Ves al contingut principal

Perduts, article Diari de Girona, 4 de gener de 2007

Després del segon canvi de nom del Departament de Benestar i Família ens semblava que havíem d´estar molt pendents de les normatives de caràcter intern que sortissin per veure´n quines modificacions importants podrien haver-hi. Sempre ha estat un departament molt nerviós, tant de nom com de contingut. Quan la cosa aquesta va començar tenia una dependència orgànica de Sanitat i Seguretat Social, però més endavant el conseller Comas va ser l´encarregat de posar en marxa una estructura que s´havia de fer càrrec dels col·lectius -diguem-ne especials- El nom inicial que l´hi varen posar va ser Benestar Social.
Uns anys després i seguint les tendències, la Irene Rigau i el govern d´aquell moment va considerar que el tema social havia de ser substituït per Família, concepte que es començava a utilitzar en aquell moment, de fet era un paraula que ressuscitava, després d´haver estat descatalogada per les forces progres del país. A partir de llavors se´n diria Benestar i Família, nom que ha durat bastant temps, però que ja es veia a venir que les dues paraules acabarien partint peres.
Ara la cosa es diu d´Acció Social i Ciutadania i aquí és on segurament estem una mica perduts. Per això estàvem esperant amb una certa afició el dibuix i les tripes administratives del nou departament, perquè a nosaltres, la gent amb disminució, discapacitat, o minusvalidesa (també tenim paraules que van i vénen...) ens preocupa amb qui s´haurà de parlar, i sobretot què diuen els que parlen de la gent com nosaltres.La veritat és que la cosa aquesta de l´Acció Social ve més plena del que ens pensàvem, no per res, sinó perquè després de veure les llistes de les funcions, tenim veritables problemes per veure´ns-hi. En aquest document que ha sortit publicat al Document Oficial de la Generalitat de Catalunya, veiem que la paraula joventut surt 27 vegades, famílies 24, immigració 21, infància 19, adolescència 16, dones 14, gent gran 9, homosexuals, gais/lesbianes 8, adopcions 7, violència 2, i nosaltres que som molta gent i que fins i tot tenim tres paraules no sortim cap vegada. Segurament això no vol pas dir que el Govern ens ignori definitivament, però és un començament que alguns considerem estrany.
És una mica com la nova llei de serveis socials que ha sortit del despatx de la consellera -molt ràpidament per cert- en direcció cap al Parlament i que la gent que representem el col·lectiu no hem tingut temps -lògicament- de veure-la i poder-la retratar. Molt probablement era la mateixa que hi havia i per això han considerat que ja l´havíem vist, i que amb un cop n´hi ha ben bé prou.
Entrant a casa meva l´altra dia, vaig trobar-me la meva veïna de dalt, que és funcionària i va preguntar-me com anaven les coses amb el nou Govern. L´hi vaig dir que no ho sabíem, que no ens hi vèiem gaire i que a les llistes de col·lectius no sortíem. Ella va dir-me: A vosaltres el que realment us passa és que sou una gent transversal. A part de ser una mica així -ella va dir això-, podeu ser de qualsevol altre grup que estigui a la llista. També podria ser que per mesells us haguessin passat a segona divisió. Deveu haver perdut la categoria, avui dia, és molt difícil mantenir-se, va concloure ella.Confesso que estem mirant les modificacions d´altres departaments de la Generalitat, especialment Obres Públiques, sobretot després de saber que som un col·lectiu «transversal», com l´Eix. També hem telefonat ràpidament als companys de Vic, Manresa i Lleida, per si de cas veuen passar alguna cosa. Que no sigui dit...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…