Ves al contingut principal

Sant Pere no canta

S’han anunciat restriccions d'aigua properament. Vull dir que sembla que en els propers mesos podrien haver-hi restriccions parcials a les ciutats catalanes, tot i que Girona ha estat l'única que ha insinuat aquesta possibilitat. La situació és la mateixa també per Barcelona, però ningú ha dit res. L’aigua és la mateixa, del pantà de Susqueda (La Selva), de la conca del riu Ter.

Seria bastant absurd que a Girona haguéssim de tancar les aixetes durant unes quantes hores al dia i els de Barcelona no ho fessin, seria una sensació una mica estranya. He llegit que s’estan preparant uns bucs cisternes per portar aigua a l’àrea de Barcelona, procedents de França i també d’Almeria. Això de l’aigua comença a sonar com un problema endèmic que no serà fàcil resoldre en molt de temps. No hem tingut mai orientació seriosa sobre l’ús i el mal ús que fem d’aquest element, i ara quan hi ha aixetes per tot arreu, haurem d’acostumar-nos a contemplar-les com elements decoratius, aturades i tancades.

La manca d’aigua no és només un problema polític (en aquest camp també hi ha una certa sequera). La gent està –estem- convençuts de que pagant Sant Pere canta, però quan les coses estan eixutes, ni cantant tenen solució. Serà com un altre exemple de que amb els diners a vegades no es pot comprar tot, com la salut, o el sentit comú. Les coses essencials de la vida no poden comprar-se, ni amb tots els diners del món.

Veig a la web del Diari de Girona que posen una fotografia de l’estat del pantà de Susqueda en els darrers dies. Déu n’hi do. La web posa que els embassaments de Girona estan per sota del 30 per cent. Em penso que hem d’agafar-nos la notícia seriosament, vaja, que no té cap gràcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.