Ves al contingut principal

S'ha acabat el bròquil, Article Diari de Girona, 25 d'agost de 2007

L'estiu s'acaba. Catalunya és ressent de les caigudes estructurals que té. Els serveis funcionen a mitges i la gent protesta perquè paga més que a la resta de l´Estat i el que donen és pitjor. Els aeroports fan figa, les estacions cauen, els trens no arriben i les carreteres queden curtes i ofegades. És una mica el panorama que ens ha deixat aquests dies i la indignació de la gent és palesa.

També tenim les primeres reaccions a la nova llei d'autonomia personal i de la dependència. Alguns socis de MIFAS han rebut visites d'enquestadors fent preguntes sobre les perspectives de necessitat, tot aclarint a continuació que tothom estigui tranquil, que de moment aquí ningú en veurà ni cinc. La fressa predomina en tot moment. La nostra classe política surt per anunciar grans avenços i s'amaga a l´hora de la veritat. A les carreteres de la discapacitat no hi ha cap embús. En realitat s´anuncien camins que no estan senyalitzats, ni tan sols asfaltats, són únicament plànols i projectes per allà on diuen que passarem; potser ens ensarronen, no ho sabem. S'obra la nova temporada (curs polític) amb eleccions a la vista -segurament el mes de març-, i haurem de combatre discursos que parlen d´un país en què tot funciona, en què la gent gran i els nostres, la gent discapacitada, està fantàsticament atesa i que no ens falta de res. També modifiquen la llei de les prestacions de la seguretat social amb una música de fons que té forma de vals. Retallen, dificulten més que mai l'accés a una pensió d'invalidesa i ho venen com una magnífica millora del sistema i que beneficiarà més gent. Tot això per no parlar del temps que tarden a citar-te per tenir el certificat de disminució, que a data d´avui és un document que no serveix per a gairebé res.

Tenim per davant uns mesos complicats, especialment per les confusions, perquè parlen -com dèiem abans- d'un país que segurament seria el que ens convindria però que de moment no és el nostre, no és aquest. Els polítics i representants de tot l'arc parlamentari passaran per MIFAS a dir-hi la seva, i aquest cop els xiularan les orelles, perquè el pessebre que estan muntant no ens agrada i pensem que ha arribat el moment en què convé deixar de fer el xaiet i començar el nostre paper de gent emprenyadora que demanen i volen que les coses siguin serioses i si pot ser, que no ens prenguin gaire el pèl. Amb la tardor arriba a vegades la mala maror. I nosaltres procurarem no ser-ne l´excepció. Si ha de ploure, que sigui per tothom, que els discursos no quedin merament en propaganda i amb un valset de música. Nosaltres -òbviament- els ballem molt malament...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…