Ves al contingut principal

Banda ampla, butxaca estreta

En el diari EL PAÍS ve una notícia que parla dels preus de les ADSL a Espanya i a la resta d’Europa. Ve a dir que aquí les coses estan molt més cares que altres països de l’entorn, i a més la velocitat que contractes no té res a veure amb la que finalment t’arriba. Ahir al vespre vaig fer una comprovació i efectivament, rebo un 30 per cent menys de velocitat de la que se m’està dient.

No acabo d’entendre com aquesta qüestió no és tractada seriosament pels polítics. Tothom parla de que convé accedir a les noves tecnologies però ningú fa cap proposta seriosa per millorar-ne l’accés i sobretot els preus. Conec a gent que ha deixat de tenir Internet perquè el preu que paguen és massa car. Quan les coses es compliquen econòmicament, s’han de prendre decisions, i una de les primeres que cauen és deixar de tenir això que diuen que va tant ràpid i que és diu ADSL.

Pel que fa al sector de la disminució, només afegiria que l’accés a les noves tecnologies és tot un descobriment, està sent una eina molt necessària, però també hem de tenir present que el cost al món aquest suposa un gran esforç econòmic per la gent que en general forma part d’allò que denominem rendes baixes. Col·lectius vulnerables se’n diuen, ens diuen que som.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.