Ves al contingut principal

Cap consideració

Un bon amic meu m’ha demanat que l’ajudés a omplir els papers per demanar l’ajuda aquesta del lloguer, per a joves que tinguin entre 22 i 30 anys i no tinguin ingressos superiors a 22.000 euros anuals. La cosa va de fotocòpies (vida laboral, rebuts de lloguer i contracte del pis llogat) que s’han de presentar juntament amb els originals en el moment que ho segellin. És senzill i els beneficiaris cobraran 2.520 euros anuals, és a dir uns 210 euros mensuals.

Aprofitant el sarau aquest, faig un cop d’ull a les quanties que la gent amb disminució física cobren o poden cobrar (s’ha de tenir una mica de sort) si sol·liciten una ajuda dins d’un programa que se’n diu PUAD (Pla Unificat d’Ajudes per a Disminuïts) emès en aquest cas pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Resulta que en el cas de que siguis una persona disminuïda no rebràs cap tipus d’ajuda si superes 3 vegades el IRSC de 2006 (miro la convocatòria de 2007) L'IRSC aquest és de 7.444 euros anuals.

Què passa aquí? Per què als joves se’ls demana tenir ingressos que no siguin superiors a 22.000 euros i a la gent amb disminució (que ja és tenir mala sort) no pot demanar res, si superes els 7.444 euros? Si superes aquest import en 1,5; 2 o 3 vegades, s’aplica una escala de rebaixes percentuals que fan molt difícil poder pagar una ajuda tècnica, o qualsevol altre tractament o reforç personal, molt importants en alguns casos per la qualitat de vida. Ja no parlo, -no vull fer-ho- de tot el que demanen i el sarau que estableix la convocatòria.

Em fa molta ràbia que un país tingui una consideració diferenciada de la seva gent, a la baixa, tirant a molt baixa envers a les persones amb disminució. Lògicament el sector que agrupa a les entitats del gremi haurien de demanar als responsables actuals d’Acció Social i Ciutadania que ens facin el mateix tracte que la gent que demana una ajuda per pagar el lloguer. És massa fort si dic que això té un tuf discriminatori? No som capaços de convertir-nos també en esquer electoral? Ja veig que a part de caminar malament, hem de perdre la sabata,..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…