Ves al contingut principal

Un projecte que ens convé

Aquí un avanç de l’editorial que sortirà en el proper full informatiu de MIFAS, d’aquest mes de novembre. Segurament és una manera de demanar a l’administració que s’impliqui en allò que ens convé i que detectem. La necessitat de tirar endavant un altre projecte residencial a les comarques de Girona, sense que això vulgui dir que no faci falta treballar en altres camps d’atenció, com ara el model d’assistent personal que en aquests moment s’està experimentant. Seria fantàstic poder tirar endavant aquest nou equipament, ens vindria bé. –A veure què passa..

El protocol i nosaltres.

Fa uns mesos, sota el govern que presidia Pasqual Maragall, i essent Carme Figueras la Consellera de Benestar i Família, la Federació ECOM va signar un document d’especial importància, un protocol que s’hi detallava les properes inversions a fer durant els propers anys. En aquest document s’hi contemplen també altres accions, una de les quals per exemple és el programa d’assistent personal que s’està executant actualment –en període de proves- i que se’n beneficien una desena de socis de MIFAS. En el mateix document també es preveu l’elaboració d’estudis que permetin tenir un domini més encertat de la realitat de les persones amb discapacitat física que viu a Catalunya.

Amb l’arribada del nou govern, el Protocol d’ECOM ha començat el seu rodatge. L’assistent personal és el programa que està més avançat i ara mateix s’està treballant per decidir de quina manera podem –entre tots- afrontar les inversions que estan previstes. Si ens centrem merament a Girona, hem de dir que s’hi preveu fer una nova residència per a persones amb discapacitat física, sense determinar-ne la ubicació, però deixant clar que no serà a Girona capital entenent que ja n’hi ha dues, la nostra i la que gestiona la Fundació Trias.

En el programa de treball de MIFAS durant aquest any s’hi contemplava començar a treballar per aquest objectiu, sobretot després de veure que el Centre Ocupacional i de Recursos de Vilafant (Alt Empordà) està en una fase molt avançada i amb el pressupost cobert és a dir, que tenim els números tancats i per tant ara només caldrà afinar totes aquelles qüestions relatives a la posta en marxa i al manteniment de la instal·lació; evidentment també cal que juntament amb l’administració es determinin els usuaris que gaudiran d’aquest servei.

Tornant a la nova residència que hem de fer, -que ens agradaria fer- s’haurà de tenir present que abans de començar a moure el tema de forma definitiva, hauríem de saber la disponibilitat –econòmica- real de la Generalitat, i per part nostra s’hauria d’aclarir quin model volem, i a on la volem ubicar finalment.

Fa unes setmanes la Consellera Carme Capdevila va visitar MIFAS, i va admetre que el Protocol d’ECOM i especialment l’apartat d’inversions té un cert retard, però reconeixia que era necessari el nou equipament que MIFAS plantejava. De tota manera no va comprometre’s en l’apartat pressupostari, ni tampoc sembla que donés especials facilitats perquè MIFAS cerqui finançament, com ara les subvencions de l’IRPF que encara depenen del Ministeri de Treball o les diferents obres socials de les caixes d’estalvi de Catalunya. A totes aquestes entitats, governamentals i d’àmbit més privat se’ls ha de demostrar que qualsevol iniciativa necessita tenir d’alguna manera el suport de l’administració catalana, una complicitat. El primer impuls és el que ajuda més i el que finalment acaba essent determinant perquè un projecte tingui credibilitat i tiri endavant.

La gent de MIFAS estaríem en disposició d’embarcar-nos novament en tot el que suposa la complicació d’una altra residència. Tenim demandes d’usuaris i estem convençuts de que en els propers anys –no gaires- existirà una necessitat preocupant d’aquest tipus d’instal·lació. El que tot això quedés reflectit en el protocol que va signar la Federació ECOM, no era doncs casualitat.

novembre de 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.