna responsabilitat diuen moltes tonteries. Cal dir que no sempre, però de tant en tant en deixen anar alguna d'aquelles que són dignes de telefonar per felicitar-los. 
Aquesta setmana ens arriben propostes de la CUP de Barcelona que pretenen expropiar la Catedral de Barcelona per fer-hi una escola de música i no sé què més. Està molt bé. Al mateix temps jo traslladaria la Sagrada Família a Port Aventura i el monument a Colom l'enviaria a Madrid perquè els posessin al costat de la via de tren que fan servir de corredor mediterrani. Detalls com aquests no es poden deixar perdre. Pel que fa a la Catedral de Barcelona que va iniciar-se al segle XII també hi afegiria un galliner i alguna altra cosa de caràcter exòtic. Després de gairebé 1.000 anys ja seria hora …

Puigdemont-Rajoy

Més enllà de les tempestes locals dels divendres, també m'agradaria dir que la situació política de Catalunya-Espanya no té cap gràcia. No m'agrada l'estil que està fent servir el govern de Catalunya, però també és molt lamentable que el govern d'Espanya, encapçalat per Mariano Rajoy es miri tot això amb la mateixa cara que els vaques posen quan veuen passar un tren. És preocupant per no dir molt preocupant. No entenc com aquesta qüestió ha pogut arribar fins aquí. Si existís un servei d'intel·ligència espanyol -queda clar que no existeix o que si existeix és molt dolent- el referéndum ja s'hauria fet i refet des de fa temps i ara mateix estaríem discutint coses diferents; tindríem un altre ordre del dia. La manca d'habilitat política i la ceguera del govern espanyol ha permès que avui els representants de Catalunya facin un castell que cada cop és més alt i que vist des de lluny té molt mala pinta. No entenc l'estratègia de Puigdemont, tampoc la de Jo…

Desgràcies en divendres

Les desgràcies a Girona sempre són els divendres a la tarda. Mal moment, perquè els de Girona anem de cap de setmana i les males notícies sempre han de ser en dies feiners. La tempesta que va caure el divendres al capvespre era per dilluns, però va tenir una petita confusió i va caure en un moment erroni. Els serveis de neteja i totes les varietats tècniques treballen els dilluns i no els divendres a la tarda. El cap de setmana són per reposar i aquí ningú escombra ni res funciona com hauria de funcionar. El cap de núvol que el divendres va caure a la ciutat va provocar saraus de magnitud considerable que no ens hem mirat fins el dilluns. Nosaltres som una ciutat avançada i els caps de setmana són per fugir corrents i no preocupar-se. Els ascensors poden estar aturats els dissabtes i els diumenges, però és un escàndol que no funcionin els dilluns. Suposo que són coses que passen a Girona. Esperem que mai tinguem una emergència seriosa i lògicament esperem que no sigui en divendres, a…

Dalí a Amèrica

Aquesta setmana Salvador Dalí tornava ser notícia. Una senyora diu que és el seu pare i ara vol la prova de paternitat i de pas cobrar el 25 per cent de l'herència. No sabem res més. La cosa promet. Serà com una sèrie de televisió d'aquelles que fan o feien els dies de cada dia a la tarda i que no s'acabaven mai. En Dalí era un personatge irrepetible. En Pla deia que era un senyor de Figueres que volia fer diners i que ho havia aconseguit. També deia que tenia alguns quadres fantàstics. Durant els anys 50, quan aquí no s'havia vist mai un aparell de televisió, el pintor ja es promocionava de forma extravagant i divertida per les televisions americanes. Us penjo una intervenció que va tenir en un programa i que fa una demostració de que realment era un personatge extraordinari i del tot surrealista.

Paradise of Pleasure

Els de Temporada Alta de Girona s'han de promocionar i ho fan molt bé. L'any passat varen fer aquest vídeo -que jo no havia vist mai- i resulta que els han donat un premi per ser una peça original i atrevida. És un crítica al model industrial turístic que tenim i el tipus de clientela que ens visita. Està filmat a Benidorm i el muntatge és una mica poca-vergonya. Cal dir que també s'hauria pogut filmar aquí mateix, a terres gironines i el resultat hagués estat idèntic. De fet, Benidorm té bàsicament turisme espanyol i els que es tiren dels balcons de cap a les piscines són de tendències més britàniques i ho fan més a la Costa Brava i a Mallorca. En qualsevol cas, el vídeo de Salvador Suñer és genial i sembla que fent-lo s'ho han passat d'allò més bé. Felicitats pel premi i per la capacitat de mirar les coses i la gent amb un punt crític, que en tot cas a mi m'entusiasma.

Final de juny a Girona

Segurament convé fer cas a la gent que parla del canvi climàtic, avui al capvespre un núvol potent, fred i amb moltes ganes de descarregar s'ha instal·lat sobre la ciutat de Girona. Pels volts de la set de la tarda ha començat a ploure, amb pedra i molt vent i Girona ha quedat desconfigurada, al cap d'una estona ha fet una segona entrega també molt generosa. Carrers inundats, aparcaments plens d'aigua i pedra per les voreres que impedien el pas normal de la gent que camina normal. Imagineu-vos el que caminem malament o anem amb rodes. La carretera de Barcelona -principal arteria de la ciutat- ha quedat col·lapsada i semblava un riu embogit amb cotxes navegant com podien. He retratat alguns moments, i també penjo una foto que m'han enviat per mòbil feta des d'un pis del carrer Emili Grahit. Doncs res, no sé si això del canvi és el canvi que ens espera, però després de tants dies de calor ha petat un cop d'aire fred i ho ha fet al cim de Girona. Suposem que la n…

Discapacitat a Xina

Ahir diumenge sortia un reportatge en el diari ELPAÍS versió digital que explicava com una comunitat religiosa s'havia fet càrrec d'un orfandat per a persones amb discapacitat a la Xina. Allà la discapacitat i la malaltia són sinònims d'estigma i ningú vol saber-ne res. En aquest reportatge s'hi poden veure les persones abandonades i els comentaris del seus cuidadors explicant que els governants i funcionaris no ajuden gens. Xina és ja la primera economia del món, però mai podrà ser la primera potència del planeta si no són capaços d'atendre a la seva gent amb un mínim de dignitat i justícia. La Xina ha d'entendre que hi ha petits detalls com el compliment dels drets humans, país que encara es troba a les beceroles en aquesta i altres qüestions. Les persones amb discapacitat a la Xina són 85 milions, la mateixa població que la República Federal Alemanya. El vídeo ha de circular i des de tots els racons del món s'ha de pressionar el màxim possible perquè to…

Parc Central

El Parc Central de Girona va agafant forma, recuperant forma. De fet, abans de ser el Parc Central que  tots recordem, ens descuidem que hi havia una part que mai va ser arreglada. Era un fangar i un grapat d'aparcaments mal posats que servien per estacionar la molta gent que ve a Girona a treballar. Dit això, també cal tenir present que les obres del TAV-TGV-AVE ha estat llargues. Molt llargues. Des de la primera tallada de trànsit fins avui jo diria que han passat nou o deu anys. També cal tenir present que no s'ha fet allò que va dir-se, és a dir, suprimir la via elevada que parteix la ciutat. És una frontera estranya que divideix la ciutat en dues parts, però també la divideix en altres coses. Tampoc s'ha fet el túnel del tren convencional. Esperem que no es faci mai, perquè si els d'ADIF s'els acudeix anunciar una obra d'aquestes dimensions amb l'historial que tenen poden provocar aldarulls de primera categoria. I jo hi participaria amb tota la meva m…

Les ajudes que no ajuden

Han sortit publicades les ajudes del PUAD (Pla Unificat d'Ajudes per a Discapacitats) de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament de Treball i Afers Socials, com cada any. De fet, estem al mes de juny, difícil d'entendre quan aquest programa hauria d'estar obert tot l'any. Serveix per demanar ajudes tècniques i algunes altres coses relatives a les persones amb discapacitat i el plantejament que el govern fa d'aquest programa és merament assistencial i poca cosa més. Les ajudes tècniques i altres serveis haurien de ser tractades d'una altra manera, no ho dic ara perquè governen els que governen, ho dic des de fa molts anys. En això ni hem millorat ni tampoc empitjorat. Estem malament, com sempre.
Per accedir aquests tipus d'ajudes s'ha de tenir una renda econòmica baixa o molt baixa. Si l'usuari o persona interessada (en el seu cas família) tenen ingressos de treball que està per sobre del nivell més miserable no hi ha cap possibili…

Ruth Vela Gym, sis anys

Aquestes noies són les propietàries del Ruth Vela Gym de Girona, instal·lades feliçment a l'Avinguda de Sant Narcís 122 de la nostra ciutat. Ahir, 14 de juny de 2017 fa sis anys que estan en marxa. Pocs mesos, això sí, a la nova ubicació, però amb millores, amb molta força i amb la penya habitual que hi som. És important per mi que aquest gimnàs hi sigui. N'hi ha d'altres, segur, però no amb aquesta gent. L'encant de l'Esther i la Ruth i tota la gent que hi treballa no crec que estigui en altres llocs. De fet, jo en sóc client des de fa quatre anys, de manera que ja sé de què parlo. Aquí una foto d'elles dues, les protagonistes d'aquest aniversari que remataran amb un sopar el proper divendres. Moltes felicitats per ser-hi, i moltes més per ser com sou. I que jo ho vegi, com aquests quatre anys que fa que sóc un més de casa vostra.

Els que haurien de vigilar

Després de llegir i rellegir les notícies del Banc Popular i el sarau que hi haurà amb els antic accionistes, convé fer-se la pregunta; Per a què serveix el Banc d'Espanya? - El regulador espanyol ha fet novament el ridícul davant dels ciutadans que teòricament representen. S'han contradit diverses vegades, han permès que la informació fos confusa i al final no han fet res, perquè no poden fer gairebé res. La veritat és que ens hauríem de plantejar tancar-lo i dedicar l'edifici a altres activitats més productives. Per exemple, jo aprofitaria la seu -un edifici magnífic a la Plaça de Cibeles de Madrid- per posar els quadres que estan en els soterranis del Museu del Prado, que a més està a pocs metres. D'aquesta manera podríem gaudir d'amplies col·leccions d'art i buidar la seu del Banc d'Espanya d'un grapat d'incompetents que no són capaços d'absolutament res. 
Això ja ho vàrem veure amb el cas Bankia, ara amb el Popular i segurament podrem veur…

Simpson Pare a Sant Narcís

Tornant del gimnàs, camí de casa, trobo a l'alçada de la Plaça Montserrat de Girona el cadàver delHommer Simpson, el Pare,  fora d'un contenidor. L'he retratat perquè m'ha semblat que en aquesta ciutat llencem coses molt estranyes, però com aquesta no n'havia vist mai cap. El Simpson pare deu haver viscut en alguna casa del barri i ara l'han despatxat sense pena ni glòria. El ninot no deuria passar pel forat del contenidor, pel tamany, suposo. Tampoc queda clar a quin contenidor ha d'anar els Simpson, l'Ajuntament de Girona no ha donat mai cap instrucció concreta i per tant hi ha veritables dubtes si el "cadàver" ha d'anar a plàstic o a materials diversos. No ho sabem. Penso que Girona és una ciutat bruta, i penso que alguns dels seus ciutadans són també força bruts. Hi ha de tot i segurament no és general, però la foto diu moltes coses. 

Consell Social del Guttmann

Reunió del Consell Social de l'Institut Guttmann a la seva seu de Badalona, en sessió ordinària i a la que he assistit com a membre d'aquest òrgan. Hem repassat la Memòria d'Activitats 2016 d'aquesta institució i hem repassat els esdeveniments més importants. Hem pogut veure en directe els diferents vídeos que el Guttmann ha posat en coneixament del públic en general i que estan disponibles a través del Youtube. Són molt optimistes, fan una versió molt adequada de la discapacitat, també aquella que més ens agrada ensenyar. 
La reunió també ha servit per repassar els número de pacients, la tipologia i el nivell d'atenció dels usuaris del Guttmann i evidentment del seu grau de satisfacció. El Consell Social és reuneix tres o quatre vegades l'any i són representades les principals entitats de la discapacitat a Catalunya, com ara MIFAS, ECOM entre d'altres. La bona marxa d'aquesta institució ens interessa a tots, els seu prestigi és essencial pel sector i …

Cau el Popular

Cau el Banc Popular. Estava anunciat de fa dies, però no sabíem com cauria. El Santander és l'entitat que gestionarà el Popular durant els propers mesos fins que el dissolgui del tot i desapareixi la marca bancària que en el seu moment va estar considerada com la millor banca del món. El Popular ha tingut un recorregut ràpid a l'hora d'ensorrar-se; en pocs anys ha passat a tenir la consideració de banc exemplar a valer un trist euro. El grup Santander ha pagat 1 Euro pel Popular avui aquest matí. Els accionistes i tenidors de deute subordinada, preferents i bons diversos emesos per l'entitat en el seu moment han quedat sense res, o sigui que 300.000 persones han perdut quantitats que s'aniran sabent durant els propers dies, però que segurament seran considerables. Això provocarà un allau de demandes que el Santander mirarà d'esquivar de totes les maneres possibles i segurament se'n sortirà sense massa problemes, ells compren un vaixell enfonsat, però no só…

Departament de Treball i els CETS

Recordo perfectament que quan vaig entrar a la Unió Soviètica, coneguda com l'antiga URSS, ara fa 30 anys, se'm va ocórrer preguntar per les persones minusvàlides. L'agent que m'atenia va dir-me que a la Unió Soviètica no hi havia minusvàlids. En Pere Tubert va demanar-me que no fes més preguntes o no sortiríem d'allà de la mateixa manera que havíem entrat. Això era el 30 de juliol de 1987 i va passar a la frontera soviètica amb Polònia, a la ciutat de Brest, ara és una ciutat bielorussa. He de dir que durant els gairebé 30 dies que vàrem conviure per aquells racons no vam veure cap minusvàlid ni res que s'hi assemblés. Suposo que estàvem avisats.
El Departament de Treball i Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i en concret la Direcció General d'Economia Social té un discurs semblant. Per resoldre la llista de problemes dels discapacitats d'aquest país, han decidit treure de la llista a tots els que tenen entre un 33 i un 64 per cent de disca…

14 anys de la Residència de MIFAS

Avui, 1 de juny fa catorze anys que la gent de MIFAS va inaugurar la nova Residència per a persones amb discapacitat física a Girona, la qual cosa demostrava que l'entitat tenia capacitat de fer aquest gran esforç econòmic, donat que part -molt important- dels recursos que varen necessitar-se per pagar-la eren propis, de diners aconseguits a través de les empreses de MIFAS, així com de la seva capacitat de gestió. Avui la residència acull gairebé a 40 persones amb discapacitats severes i conviuen enmig de la ciutat de Girona, en concret al barri de Sant Narcís. És un aniversari que cal tenir present, més que tot perquè ara s'estan discutint nous models d'atenció que convé seguir amb interès. La residència de MIFAS no contradiu cap d'aquests nous conceptes, és un servei que està fent el seu paper i gestionant-lo amb eficàcia que s'esperava. Per la ciutat de Girona i comarques és un referent i per la gent de MIFAS és un orgull haver fet aquest equipament. 
Lògicamen…

Aparta't

No sé què podem esperar del President Trump després de veure aquestes imatges en les que aparta de manera molt poc elegant al President de Montenegro per poder sortir a la foto. És un gest una mica gamberro, de nen repel·lent i deixa a un grapat de primers ministres europeus amb un pam de nas, sense saber què dir. A la cimera de l'OTAN en Trump els ha dit que s'han de gastar més diners amb armament, amb seguretat i que ell no pot continuar pagant la factura que pagava fins ara. Tot això després de que Trump vingués directament de l'Arabia Saudita on el President dels Estats Units ha signat grans contractes per la venda d'armes, precisament un dels països que està a la llista negra en el compliment dels drets humans, o sigui que tot un èxit. El gran sarau de Síria i els enemics que s'estan construint asseguren que el mercat de l'armament i dels petards té futur. Amb Trump a la Casa Blanca gaudiran d'àmplies demandes, més encara si els europeus no som capaço…

Centres Especials de Treball, en Alerta

Ha sortit publicada al DOGC la convocatòria d'ajudes per a Centres Especials de Treball a Catalunya, feta pel Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat. És estranya, és restrictiva i fa un despreci a les persones amb discapacitat física de manera fins ara mai vista. Totes les persones amb que no tinguin un 65 per cent de discapacitat física no són objecte de subvenció salarial, la qual cosa contradiu clarament el Reial Decret 2273/1985 en que s'estableixen les ajudes que poden rebre's per tenir en plantilla formada per a persones amb discapacitat. És una convocatòria que discrimina i a més incompleix la normativa vigent, sense que a Catalunya s'hagi aprovat en seu parlamentària cap altra normativa. La veritat és que no ho entenc. Tot això surt del mateix Departament que fa pocs dies anunciava a tort i a dret que dedicaria grans quantitats de diners per atendre la Renda de Ciutadania, segurament una operació de propaganda, molt típica del govern que gaud…

MIFAS Memòria 2016

Dies enrere el President de MIFAS, Albert Carbonell m'explicava que estaven contents de com havia anat el 2016 i que en certa manera havien recuperat en part la situació econòmica que havia tingut MIFAS en anys anteriors. Em sembla una bona notícia, és important que la casa central de la discapacitat física a Girona vagi millor del que anava fa uns mesos. Jo penso que la gent de MIFAS està fent una bona feina, que ha posat en marxa molts programes que ajuden a la gent a buscar feina i que la casa també està fent les reformes adequades de mica en mica sense que hi hagi grans estralls. Canvis tranquils que han de servir per tenir un futur millor. A través de la Memòria de MIFAS 2016 que he rebut aquesta setmana he pogut veure que som 4.536 socis. És impressionant, és una xifra extraordinària que segurament cap entitat de discapacitats ha aconseguit. Doncs res, felicitar a la gent de MIFAS per la feina, pels bon resultats, pel canvi tranquil, per fer-ho amb calma i sense massa sorol…

Intercanvis

La família Pujol no ens la mereixem. El fill tercer diu que si el seu pare hagués explicat el tema de l'herència no haguera pogut ser President de la Generalitat. Té raó. I és que els catalans som mala gent,  no pensem en el futur de la nostra classe política. El senyor Pere Pujol, tercer de la saga, també diu que és normal parlar a través de codis quan estableixes una relació amb la banca internacional, a la foscor, suposo. És normal signar papers donant ordres en "plan" Mare Superiora o l'escolanet. Són coses que passen i el poble, que en general és dolent per sistema mai podrà entendre aquestes coses. Catalunya és un país que no hi passa mai res i els quatre que ho critiquen tot són malpensats i rancis. A més aquesta setmana s'ha pogut veure un intercanvi de cromos molt interessant entre les dues grans seus corruptes d'Espanya. Els representants del govern central no varen anar a la reunió del Patronat del Palau de la Música i així van afavorir que el mat…

Flors i Girona 2017

La setmana de les Flors a Girona continua sent interessant. Ho dic perquè surten veus que critiquen que cada any hi ha menys flors i més escenificacions, suposo que és veritat, però tot i així penso que és una bona setmana per la ciutat de Girona. Hi venen milers de visitants, se'n parla per tot arreu i el comerç i l'hostaleria tiren fort. Amb la situació econòmica actual que és confusa sóc partidari de mantenir tot el que es pugui aquest projecte, que té molts anys i que Girona va vitalitzar de manera especial fa una quinzena d'anys. Les flors són una bona excusa per visitar el barri vell de la ciutat, fer-hi un tomb a poc a poc. Els que no ens agrada tant les riuades de gent tenim tot l'any per fer-hi tombs, de manera que tampoc cal exagerar. Vaig anar-hi el dimarts, va agradar-me el que vaig veure. Hi ha racons que són difícils d'anar-hi amb cadira de rodes, com sempre, però si fa un dia maco i pots dinar en alguna terrassa i rodejat de bona gent ja n'hi ha…

Places per a PMR a Girona

A la versió digital del Diari de Girona hi veig una noticia interessant. La Policia Municipal de Girona ha retirat un parell de centenars de targetes d'aparcament per a persones amb discapacitat pel mal ús que se'n feia. Uns quants eren familiars que utilitzaven i abusaven de la targeta i el discapacitat -suposem que persona gran- ja era mort. Doncs res, una mostra d'incivisme que els que tenim targeta en versió original sabíem de fa temps. He tingut experiències increïbles quan he recriminat el mal ús que han fet alguns conductors davant meu. He escoltat tot tipus de versions, algunes estranyes, també m'han dit de tot per haver protestat.
En qualsevol cas, la Policia Municipal de Girona -llegeixo- ha fet una bona feina, els felicito per començar a combatre aquesta qüestió a la nostra ciutat. Ja s'hi feien coses, però em penso que s'han adonat que això ja passava de rosca. Millor tard que mai. No obstant això, suggereixo que quan tinguin temps facin una bona m…

Turisme Accessible a Girona

Llegeixo que la gent de MIFAS ha participat en una Jornada informativa sobre el Turisme Accessible, feta a Sant Feliu de Guíxols. La veritat és que amb aquesta qüestió anem tard. Molt tard. Hi ha destinacions espanyoles que han fet una aposta una mica més decidida en això de que les persones amb discapacitat vagin a determinats llocs a fer vacances, activitats, etc.. És un negoci, s'ha de mirar des d'aquesta perspectiva, és un error greu mirar-ho des d'un altra punt de vista. A Canàries tenen bon temps tot l'any i ja fa dècades que han descobert que els alemanys s'instal·len allà per esport adaptat. Al País Valencià també hi ha bones iniciatives i a Catalunya ens hem quedat només a la ciutat de Barcelona, per tenir una bona flota d'hotels adaptats i pel seu interès cultural. A la Costa Brava-Girona aquesta història mai ha estat vista seriosament. Recordo haver-ne parlat amb el Consorci de Turisme fa anys, però ens miraven estranyament i no sabien què dir-nos. 

Els Pujol, el musical

El sentit de l'humor dels catalans sempre ha estat molt valorat. És veritat que convé posar-hi ironia, perquè la corrupció d'aquest país està fent estralls. Els de la família Pujol han arribat a límits que comencen a ser una comèdia de mal gust. El que no entenc és com pot haver-hi gent que ho justifiqui, dient que els Pujol són víctimes de l'anomenat "Procés". És una vergonya el que està passant, amb procés o sense i tot el que s'està sabent ara és escandalós. Afortunadament els de Polònia s'ho agafen amb molt d'humor i han fet un numeret musical que està molt bé. Ja fa temps que no miro aquest programa de TV3, veig poca televisió i el canal català ha perdut molta credibilitat, especialment els informtius. No han arribat al nivell de Televisió Espanyola però estan més o menys allà mateix. Us penjo el vídeo que m'arribat avui a través de les xarxes. És lamentablement original. Els Pujol són mereixedors d'un musical, tindria èxit. Amb la class…

Socialistes ballant

Manel Valls ha comunicat el trasllat del seu afecte al moviment "La Republique en Marche" d' Emmanuel Macron i ha dit que Partit Socialista Francès (PS) està mort. En Manel Valls no té un pèl de tonto i ha vist que la política fins ara "convencional" ha fracassat i a partir d'ara la cosa agafa una tonalitat que està per veure, diguem-ne que està pendent de definició. Els francesos han guanyat a la gent del Front Popular de la Madame Le Pen, però la coneguda com política vella ha quedat del tot socarrimada. En Valls marxa per incendi, ha saltat del l'edifici socialista perquè hi ha foc i els francesos han decidit que si cal salvar-hi alguna cosa és precisament el foc, o sigui, que vagi cremant.
Els partits socialistes europeus han quedat fora de combat. En Corbin a més ha decidit immolar-se tranquil·lament, dient que si perd ell no plega. O sigui, que és igual, ell serà un heroi, donant ales a la política conservadora anglesa, que a més és eurofòbica. C…