Ves al contingut principal

Israel, ja fa un any

Ara fa un any vaig fer un cop de cap, i sense gaires contemplacions vaig emprendre un viatge cap a Israel. La meva idea era veure un país que tenia moltes ganes d’anar-hi, que tenia pendent de viure’l en directe. L’agència de viatges em va recomanar no fer la sortida, però en tenia moltes ganes i la cosa va ser dita i feta.

Israel és un país que s’ha de veure. Tot el que visites té una certa familiaritat amb un mateix. Tot el que t’han explicat a la vida en algun moment o altra passa per allà. En aquell viatge vaig descobrir gent que no havia vist mai, molt interessant i també és probablement el lloc on les sensacions són especialment fortes. Les meves dues visites al Mur de les Lamentacions i la ciutat antiga de Jerusalem van fer que el viatge valgués la pena. Darrera d’aquelles pedres segurament hi ha la màquina que fa girar el món, no sé si és ben ve allà, però segur que està molt a prop.

Per documentar-me una mica vaig creure oportú endur-me un llibre de Josep Pla que és diu “Escales de Llevant” on s’hi troba “Israel 1957 Un reportatge”. Llegir-lo “in situ” és tot un aconteixament. En Pla descriu el país que va trobar-se quan ell va anar-hi ara fa 50 anys, però les essències hi són molt presents encara que hagin passat cinc dècades. Israel és un país que recomano, i si podeu llegir-hi Pla en directe és tota una experiència. No cal que el seguiu al peu de la lletra, però és un bon llibre que ajuda entendre les situacions i costums que en un viatge d’aquets poden ser complicades.

Més enllà de Jerusalem vàrem visitar també algunes poblacions més o menys conegudes del país. Vaig poder dormir en un Kibbutz i ens arribàrem a fer un cop d’ull a la frontera amb el Líban, amb les portes tancades. També vaig poder veure els murs que s’aixequen i que tard o d’hora acabaran caient. Els murs, sempre cauen, ho solen fer pel costat dels que edifiquen, tot i que allà no acabes de veure del tot bé qui són els autors de tantes tones de ciment.

En aquest viatge vaig descobrir gent magnífica, amb la qual mantinc contactes regulars. Aquests dies ens hem escrit per dir-nos que ja fa un any que estàvem a Israel, com si haguéssim de tornar-hi una estona d’aquestes. Anar en un lloc d’aquests és molt especial perquè hi veus coses que no es veuen. El record que deixa aquest país també és profund. Em penso que quedarà per sempre. Això m’han dit, i jo no dic pas que no.

Comentaris

Anònim ha dit…
querido amigo quim, como siempre recibir noticias tuyas nos trae hermosos recuerdos, mas aun cuando veo esa postal que elegiste.
un fuerte abrazo
silvia y dany

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…