Ves al contingut principal

Nosaltres i el teletreball

Fent el tafaner per la xarxa m’he aturat a mirar coses penjades que hi ha sobre el teletreball. És un concepte –no tant nou- que la gent amb disminució física varem dipositar-hi alguna il·lusió fa alguns anys. Saber d’informàtica, tenir un cert domini sobre les noves tecnologies permetrien integrar laboralment a molta gent discapacitada, ens deien, de fet encara es diu una mica.

Suposo que ens basàvem en què una persona que pugui fer coses des de casa seva podia plantejar teletreballar d’una manera lliure i fàcil. Les coses no són així. Per fer-ho cal saber fer alguna cosa més que tenir el domini d’una eina concreta. Convé tenir els coneixements necessaris i adequats. Un traductor per exemple, no només ha de saber fer anar un ordinador, posem per cas, sinó que ha de tenir un domini de la llengües en que tradueix els textos. I aquí és allà on segurament la gent amb discapacitat fallem. Podem tenir un cert domini d’una eina, però després no tenim les peces necessàries per fer-la córrer.

Recordo que hi havia alguna experiència interessant per tirar endavant iniciatives d’aquest tipus, ja fa temps, però va haver-hi un cert fracàs. Va costar una mica entendre que el teletreball no era una feina, sinó un mitjà per fer-ne una. Jo penso que s’hauria de poder fer formació per tal de que la gent tingui especialitzacions i després amb l’eina pugui tirar endavant algun projecte. Amb aquesta idea per exemple, va néixer Discapnet que és un portal del sector i pel sector. La feinada que hi hauria per traduir-lo al català i també a altres llengües permetria donar activitat a vàries persones i fer-ho a través d’això que en diem teletreball, aquest només seria un petit exemple, n’hi haurien molts més. En fi, era un comentari, res més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…