Ves al contingut principal

Domingos Dosil, Article Diari de Girona, 12 de febrer de 2007

Un dia de platja amb els seus amics, ara fa molts anys, en Domingos va tirar-se de cap a l´aigua amb la mala sort de trobar-hi unes pedres que el deixarien en cadira de rodes per tota la vida. Després de passar per un llarg rosari d´hospitals, d´anades i vingudes i de comprovar que no caminaria mai més, l´home va quedar assegut a casa, mirant la ria de Muros, i comptant les gotes de pluja que regalimaven en els vidres d´una finestra gallega veient un paisatge impressionant, però molt dur per als homes i les dones que hi viuen.

En Domingos un dia va decidir arrencar el vol. Va convèncer uns quants discapacitats que vivien en aquella comarca i va crear una petita associació que avui dia està plenament operativa. La feina, la creació de llocs de treball eren les prioritats que tenien i van muntar una fàbrica de bosses de plàstic que és tot un exemple de producció i que sense voler, és la primera empresa del conegut Concello de Carnota, present en els mitjans de comunicació pels efectes del Prestige i altres patacades de la natura, com ara els incendis d´aquest passat estiu.

Darrere de la seva visió de les coses, i també d´una excepcional manera de treballar i amb una gran humilitat, ha presidit durant molts anys la Confederació Gallega de Minusvàlids Físics, que partint gairebé de res, però amb bona gestió, prudència i també això que nosaltres en diem seny, ha deixat darrere de tot plegat més de 1.000 llocs de treball, quasi tots per gent disminuïda. La Cogami té fusteries, magatzems de recanvis de cotxes, diversos centres de trucades telefòniques, empreses d´alimentació, arts gràfiques i tots els quioscos de premsa de La Corunya i altres ciutats gallegues. Està considerada una de les entitats més importants d´economia social de Galícia i també d´Espanya. A diferència d´altres indrets, han sabut aprofitar els recursos que la Unió Europea ha dedicat a la transformació dels territoris, i així poder millorar la qualitat de vida, en aquest cas d´un sector que si no rep un cop de mà ho té molt difícil.

En Domingos Dosil va deixar el càrrec dissabte passat, i ho ha fet amb el convenciment que després d´alguns anys d´esforç personal i col·lectiu ha valgut la pena. És una de les persones més senzilles que conec i també de les més impressionants que m´he trobat mai, ja que ningú diria que ell ha estat el màxim protagonista d´aquesta petita revolució que han dut a terme els nostres companys de Galícia.Segurament anant aquell dia a la platja en Domingos va tenir un mal dia, però el cop de cap a la pedra va canviar la vida a molta gent. Són mals moments que un pot tenir, però ell va saber donar-li la volta. No tothom aconsegueix girar la vida com un mitjó, i treure´n la part bona. Per cert, a l´altre costat de Ria, molt a prop, hi ha un poble que és diu Porto do Son, que és conegut gràcies a Ramon Sampedro. Tot i que em declaro entusiasta de la gent que va en direcció contrària, reconec que són històries molt diferents, i jo sóc partidari que s´expliquin totes. A la pel·lícula d´en Domingos Dosil també hi ha una passió excepcional. Des del cap de Creus a Fisterra, hi ha molts quilòmetres, però aquí l´apreciem i sobretot envegem els seus encerts. Per això els expliquem...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…