Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2007

Per acabar 2007

Per tirar endavant la llei de la dependència calen diners, i aquests, tal i com diu la llei han de venir de l’estat i també de la pròpia comunitat autònoma, és a dir, en aquest cas de l’administració catalana. L’altre dia la Consellera Capdevila va anunciar que pròximament 150 persones cobraran les prestacions de dependència. No va dir si això era el resultat d’algun sorteig, o eren les primeres que tenien dret després d’haver passat el barem que han posat en marxa. Potser van per ordre alfabètic. Qui tingui un cognom que comenci amb la Z ho té malament, si fos així, clar.

Llegeixo al Diari de Girona que a primers de gener de 2007 a Girona ciutat som 92.000 habitants i que a la província de Girona 706.185. Creixen molt Lloret de Mar i Blanes, això que en diem la Selva marítima. Ens estem convertint en una societat de serveis i els epicentres industrials perden pes i també gent.

A les notícies de TV Girona anuncien que a la primavera començaran una línia regular entre l’Aeroport de Giron…

Israel, ja fa un any

Ara fa un any vaig fer un cop de cap, i sense gaires contemplacions vaig emprendre un viatge cap a Israel. La meva idea era veure un país que tenia moltes ganes d’anar-hi, que tenia pendent de viure’l en directe. L’agència de viatges em va recomanar no fer la sortida, però en tenia moltes ganes i la cosa va ser dita i feta.

Israel és un país que s’ha de veure. Tot el que visites té una certa familiaritat amb un mateix. Tot el que t’han explicat a la vida en algun moment o altra passa per allà. En aquell viatge vaig descobrir gent que no havia vist mai, molt interessant i també és probablement el lloc on les sensacions són especialment fortes. Les meves dues visites al Mur de les Lamentacions i la ciutat antiga de Jerusalem van fer que el viatge valgués la pena. Darrera d’aquelles pedres segurament hi ha la màquina que fa girar el món, no sé si és ben ve allà, però segur que està molt a prop.

Per documentar-me una mica vaig creure oportú endur-me un llibre de Josep Pla que és diu “Escale…

Un pont per no tenir por.

Les darreres notícies que arriben del País Valencià són tristes. La tancada dels repetidors de TV3 suposen una barrera més, -n'hi ha moltes més- entre dos territoris que són germans, molt diferents però germans. La por d'uns i d'altres ens deixen a les fosques de la realitat, de la llibertat. Mal pas. S'haurà d'arreglar això. Si jo pogués, obriria ponts. Els ponts ajuden a travessar els rius i a superar la por. M'ha semblat que posar un vídeo de l'Ovidi Montllor és una manera d'obrir-ne un. Em penso que són imatges de 1985 i canta un tema que a mi m'agrada molt. "Perquè vull".

El Tercer sexe, tret del bloc de l'Anna Ma. Guillen

L'Anna Ma. Guillén estrena bloc. He fet un apartat de Blocaires de MIFAS perquè em sembla que sortirà més gent dient la seva. Ella s'estrena amb un escrit sobre el Tercer Sexe, i aquí el teniu. Més coses a la seva adreça: http://annaguillen.blogspot.com/
Quan una persona neix, una de les seves característiques principals, i en ocasions decisiva, és el seu sexe, ja sigui masculí o femení. El que ja no se sap és que quan perds l'ús de les cames i passes a ser usuari de cadira de rodes, pateixes un canvi de sexe instantani. Sense operacions, sense que consti al DNI i totalment gratuït, et converteixes en el sexe amb rodes.
Tot això que sembla una poca-soltada es pot comprovar a la majoria de locals que disposen de lavabo accessible. Les persones que anem en cadira de rodes hem perdut la nostra principal característica, la lesió -medul·lar o cerebral, s'ha endut la nostra mobilitat i el nostre sexe.
Una de les raons que hi ha per justificar l'existència d'aquest te…

No perdre l'humor

Avui és teòricament el dia de la salut, i lògicament cal posar-hi una mica d'humor. He vist a youtube que en el programa de Polònia se'n riuen de la Ministra de Foment i de tot una mica. El penjo perquè em sembla que està molt bé. Si alguna cosa no hem de perdre en aquest país, és la ironia. També hi penjo una cosa d'en Bono i Raphael. Bona sort a tothom.



Pessebre mogut

L’any 2007 ha estat un any força mogut. Pel que fa al gremi de la disminució tancarem un període on sembla que tot plegat ha millorat molt, però la lletra petita, o una segona i bona lectura confirma una realitat ben contrària. La Llei de la Dependència suposa un avanç, però no pas per a la gent discapacitada física. S’haurà de veure que passa amb la nova Llei de Serveis Socials i a partir de gener podrem comprovar els efectes de les reformes de la Llei de la Seguretat Social. Tinc el convenciment que l’any 2008 les coses tendiran a calmar-se una mica, i podrem resseguir uns camins amb l’esperança de que siguin ben diferents. M’agradaria que fossin una mica millor. Costarà una mica, sobretot els primers mesos, fins que les eleccions de març hagin passat.

Aquest 2007 també ha estat un any d’emprenyades generalitzades. El país fa curt en les coses essencials. S’ha de fer una estirada i la gent no vol perdre el que ha costat tant d’aconseguir. He trobat una foto d’un pessebre vivent en qu…

La fórmula gironina

L’Ajuntament de Girona ha estat el promotor d’un programa europeu EQUAL a través del qual s’han integrat unes 600 persones a la ciutat. Una eina que ha servit també per posar en escena a diverses entitats que treballen en el camp social. MIFAS una d’elles. Aquí s’hauria de parlar d’això que se’n diu “la fórmula gironina” i que consisteix en que tots treballem per a tots, amb la mateixa idea, amb el mateix esperit. Universitat, Sindicats, Patronals i moltes entitats de caràcter social que treballen, que treballem amb els col·lectius amb dificultats i una mica d’empenta per part de l’administració permeten resultats que valen la pena. Tot plegat ha costat –llegeixo al Diari de Girona- uns 1,28 milions d’Euros. Si ens donem la mà tots, els resultats són bons. L’Ajuntament i també la Diputació de Girona han impulsat unes eines i sembla que la gent d’aquí les hem aprofitades bé. Ahir i abans d’ahir van fe-se unes jornades per parlar-ne. Tothom està content i sembla que hauríem d’estirar la…

Chaplin

En el Caixa Forum fan una exposició sobre Charles Chaplin, en record als 30 anys de la seva mort. En una web de notícies hi veig penjada una fotografia de la pel·lícula “El Gran Dictador” feta a l’any 1940 i que era una crítica ferotge als règims feixistes d’Europa d’aquells anys. En un reportatge sobre Chaplin a la televisió ara fa uns mesos s’explicava que no les tenies totes quan la filmava i sembla ser que el mateix president F.D. Roosvelt va animar-lo a que tirés endavant el projecte. A la mateixa web de notícies també sortia ahir una fotografia d’en Castro que deia que un no pot eternitzar-se en el poder. Un cop de sinceritat i de sort pel poble cubà. El noi porta 48 anys en el càrrec. Penjo la foto d’en Chaplin perquè la pel·lícula és fantàstica, i de l'altre fumant puros ara no en tinc cap a mà. Quin món...

Xesco Boix, ja fa trenta anys.

La Pita m’ha passat un DVD que surten imatges d’un programa de televisió espanyola –circuït català- filmat a l’any 1977 o 1978, és a dir fa 30 anys, quan en Xesco Boix va visitar les Planes d’Hostoles. Érem molt petits. Sortim al pati de l’escola cantant cançons amb el Xesco i s’hi veu la meva escola, vella i atrotinada, però plena de vida. Això de les imatges de televisió de fa 30 anys són una mala passada, perquè un hi surt i a penes s’hi reconeix. En Xesco Boix va triar les Planes per fer gravar un programa que es va dir “Quitxalla”. Molt vagament –recordo- el sarau que va provocar-nos a l’escola la presència de càmeres de televisió i l’ambient festiu i lúdic que va suposar aquella visita. En Xesco Boix (Barcelona 1946 – Malgrat de Mar 1984) ja no és entre nosaltres, però la seva música i el seu esperit hi serà sempre. La gent de les Planes sabem qui és perquè va fer sortir el poble a la tele. Aquest Nadal passaré les imatges a les meves nebodes, a veure si aprenen alguna de les ca…

Inflació i calendaris

La inflació a les comarques de Girona és d’un 4,5 per cent. Quatre dècimes per sobre de l’estatal i tres de la catalana. Déu n’hi do. Fa algunes setmanes penjava en aquest bloc un comentari entorn als preus a Girona, i aquesta notícia confirma que viure aquí és més car que fer-ho en altres llocs. Les pensions pujaran un 2 per cent, tot i que s’hauran de pagar els endarreriments que corresponen al 2007. Això sí, la base de càlcul serà el 4,1 i no el 4,5. En resum, perdrem 4 dècimes pel camí. Les dades de novembre serveixen per establir les pujades de la majoria de les prestacions socials.

Per distreure el personal, veig que l’església catòlica fa un calendari on hi posa els capellans més “xics” i les hostesses de Ryanair desfilen amb biquini pels mesos de l’any 2008. Em penso que la gent de MIFAS i els d’ECOM hauríem de fer el mateix, llàstima que no hi haguem pensat abans. De l’any que ve no passa. Tindrem tot un any per decidir com hi sortim, si ho fem amb biquini o d’una altra manera…

Tamariu Sur Mer...

L’home del temps va dir que a la Costa Brava i en els empordans bufaria el vent, de manera que quan vaig veure que el dia seria net i clar, vaig fugir cap a Tamariu a veure que s’hi veia. La tramuntana passava a prop. La mar estava molt arrissada, però una mica més enllà, un tros lluny i prudent.

No hi havia ningú. Tamariu reposava tota sencera. Només un noi a l’hora de dinar que buscava algun lloc que estigués obert. Va haver de marxar. Hi ha un restaurant però els dimarts tanquen. En agafar el camí de ronda, a resés de tramuntana hi havia també una dona entre les pedres, prenen el sol de final de tardor. Ella no va veure’m i jo no la vaig mirar. Tamariu Sur Mer.. A la tardor, quan s’acaba tot i tot està en repòs allà s’hi està bé. Només tres ànimes i no es troben, no calia. Hi havia silenci.





Coral Romput

El passat dimarts van invitar-me anar a teatre, en una sessió d’assaig final i al mateix temps convidada general a la gent que fa teatre a Girona. L’obra que vàrem veure era Coral Romput, una narració poètica de Vicent Andrés Estellés, dirigida per Joan Ollé. Per començar he de dir que de teatre no hi entenc res, tampoc conec massa, -n’havia llegit alguna cosa- l’obra de l’Estellés i per tant no sóc pas qui per donar una opinió del que vaig poder veure. Tot i perdre’m una mica va agradar-me. La posta en escena era molt en plan Ollé, un home que escolto a la ràdio, dins del Cafè de la República amb Joan Barril, els mateixos que també fan un programa al Canal 33 que és diu l'Illa del Tresor, on trenquen tots els esquemes de televisió convencional i dolenta que avui gaudim.

Quan estava esperant a la persona que m’havia dit que l’acompanyés, a la plaça del Ví de Girona, mirant l’aparador de la llibreria "les Voltes" va acostar-se l’Ollé, i vaig pensar que l'hi podia haver…

Diari de Girona, Declaracions del President de MIFAS sobre la Llei de la Dependència.

Ahir al Diari de Girona hi vaig veure una notícia de MIFAS. Unes declaracions que el president de l'entitat va fer a la Cadena Ser i que el rotatiu gironí publicava pel seu interès. Penjo la notícia íntegrament.


DDEG, GIRONA. La Llei 39/2006 de 14 de desembre de 2006, de Promoción de la Autonomía personal y Atención a las personas en situación de dependencia, més coneguda com la llei de la dependència, va entrar en vigor l'1 de gener del 2007. Gairebé un any després, Minusvàlids Físics Associats (MIFAS), considerada l'entitat d´aquestes característiques amb més pes, denunciava ahir que ningú ha cobrat ni rebut cap dels serveis que la llei estableix. El president de MIFAS, Pere Tubert, va explicar en declaracions a la Cadena SER que l'organització està cursant dotze recursos contra aquesta norma. Es tracta de casos en què la persona pateix discapacitats molt severes i en canvi se li han reconegut dependències menors. L'objectiu de la llei és regular les condicions bà…

Pilotes fora

Mentre sopava he vist un anunci que parlava de la magnífica Llei de la Dependència. Em molesta una mica que s’utilitzi la gent disminuïda per confondre a l'opinió pública. Hi surt un noi que va amb cadira de rodes i que porta una pilota a les mans. No sé si és un jugador de bàsquet en cadira, jo diria que no, però tinc els meus dubtes que algú que pugui tirar una pilota, o tenir-ne una a les mans sigui beneficiari d’alguna prestació de dependència. Les valoracions que estan arribant a la gent no contemplen cap pilota, però conec gent que està francament limitada i no l’hi aproven cap prestació d'aquestes.

Les propagandes d’aquest tipus són injustes, confonen a la gent més necessitada i donen la sensació d’eficàcia en una cosa que s’està demostrant que de moment només és electoralisme. M’imaginava que endegarien una cosa d’aquestes, però no pas d’aquesta manera tant descarada.

Encara estic emprenyat per la falta de sensibilització del Govern de Catalunya envers a la gent discapac…

Sensacions

Avui al matí he estat a la UDG participant en una classe de primer d’educació social. Hem parlat de la nova llei de serveis socials i del que suposarà la seva aplicació. Els he comentat que la nova llei és un pis buit ple d’estances que s’han d’omplir i que estem en un país que les lleis no es compleixen i no passa res. Que la societat convivia amb aquest mal, sense donar-hi massa importància. Els he posat l’exemple de la llei de barreres. També hem parlat de la sensació existent sobre un estat del benestar inexistent. Els he demanat, suggerit que no siguin conformistes, que no es deixin ensarronar i que la feina que els espera, quan acabin la carrera, serà molt complicada. No sé si hauré estat útil. A mi m’ha agradat veure'ls, vull dir que els he vist desperts i amb ganes de moure’s. Que tinguin sort, que tinguem sort.

Malformació jurídica

Un bon amic meu que està de baixa per una greu malaltia ha demanat la prestació d’invalidesa a la Seguretat Social i després de revisar-lo l’hi ha dit que continuï “en la mateixa forma jurídica actual”. L’amic, espantat, m’ha telefonat corrents, per dir-me que no sabia que entre els seus mals també patia d’una malformació jurídica o un virus semblant. Com he pogut l’hi he explicat, tot i que jo diria que no ha captat el missatge. La Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut que fa les revisions i les propostes, i l’INSS que és l’encarregada de prendre finalment les decisions en aquest camp, no entenen, -segurament no els convé- que al darrera de les seves males pràctiques hi ha gent, persones afectades –molt afectades en aquest cas- vulnerables i víctimes de les seves decisions.

Les dificultats existents per demanar una prestació d’aquest tipus són molt complicades per a les persones que patim una disminució greu. I la majoria de nosaltres, els que hem passat per aquesta situac…

Unes imatges de la presentació, Confederació ECOM al Maremagnum de Barcelona el 2 de desembre de 2007

La Maria José Vázquez, Presidenta de la Confederació ECOM amb els vicepresidents, en representació de les quatre demarcacions catalanes; Barcelona, (Antonio Guillén) Girona, (Pere Tubert) Lleida (Mercè Batlle) i Tarragona (Jaume Marí). Ha estat explicant els objetius de l'organització i les àrees d'actuació que s'està treballant. També una petita mostra del públic assistent, unes 1.000 persones aproximadament. De les comarques gironines, una vuitantena, provinents d'Olot, Ripoll i Girona capital. També molts participants de Lleida, Tarragona, Reus i de diversos pobles del Maresme. No obstant la participació més important -lògicament- provenia de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

La Generalitat "passa" de 1.000 discapacitats

Un miler de persones amb discapacitat física s’han reunit avui al Maremagnum de Barcelona per a la posada de llarg de la Confederació ECOM. Han vingut autocars de Lleida, Tarragona, Premià de Mar, Olot, Ripoll i Girona. La Confederació ha donat el seu tret de sortida, que de fet és una nova configuració de la Federació ECOM que en els darrers mesos ha constituït una Fundació i també una patronal.

La sorpresa l’ha donada la mateixa administració catalana al no presentar-se cap representant del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Els diumenges són difícils d’enganxar a segons qui, però personalment penso que en un acte que hi van 1.000 persones estaria justificada la seva presència, encara que fos una petita estona. Podria haver-hi també altres motius, però ara mateix, amb la magnífica política social que tenen en marxa i tot el que s’està venent, semblaria que fins i tot hi haurien més motius que mai per venir a dir alguna cosa. Segurament deuen haver tingut un atac de consciència …

En Montilla diu que sí

La gent del Guttmann han tingut el detall d’enviar-me una foto del dia que el President Montilla va visitar la institució. Jo hi era en representació de MIFAS i també d’ECOM dins del Consell Social i de Participació. La Sara –que m’ajuda a trobar paraules- m’ha escanejat la fotografia per poder-la penjar al bloc. L’hi he dit al meu Pare que li donaré la foto original perquè així la pugui ensenyar als seus amics del barri, tot passejant a la gossa. M’ha preguntat què havia dit el President, i així ell poder-ho explicar i jo l’hi he dit que digués que sí, que en Montilla havia dit que sí.

ECOM, Confederació Catalana

Diumenge vinent sortiran de Girona, Olot i Ripoll autobusos per poder assistir a l’acte que la Confederació ECOM ha preparat al Maremagnum de Barcelona. Es tracta de poder celebrar el “Dia Europeu de les persones amb Discapacitat”. Amb aquesta excusa, -jo no sóc massa partidari de dies dedicats a col·lectius- es presentarà la nova Confederació ECOM que ha fet una remodelació important dels seus esquemes per poder ser més eficaç en la defensa dels interessos de les persones amb discapacitat.

Allà ens trobarem amb molta més gent que haurà vingut també de la resta de Catalunya. De Lleida, Tarragona i Mataró també surten autobusos i es preveu que l’assistència sigui important. La Maria José Vázquez, juntament amb els presidents de Lleida; Josep Giralt, de Girona; Pere Tubert i de Tarragona; Jaume Marí, presidiran i explicaran la configuració de la nova entitat, de la seva Fundació i també de la Patronal, que representaran els interessos del conjunt d’entitats que presten serveis a la nostr…

Qui vol jurar bandera?

No tenia previst fer comentaris humorístics i aquest tampoc pretén ser-ho. Ahir al vespre va arribar-me aquesta notícia, i em limito a penjar-la. No sé què dir, jo pensava que en algunes coses estava tot dit. Però no. Aquí una mostra i que tothom pensi i faci el que vulgui. Suposo que en el fons, d’això es tracta. No obstant, déu n’hi do... Una petita mostra de la màxima eficàcia de les confederacions nasionals.
El Ministerio de Defensa, Fundación ONCE y el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi) firmarán el próximo jueves, día 29, un convenio marco que, entre otras medidas, permitirá a personas con discapacidad jurar bandera.
Con este convenio, al que tuvo acceso SolidaridadDigit@l, los tres colectivos firmantes colaborarán conjuntamente en actos emblemáticos, tales como asistencia a conciertos, jura de bandera por personas con discapacidad y otros de especial interés. La rúbrica de este acuerdo se realizará por parte del ministro José Antonio Alonso; el p…

Putinejar, un nou verb

Quan vàrem anar a Rússia ara fa 20 anys vaig preguntar com estaven els minusvàlids en aquell país. Jo ja treballava al gremi de la disminució, com administratiu i em feia gràcia poder sentir una resposta agradable. Un representant de l’oficina nacional de turisme d’aquell moment, i excombatent durant la segona república amb un domini perfecte del castellà va dir-me; En la UniónSoviética no hayminusválidos. No sé per què, però vaig decidir no fer més preguntes estúpides. A vegades els somnis cauen quan t’hi presentes. Vàrem veure un país molt diferent del que realment pensàvem i tot això passava a l’any 1987 quan les línies d’aquell país eren immenses i la seva gent estava molt encuriosida en veure’ns, gent que camina malament o una mica com podia, aparcant a la plaça roja, enmig d’un Moscou que era el punt d’arribada d’una intrèpida aventura en cotxe. La sensació era de que allà hi passarien moltes coses, i en certa manera es començaven a moure els aires de llibertat que més endavant …

Bèlgica i Bastons, Article Diari de Girona, 25 de novembre de 2007

Les notícies ens expliquen que políticament a Bèlgica les coses s’estan complicant. En aquell país hi ha un sidral d’especial consideració, semblant al que tenim aquí, amb la diferència de que allà no tenen govern de fa mesos. En canvi a casa nostra hi ha un cert sarau, però amb govern, o això sembla. De fet, per governs aquí que no quedi. Tothom governa. Hi ha un grapat d’administracions públiques que governen sobre els temes que toquen i els que no toquen també. Un ciutadà qualsevol té almenys –que jo sàpiga, amb el risc de descomptar-me- sis nivells competencials (en aquest cas no vol pas dir que siguin competents). A part de l’Ajuntament que un l’hi toca tenir, també té un Consell Comarcal que és una administració, -més o menys recent- que encara està una mica en abstracte. Existeix la provincial, més surrealista, que teòricament ha de ser suprimida i substituïda per això que se’n diran vegueries i que encara no sabem massa que acabaran essent. Després la catalana que ha de deixar…

Manifest dia europeu de les persones amb discapacitat.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, les entitats de persones amb discapacitat física de Catalunya agrupades a la Confederació ECOM Catalunya han elaborat el present MANIFEST que, sense esgotar la totalitat dels temes que avui els preocupen, vol cridar l’atenció dels governs, de les administracions públiques, dels partits polítics i de la societat catalana amb relació a aquelles situacions que requereixen una actuació més urgent.

Les entitats membres de la Confederació ECOM Catalunya treballem de forma conjunta per promoure una major inclusió social i per l’increment de la qualitat de vida dels catalans i catalanes amb discapacitat física, lluitem contra tot tipus de discriminació, defensem l’exercici dels drets de ciutadania i exigim la millora en cobertura i en qualitat dels serveis i prestacions que requereix el nostre col·lectiu.

Des de fa molts anys, i especialment a partir de la dècada dels 70, la lluita de les persones amb discapacitat ha aconseguit …

Un pas enrere

L’únic motiu que tenia enguany per anar a l’assemblea general de COCEMFE era preguntar, esbrinar, poder veure quina era la postura de la nostra Confederació en la modificació de la Llei de la Seguretat Social que ahir 22 de novembre va aprovar el Congrés dels Diputats.

La sorpresa va ser que la Confederació no tenia cap postura, perquè resulta que no sabien que s’estaven preparant aquestes modificacions, i fins i tot el president va dir-me que no tocava parlar del tema. No vull dir res que no hagi dit anteriorment, públicament, per escrit, del tort i del revés. La modificació d’aquesta norma afecta seriosament a les pensions d’invalidesa i l’accés al sistema contributiu de la gent que està treballant. Els disminuïts s’incorporen més tard al mercat laboral i per causes òbvies en surten també abans, ara serà molt més difícil. La reforma consolida les males pràctiques de la Seguretat Social i permet ara més que mai que continuïn arribant resolucions que diuen a un malalt d’esclerosi múlti…

Vols venir a Barcelona?

No és això

Ahir a la nit va trucar-me un bon amic, molt emprenyat, perquè havia vist a un programa de “Cuatro” que es diu El Hormiguero, a una persona afectada de paràlisi cerebral que feia un speach per fer riure a la gent. L’hi vaig dir que no l’havia vist, però amb aquestes coses del youtube.com és fàcil fer-hi un cop d’ull de forma ràpida. El meu bon amic estava queixós de que la feina i la imatge que tant costa treballar se’n va en orris en un instant. No ho havia pensat així, però té tota la raó del món.

He vist que es tracta d’un xicot eixerit que explica en forma molt xistosa les seves anades i vingudes de la vida, les seves dificultats, per relacionar-se, per fer un tràmit qualsevol i ho passa tot per fer d’aquestes situacions un espectacle. El públic del plató l’hi costa molt de riure. En realitat és una combinació de la pena i de la gràcia que té l’amic Toño en explicar les coses. En aquetes situacions convé recórrer a visions que vagin més enllà de la que pugui tenir un mateix, donat …

La gent de COGAMI visita el Guttmann

La gent de la Confederació Galega de Minusvàlids Físics, coneguda com a COGAMI va visitar les instal·lacions del Guttmann el passat dia 13 de novembre. Es tractava de fer un cop d’ull a una de les principals referències en matèria de persones discapacitades que existeix a Europa, per treure’n conclusions, per renovar i aclarir conceptes que a vegades –sovint- ballen. La gent de COGAMI treballa molt bé el camp de la integració laboral i ara estan mirant com assumeixen projectes que permetin a les persones discapacitades de Galícia poder fer activitats de manteniment físic i també disposar d’eines que permetin a la gent que està molt afectada poder tenir més elements d’independència personal. Quan s’hi posen ho fan seriosament, ho fan molt bé.


En aquesta visita van estar acompanyats per representats del govern autonòmic de Galícia, que hi tenen interès, i per part nostra hi eren el president de MIFAS i la coordinadora de programes de l’entitat. Veure el Guttmann i tenir una sessió de tre…

Assistent personal, una mostra

La Federació ECOM, i amb el finançament del Departament d’Acció Social i Ciutadania, ha posat en marxa un programa experimental d’assistent personal per a persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del protocol que la Federació va signar amb el govern l’any 2006 i pretén poder-ne veure la seva viabilitat. A Girona i comarques, el programa s’està provant amb normalitat, a través de MIFAS. Han estat 10 les persones seleccionades i pretenen ser una petita mostra representativa de la qual n’hauran de sortir conclusions, avantatges i també els inconvenients.

Ara ja fa uns mesos que tot plegat està en marxa, i juntament amb les experiències de Barcelona, Lleida i Tarragona han de servir per afinar un model d’assistent personal que sigui permanent i que pugui tenir el finançament adequat. Les primeres impressions són bones, i sembla que la gent que disposa d’aquest servei té algunes possibilitats de fer coses que abans no es plantejava. També caldrà veure com lligarem tot ai…

Anar a tancar els ànecs

El dimecres varem decidir anar a tancar els ànecs. Escapada amb el Josep Badia, l’Eduard Cantos de Barcelona i un servidor fins a Ivars d’Urgell i Vila-sana a veure l’estany que han recuperat, un espai interessant, tot i la sequera que estem vivint enguany. Paisatge pelat al sud de Lleida. Anar a veure els ànecs era l’excusa perfecte per escampar la boira, tot i que al final no va caldre, va fer un dia magnífic.

Dinar agradable en el que la sobretaula va servir per canviar el nostre món. Tot ens va quedar molt ben posat. A la tarda escapada fins a Bellpuig d’Urgell per fer una ullada ràpida al convent de Sant Bartomeu i veure’n la seva accessibilitat. L’Eduard és un militant en actiu de la cosa aquesta de les barreres arquitectòniques i volíem veure sobre el mateix terreny com havia quedat l’entorn després de dedicar-hi uns calers destinats a millorar-ne la mobilitat, ja fa uns anys. El convent és interessant i el que falta és que la gent amb disminució el visiti més sovint, així s’ac…

Mirades del Pla d'Urgell

Unes imatges del Pla d'Urgell, amb l'estany d'Ivars i el Convent de Sant Bartomeu a Bellpuig d'Urgell. Hi ha també una foto del poble al capvespre. Les són de Josep Badia, fetes el dia 14 de novembre de 2007. Per informació de l'estany convé fer una mirada a www.pladurgell.cat/estany i per fer una visita al convent és recomenable trucar-hi abans, al telèfon 973-320292 i parlar amb la Sra. Rosa, sobretot si els visitants tenen mobilitat reduïda. La visita pot fer-se sense problemes d'accessibilitat, utilitzant alguns circuïts alternatius.

Un projecte que ens convé

Aquí un avanç de l’editorial que sortirà en el proper full informatiu de MIFAS, d’aquest mes de novembre. Segurament és una manera de demanar a l’administració que s’impliqui en allò que ens convé i que detectem. La necessitat de tirar endavant un altre projecte residencial a les comarques de Girona, sense que això vulgui dir que no faci falta treballar en altres camps d’atenció, com ara el model d’assistent personal que en aquests moment s’està experimentant. Seria fantàstic poder tirar endavant aquest nou equipament, ens vindria bé. –A veure què passa..

El protocol i nosaltres.

Fa uns mesos, sota el govern que presidia Pasqual Maragall, i essent Carme Figueras la Consellera de Benestar i Família, la Federació ECOM va signar un document d’especial importància, un protocol que s’hi detallava les properes inversions a fer durant els propers anys. En aquest document s’hi contemplen també altres accions, una de les quals per exemple és el programa d’assistent personal que s’està executant …

Nosaltres i el teletreball

Fent el tafaner per la xarxa m’he aturat a mirar coses penjades que hi ha sobre el teletreball. És un concepte –no tant nou- que la gent amb disminució física varem dipositar-hi alguna il·lusió fa alguns anys. Saber d’informàtica, tenir un cert domini sobre les noves tecnologies permetrien integrar laboralment a molta gent discapacitada, ens deien, de fet encara es diu una mica.

Suposo que ens basàvem en què una persona que pugui fer coses des de casa seva podia plantejar teletreballar d’una manera lliure i fàcil. Les coses no són així. Per fer-ho cal saber fer alguna cosa més que tenir el domini d’una eina concreta. Convé tenir els coneixements necessaris i adequats. Un traductor per exemple, no només ha de saber fer anar un ordinador, posem per cas, sinó que ha de tenir un domini de la llengües en que tradueix els textos. I aquí és allà on segurament la gent amb discapacitat fallem. Podem tenir un cert domini d’una eina, però després no tenim les peces necessàries per fer-la córrer.

R…

Polítiques socials?

La trobada Iberoamericana ha servit per veure les diferències existents –que són moltes- entre els dirigents d’aquests països, que en general es veuen sovint, però no es miren gaire. Uruguai té problemes amb Argentina per la paperera finlandesa que han construït els espanyols. Colòmbia i Veneçuela s’esbatussen per les FARC. El president Chavez no sap callar. El rei s’emprenya i en Zapatero ha de sortir a defensar a l’Aznar. Déu n’hi do. I de què parlaven aquesta gent? –Vull dir, quina era el temari que tenien? He vist a no sé on que tractaven de temes socials, polítiques socials, que segurament ja no tenen cap importància, han quedat allà on eren, és a dir a segona o tercera regional. Així ens va a uns i altres. És difícil entendre’ls mínimament, o intentar agafar-se'ls seriosament. No s’hauria de recuperar el festival aquell que se’n deia OTI o alguna cosa així?

La web d'ADFO i el cinema

Els companys de la Plana de Vic, de l’associació de discapacitats d'Osona, ADFO tenen una web molt interessant. És el primer lloc que hi veig un apartat de pel·lícules i documentals que tenen algun tipus de relació amb la discapacitat, són recomenacions. Encara no havia vist enlloc un espai específic pel tema aquest dins d'una web associativa, tot i que moltes vegades hem parlat de fer-ho i tractar la qüestió adequadament. Hi veig una referència a un documental que va emetre la segona de televisió espanyola que es deia: Hijos de la Madre Tierra, on s’hi detallen la vida de quatre persones amb problemes físics greus que donen una visió de la vida molt recomanable. La selecció de pel·lícules que s’hi fa està molt bé, n’hi ha de conegudes i d’altres que no ho són tant. Més enllà d’aquest apartat, la resta de la web és clara i fàcil de tafanejar. Si voleu veure-la, cliqueu a http://www.adfo.info/

Dinar debat amb la gent de la UGT de Girona.

Al restaurant la Font de Girona, la gent de la UGT que treballa en el camp de la política social ha volgut parlar tot dinant i amb ambient familiar de la Llei de la Dependència i també de la nova llei de Serveis Socials que va aprovar ara fa uns dies el Parlament de Catalunya. Hi ha una certa expectació sobre totes aquestes coses. Molt interessant parlar-ne, i fer-ho a la gironina, de manera molt propera. Els he dit que la gent de MIFAS estem preocupats pel sentit de les coses, i que ens convindria que també hi diguessin la seva ara que arriben les primeres valoracions de la gent que ha demanat ser beneficiari d’aquestes lleis. Podem entrar en una etapa de frustració, seria una llàstima. Tothom està una mica pendent de com aniran les coses. El temps ho dirà. Hi era també en Fermí Sidera del grup GERD, els editors de la revista L’Atípic. En tot moment ha estat present en Camil Ros, que és el Secretari General del sindicat a Girona. Em sembla molt important que facin un seguiment d’aqu…

Noves Eines

El dia 3 de desembre serà novament la jornada internacional de les persones amb discapacitat. S’està preparant un manifest que segurament tractarà totes aquelles qüestions que encara no han estat resoltes, i s’aprofitarà el dia 2 per fer-lo públic durant l’acte de presentació de la Confederació ECOM, recentment creada i que aglutinarà a les federacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

La Confederació ECOM serà el buc insígnia de la discapacitat física a Catalunya, donat que en el conjunt dels seus membres s’hi agrupen més de 130 associacions, fundacions i entitats. Impulsada des de la pròpia Federació ECOM, la nova entitat, serà capdavantera en innovació a l' igual que ho està essent la Patronal i la Fundació, també creades fa uns mesos. Són noves eines i maneres d’apropar a les entitats els nous models de gestió que convenen al propi sector. La Maria José Vàzquez i Arias n’és la presidenta i màxima representat. Anem a poc a poc, però amb bona lletra.

A Catalunya no n'hauríem de tenir un o què?

El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto por el que se modifica la regulación del Consejo Nacional de Discapacidad con el objetivo de ampliar sus competencias y agilizar su funcionamiento. Así, este Consejo será ahora el órgano de referencia para la promoción y supervisión de los instrumentos jurídicos internacionales en materia de derechos humanos de las personas con discapacidad, tras la reciente adopción por la Organización de las Naciones Unidas de una Convención Internacional en esta esfera. Además, será también un órgano consultivo de participación del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia.
El Consejo Nacional de la Discapacidad, creado en 2004, es un órgano consultivo que permite que las organizaciones representativas de personas con discapacidad y de sus familias participen en la planificación, seguimiento y evaluación de las políticas que se desarrollan en el ámbito de la discapacidad.
La pregunta; A Catalunya no n'hauríem de tenir un o què? Vaja…

Banda ampla, butxaca estreta

En el diari EL PAÍS ve una notícia que parla dels preus de les ADSL a Espanya i a la resta d’Europa. Ve a dir que aquí les coses estan molt més cares que altres països de l’entorn, i a més la velocitat que contractes no té res a veure amb la que finalment t’arriba. Ahir al vespre vaig fer una comprovació i efectivament, rebo un 30 per cent menys de velocitat de la que se m’està dient.

No acabo d’entendre com aquesta qüestió no és tractada seriosament pels polítics. Tothom parla de que convé accedir a les noves tecnologies però ningú fa cap proposta seriosa per millorar-ne l’accés i sobretot els preus. Conec a gent que ha deixat de tenir Internet perquè el preu que paguen és massa car. Quan les coses es compliquen econòmicament, s’han de prendre decisions, i una de les primeres que cauen és deixar de tenir això que diuen que va tant ràpid i que és diu ADSL.

Pel que fa al sector de la disminució, només afegiria que l’accés a les noves tecnologies és tot un descobriment, està sent una ein…

Distreure'ns

El Lendakari munta un referèndum. En Carod surt a la primera cantant, no pas a gust de tothom. La sentència de l’11-M no ha agradat al PP, però sembla que tampoc massa als socialistes, no ha entusiasmat, vaja. En el Constitucional juguen a bitlles. Els batasuneros tancats a la presó. La inflació s’ha distret una mica i la puja de les hipoteques també. Llei de la memòria històrica i un pèl histèrica. A Girona cremen fotos i banderes, comença a refrescar una mica, temps de castanyes, és clar. Els trens que han d’arribar no arriben, els que arribaven ara tampoc arriben. Una ministra despentinada. A l’estiu, Barcelona a les fosques. S'apropen les eleccions. La solució de tot plegat?: Anar a fer un tomb per Ceuta i Melilla, posar una mica de boira enmig de tots els saraus i així perdre el sentit de la realitat, amb els elements clàssics, per distreure'ns. El Marroc i la seva llarga cort permeten assegurar el sainet, molt recurrent. Per cert, qui diantre assessora als assessors?

La impunitat de Correus

L’oficina de Correus de Puigcerdà ha estat d’obres durant un temps i la gent de MIFAS-Cerdanya ha fet un seguiment de com anava quedant l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Finalment hem pogut veure que no és accessible, i a més a més –per rematar-ho- han empitjorat considerablement els seus accessos. Per entrar-hi, cal superar un esglaó de grans dimensions. Hem protestat davant els màxims representats de Correus i també de l’Ajuntament de Puigcerdà –que al final ha intervingut en el tema- però de moment aquí no passa res.

Impunitat total i absoluta per a la gent de Correus que pot incomplir les normes, l’estètica i el sentit comú. Ens diuen que podrem entrar per la porta de paqueteria, que és una nova manera –potser no és tant nova- de tractar-nos. Som gent amb forma de paquet, es veu. No hi ha costum que la gent protesti i menys tant estrafolària com nosaltres. Tenim mala sort en algunes coses. Es constata així la falta de categoria d’algunes institucions que tenen …

Ni piu!

Abans de les eleccions municipals vàrem haver d’aguantar tota la precampanya, més tard l'enganxosa campanya i després les eleccions, seguit dels capítols de pactes i del jo t’estimo més que l’altre. Finalment les notícies van anar desfilant en forma de retribucions econòmiques dels alcaldes i regidors; enguany també assessors. I ara, quan fa quatre dies que hi són, gairebé tots apugen de forma considerable –tirant a molt descarada- els tributs; IBIS, aigües, taxes i altres ítems.. Un 8 per cent a Girona capital, un 13 per cent a Ripoll i un 12 i pico a Figueres. Tot plegat bastant lamentable, però més encara si tenim present que aquí ningú diu res, ni piu.

Considero lògica una possible pujada de taxes i de les altres coses que no sé com es diuen, però no sembla ni seriós ni tampoc presentable que ho facin en un percentatge que no té res a veure amb l'increment de les retribucions dels contribuents, en una equivalència semblant a la famosa inflació. I per donar idees que no qued…

Girona perd pistonada

“Girona creix de forma mediocre”. Amb aquesta notícia el Diari de Girona informava ahir que les nostres comarques han perdut pistonada, en producció i sobretot en competitivitat. L’article fa un apuntament molt important; Girona és la segona província més cara de l’estat, només per darrera de Barcelona. Els preus són un 8,6 per cent més alts que la mitjana estatal. Jo afegeixo que a Girona ser pobre és més dur que ser-ho en altres llocs. Segurament aquest seria un bon titular, si no fos que això de ser pobre és fotut a tot arreu. Perdoneu que aquí no parli dels pensionistes, per exemple, prefereixo no fer-ho. La notícia –tot plegat surt d’un estudi- també ens informa que el valor real d’un euro a Girona és de 0,964 euros. Per aquesta regla de tres, a Girona els bitllets de 100 euros haurien de ser de 96. No vull començar el mes de novembre amb mal humor. No sé de quin color serien els bitllets de 96, segurament d’un verd esquifit.

Centres Especials de Treball i el Rum-Rum

Hi ha en circulació diferents documents que parlen de plantejaments i propostes per modificar la legislació en matèria de centres especials de treball, coneguts aquí com CETS. Alguns d’aquests provenen de la Federació espanyola que agrupa a les principals confederacions, i les idees van en el reforçament de les subvencions públiques que reben aquestes empreses a l’hora de contractar persones discapacitades. També existeixen algunes propostes que plantegen condicionar al màxim qüestions com l’afany lucratiu dels CETS, i potenciar el fet de que siguin les entitats socials, associacions, fundacions, etc.. les que impulsin iniciatives laborals d’aquest tipus.

Admeto que els plantejaments que fan algunes entitats, persones, representants o com es diguin, poden ser interessants, però em sorprèn una mica que es facin propostes que són molt contradictòries, algunes de les quals diuen que només s’han de potenciar les empreses sense afany lucratiu. Sona una mica estrany, a aquestes alçades... Ta…

La reforma de la Llei de la Seguretat Social.

El darrer full informatiu de MIFAS portava un editorial que parlava de la reforma de les prestacions de la Seguretat Social. Era un editorial crític, especialment amb nosaltres mateixos. La reforma aquesta està a punt de sortir i de moment tot el que hem fet ha fet llufa. Penjo l'escrit que varem fer, pel seu interès, per poder veure una mica les posicions que defensàvem i defensem.

(...)Aquesta reforma endureix de manera molt considerable l’accés a les pensions de jubilació i de passada ho fa també amb les prestacions d’invalidesa, que són les més importants per a nosaltres, per la gent que té algun tipus de disminució física i que està treballant. S’endureixen molt i ho fan rebaixant les quantitats a percebre pel sol·licitant, donat que tindran en compte els anys cotitzats i també les quanties que un ha generat al llarg de tota la vida laboral. També reformen el concepte fins ara conegut com a complement de l’ajuda a la tercera persona, per a la gent que tenia disminucions especi…

S'ha obert la tardor

He pujat amb el pare al Santuari del Far a dinar. Enmig de la carretera m’he aturat per tirar una foto –amb el mòbil- i així també poder veure els colors de la tardor que ja s’ha obert. Fins a mig desembre –no gaire més- es pot veure un festival de verds, grocs, vermells i marrons en aquesta zona. Els que hi viuen no ho veuen, però els que hi passem poc quedem estorats pels colors que es mouen lentament, fins que els arbres queden despullats, sense cap abric que els guardi del fred que vindrà.