Ves al contingut principal

Domingos Dosil, Article Diari de Girona, 12 de febrer de 2007

Un dia de platja amb els seus amics, ara fa molts anys, en Domingos va tirar-se de cap a l´aigua amb la mala sort de trobar-hi unes pedres que el deixarien en cadira de rodes per tota la vida. Després de passar per un llarg rosari d´hospitals, d´anades i vingudes i de comprovar que no caminaria mai més, l´home va quedar assegut a casa, mirant la ria de Muros, i comptant les gotes de pluja que regalimaven en els vidres d´una finestra gallega veient un paisatge impressionant, però molt dur per als homes i les dones que hi viuen.

En Domingos un dia va decidir arrencar el vol. Va convèncer uns quants discapacitats que vivien en aquella comarca i va crear una petita associació que avui dia està plenament operativa. La feina, la creació de llocs de treball eren les prioritats que tenien i van muntar una fàbrica de bosses de plàstic que és tot un exemple de producció i que sense voler, és la primera empresa del conegut Concello de Carnota, present en els mitjans de comunicació pels efectes del Prestige i altres patacades de la natura, com ara els incendis d´aquest passat estiu.

Darrere de la seva visió de les coses, i també d´una excepcional manera de treballar i amb una gran humilitat, ha presidit durant molts anys la Confederació Gallega de Minusvàlids Físics, que partint gairebé de res, però amb bona gestió, prudència i també això que nosaltres en diem seny, ha deixat darrere de tot plegat més de 1.000 llocs de treball, quasi tots per gent disminuïda. La Cogami té fusteries, magatzems de recanvis de cotxes, diversos centres de trucades telefòniques, empreses d´alimentació, arts gràfiques i tots els quioscos de premsa de La Corunya i altres ciutats gallegues. Està considerada una de les entitats més importants d´economia social de Galícia i també d´Espanya. A diferència d´altres indrets, han sabut aprofitar els recursos que la Unió Europea ha dedicat a la transformació dels territoris, i així poder millorar la qualitat de vida, en aquest cas d´un sector que si no rep un cop de mà ho té molt difícil.

En Domingos Dosil va deixar el càrrec dissabte passat, i ho ha fet amb el convenciment que després d´alguns anys d´esforç personal i col·lectiu ha valgut la pena. És una de les persones més senzilles que conec i també de les més impressionants que m´he trobat mai, ja que ningú diria que ell ha estat el màxim protagonista d´aquesta petita revolució que han dut a terme els nostres companys de Galícia.Segurament anant aquell dia a la platja en Domingos va tenir un mal dia, però el cop de cap a la pedra va canviar la vida a molta gent. Són mals moments que un pot tenir, però ell va saber donar-li la volta. No tothom aconsegueix girar la vida com un mitjó, i treure´n la part bona. Per cert, a l´altre costat de Ria, molt a prop, hi ha un poble que és diu Porto do Son, que és conegut gràcies a Ramon Sampedro. Tot i que em declaro entusiasta de la gent que va en direcció contrària, reconec que són històries molt diferents, i jo sóc partidari que s´expliquin totes. A la pel·lícula d´en Domingos Dosil també hi ha una passió excepcional. Des del cap de Creus a Fisterra, hi ha molts quilòmetres, però aquí l´apreciem i sobretot envegem els seus encerts. Per això els expliquem...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.