Ves al contingut principal

Serà una mica més difícil

La Seguretat Social anuncia millores per a la gent que es jubili més tard. Com més tard millor. És una mesura que es pot entendre, lògica si volem que el sistema pugui durar més i millor. No ho és tant quan tot plegat sembla que costarà més i seran pitjors les prestacions d’invalidesa. No vull ser mesell, ja he comentat en diverses ocasions tot el que això comportarà, especialment per a la gent amb discapacitat física que s’ha incorporat tard al mercat laboral i ha de sortir abans, per qüestions físiques. Això, serà a partir de l’any 2008 molt més difícil i jo ho lamento. Bàsicament per la poca intervenció i el tant se me’n fot demostrat pels representants de la disminució o la discapacitat física del nostre país. S’haurien d’haver aprofitat aquestes modificacions per resoldre els problemes que molta gent com nosaltres ha viscut, i que en alguns casos han estat situacions molt complicades i que han acabat de forma injusta.

La notícia en sí, té diferent color en funció d’allà on la llegeixis. Dependrà dels diaris i dels mitjans de comunicació que un triï per informar-se. Finalment quan un necessita la notícia veritable per viure, és a dir, quan necessites tramitar una prestació d’aquest tipus, veus que segurament tot el que has vist i llegit estava incomplet, mal escrit o en qualsevol cas, un podrà descobrir que no ho havia llegit del tot bé. Resumint, era complicat i ara ho serà una mica més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.