Ves al contingut principal

Llei de la Dependència, la nostra valoració


La Federació ECOM i MIFAS comuniquen la seva decepció amb el desplegament de la Llei de la Depedència

La Federació ECOM afirma que la Llei de Dependència ha defraudat el col·lectiu de les persones amb discapacitat
L’entitat, que representa un col·lectiu de més de 150 associacions de persones amb discapacitat física de l’Estat Espanyol, considera que aquesta llei està lluny de representar el que ja s’anomena la quarta porta de l’Estat del Benestar
Barcelona, 24 de maig de 2007. Coincidint amb l’inici del desplegament de la Llei de Dependència, la Federació ECOM, que des de fa més de 30 anys treballa per a la integració social de les persones amb discapacitat física, es pronuncia per posar de manifest la decepció del col·lectiu de persones amb discapacitat física respecte aquesta norma. La Federació ECOM constata que aquest col·lectiu havia dipositat moltes expectatives en aquesta llei, i que a l’hora de la veritat s’ha trobat amb una norma plena de carències i inconcrecions, que per res representa la quarta pota de l’Estat de Benestar, com l’ha ‘batejat’ el Govern espanyol.
Tot i que la Federació ECOM celebra l’inici de l’aplicació d’aquesta llei, manifesta que seria una llàstima que no s’aprofités l’oportunitat que aquesta norma ofereix per avançar realment en la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb situació de dependència. En general, la Federació ECOM declama que el desplegament de la Llei compta amb un finançament insuficient, que no fomenta l’autonomia personal i la vida independent de les persones, i es manifesta en contra del copagament dels serveis per part del beneficiari.
Des del coneixement de les necessitats de les persones amb discapacitat física, la Federació ECOM denuncia que:
- la Llei 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia estableix unes quantitats econòmiques per al seu desplegament totalment insuficients per tal que l’atenció a la dependència assoleixi un tractament equiparable a la salut, l’educació o les pensions, i esdevingui realment el que ja s’anomena ‘la quarta porta de l’Estat del Benestar’.
- l’autonomia personal, el gran objectiu que pretén promocionar aquesta llei, queda totalment diluïda en l’enunciat de la norma, i esdevé una mera declaració d’intencions sense que es despleguin veritables mesures per tal de fomentar la vida independent, l’autogestió i la llibertat d’opció, considerats els principis bàsics de l’autonomia personal.
- l’elaboració del Programa Individual d’Atenció es deixa en mans de tècnics i professionals, i es corre el perill que no es tingui en compte suficientment la voluntat i la decisió de la pròpia persona en situació de dependència, cosa que és fonamental.
- els usuaris hauran de pagar quantitats elevades per poder gaudir dels serveis a què la llei dóna dret, donat que les quantitats establertes per a les prestacions previstes com ‘ajuda’ al cost dels serveis està molt per sota dels costos reals d’aquests serveis, definits pel Sistema Català de Serveis Socials.
- en cap moment no s’ha tingut en compte la càrrega econòmica suplementària que suposa viure amb una discapacitat, ni les diferències del nivell de vida a les diferents Comunitats Autònomes.
- el familiar que hagi de deixar de treballar per atendre una persona amb dependència en l’entorn familiar rebrà una prestació econòmica inferior al Salari Mínim InterProfessional.
- la novetat més notable d’aquesta llei, la prestació per Assistent Personal, dirigida a fomentar la independència de la persona, cobrirà la possibilitat de contractar un assistent personal com a màxim 2 hores per persona/dia. Les persones amb una gran dependència requereixen de suport diverses hores al dia, per tant, seran molts pocs els usuaris que puguin completar el cost d’aquest servei per les hores suficients. Això farà que els sigui difícil evitar l’internament, i que puguin romandre en l’entorn en què desenvolupen la seva vida, un dels principis de la Llei de Dependència.
- que la llei només contempla la prestació del Servei d’Assistent Personal per a les persones amb més gran dependència (grau III), i deixa sense aquest dret les persones amb graus inferiors de dependència, que també necessiten d’aquest servei per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària i per poder dur una vida independent.

Comentaris

Anònim ha dit…
L´assistent personal que es dona per grau III nivell 2,sols es per discapacitats que treballin o vagin a l´universitat. Per exemple el meu fill no pot treballar ni anar a l´universitat, ell col-labora amb una associacio de gossos d´assistencia com a voluntari i tot que te grau III nivell 2 no te dret a un assitent personal,perque no cobra res de l´associacio. El que no entenc es que vosaltres, ecom... no podeu fer res al respecte, aquesta llei es un engany i no es cumpleix el text de la mateixa llei, NO DISCRIMINACIO . Els que patim aquest frau no estem units i aixi poden fer tot el que fan.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.