Ves al contingut principal

Aparcar a Girona

Com a totes les ciutats hi ha reservats per a persones amb mobilitat reduïda, els quals estan localitzats en les zones més cèntriques i estratègiques de la ciutat. I el problema que ara mateix existeix, com a més greu de tots, és la manca d’ètica en algunes persones que fan ús de les targetes (que solen ser dels seus parents, fins i tot d’algun que ja reposa definitivament) i aprofitar sense cap mena de vergonya aquestes places reservades per a la gent discapacitada.

L’altre dia, enmig de Girona vaig discutir-me amb una senyora que tenia un caminar magnífic i dues cames molt ben posades. Vaig preguntar-li quina disminució tenia, i ella, tan panxa va contestar-me que la impedida era la seva mare. És a dir, que si tens una mare fotuda tens dret a una compensació en forma d’aparcament. -Molt de morro és el que vostè té, l’hi vaig dir-. Aquesta escena és molt típica a Girona i jo demanaria que hi hagués un control seriós sobre qui utilitza la targeta i de quina manera ho fa.

Jo no discuteixo pas que la senyora de les cames magnífiques tingui targeta i la utilitzi quan porta la seva mare fotuda, per entendre’ns, però m’emprenyo quan després ella aprofita la cosa per abusar-ne sense cap tipus de contemplacions, i poder anar de compres aparcant a la plaça Catalunya o en un lloc d’aquests cèntrics. Després hi passo jo o alguna altra persona que realment necessita aparcar allà i hem de quedar-nos a dins del cotxe fins que veiem a passar les magnífiques cames de la senyora amb les bosses de Nadal “ultraxic”. Per rematar-ho la noia em mira amb cara de fàstic. N’hi ha un tip.

Comentaris

núria ha dit…
Bfff.... la trampa de les places de minusvalids, aparcar sobre la vorera o en doble fila.. parar al mig del carrer (nomes un moment!) i embotellar el trànsit...
Hi ha massa gent passant de tota l'altra gent!
bonaventura-ayats ha dit…
És una ciutat molt complicada i la gent també s'està complicant massa. Llavors paguen justos per pecadors. Va fer-me molta ràbia l'escena, però n'he viscuda d'altres. I això ens passa una mica a tots. Que les places estiguin lliures és sempre qüestió de sort. Gràcies pel comentari. Una forta abraçada per tu, Nuri.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…