Ves al contingut principal

Cambio Radical, Article Diari de Girona, 4 d'abril de 2007

Mirant la televisió un diumenge a la nit, un pot tenir problemes greus que endureixin encara més els dilluns, i això no passa per veure alguna pel·lícula interessant o alguna sèrie més o menys presentable, sinó perquè un pot quedar-se clavat veient Cambio Radical que emet Antena 3 TV, i que presenta una veterana de la petita pantalla que és diu Teresa Viejo, que en el seu moment -ja parlo de temps- presentava el sorteig de la primitiva dels dijous. És veritat que la seva presència li dóna un to complementari. En qualsevol cas, espero que li paguin bé, perquè després d'això només li quedarà ballar a la primera cadena amb altres figures nacionals, que en termes televisius deu ser el màxim a què un pot arribar.

Cambio Radical és també un programa semblant a la primitiva, perquè per participar-hi t'ha de tocar, i quan et toca, et toquen de dalt a baix, et refan. T'operen, et planxen, et posen la boca nova i t'aprimen si tens algun quilo de més. Tot passa en format de reportatge, on intervenen els professionals miraculosos i el tocat o la tocada queda nou. Quan t'han canviat del tot, t'espera un escenari on s'obra una porta i et rep la família, que no te la canvien, o si ho fan, no ho diuen.


Vull escriure al programa per anar-hi, perquè em penso que necessito un canvi radical i profund. No sé si els diré que sóc discapacitat, no voldria que s'espantessin gaire, em sabria greu que s'ho agafessin malament. Amb mi podrien fer dos o tres programes perquè reconec que hi tindrien molta feina, encara que d'entrada només hi faré constar que tinc el nas que no m'agrada. Veig que aquest és un problema general de tots els que hi participen, i d'aquesta manera podré entrar sense problemes. Després quan em vegin, els animaré perquè em facin una mirada general, a veure què hi diuen. De fet m'he decidit a presentar-me al programa aquest després de considerar que tinc més possibilitats de sortir a la televisió amb una tireta al nas i ballant sense crosses que a rebre alguna cosa amb això d'ara que es diu Dependència i de la qual tothom parlen. A mi el que em convé és una cosa més forta i radical, no pas això de la llei aquesta que a tothom li tocarà alguna cosa i al final com abans -amb la Teresa Viejo i les primitives-, només em tocava el reintegrament Hem d'evolucionar, carai!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.