Ves al contingut principal

Bèlgica i Bastons, Article Diari de Girona, 25 de novembre de 2007

Les notícies ens expliquen que políticament a Bèlgica les coses s’estan complicant. En aquell país hi ha un sidral d’especial consideració, semblant al que tenim aquí, amb la diferència de que allà no tenen govern de fa mesos. En canvi a casa nostra hi ha un cert sarau, però amb govern, o això sembla. De fet, per governs aquí que no quedi. Tothom governa. Hi ha un grapat d’administracions públiques que governen sobre els temes que toquen i els que no toquen també. Un ciutadà qualsevol té almenys –que jo sàpiga, amb el risc de descomptar-me- sis nivells competencials (en aquest cas no vol pas dir que siguin competents). A part de l’Ajuntament que un l’hi toca tenir, també té un Consell Comarcal que és una administració, -més o menys recent- que encara està una mica en abstracte. Existeix la provincial, més surrealista, que teòricament ha de ser suprimida i substituïda per això que se’n diran vegueries i que encara no sabem massa que acabaran essent. Després la catalana que ha de deixar algunes competències a totes aquelles que estan per sota, però per fer-ho vol agafar-ne de les que estan a sobre. I també l’ espanyola, estatal com diuen alguns, que ja no té competències, però ara resulta que encara en té massa. I per acabar, la més utòpica, la més necessària no obstant, ja que els bitllets d’euro porten la bandera d’aquesta cosa que se’n diu Europa. Els diners que saben poc de competències, almenys ja han decidit sota quin pavelló treballen.

Sis sostres administratius és el que hi ha, el que tenim. Invertim molts diners i discussions sobre el dibuix dels nostres mapes. I quan, per exemple ens fem una senzilla pregunta com ara: qui diantre paga aquí els bastons per poder caminar? -Doncs, molt fàcil: Ningú. Si vols caminar, compra-te’ls tu. A Bèlgica en canvi no tenen govern i sembla ser que podrien estar liquidant el seu estat, central, federal, centrifugat o com en vulguin dir, però tenim veritable constància que els discapacitats d’allà quan necessiten una ajuda tècnica, (bastons, cadires de rodes, coses d’aquestes...) tenen algun nivell competencial que curiosament funciona, sense problemes. Segurament a casa nostra deu haver-hi alguna semblança política amb la situació belga, però encara estem molt lluny de que les coses serioses, les que realment valen la pena s’hi assemblin una mica. Per tant aquí, per caminar una mica m’he de qüestionar si vull un govern sense bastons o en canvi prefereixo uns bastons sense govern.

Lamentablement això vol dir que tots, d’alguna manera o altre anem una mica a peu coix, i aquest és el problema real que sense donar-li importància arrosseguem de fa temps. De fet ara entenc que els belgues tinguin un caminar més sòlid que el nostre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.