Ves al contingut principal

Perduts, article Diari de Girona, 4 de gener de 2007

Després del segon canvi de nom del Departament de Benestar i Família ens semblava que havíem d´estar molt pendents de les normatives de caràcter intern que sortissin per veure´n quines modificacions importants podrien haver-hi. Sempre ha estat un departament molt nerviós, tant de nom com de contingut. Quan la cosa aquesta va començar tenia una dependència orgànica de Sanitat i Seguretat Social, però més endavant el conseller Comas va ser l´encarregat de posar en marxa una estructura que s´havia de fer càrrec dels col·lectius -diguem-ne especials- El nom inicial que l´hi varen posar va ser Benestar Social.
Uns anys després i seguint les tendències, la Irene Rigau i el govern d´aquell moment va considerar que el tema social havia de ser substituït per Família, concepte que es començava a utilitzar en aquell moment, de fet era un paraula que ressuscitava, després d´haver estat descatalogada per les forces progres del país. A partir de llavors se´n diria Benestar i Família, nom que ha durat bastant temps, però que ja es veia a venir que les dues paraules acabarien partint peres.
Ara la cosa es diu d´Acció Social i Ciutadania i aquí és on segurament estem una mica perduts. Per això estàvem esperant amb una certa afició el dibuix i les tripes administratives del nou departament, perquè a nosaltres, la gent amb disminució, discapacitat, o minusvalidesa (també tenim paraules que van i vénen...) ens preocupa amb qui s´haurà de parlar, i sobretot què diuen els que parlen de la gent com nosaltres.La veritat és que la cosa aquesta de l´Acció Social ve més plena del que ens pensàvem, no per res, sinó perquè després de veure les llistes de les funcions, tenim veritables problemes per veure´ns-hi. En aquest document que ha sortit publicat al Document Oficial de la Generalitat de Catalunya, veiem que la paraula joventut surt 27 vegades, famílies 24, immigració 21, infància 19, adolescència 16, dones 14, gent gran 9, homosexuals, gais/lesbianes 8, adopcions 7, violència 2, i nosaltres que som molta gent i que fins i tot tenim tres paraules no sortim cap vegada. Segurament això no vol pas dir que el Govern ens ignori definitivament, però és un començament que alguns considerem estrany.
És una mica com la nova llei de serveis socials que ha sortit del despatx de la consellera -molt ràpidament per cert- en direcció cap al Parlament i que la gent que representem el col·lectiu no hem tingut temps -lògicament- de veure-la i poder-la retratar. Molt probablement era la mateixa que hi havia i per això han considerat que ja l´havíem vist, i que amb un cop n´hi ha ben bé prou.
Entrant a casa meva l´altra dia, vaig trobar-me la meva veïna de dalt, que és funcionària i va preguntar-me com anaven les coses amb el nou Govern. L´hi vaig dir que no ho sabíem, que no ens hi vèiem gaire i que a les llistes de col·lectius no sortíem. Ella va dir-me: A vosaltres el que realment us passa és que sou una gent transversal. A part de ser una mica així -ella va dir això-, podeu ser de qualsevol altre grup que estigui a la llista. També podria ser que per mesells us haguessin passat a segona divisió. Deveu haver perdut la categoria, avui dia, és molt difícil mantenir-se, va concloure ella.Confesso que estem mirant les modificacions d´altres departaments de la Generalitat, especialment Obres Públiques, sobretot després de saber que som un col·lectiu «transversal», com l´Eix. També hem telefonat ràpidament als companys de Vic, Manresa i Lleida, per si de cas veuen passar alguna cosa. Que no sigui dit...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.