Ves al contingut principal

Un pas enrere

L’únic motiu que tenia enguany per anar a l’assemblea general de COCEMFE era preguntar, esbrinar, poder veure quina era la postura de la nostra Confederació en la modificació de la Llei de la Seguretat Social que ahir 22 de novembre va aprovar el Congrés dels Diputats.

La sorpresa va ser que la Confederació no tenia cap postura, perquè resulta que no sabien que s’estaven preparant aquestes modificacions, i fins i tot el president va dir-me que no tocava parlar del tema. No vull dir res que no hagi dit anteriorment, públicament, per escrit, del tort i del revés. La modificació d’aquesta norma afecta seriosament a les pensions d’invalidesa i l’accés al sistema contributiu de la gent que està treballant. Els disminuïts s’incorporen més tard al mercat laboral i per causes òbvies en surten també abans, ara serà molt més difícil. La reforma consolida les males pràctiques de la Seguretat Social i permet ara més que mai que continuïn arribant resolucions que diuen a un malalt d’esclerosi múltiple que té possibilitats de millora, o a una bona amiga meva que va en cadira de rodes elèctrica, dir-li que encara té el cap ben posat per continuar a la feina. Ara a més de ser disminuïts físics, hem d’estar bojos també...

El paper dels grups parlamentaris no ha estat massa clar. Els anava bé la reforma. Tot i que han entès la situació del nostre col·lectiu han permès que la situació empitjori realment. Amb l’aprovació d’aquesta reforma la COCEMFE ha quedat incapacitada i retratada per la seva falta d’interès, de capacitat d’intervenir i així demostrar clarament que només serveixen per repartir quatre subvencions a les entitats fidels i crear un clientelisme de molt baixa categoria. Ho lamento. Hem perdut massa en pocs dies, i els representants del sector a Madrid han oblidat a qui haurien de defensar realment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.