Ves al contingut principal

Xesco Boix, ja fa trenta anys.

La Pita m’ha passat un DVD que surten imatges d’un programa de televisió espanyola –circuït català- filmat a l’any 1977 o 1978, és a dir fa 30 anys, quan en Xesco Boix va visitar les Planes d’Hostoles. Érem molt petits. Sortim al pati de l’escola cantant cançons amb el Xesco i s’hi veu la meva escola, vella i atrotinada, però plena de vida. Això de les imatges de televisió de fa 30 anys són una mala passada, perquè un hi surt i a penes s’hi reconeix. En Xesco Boix va triar les Planes per fer gravar un programa que es va dir “Quitxalla”. Molt vagament –recordo- el sarau que va provocar-nos a l’escola la presència de càmeres de televisió i l’ambient festiu i lúdic que va suposar aquella visita. En Xesco Boix (Barcelona 1946 – Malgrat de Mar 1984) ja no és entre nosaltres, però la seva música i el seu esperit hi serà sempre. La gent de les Planes sabem qui és perquè va fer sortir el poble a la tele. Aquest Nadal passaré les imatges a les meves nebodes, a veure si aprenen alguna de les cançons que hi surten i també hi veuran a la seva mare que va ser menuda com elles són ara.

Comentaris

Maria-Josep ha dit…
Benvolgut amic, som en Lluís M. Panyella i la Maria-Josep Hernàndez, biògrafs d'en Xesco Boix. Hem trobat el teu bloc i el teu escrit dedicat a en Xesco, i ens ha agradat molt. T'hem posat un enllaç amb el teu bloc a la pàgina que estem ampliant dedicada a en Xesco

Una abraçada!


http://www.labicicleta.cat/xescoboix.htm

mariajosephf@periodistes.org

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…