Ves al contingut principal

Cambio Radical, Article Diari de Girona, 4 d'abril de 2007

Mirant la televisió un diumenge a la nit, un pot tenir problemes greus que endureixin encara més els dilluns, i això no passa per veure alguna pel·lícula interessant o alguna sèrie més o menys presentable, sinó perquè un pot quedar-se clavat veient Cambio Radical que emet Antena 3 TV, i que presenta una veterana de la petita pantalla que és diu Teresa Viejo, que en el seu moment -ja parlo de temps- presentava el sorteig de la primitiva dels dijous. És veritat que la seva presència li dóna un to complementari. En qualsevol cas, espero que li paguin bé, perquè després d'això només li quedarà ballar a la primera cadena amb altres figures nacionals, que en termes televisius deu ser el màxim a què un pot arribar.

Cambio Radical és també un programa semblant a la primitiva, perquè per participar-hi t'ha de tocar, i quan et toca, et toquen de dalt a baix, et refan. T'operen, et planxen, et posen la boca nova i t'aprimen si tens algun quilo de més. Tot passa en format de reportatge, on intervenen els professionals miraculosos i el tocat o la tocada queda nou. Quan t'han canviat del tot, t'espera un escenari on s'obra una porta i et rep la família, que no te la canvien, o si ho fan, no ho diuen.


Vull escriure al programa per anar-hi, perquè em penso que necessito un canvi radical i profund. No sé si els diré que sóc discapacitat, no voldria que s'espantessin gaire, em sabria greu que s'ho agafessin malament. Amb mi podrien fer dos o tres programes perquè reconec que hi tindrien molta feina, encara que d'entrada només hi faré constar que tinc el nas que no m'agrada. Veig que aquest és un problema general de tots els que hi participen, i d'aquesta manera podré entrar sense problemes. Després quan em vegin, els animaré perquè em facin una mirada general, a veure què hi diuen. De fet m'he decidit a presentar-me al programa aquest després de considerar que tinc més possibilitats de sortir a la televisió amb una tireta al nas i ballant sense crosses que a rebre alguna cosa amb això d'ara que es diu Dependència i de la qual tothom parlen. A mi el que em convé és una cosa més forta i radical, no pas això de la llei aquesta que a tothom li tocarà alguna cosa i al final com abans -amb la Teresa Viejo i les primitives-, només em tocava el reintegrament Hem d'evolucionar, carai!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…