Ves al contingut principal

Presupció d'innocència a Hisenda.

Quan et compres un cotxe i demanes autorització perquè et facin un 4 per cent d’IVA seguint la nova normativa, descobreixes que la gent d’Hisenda et fan una certificació una mica curiosa. És una autorització –condicionada- a que en el plaç de 15 dies el venedor presenti tota una sèrie de documentació detallada; dels costos, l’IVA, els descomptes, les dades del vehicle, etc.. i en cas de que el venedor no ho faci, el responsable, és a dir, la persona que incompleix la normativa és el sol•licitant. Aquí és allà on jo penso que radica el problema. T’autoritzen a tu, però el que ha de complir és l’altre. Si l’altre no compleix, Hisenda reclamarà al sol·licitant, la totalitat dels imports bonificats, la diferència entre el 4 per cent d'IVA aplicat i el que està vigent per a tothom, que és del 16 per cent.

La nova normativa de l’IVA per l’adquisició de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda és un avanç i dir el contrari seria una animalada. Això és evident, però quan els tècnics especialistes han dissenyat la manera que s’ha de fer el tràmit han cregut convenient anomenar un sospitós des del primer instant. No és normal que una resolució administrativa estigui condicionada i que el compliment no estigui a les mans del sol·licitant. Sembla ser que tot plegat hauria de ser d’alguna altra manera. Haurien de fer-hi una mirada, afinar-ho una mica. Que hi hagués una certa presumpció d’innocència per part dels sol•licitants amb problemes de mobilitat, o com a mínim que fos més fàcil d'entrendre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.