Ves al contingut principal

Llei de la Dependència, la nostra valoració


La Federació ECOM i MIFAS comuniquen la seva decepció amb el desplegament de la Llei de la Depedència

La Federació ECOM afirma que la Llei de Dependència ha defraudat el col·lectiu de les persones amb discapacitat
L’entitat, que representa un col·lectiu de més de 150 associacions de persones amb discapacitat física de l’Estat Espanyol, considera que aquesta llei està lluny de representar el que ja s’anomena la quarta porta de l’Estat del Benestar
Barcelona, 24 de maig de 2007. Coincidint amb l’inici del desplegament de la Llei de Dependència, la Federació ECOM, que des de fa més de 30 anys treballa per a la integració social de les persones amb discapacitat física, es pronuncia per posar de manifest la decepció del col·lectiu de persones amb discapacitat física respecte aquesta norma. La Federació ECOM constata que aquest col·lectiu havia dipositat moltes expectatives en aquesta llei, i que a l’hora de la veritat s’ha trobat amb una norma plena de carències i inconcrecions, que per res representa la quarta pota de l’Estat de Benestar, com l’ha ‘batejat’ el Govern espanyol.
Tot i que la Federació ECOM celebra l’inici de l’aplicació d’aquesta llei, manifesta que seria una llàstima que no s’aprofités l’oportunitat que aquesta norma ofereix per avançar realment en la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb situació de dependència. En general, la Federació ECOM declama que el desplegament de la Llei compta amb un finançament insuficient, que no fomenta l’autonomia personal i la vida independent de les persones, i es manifesta en contra del copagament dels serveis per part del beneficiari.
Des del coneixement de les necessitats de les persones amb discapacitat física, la Federació ECOM denuncia que:
- la Llei 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia estableix unes quantitats econòmiques per al seu desplegament totalment insuficients per tal que l’atenció a la dependència assoleixi un tractament equiparable a la salut, l’educació o les pensions, i esdevingui realment el que ja s’anomena ‘la quarta porta de l’Estat del Benestar’.
- l’autonomia personal, el gran objectiu que pretén promocionar aquesta llei, queda totalment diluïda en l’enunciat de la norma, i esdevé una mera declaració d’intencions sense que es despleguin veritables mesures per tal de fomentar la vida independent, l’autogestió i la llibertat d’opció, considerats els principis bàsics de l’autonomia personal.
- l’elaboració del Programa Individual d’Atenció es deixa en mans de tècnics i professionals, i es corre el perill que no es tingui en compte suficientment la voluntat i la decisió de la pròpia persona en situació de dependència, cosa que és fonamental.
- els usuaris hauran de pagar quantitats elevades per poder gaudir dels serveis a què la llei dóna dret, donat que les quantitats establertes per a les prestacions previstes com ‘ajuda’ al cost dels serveis està molt per sota dels costos reals d’aquests serveis, definits pel Sistema Català de Serveis Socials.
- en cap moment no s’ha tingut en compte la càrrega econòmica suplementària que suposa viure amb una discapacitat, ni les diferències del nivell de vida a les diferents Comunitats Autònomes.
- el familiar que hagi de deixar de treballar per atendre una persona amb dependència en l’entorn familiar rebrà una prestació econòmica inferior al Salari Mínim InterProfessional.
- la novetat més notable d’aquesta llei, la prestació per Assistent Personal, dirigida a fomentar la independència de la persona, cobrirà la possibilitat de contractar un assistent personal com a màxim 2 hores per persona/dia. Les persones amb una gran dependència requereixen de suport diverses hores al dia, per tant, seran molts pocs els usuaris que puguin completar el cost d’aquest servei per les hores suficients. Això farà que els sigui difícil evitar l’internament, i que puguin romandre en l’entorn en què desenvolupen la seva vida, un dels principis de la Llei de Dependència.
- que la llei només contempla la prestació del Servei d’Assistent Personal per a les persones amb més gran dependència (grau III), i deixa sense aquest dret les persones amb graus inferiors de dependència, que també necessiten d’aquest servei per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària i per poder dur una vida independent.

Comentaris

Anònim ha dit…
L´assistent personal que es dona per grau III nivell 2,sols es per discapacitats que treballin o vagin a l´universitat. Per exemple el meu fill no pot treballar ni anar a l´universitat, ell col-labora amb una associacio de gossos d´assistencia com a voluntari i tot que te grau III nivell 2 no te dret a un assitent personal,perque no cobra res de l´associacio. El que no entenc es que vosaltres, ecom... no podeu fer res al respecte, aquesta llei es un engany i no es cumpleix el text de la mateixa llei, NO DISCRIMINACIO . Els que patim aquest frau no estem units i aixi poden fer tot el que fan.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…