Ves al contingut principal

La lògica d'un traspàs

En Josep Giralt en el seu bloc ha fet un post sobre el traspàs del 0,52 de l'IRPF a Catalunya, de tot el sarau que això comporta i tota la música que hem sentit en els darrers anys. Estic totalment d'acord amb ell. Penjo l'escrit directament i amb el seu permís. Sembla estrany que encara avui estiguem discutint animalades d'aquest tipus, quan els serveis socials i tot el que comporta la gestió de polítiques d'aquest tipus està més que transferida. La recaptació per aquest concepte no hauria de discutir-se. Qui s'hi oposa? Doncs, els mateixos de sempre, les grans entitats dels gremis socials que practiquen un clientelisme barat i reparteixen en funció dels suports que tenen. Maneres diverses de dominar els "tinglados", un cert "dret de cuixa" medieval encara. Potser que diem prou a les quatre rampoines que arriben!

En Josep diu tot això:

Una vegada més vull manifestar-li el nivell d'insolidaritat que tenim els catalans respecte a la resta del poble espanyol.

Doncs segons la Taula d'Entitats del Tercer Sector, es reivindica una major “correlació” entre els fons que es recullen i es distribuïxen a través de la casella de fins ‘socials’ que pot marcar-se en la declaració de la renda.

La plataforma posa d'exemple l'any 2005, en el qual a tota Espanya es van recollir 144 milions d'euros a través de la casella del 0,52% per a fins socials. De tot aquests diners, a Catalunya es van recaptar 40 milions, el 28% del total, degut “no només a la capacitat de la renda sinó per la voluntat expressa dels contribuents catalans” ja que “un 54% d'ells va marcar la casella de fins ‘socials’, mentre que la mitjana en l'Estat Espanyol va ser del 44%”. No obstant això, els diners que van arribar a les entitats socials catalanes va ser bastant menor que el que es va recollir.

Ara seria un bon moment per a veure fins a on estan disposats a arribar els partits polítics, que es presentaran en les eleccions del 9 de març a les Corts Espanyoles.

Les entitats d'iniciativa social que estan desenvolupant el seu treball Catalunya, estan patint en carns pròpies aquest desequilibri de la balança que gestiona la casella de la solidaritat social.

Si de debò hi ha partits "Nacionalistes" que pretenen ser decisius a Madrid a l'hora de facilitar un govern, que mostrin els seus compromisos d'una forma clara i evident.

Si hi ha partits "No Nacionalistes" que tenen una coalició i (se suposa) una influència amb els dos partits majoritaris en l'estat espanyol, que ens diguin que pretenen fer amb la gestió de l'IRPF a Catalunya. Tindran força per a exigir al partit estatal que cedeixi a aquest traspàs? (Com va dir aquell, la resposta està en el vent).

Si no són capaços d'aconseguir aquest traspàs, com un acte de justícia social feta a Catalunya…. Que es retirin i que no ens mengin més el coco.

És injust que una generació estigui compromesa per la precedent. Cal trobar un mitjà que preservi a les esdevenidores de l'avarícia o inhabilitat de les presents.

Lo Bep.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.