Ves al contingut principal

Demà serà un altre dia

Amb la comèdia del dia de reis vaig anar a la Llibreria 22 a comprar-hi uns quants llibres pels fills d’un amic meu. Sempre hi vaig encantat, tot i que em costa d’anar-hi per la manca d’aparcament a la zona, (hi ha un parell de reservats a prop per a minusvàlids, però Girona és una ciutat amb molts d’invàlids i gent que va a peu coix, o fa veure que hi camina...) i sempre estan ocupades. La 22 com qualsevol altra llibreria és un bon lloc per passar-hi una estona remenant i picotejant llibres. Per trobar el que buscava va ajudar-me en Guillem Terribas, que fa poc a tret un llibre que es diu; Demà serà un altre dia. El vaig comprar i l’hi vaig demanar que m'hi escrivís alguna cosa. El llibre és curt i molt fàcil de llegir. M’ho he passat bé i m’ha agradat especialment la descripció que fa de la Girona que jo desconeixia, amb els seus personatges i mogudes.


La llibreria 22 és de la quinta de MIFAS més o menys, fundada l’any 1979 i em penso que en aquella època van posar-se en marxa moltes coses interessants a la ciutat de Girona. Molta gent fent això que ara se’n diu societat civil, per anar trencant el gris gironí d’abans i tenir una ciutat com molts somiaven, hi havia ganes de fer coses i de canviar-ne d’altres. Amb això, hem perdut una mica. Demà serà un altre dia és un llibre entranyable i el seu autor és un home intrèpid que n’explica unes quantes de bones.

Comentaris

Anònim ha dit…
Gràcies per la lectura del meu llibre "Demà serà un altre dia" i pels comentaris que en fas.
Espero, també, que continuïs venint a passejar-te per la llibreria amb tota la tranquil•litat i comoditat que et mereixes. A sota la 22 hi ha un pàrking. Donem mitja hora d’aparcament gratuït.
Et poso al meu blog.
Gràcies per la lectura del meu llibre "Demà serà un altre dia" i pels comentaris que en fas.
Espero, també, que continuïs venint a passejar-te per la llibreria amb tota la tranquil•litat i comoditat que et mereixes. A sota la 22 hi ha un pàrking. Donem mitja hora d’

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…