Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2008

Demà serà un altre dia

Amb la comèdia del dia de reis vaig anar a la Llibreria 22 a comprar-hi uns quants llibres pels fills d’un amic meu. Sempre hi vaig encantat, tot i que em costa d’anar-hi per la manca d’aparcament a la zona, (hi ha un parell de reservats a prop per a minusvàlids, però Girona és una ciutat amb molts d’invàlids i gent que va a peu coix, o fa veure que hi camina...) i sempre estan ocupades. La 22 com qualsevol altra llibreria és un bon lloc per passar-hi una estona remenant i picotejant llibres. Per trobar el que buscava va ajudar-me en Guillem Terribas, que fa poc a tret un llibre que es diu; Demà serà un altre dia. El vaig comprar i l’hi vaig demanar que m'hi escrivís alguna cosa. El llibre és curt i molt fàcil de llegir. M’ho he passat bé i m’ha agradat especialment la descripció que fa de la Girona que jo desconeixia, amb els seus personatges i mogudes.

La llibreria 22 és de la quinta de MIFAS més o menys, fundada l’any 1979 i em penso que en aquella època van posar-se en marxa mo…

La rifa de la dependència

Notícia d'avui en el diari EL PUNT que parla de la gent que ha passat el barem de la dependència ha tingut la sort, té la sort de cobrar alguna cosa. No sabem, -la nota de premsa- no en diu res, si després de passar la valoració, sortegen la prestació, en "plan" rifa.

MIFAS sosté que 35 gironins dependents reben ajuts i Acció Social diu que són 87 NÚRIA ASTORCH. Girona L'associació de minusvàlids físics MIFAS ha denunciat que només 35 gironins dels gairebé 2.700 a qui s'ha reconegut que tenen una gran dependència, perceben els ajuts de la llei de la dependència. «Moltes persones que ja tenen la valoració encara no els han rebut», afirma la comissió de seguiment de les lleis d'aquesta entitat. MIFAS sosté que atendre només 35 persones és un incompliment, per part de les administracions, de les disposicions sobre les prestacions previstes en la llei de la dependència. Fonts del Departament d'Acció Social han negat, per la seva part, aquestes dades i han asse…

La lògica d'un traspàs

En Josep Giralt en el seu bloc ha fet un post sobre el traspàs del 0,52 de l'IRPF a Catalunya, de tot el sarau que això comporta i tota la música que hem sentit en els darrers anys. Estic totalment d'acord amb ell. Penjo l'escrit directament i amb el seu permís. Sembla estrany que encara avui estiguem discutint animalades d'aquest tipus, quan els serveis socials i tot el que comporta la gestió de polítiques d'aquest tipus està més que transferida. La recaptació per aquest concepte no hauria de discutir-se. Qui s'hi oposa? Doncs, els mateixos de sempre, les grans entitats dels gremis socials que practiquen un clientelisme barat i reparteixen en funció dels suports que tenen. Maneres diverses de dominar els "tinglados", un cert "dret de cuixa" medieval encara. Potser que diem prou a les quatre rampoines que arriben!

En Josep diu tot això:

Una vegada més vull manifestar-li el nivell d'insolidaritat que tenim els catalans respecte a la resta d…

La música de les galetes

Ja fa temps que dic que el millor que té la televisió són els anuncis publicitaris. N’hi ha un que m’agradava per la música. Fent el tafaner per internet i això del Youtube l’he trobat. L’anunci és d’una marca de galetes i la música pertany a Israel Kamakawiwo'ole, un home d’origen Hawaià que va morir a l’edat de 38 anys. A la web de Youtube he trobat un vídeo d’ell amb la música de l'anunci. Aquí en teniu una versió, suposo.




Una senyora fent ganxet

En els diaris d'avui hi surt una fotografia de Mart en que s’hi pot veure una persona asseguda, que lògicament és un marcià o marciana. No crec que sigui ningú de per aquí, que hagi decidit anar a fer un vol. Si un fa un joc de mirades, també hi pot veure la sirena de Dinamarca en temps de sequera, per entendre’ns. O una senyora gran fent punt de ganxet. No sé, tothom hi pot veure una mica allò que li sembla, o allò que vol. És d'interpretació lliure.

No sé si hi ha gent a Mart, encara és un gran misteri. El que sí podem afirmar és que després de passejar-nos-hi una mica, -les màquines vull dir- no semblen pas que tinguin massa interès en presentar-se. Això vol dir que, o bé no hi ha ningú, o els que han de sortir a dir “hola” no els fem cap gràcia. Jo sóc dels que m’agrada més pensar amb la segona opció, és més romàntica diguem-ne. Per altra banda, no sé què els podem dir a aquesta gent. Si ells ens fan una mirada com nosaltres a ells, arribaran a la conclusió de que tots pleg…

Volatilitat

La situació econòmica es complica per a molta gent. Els mercats financers la ballen sense cap mena de compàs, i tothom està passant el mes de gener com pot. Febrer també es preveu un mes molt complicat. No hi ha temps de veure les notícies econòmiques, quan ho fas, ja són velles, ja han canviat. Aquest tipus d’informació és ràpida i has d’agafar-la al vol. A més t’obliguen a utilitzar paraules que són indispensables per viure en aquest món; volatilitat, recessió, inflació, mercats de futur, tipus d’interès, hipoteques, -que ara també es veu que n’hi ha d’inverses-, etc.. En el diari El Punt hi surt cada dia "la Punxa d’en Jap" fent un acudit, avui estava molt encertat. L’enganxo perquè hi feu una mirada, si potser optimista... Escolto també als polítics que tots diuen tenir la fórmula per arreglar-ho. Admeto que quan sento això, començo a estar realment preocupat. En fi..

Aquí, hi entra tothom

La gent de MIFAS ha fet un treball de camp que ha consistit en visitar els bars i restaurants de l’àrea de Girona per tal de poder veure’n l’accessibilitat per a gent amb disminució física. De tot plegat n’ha sortit una guia que serà publicada pròximament i també un adhesiu que serà visible per a tots els que accedeixin en els esmentats establiments. Els autors del treball n’han explicat de l’alçada d’un campanar. L' experiència en general ha estat molt bona, però no tothom hi ha col•laborat amb especial entusiasme. Per ser optimistes també ens expliquen que la majoria de la gent ha estat al cas i ha posat facilitats. Sembla que anem per bon camí, però també s’ha de tenir present que encara costa una mica que tothom entengui les coses senzilles a la primera.

Les germanes Contreras de la Cerdanya –també del gremi- han elaborat un disseny divertit, que trenca una mica amb la imatge típica ploranera que a vegades es fa servir en aquestes coses. És alegre i simpàtic. A l’associació d&#…

El bloc d'en Giralt

Lo Josep Giralt, des d'Amenar (República de Lleida) ja té bloc. Està molt bé. He fet una petita reforma a l'apartat d'enllaços, i els bloqueros del gremi tindran apartat propi. No n'hi ha gaires, a veure si la cosa augmenta una mica, estaria molt bé.

En Josep ens parla una mica de tot. El bloc és personal, però ell té una visió especial de les coses, per la seva experiència i també des de l'angle de ponent, una mirada molt oportuna que sempre vindrà bé. L'adreça del bloc és http://lo-giralt.blogspot.com/ Qui més s'anima?

Inout Alberg

La propietària ens ha ensenyat l'alberg. Hem vist les habitacions i ens hem passejat una estona per les instal·lacions. InOut és un alberg que està a Barcelona, enmig de la serra de Collserola. Fàcil d'anar-hi si sap com fer-ho, un d'aquests llocs que el primer cop sempre és difícil, però després saps molt bé com tornar-hi.
La gent de la Confederació ECOM hem fet una reunió (tot el dia) en aquest espai. Hem estat bé i volem repetir l'experiència quan arribi la primavera. Una manera d'estar fora de Barcelona sense sortir-ne. Hi ha també espais per fer-hi reunions i tota mena de tancades d'aquestes que les empreses i organitzacions fan.
Inout és un alberg del tot original. La decoració és d'aquelles que convé mirar-la lentament. S'hi poden veure peces molt divertides, procedents del reciclatge, segons ens ha explicat la seva propietària, que hi ha posat encant i bon enginy en la seva exposició. M'ha agradat molt que la majoria dels seus treballadors f…

Cap consideració

Un bon amic meu m’ha demanat que l’ajudés a omplir els papers per demanar l’ajuda aquesta del lloguer, per a joves que tinguin entre 22 i 30 anys i no tinguin ingressos superiors a 22.000 euros anuals. La cosa va de fotocòpies (vida laboral, rebuts de lloguer i contracte del pis llogat) que s’han de presentar juntament amb els originals en el moment que ho segellin. És senzill i els beneficiaris cobraran 2.520 euros anuals, és a dir uns 210 euros mensuals.

Aprofitant el sarau aquest, faig un cop d’ull a les quanties que la gent amb disminució física cobren o poden cobrar (s’ha de tenir una mica de sort) si sol·liciten una ajuda dins d’un programa que se’n diu PUAD (Pla Unificat d’Ajudes per a Disminuïts) emès en aquest cas pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Resulta que en el cas de que siguis una persona disminuïda no rebràs cap tipus d’ajuda si superes 3 vegades el IRSC de 2006 (miro la convocatòria de 2007) L'IRSC aquest és de 7.444 euros …

Sant Pere no canta

S’han anunciat restriccions d'aigua properament. Vull dir que sembla que en els propers mesos podrien haver-hi restriccions parcials a les ciutats catalanes, tot i que Girona ha estat l'única que ha insinuat aquesta possibilitat. La situació és la mateixa també per Barcelona, però ningú ha dit res. L’aigua és la mateixa, del pantà de Susqueda (La Selva), de la conca del riu Ter.

Seria bastant absurd que a Girona haguéssim de tancar les aixetes durant unes quantes hores al dia i els de Barcelona no ho fessin, seria una sensació una mica estranya. He llegit que s’estan preparant uns bucs cisternes per portar aigua a l’àrea de Barcelona, procedents de França i també d’Almeria. Això de l’aigua comença a sonar com un problema endèmic que no serà fàcil resoldre en molt de temps. No hem tingut mai orientació seriosa sobre l’ús i el mal ús que fem d’aquest element, i ara quan hi ha aixetes per tot arreu, haurem d’acostumar-nos a contemplar-les com elements decoratius, aturades i tancad…

La lletra i la pluja

Les lletres dels himnes sempre són terribles. No en conec cap que m’agradi. Avui s’ha publicat -sembla que accidentalment- la lletra de l’espanyol, després d’un concurs o una competició d’aquestes que es fan. L’he trobada en una pàgina web d’un diari i em sembla que tot plegat és una collonada que costarà molts calers als contribuents. No sé què cobrarà l’autor d’això. També he llegit que Plàcido Domingo la cantarà el dia 21 en una presentació esportiva de no sé què. Si almenys fos una eina per fer ploure una mica tindria sentit, amb la sequera que patim, però ara veig que el país té altres problemes, més enllà dels meteorològics. Penjo la lletra que he trobat pel seu alt interès. “Convé aprendre-la abans d’anar a les olimpíades de Pequín”. S’ha de quedar bé, encara que sigui a l’hora de les medalles. Per acabar m'agradaria dir que sóc partidari de buscar altres sistemes per fer ploure.
Viva España! Cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria pues sab…

Les eleccions que vénen

Ja arriben les eleccions generals i això és nota. En el Diari EL PAIS hi surten diàriament les aportacions de EL ROTO i FORGES. Una és d'avui, l'altra és de fa un parell de dies. Són molt encertades. Això que la campanya encara ha de començar. Que no ens passi res.

Presupció d'innocència a Hisenda.

Quan et compres un cotxe i demanes autorització perquè et facin un 4 per cent d’IVA seguint la nova normativa, descobreixes que la gent d’Hisenda et fan una certificació una mica curiosa. És una autorització –condicionada- a que en el plaç de 15 dies el venedor presenti tota una sèrie de documentació detallada; dels costos, l’IVA, els descomptes, les dades del vehicle, etc.. i en cas de que el venedor no ho faci, el responsable, és a dir, la persona que incompleix la normativa és el sol•licitant. Aquí és allà on jo penso que radica el problema. T’autoritzen a tu, però el que ha de complir és l’altre. Si l’altre no compleix, Hisenda reclamarà al sol·licitant, la totalitat dels imports bonificats, la diferència entre el 4 per cent d'IVA aplicat i el que està vigent per a tothom, que és del 16 per cent.

La nova normativa de l’IVA per l’adquisició de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda és un avanç i dir el contrari seria una animalada. Això és evident, però quan els tècnics e…

Article de Josep Giralt, president d'ASPID a la web de la seva Associació.

Lo Josep Giralt, com diem nosaltres, ha fet un article, escrit de reflexió que em sembla que convé fer-hi un cop d'ull. Aquí el teniu. També podeu veure més coses sobre ASPID a http://www.aspid.cat/
El proper mes de març estem tots convocats a exercir el nostre dret de sufragi universal lliure i directe, per a triar a les persones que haurien de desenvolupar el seu ideari en política social. Els ciutadans en general, però les persones amb discapacitat i les persones grans encara més, hem d’estar preparats per a aguantar el xàfec que se’ns ve a sobre a l’hora d’utilitzar-nos com a moneda de canvi en funció dels interessos que cada opció política representi.
És realment imprescindible que la discapacitat cobri valor polític i formi part de les matèries i debats electorals. No en va, estem parlant de polítiques que afecten a les persones amb discapacitat, que suposen el 10% de la població. Si a aquestes dades hi afegim les seves famílies podríem estar parlant de xifres properes al 40%…

Aparcar a Girona

Com a totes les ciutats hi ha reservats per a persones amb mobilitat reduïda, els quals estan localitzats en les zones més cèntriques i estratègiques de la ciutat. I el problema que ara mateix existeix, com a més greu de tots, és la manca d’ètica en algunes persones que fan ús de les targetes (que solen ser dels seus parents, fins i tot d’algun que ja reposa definitivament) i aprofitar sense cap mena de vergonya aquestes places reservades per a la gent discapacitada.

L’altre dia, enmig de Girona vaig discutir-me amb una senyora que tenia un caminar magnífic i dues cames molt ben posades. Vaig preguntar-li quina disminució tenia, i ella, tan panxa va contestar-me que la impedida era la seva mare. És a dir, que si tens una mare fotuda tens dret a una compensació en forma d’aparcament. -Molt de morro és el que vostè té, l’hi vaig dir-. Aquesta escena és molt típica a Girona i jo demanaria que hi hagués un control seriós sobre qui utilitza la targeta i de quina manera ho fa.

Jo no discuteix…

Serà una mica més difícil

La Seguretat Social anuncia millores per a la gent que es jubili més tard. Com més tard millor. És una mesura que es pot entendre, lògica si volem que el sistema pugui durar més i millor. No ho és tant quan tot plegat sembla que costarà més i seran pitjors les prestacions d’invalidesa. No vull ser mesell, ja he comentat en diverses ocasions tot el que això comportarà, especialment per a la gent amb discapacitat física que s’ha incorporat tard al mercat laboral i ha de sortir abans, per qüestions físiques. Això, serà a partir de l’any 2008 molt més difícil i jo ho lamento. Bàsicament per la poca intervenció i el tant se me’n fot demostrat pels representants de la disminució o la discapacitat física del nostre país. S’haurien d’haver aprofitat aquestes modificacions per resoldre els problemes que molta gent com nosaltres ha viscut, i que en alguns casos han estat situacions molt complicades i que han acabat de forma injusta.

La notícia en sí, té diferent color en funció d’allà on la lleg…