Ves al contingut principal

La lògica d'un traspàs

En Josep Giralt en el seu bloc ha fet un post sobre el traspàs del 0,52 de l'IRPF a Catalunya, de tot el sarau que això comporta i tota la música que hem sentit en els darrers anys. Estic totalment d'acord amb ell. Penjo l'escrit directament i amb el seu permís. Sembla estrany que encara avui estiguem discutint animalades d'aquest tipus, quan els serveis socials i tot el que comporta la gestió de polítiques d'aquest tipus està més que transferida. La recaptació per aquest concepte no hauria de discutir-se. Qui s'hi oposa? Doncs, els mateixos de sempre, les grans entitats dels gremis socials que practiquen un clientelisme barat i reparteixen en funció dels suports que tenen. Maneres diverses de dominar els "tinglados", un cert "dret de cuixa" medieval encara. Potser que diem prou a les quatre rampoines que arriben!

En Josep diu tot això:

Una vegada més vull manifestar-li el nivell d'insolidaritat que tenim els catalans respecte a la resta del poble espanyol.

Doncs segons la Taula d'Entitats del Tercer Sector, es reivindica una major “correlació” entre els fons que es recullen i es distribuïxen a través de la casella de fins ‘socials’ que pot marcar-se en la declaració de la renda.

La plataforma posa d'exemple l'any 2005, en el qual a tota Espanya es van recollir 144 milions d'euros a través de la casella del 0,52% per a fins socials. De tot aquests diners, a Catalunya es van recaptar 40 milions, el 28% del total, degut “no només a la capacitat de la renda sinó per la voluntat expressa dels contribuents catalans” ja que “un 54% d'ells va marcar la casella de fins ‘socials’, mentre que la mitjana en l'Estat Espanyol va ser del 44%”. No obstant això, els diners que van arribar a les entitats socials catalanes va ser bastant menor que el que es va recollir.

Ara seria un bon moment per a veure fins a on estan disposats a arribar els partits polítics, que es presentaran en les eleccions del 9 de març a les Corts Espanyoles.

Les entitats d'iniciativa social que estan desenvolupant el seu treball Catalunya, estan patint en carns pròpies aquest desequilibri de la balança que gestiona la casella de la solidaritat social.

Si de debò hi ha partits "Nacionalistes" que pretenen ser decisius a Madrid a l'hora de facilitar un govern, que mostrin els seus compromisos d'una forma clara i evident.

Si hi ha partits "No Nacionalistes" que tenen una coalició i (se suposa) una influència amb els dos partits majoritaris en l'estat espanyol, que ens diguin que pretenen fer amb la gestió de l'IRPF a Catalunya. Tindran força per a exigir al partit estatal que cedeixi a aquest traspàs? (Com va dir aquell, la resposta està en el vent).

Si no són capaços d'aconseguir aquest traspàs, com un acte de justícia social feta a Catalunya…. Que es retirin i que no ens mengin més el coco.

És injust que una generació estigui compromesa per la precedent. Cal trobar un mitjà que preservi a les esdevenidores de l'avarícia o inhabilitat de les presents.

Lo Bep.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…