Ves al contingut principal

S'ha acabat el bròquil, Article Diari de Girona, 25 d'agost de 2007

L'estiu s'acaba. Catalunya és ressent de les caigudes estructurals que té. Els serveis funcionen a mitges i la gent protesta perquè paga més que a la resta de l´Estat i el que donen és pitjor. Els aeroports fan figa, les estacions cauen, els trens no arriben i les carreteres queden curtes i ofegades. És una mica el panorama que ens ha deixat aquests dies i la indignació de la gent és palesa.

També tenim les primeres reaccions a la nova llei d'autonomia personal i de la dependència. Alguns socis de MIFAS han rebut visites d'enquestadors fent preguntes sobre les perspectives de necessitat, tot aclarint a continuació que tothom estigui tranquil, que de moment aquí ningú en veurà ni cinc. La fressa predomina en tot moment. La nostra classe política surt per anunciar grans avenços i s'amaga a l´hora de la veritat. A les carreteres de la discapacitat no hi ha cap embús. En realitat s´anuncien camins que no estan senyalitzats, ni tan sols asfaltats, són únicament plànols i projectes per allà on diuen que passarem; potser ens ensarronen, no ho sabem. S'obra la nova temporada (curs polític) amb eleccions a la vista -segurament el mes de març-, i haurem de combatre discursos que parlen d´un país en què tot funciona, en què la gent gran i els nostres, la gent discapacitada, està fantàsticament atesa i que no ens falta de res. També modifiquen la llei de les prestacions de la seguretat social amb una música de fons que té forma de vals. Retallen, dificulten més que mai l'accés a una pensió d'invalidesa i ho venen com una magnífica millora del sistema i que beneficiarà més gent. Tot això per no parlar del temps que tarden a citar-te per tenir el certificat de disminució, que a data d´avui és un document que no serveix per a gairebé res.

Tenim per davant uns mesos complicats, especialment per les confusions, perquè parlen -com dèiem abans- d'un país que segurament seria el que ens convindria però que de moment no és el nostre, no és aquest. Els polítics i representants de tot l'arc parlamentari passaran per MIFAS a dir-hi la seva, i aquest cop els xiularan les orelles, perquè el pessebre que estan muntant no ens agrada i pensem que ha arribat el moment en què convé deixar de fer el xaiet i començar el nostre paper de gent emprenyadora que demanen i volen que les coses siguin serioses i si pot ser, que no ens prenguin gaire el pèl. Amb la tardor arriba a vegades la mala maror. I nosaltres procurarem no ser-ne l´excepció. Si ha de ploure, que sigui per tothom, que els discursos no quedin merament en propaganda i amb un valset de música. Nosaltres -òbviament- els ballem molt malament...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.