Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball i el Rum-Rum

Hi ha en circulació diferents documents que parlen de plantejaments i propostes per modificar la legislació en matèria de centres especials de treball, coneguts aquí com CETS. Alguns d’aquests provenen de la Federació espanyola que agrupa a les principals confederacions, i les idees van en el reforçament de les subvencions públiques que reben aquestes empreses a l’hora de contractar persones discapacitades. També existeixen algunes propostes que plantegen condicionar al màxim qüestions com l’afany lucratiu dels CETS, i potenciar el fet de que siguin les entitats socials, associacions, fundacions, etc.. les que impulsin iniciatives laborals d’aquest tipus.

Admeto que els plantejaments que fan algunes entitats, persones, representants o com es diguin, poden ser interessants, però em sorprèn una mica que es facin propostes que són molt contradictòries, algunes de les quals diuen que només s’han de potenciar les empreses sense afany lucratiu. Sona una mica estrany, a aquestes alçades... També he parlat amb gent que m’ha dit que les subvencions públiques, els recursos per la integració laboral han d’anar destinades a la gent amb discapacitat de veritat. I aquí és allà on he quedat més impressionat; deu haver-hi gent amb discapacitat de mentida. Jo no ho sabia. Tants anys i sense veure-ho!

La realitat és que hi ha una certa preocupació sobre el futur dels Centres Especials de Treball, motivada bàsicament per la baixa productivitat, per la poca viabilitat d’alguns projectes, pels costos de les estructures gerencials, de direcció –que sobrepassen de llarg les de qualsevol empresa privada- i uns models vells, tirant a molt vells que fan figa i que avui no poden tirar de cap de les maneres. Alguns d'aquests CETS han de canviar el xip, i a més fer-ho de pressa...

Trobo a faltar -de moment- plantejaments sobre els models que convenen d’ara en endavant, sobre prospeccions de futur, en el camp de l’especialització de serveis, per exemple –que és on el tenim- i també hi ha una manca de sensibilitat entorn als salaris de la majoria de la gent que treballa en aquests CETS, que al capdavall són empreses amb totes les obligacions i deures, com les altres. Hem de fer una aposta per la gent que hi treballa. Aquest hauria de ser un dels punts forts. Em penso –tinc la sensació- que és una de les nostres debilitats, el punt feble més important.

Hi ha un cert rum-rum sobre tot això. Convé estar a l’aguait de tot aquest debat que s’ha iniciat, en diferents llocs, idees i sensibilitats. Tothom ho fa amb les seves pretensions. La gent de la Federació FECETC –suposo- que també hi dirà la seva i la de Girona hi participarem. Ho farem pensant una mica a mig termini, procurant no perdre l’equilibri.

Per cert, he vist en el bloc d’en Campuzano que ahir al Parlament van aprovar la nova llei de les empreses d’inserció. S’haurà de llegir bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…