Ves al contingut principal

Centres Especials de Treball i el Rum-Rum

Hi ha en circulació diferents documents que parlen de plantejaments i propostes per modificar la legislació en matèria de centres especials de treball, coneguts aquí com CETS. Alguns d’aquests provenen de la Federació espanyola que agrupa a les principals confederacions, i les idees van en el reforçament de les subvencions públiques que reben aquestes empreses a l’hora de contractar persones discapacitades. També existeixen algunes propostes que plantegen condicionar al màxim qüestions com l’afany lucratiu dels CETS, i potenciar el fet de que siguin les entitats socials, associacions, fundacions, etc.. les que impulsin iniciatives laborals d’aquest tipus.

Admeto que els plantejaments que fan algunes entitats, persones, representants o com es diguin, poden ser interessants, però em sorprèn una mica que es facin propostes que són molt contradictòries, algunes de les quals diuen que només s’han de potenciar les empreses sense afany lucratiu. Sona una mica estrany, a aquestes alçades... També he parlat amb gent que m’ha dit que les subvencions públiques, els recursos per la integració laboral han d’anar destinades a la gent amb discapacitat de veritat. I aquí és allà on he quedat més impressionat; deu haver-hi gent amb discapacitat de mentida. Jo no ho sabia. Tants anys i sense veure-ho!

La realitat és que hi ha una certa preocupació sobre el futur dels Centres Especials de Treball, motivada bàsicament per la baixa productivitat, per la poca viabilitat d’alguns projectes, pels costos de les estructures gerencials, de direcció –que sobrepassen de llarg les de qualsevol empresa privada- i uns models vells, tirant a molt vells que fan figa i que avui no poden tirar de cap de les maneres. Alguns d'aquests CETS han de canviar el xip, i a més fer-ho de pressa...

Trobo a faltar -de moment- plantejaments sobre els models que convenen d’ara en endavant, sobre prospeccions de futur, en el camp de l’especialització de serveis, per exemple –que és on el tenim- i també hi ha una manca de sensibilitat entorn als salaris de la majoria de la gent que treballa en aquests CETS, que al capdavall són empreses amb totes les obligacions i deures, com les altres. Hem de fer una aposta per la gent que hi treballa. Aquest hauria de ser un dels punts forts. Em penso –tinc la sensació- que és una de les nostres debilitats, el punt feble més important.

Hi ha un cert rum-rum sobre tot això. Convé estar a l’aguait de tot aquest debat que s’ha iniciat, en diferents llocs, idees i sensibilitats. Tothom ho fa amb les seves pretensions. La gent de la Federació FECETC –suposo- que també hi dirà la seva i la de Girona hi participarem. Ho farem pensant una mica a mig termini, procurant no perdre l’equilibri.

Per cert, he vist en el bloc d’en Campuzano que ahir al Parlament van aprovar la nova llei de les empreses d’inserció. S’haurà de llegir bé.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.