Ves al contingut principal

Un projecte que ens convé

Aquí un avanç de l’editorial que sortirà en el proper full informatiu de MIFAS, d’aquest mes de novembre. Segurament és una manera de demanar a l’administració que s’impliqui en allò que ens convé i que detectem. La necessitat de tirar endavant un altre projecte residencial a les comarques de Girona, sense que això vulgui dir que no faci falta treballar en altres camps d’atenció, com ara el model d’assistent personal que en aquests moment s’està experimentant. Seria fantàstic poder tirar endavant aquest nou equipament, ens vindria bé. –A veure què passa..

El protocol i nosaltres.

Fa uns mesos, sota el govern que presidia Pasqual Maragall, i essent Carme Figueras la Consellera de Benestar i Família, la Federació ECOM va signar un document d’especial importància, un protocol que s’hi detallava les properes inversions a fer durant els propers anys. En aquest document s’hi contemplen també altres accions, una de les quals per exemple és el programa d’assistent personal que s’està executant actualment –en període de proves- i que se’n beneficien una desena de socis de MIFAS. En el mateix document també es preveu l’elaboració d’estudis que permetin tenir un domini més encertat de la realitat de les persones amb discapacitat física que viu a Catalunya.

Amb l’arribada del nou govern, el Protocol d’ECOM ha començat el seu rodatge. L’assistent personal és el programa que està més avançat i ara mateix s’està treballant per decidir de quina manera podem –entre tots- afrontar les inversions que estan previstes. Si ens centrem merament a Girona, hem de dir que s’hi preveu fer una nova residència per a persones amb discapacitat física, sense determinar-ne la ubicació, però deixant clar que no serà a Girona capital entenent que ja n’hi ha dues, la nostra i la que gestiona la Fundació Trias.

En el programa de treball de MIFAS durant aquest any s’hi contemplava començar a treballar per aquest objectiu, sobretot després de veure que el Centre Ocupacional i de Recursos de Vilafant (Alt Empordà) està en una fase molt avançada i amb el pressupost cobert és a dir, que tenim els números tancats i per tant ara només caldrà afinar totes aquelles qüestions relatives a la posta en marxa i al manteniment de la instal·lació; evidentment també cal que juntament amb l’administració es determinin els usuaris que gaudiran d’aquest servei.

Tornant a la nova residència que hem de fer, -que ens agradaria fer- s’haurà de tenir present que abans de començar a moure el tema de forma definitiva, hauríem de saber la disponibilitat –econòmica- real de la Generalitat, i per part nostra s’hauria d’aclarir quin model volem, i a on la volem ubicar finalment.

Fa unes setmanes la Consellera Carme Capdevila va visitar MIFAS, i va admetre que el Protocol d’ECOM i especialment l’apartat d’inversions té un cert retard, però reconeixia que era necessari el nou equipament que MIFAS plantejava. De tota manera no va comprometre’s en l’apartat pressupostari, ni tampoc sembla que donés especials facilitats perquè MIFAS cerqui finançament, com ara les subvencions de l’IRPF que encara depenen del Ministeri de Treball o les diferents obres socials de les caixes d’estalvi de Catalunya. A totes aquestes entitats, governamentals i d’àmbit més privat se’ls ha de demostrar que qualsevol iniciativa necessita tenir d’alguna manera el suport de l’administració catalana, una complicitat. El primer impuls és el que ajuda més i el que finalment acaba essent determinant perquè un projecte tingui credibilitat i tiri endavant.

La gent de MIFAS estaríem en disposició d’embarcar-nos novament en tot el que suposa la complicació d’una altra residència. Tenim demandes d’usuaris i estem convençuts de que en els propers anys –no gaires- existirà una necessitat preocupant d’aquest tipus d’instal·lació. El que tot això quedés reflectit en el protocol que va signar la Federació ECOM, no era doncs casualitat.

novembre de 2007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…