Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2007

ECOM, Confederació Catalana

Diumenge vinent sortiran de Girona, Olot i Ripoll autobusos per poder assistir a l’acte que la Confederació ECOM ha preparat al Maremagnum de Barcelona. Es tracta de poder celebrar el “Dia Europeu de les persones amb Discapacitat”. Amb aquesta excusa, -jo no sóc massa partidari de dies dedicats a col·lectius- es presentarà la nova Confederació ECOM que ha fet una remodelació important dels seus esquemes per poder ser més eficaç en la defensa dels interessos de les persones amb discapacitat.

Allà ens trobarem amb molta més gent que haurà vingut també de la resta de Catalunya. De Lleida, Tarragona i Mataró també surten autobusos i es preveu que l’assistència sigui important. La Maria José Vázquez, juntament amb els presidents de Lleida; Josep Giralt, de Girona; Pere Tubert i de Tarragona; Jaume Marí, presidiran i explicaran la configuració de la nova entitat, de la seva Fundació i també de la Patronal, que representaran els interessos del conjunt d’entitats que presten serveis a la nostr…

Qui vol jurar bandera?

No tenia previst fer comentaris humorístics i aquest tampoc pretén ser-ho. Ahir al vespre va arribar-me aquesta notícia, i em limito a penjar-la. No sé què dir, jo pensava que en algunes coses estava tot dit. Però no. Aquí una mostra i que tothom pensi i faci el que vulgui. Suposo que en el fons, d’això es tracta. No obstant, déu n’hi do... Una petita mostra de la màxima eficàcia de les confederacions nasionals.
El Ministerio de Defensa, Fundación ONCE y el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (Cermi) firmarán el próximo jueves, día 29, un convenio marco que, entre otras medidas, permitirá a personas con discapacidad jurar bandera.
Con este convenio, al que tuvo acceso SolidaridadDigit@l, los tres colectivos firmantes colaborarán conjuntamente en actos emblemáticos, tales como asistencia a conciertos, jura de bandera por personas con discapacidad y otros de especial interés. La rúbrica de este acuerdo se realizará por parte del ministro José Antonio Alonso; el p…

Putinejar, un nou verb

Quan vàrem anar a Rússia ara fa 20 anys vaig preguntar com estaven els minusvàlids en aquell país. Jo ja treballava al gremi de la disminució, com administratiu i em feia gràcia poder sentir una resposta agradable. Un representant de l’oficina nacional de turisme d’aquell moment, i excombatent durant la segona república amb un domini perfecte del castellà va dir-me; En la UniónSoviética no hayminusválidos. No sé per què, però vaig decidir no fer més preguntes estúpides. A vegades els somnis cauen quan t’hi presentes. Vàrem veure un país molt diferent del que realment pensàvem i tot això passava a l’any 1987 quan les línies d’aquell país eren immenses i la seva gent estava molt encuriosida en veure’ns, gent que camina malament o una mica com podia, aparcant a la plaça roja, enmig d’un Moscou que era el punt d’arribada d’una intrèpida aventura en cotxe. La sensació era de que allà hi passarien moltes coses, i en certa manera es començaven a moure els aires de llibertat que més endavant …

Bèlgica i Bastons, Article Diari de Girona, 25 de novembre de 2007

Les notícies ens expliquen que políticament a Bèlgica les coses s’estan complicant. En aquell país hi ha un sidral d’especial consideració, semblant al que tenim aquí, amb la diferència de que allà no tenen govern de fa mesos. En canvi a casa nostra hi ha un cert sarau, però amb govern, o això sembla. De fet, per governs aquí que no quedi. Tothom governa. Hi ha un grapat d’administracions públiques que governen sobre els temes que toquen i els que no toquen també. Un ciutadà qualsevol té almenys –que jo sàpiga, amb el risc de descomptar-me- sis nivells competencials (en aquest cas no vol pas dir que siguin competents). A part de l’Ajuntament que un l’hi toca tenir, també té un Consell Comarcal que és una administració, -més o menys recent- que encara està una mica en abstracte. Existeix la provincial, més surrealista, que teòricament ha de ser suprimida i substituïda per això que se’n diran vegueries i que encara no sabem massa que acabaran essent. Després la catalana que ha de deixar…

Manifest dia europeu de les persones amb discapacitat.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, les entitats de persones amb discapacitat física de Catalunya agrupades a la Confederació ECOM Catalunya han elaborat el present MANIFEST que, sense esgotar la totalitat dels temes que avui els preocupen, vol cridar l’atenció dels governs, de les administracions públiques, dels partits polítics i de la societat catalana amb relació a aquelles situacions que requereixen una actuació més urgent.

Les entitats membres de la Confederació ECOM Catalunya treballem de forma conjunta per promoure una major inclusió social i per l’increment de la qualitat de vida dels catalans i catalanes amb discapacitat física, lluitem contra tot tipus de discriminació, defensem l’exercici dels drets de ciutadania i exigim la millora en cobertura i en qualitat dels serveis i prestacions que requereix el nostre col·lectiu.

Des de fa molts anys, i especialment a partir de la dècada dels 70, la lluita de les persones amb discapacitat ha aconseguit …

Un pas enrere

L’únic motiu que tenia enguany per anar a l’assemblea general de COCEMFE era preguntar, esbrinar, poder veure quina era la postura de la nostra Confederació en la modificació de la Llei de la Seguretat Social que ahir 22 de novembre va aprovar el Congrés dels Diputats.

La sorpresa va ser que la Confederació no tenia cap postura, perquè resulta que no sabien que s’estaven preparant aquestes modificacions, i fins i tot el president va dir-me que no tocava parlar del tema. No vull dir res que no hagi dit anteriorment, públicament, per escrit, del tort i del revés. La modificació d’aquesta norma afecta seriosament a les pensions d’invalidesa i l’accés al sistema contributiu de la gent que està treballant. Els disminuïts s’incorporen més tard al mercat laboral i per causes òbvies en surten també abans, ara serà molt més difícil. La reforma consolida les males pràctiques de la Seguretat Social i permet ara més que mai que continuïn arribant resolucions que diuen a un malalt d’esclerosi múlti…

Vols venir a Barcelona?

No és això

Ahir a la nit va trucar-me un bon amic, molt emprenyat, perquè havia vist a un programa de “Cuatro” que es diu El Hormiguero, a una persona afectada de paràlisi cerebral que feia un speach per fer riure a la gent. L’hi vaig dir que no l’havia vist, però amb aquestes coses del youtube.com és fàcil fer-hi un cop d’ull de forma ràpida. El meu bon amic estava queixós de que la feina i la imatge que tant costa treballar se’n va en orris en un instant. No ho havia pensat així, però té tota la raó del món.

He vist que es tracta d’un xicot eixerit que explica en forma molt xistosa les seves anades i vingudes de la vida, les seves dificultats, per relacionar-se, per fer un tràmit qualsevol i ho passa tot per fer d’aquestes situacions un espectacle. El públic del plató l’hi costa molt de riure. En realitat és una combinació de la pena i de la gràcia que té l’amic Toño en explicar les coses. En aquetes situacions convé recórrer a visions que vagin més enllà de la que pugui tenir un mateix, donat …

La gent de COGAMI visita el Guttmann

La gent de la Confederació Galega de Minusvàlids Físics, coneguda com a COGAMI va visitar les instal·lacions del Guttmann el passat dia 13 de novembre. Es tractava de fer un cop d’ull a una de les principals referències en matèria de persones discapacitades que existeix a Europa, per treure’n conclusions, per renovar i aclarir conceptes que a vegades –sovint- ballen. La gent de COGAMI treballa molt bé el camp de la integració laboral i ara estan mirant com assumeixen projectes que permetin a les persones discapacitades de Galícia poder fer activitats de manteniment físic i també disposar d’eines que permetin a la gent que està molt afectada poder tenir més elements d’independència personal. Quan s’hi posen ho fan seriosament, ho fan molt bé.


En aquesta visita van estar acompanyats per representats del govern autonòmic de Galícia, que hi tenen interès, i per part nostra hi eren el president de MIFAS i la coordinadora de programes de l’entitat. Veure el Guttmann i tenir una sessió de tre…

Assistent personal, una mostra

La Federació ECOM, i amb el finançament del Departament d’Acció Social i Ciutadania, ha posat en marxa un programa experimental d’assistent personal per a persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del protocol que la Federació va signar amb el govern l’any 2006 i pretén poder-ne veure la seva viabilitat. A Girona i comarques, el programa s’està provant amb normalitat, a través de MIFAS. Han estat 10 les persones seleccionades i pretenen ser una petita mostra representativa de la qual n’hauran de sortir conclusions, avantatges i també els inconvenients.

Ara ja fa uns mesos que tot plegat està en marxa, i juntament amb les experiències de Barcelona, Lleida i Tarragona han de servir per afinar un model d’assistent personal que sigui permanent i que pugui tenir el finançament adequat. Les primeres impressions són bones, i sembla que la gent que disposa d’aquest servei té algunes possibilitats de fer coses que abans no es plantejava. També caldrà veure com lligarem tot ai…

Anar a tancar els ànecs

El dimecres varem decidir anar a tancar els ànecs. Escapada amb el Josep Badia, l’Eduard Cantos de Barcelona i un servidor fins a Ivars d’Urgell i Vila-sana a veure l’estany que han recuperat, un espai interessant, tot i la sequera que estem vivint enguany. Paisatge pelat al sud de Lleida. Anar a veure els ànecs era l’excusa perfecte per escampar la boira, tot i que al final no va caldre, va fer un dia magnífic.

Dinar agradable en el que la sobretaula va servir per canviar el nostre món. Tot ens va quedar molt ben posat. A la tarda escapada fins a Bellpuig d’Urgell per fer una ullada ràpida al convent de Sant Bartomeu i veure’n la seva accessibilitat. L’Eduard és un militant en actiu de la cosa aquesta de les barreres arquitectòniques i volíem veure sobre el mateix terreny com havia quedat l’entorn després de dedicar-hi uns calers destinats a millorar-ne la mobilitat, ja fa uns anys. El convent és interessant i el que falta és que la gent amb disminució el visiti més sovint, així s’ac…

Mirades del Pla d'Urgell

Unes imatges del Pla d'Urgell, amb l'estany d'Ivars i el Convent de Sant Bartomeu a Bellpuig d'Urgell. Hi ha també una foto del poble al capvespre. Les són de Josep Badia, fetes el dia 14 de novembre de 2007. Per informació de l'estany convé fer una mirada a www.pladurgell.cat/estany i per fer una visita al convent és recomenable trucar-hi abans, al telèfon 973-320292 i parlar amb la Sra. Rosa, sobretot si els visitants tenen mobilitat reduïda. La visita pot fer-se sense problemes d'accessibilitat, utilitzant alguns circuïts alternatius.

Un projecte que ens convé

Aquí un avanç de l’editorial que sortirà en el proper full informatiu de MIFAS, d’aquest mes de novembre. Segurament és una manera de demanar a l’administració que s’impliqui en allò que ens convé i que detectem. La necessitat de tirar endavant un altre projecte residencial a les comarques de Girona, sense que això vulgui dir que no faci falta treballar en altres camps d’atenció, com ara el model d’assistent personal que en aquests moment s’està experimentant. Seria fantàstic poder tirar endavant aquest nou equipament, ens vindria bé. –A veure què passa..

El protocol i nosaltres.

Fa uns mesos, sota el govern que presidia Pasqual Maragall, i essent Carme Figueras la Consellera de Benestar i Família, la Federació ECOM va signar un document d’especial importància, un protocol que s’hi detallava les properes inversions a fer durant els propers anys. En aquest document s’hi contemplen també altres accions, una de les quals per exemple és el programa d’assistent personal que s’està executant …

Nosaltres i el teletreball

Fent el tafaner per la xarxa m’he aturat a mirar coses penjades que hi ha sobre el teletreball. És un concepte –no tant nou- que la gent amb disminució física varem dipositar-hi alguna il·lusió fa alguns anys. Saber d’informàtica, tenir un cert domini sobre les noves tecnologies permetrien integrar laboralment a molta gent discapacitada, ens deien, de fet encara es diu una mica.

Suposo que ens basàvem en què una persona que pugui fer coses des de casa seva podia plantejar teletreballar d’una manera lliure i fàcil. Les coses no són així. Per fer-ho cal saber fer alguna cosa més que tenir el domini d’una eina concreta. Convé tenir els coneixements necessaris i adequats. Un traductor per exemple, no només ha de saber fer anar un ordinador, posem per cas, sinó que ha de tenir un domini de la llengües en que tradueix els textos. I aquí és allà on segurament la gent amb discapacitat fallem. Podem tenir un cert domini d’una eina, però després no tenim les peces necessàries per fer-la córrer.

R…

Polítiques socials?

La trobada Iberoamericana ha servit per veure les diferències existents –que són moltes- entre els dirigents d’aquests països, que en general es veuen sovint, però no es miren gaire. Uruguai té problemes amb Argentina per la paperera finlandesa que han construït els espanyols. Colòmbia i Veneçuela s’esbatussen per les FARC. El president Chavez no sap callar. El rei s’emprenya i en Zapatero ha de sortir a defensar a l’Aznar. Déu n’hi do. I de què parlaven aquesta gent? –Vull dir, quina era el temari que tenien? He vist a no sé on que tractaven de temes socials, polítiques socials, que segurament ja no tenen cap importància, han quedat allà on eren, és a dir a segona o tercera regional. Així ens va a uns i altres. És difícil entendre’ls mínimament, o intentar agafar-se'ls seriosament. No s’hauria de recuperar el festival aquell que se’n deia OTI o alguna cosa així?

La web d'ADFO i el cinema

Els companys de la Plana de Vic, de l’associació de discapacitats d'Osona, ADFO tenen una web molt interessant. És el primer lloc que hi veig un apartat de pel·lícules i documentals que tenen algun tipus de relació amb la discapacitat, són recomenacions. Encara no havia vist enlloc un espai específic pel tema aquest dins d'una web associativa, tot i que moltes vegades hem parlat de fer-ho i tractar la qüestió adequadament. Hi veig una referència a un documental que va emetre la segona de televisió espanyola que es deia: Hijos de la Madre Tierra, on s’hi detallen la vida de quatre persones amb problemes físics greus que donen una visió de la vida molt recomanable. La selecció de pel·lícules que s’hi fa està molt bé, n’hi ha de conegudes i d’altres que no ho són tant. Més enllà d’aquest apartat, la resta de la web és clara i fàcil de tafanejar. Si voleu veure-la, cliqueu a http://www.adfo.info/

Dinar debat amb la gent de la UGT de Girona.

Al restaurant la Font de Girona, la gent de la UGT que treballa en el camp de la política social ha volgut parlar tot dinant i amb ambient familiar de la Llei de la Dependència i també de la nova llei de Serveis Socials que va aprovar ara fa uns dies el Parlament de Catalunya. Hi ha una certa expectació sobre totes aquestes coses. Molt interessant parlar-ne, i fer-ho a la gironina, de manera molt propera. Els he dit que la gent de MIFAS estem preocupats pel sentit de les coses, i que ens convindria que també hi diguessin la seva ara que arriben les primeres valoracions de la gent que ha demanat ser beneficiari d’aquestes lleis. Podem entrar en una etapa de frustració, seria una llàstima. Tothom està una mica pendent de com aniran les coses. El temps ho dirà. Hi era també en Fermí Sidera del grup GERD, els editors de la revista L’Atípic. En tot moment ha estat present en Camil Ros, que és el Secretari General del sindicat a Girona. Em sembla molt important que facin un seguiment d’aqu…

Noves Eines

El dia 3 de desembre serà novament la jornada internacional de les persones amb discapacitat. S’està preparant un manifest que segurament tractarà totes aquelles qüestions que encara no han estat resoltes, i s’aprofitarà el dia 2 per fer-lo públic durant l’acte de presentació de la Confederació ECOM, recentment creada i que aglutinarà a les federacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

La Confederació ECOM serà el buc insígnia de la discapacitat física a Catalunya, donat que en el conjunt dels seus membres s’hi agrupen més de 130 associacions, fundacions i entitats. Impulsada des de la pròpia Federació ECOM, la nova entitat, serà capdavantera en innovació a l' igual que ho està essent la Patronal i la Fundació, també creades fa uns mesos. Són noves eines i maneres d’apropar a les entitats els nous models de gestió que convenen al propi sector. La Maria José Vàzquez i Arias n’és la presidenta i màxima representat. Anem a poc a poc, però amb bona lletra.

A Catalunya no n'hauríem de tenir un o què?

El Consejo de Ministros ha aprobado un Real Decreto por el que se modifica la regulación del Consejo Nacional de Discapacidad con el objetivo de ampliar sus competencias y agilizar su funcionamiento. Así, este Consejo será ahora el órgano de referencia para la promoción y supervisión de los instrumentos jurídicos internacionales en materia de derechos humanos de las personas con discapacidad, tras la reciente adopción por la Organización de las Naciones Unidas de una Convención Internacional en esta esfera. Además, será también un órgano consultivo de participación del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia.
El Consejo Nacional de la Discapacidad, creado en 2004, es un órgano consultivo que permite que las organizaciones representativas de personas con discapacidad y de sus familias participen en la planificación, seguimiento y evaluación de las políticas que se desarrollan en el ámbito de la discapacidad.
La pregunta; A Catalunya no n'hauríem de tenir un o què? Vaja…

Banda ampla, butxaca estreta

En el diari EL PAÍS ve una notícia que parla dels preus de les ADSL a Espanya i a la resta d’Europa. Ve a dir que aquí les coses estan molt més cares que altres països de l’entorn, i a més la velocitat que contractes no té res a veure amb la que finalment t’arriba. Ahir al vespre vaig fer una comprovació i efectivament, rebo un 30 per cent menys de velocitat de la que se m’està dient.

No acabo d’entendre com aquesta qüestió no és tractada seriosament pels polítics. Tothom parla de que convé accedir a les noves tecnologies però ningú fa cap proposta seriosa per millorar-ne l’accés i sobretot els preus. Conec a gent que ha deixat de tenir Internet perquè el preu que paguen és massa car. Quan les coses es compliquen econòmicament, s’han de prendre decisions, i una de les primeres que cauen és deixar de tenir això que diuen que va tant ràpid i que és diu ADSL.

Pel que fa al sector de la disminució, només afegiria que l’accés a les noves tecnologies és tot un descobriment, està sent una ein…

Distreure'ns

El Lendakari munta un referèndum. En Carod surt a la primera cantant, no pas a gust de tothom. La sentència de l’11-M no ha agradat al PP, però sembla que tampoc massa als socialistes, no ha entusiasmat, vaja. En el Constitucional juguen a bitlles. Els batasuneros tancats a la presó. La inflació s’ha distret una mica i la puja de les hipoteques també. Llei de la memòria històrica i un pèl histèrica. A Girona cremen fotos i banderes, comença a refrescar una mica, temps de castanyes, és clar. Els trens que han d’arribar no arriben, els que arribaven ara tampoc arriben. Una ministra despentinada. A l’estiu, Barcelona a les fosques. S'apropen les eleccions. La solució de tot plegat?: Anar a fer un tomb per Ceuta i Melilla, posar una mica de boira enmig de tots els saraus i així perdre el sentit de la realitat, amb els elements clàssics, per distreure'ns. El Marroc i la seva llarga cort permeten assegurar el sainet, molt recurrent. Per cert, qui diantre assessora als assessors?

La impunitat de Correus

L’oficina de Correus de Puigcerdà ha estat d’obres durant un temps i la gent de MIFAS-Cerdanya ha fet un seguiment de com anava quedant l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda. Finalment hem pogut veure que no és accessible, i a més a més –per rematar-ho- han empitjorat considerablement els seus accessos. Per entrar-hi, cal superar un esglaó de grans dimensions. Hem protestat davant els màxims representats de Correus i també de l’Ajuntament de Puigcerdà –que al final ha intervingut en el tema- però de moment aquí no passa res.

Impunitat total i absoluta per a la gent de Correus que pot incomplir les normes, l’estètica i el sentit comú. Ens diuen que podrem entrar per la porta de paqueteria, que és una nova manera –potser no és tant nova- de tractar-nos. Som gent amb forma de paquet, es veu. No hi ha costum que la gent protesti i menys tant estrafolària com nosaltres. Tenim mala sort en algunes coses. Es constata així la falta de categoria d’algunes institucions que tenen …

Ni piu!

Abans de les eleccions municipals vàrem haver d’aguantar tota la precampanya, més tard l'enganxosa campanya i després les eleccions, seguit dels capítols de pactes i del jo t’estimo més que l’altre. Finalment les notícies van anar desfilant en forma de retribucions econòmiques dels alcaldes i regidors; enguany també assessors. I ara, quan fa quatre dies que hi són, gairebé tots apugen de forma considerable –tirant a molt descarada- els tributs; IBIS, aigües, taxes i altres ítems.. Un 8 per cent a Girona capital, un 13 per cent a Ripoll i un 12 i pico a Figueres. Tot plegat bastant lamentable, però més encara si tenim present que aquí ningú diu res, ni piu.

Considero lògica una possible pujada de taxes i de les altres coses que no sé com es diuen, però no sembla ni seriós ni tampoc presentable que ho facin en un percentatge que no té res a veure amb l'increment de les retribucions dels contribuents, en una equivalència semblant a la famosa inflació. I per donar idees que no qued…

Girona perd pistonada

“Girona creix de forma mediocre”. Amb aquesta notícia el Diari de Girona informava ahir que les nostres comarques han perdut pistonada, en producció i sobretot en competitivitat. L’article fa un apuntament molt important; Girona és la segona província més cara de l’estat, només per darrera de Barcelona. Els preus són un 8,6 per cent més alts que la mitjana estatal. Jo afegeixo que a Girona ser pobre és més dur que ser-ho en altres llocs. Segurament aquest seria un bon titular, si no fos que això de ser pobre és fotut a tot arreu. Perdoneu que aquí no parli dels pensionistes, per exemple, prefereixo no fer-ho. La notícia –tot plegat surt d’un estudi- també ens informa que el valor real d’un euro a Girona és de 0,964 euros. Per aquesta regla de tres, a Girona els bitllets de 100 euros haurien de ser de 96. No vull començar el mes de novembre amb mal humor. No sé de quin color serien els bitllets de 96, segurament d’un verd esquifit.