Ves al contingut principal

Aparcar a Girona

Com a totes les ciutats hi ha reservats per a persones amb mobilitat reduïda, els quals estan localitzats en les zones més cèntriques i estratègiques de la ciutat. I el problema que ara mateix existeix, com a més greu de tots, és la manca d’ètica en algunes persones que fan ús de les targetes (que solen ser dels seus parents, fins i tot d’algun que ja reposa definitivament) i aprofitar sense cap mena de vergonya aquestes places reservades per a la gent discapacitada.

L’altre dia, enmig de Girona vaig discutir-me amb una senyora que tenia un caminar magnífic i dues cames molt ben posades. Vaig preguntar-li quina disminució tenia, i ella, tan panxa va contestar-me que la impedida era la seva mare. És a dir, que si tens una mare fotuda tens dret a una compensació en forma d’aparcament. -Molt de morro és el que vostè té, l’hi vaig dir-. Aquesta escena és molt típica a Girona i jo demanaria que hi hagués un control seriós sobre qui utilitza la targeta i de quina manera ho fa.

Jo no discuteixo pas que la senyora de les cames magnífiques tingui targeta i la utilitzi quan porta la seva mare fotuda, per entendre’ns, però m’emprenyo quan després ella aprofita la cosa per abusar-ne sense cap tipus de contemplacions, i poder anar de compres aparcant a la plaça Catalunya o en un lloc d’aquests cèntrics. Després hi passo jo o alguna altra persona que realment necessita aparcar allà i hem de quedar-nos a dins del cotxe fins que veiem a passar les magnífiques cames de la senyora amb les bosses de Nadal “ultraxic”. Per rematar-ho la noia em mira amb cara de fàstic. N’hi ha un tip.

Comentaris

núria ha dit…
Bfff.... la trampa de les places de minusvalids, aparcar sobre la vorera o en doble fila.. parar al mig del carrer (nomes un moment!) i embotellar el trànsit...
Hi ha massa gent passant de tota l'altra gent!
bonaventura-ayats ha dit…
És una ciutat molt complicada i la gent també s'està complicant massa. Llavors paguen justos per pecadors. Va fer-me molta ràbia l'escena, però n'he viscuda d'altres. I això ens passa una mica a tots. Que les places estiguin lliures és sempre qüestió de sort. Gràcies pel comentari. Una forta abraçada per tu, Nuri.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.