Vés al contingut principal

Xesco Boix, ja fa trenta anys.

La Pita m’ha passat un DVD que surten imatges d’un programa de televisió espanyola –circuït català- filmat a l’any 1977 o 1978, és a dir fa 30 anys, quan en Xesco Boix va visitar les Planes d’Hostoles. Érem molt petits. Sortim al pati de l’escola cantant cançons amb el Xesco i s’hi veu la meva escola, vella i atrotinada, però plena de vida. Això de les imatges de televisió de fa 30 anys són una mala passada, perquè un hi surt i a penes s’hi reconeix. En Xesco Boix va triar les Planes per fer gravar un programa que es va dir “Quitxalla”. Molt vagament –recordo- el sarau que va provocar-nos a l’escola la presència de càmeres de televisió i l’ambient festiu i lúdic que va suposar aquella visita. En Xesco Boix (Barcelona 1946 – Malgrat de Mar 1984) ja no és entre nosaltres, però la seva música i el seu esperit hi serà sempre. La gent de les Planes sabem qui és perquè va fer sortir el poble a la tele. Aquest Nadal passaré les imatges a les meves nebodes, a veure si aprenen alguna de les cançons que hi surten i també hi veuran a la seva mare que va ser menuda com elles són ara.

Comentaris

Maria-Josep ha dit…
Benvolgut amic, som en Lluís M. Panyella i la Maria-Josep Hernàndez, biògrafs d'en Xesco Boix. Hem trobat el teu bloc i el teu escrit dedicat a en Xesco, i ens ha agradat molt. T'hem posat un enllaç amb el teu bloc a la pàgina que estem ampliant dedicada a en Xesco

Una abraçada!


http://www.labicicleta.cat/xescoboix.htm

mariajosephf@periodistes.org

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann.El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.