Ves al contingut principal

Cap consideració

Un bon amic meu m’ha demanat que l’ajudés a omplir els papers per demanar l’ajuda aquesta del lloguer, per a joves que tinguin entre 22 i 30 anys i no tinguin ingressos superiors a 22.000 euros anuals. La cosa va de fotocòpies (vida laboral, rebuts de lloguer i contracte del pis llogat) que s’han de presentar juntament amb els originals en el moment que ho segellin. És senzill i els beneficiaris cobraran 2.520 euros anuals, és a dir uns 210 euros mensuals.

Aprofitant el sarau aquest, faig un cop d’ull a les quanties que la gent amb disminució física cobren o poden cobrar (s’ha de tenir una mica de sort) si sol·liciten una ajuda dins d’un programa que se’n diu PUAD (Pla Unificat d’Ajudes per a Disminuïts) emès en aquest cas pel Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya. Resulta que en el cas de que siguis una persona disminuïda no rebràs cap tipus d’ajuda si superes 3 vegades el IRSC de 2006 (miro la convocatòria de 2007) L'IRSC aquest és de 7.444 euros anuals.

Què passa aquí? Per què als joves se’ls demana tenir ingressos que no siguin superiors a 22.000 euros i a la gent amb disminució (que ja és tenir mala sort) no pot demanar res, si superes els 7.444 euros? Si superes aquest import en 1,5; 2 o 3 vegades, s’aplica una escala de rebaixes percentuals que fan molt difícil poder pagar una ajuda tècnica, o qualsevol altre tractament o reforç personal, molt importants en alguns casos per la qualitat de vida. Ja no parlo, -no vull fer-ho- de tot el que demanen i el sarau que estableix la convocatòria.

Em fa molta ràbia que un país tingui una consideració diferenciada de la seva gent, a la baixa, tirant a molt baixa envers a les persones amb disminució. Lògicament el sector que agrupa a les entitats del gremi haurien de demanar als responsables actuals d’Acció Social i Ciutadania que ens facin el mateix tracte que la gent que demana una ajuda per pagar el lloguer. És massa fort si dic que això té un tuf discriminatori? No som capaços de convertir-nos també en esquer electoral? Ja veig que a part de caminar malament, hem de perdre la sabata,..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.