Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2008

Memòria Històrica, per Anna Collado

Aquests dies he llegit dos llibres relacionats amb la Guerra Civil: Los girasoles ciegos, d’Alberto Méndez, i Per un sac d’ossos, de Lluís-Anton Baulenas. El primer el va recomanar un dia a la ràdio en Jordi Sánchez (en López de Plats Bruts); el segon me’l va recomanar i deixar en Quim. De fet, aquest darrer encara no l’he acabat, estic en aquell punt en què costa de deixar perquè en vols saber el desenllaç el més aviat possible, més si ets, com jo, de mena impacient.

Tots dos llibres tenen una clara tendència favorable al bàndol republicà amb el que m’identifico. Tots dos descriuen amb molta cruesa tot allò que van fer els nacionals i com de dolents, cruels i sanguinaris van ser. Tots dos parlen de les condicions dels presos polítics a les presons i als camps de concentració. Tots dos parlen d’històries humanes de persones que van patir de forma indirecta la crueltat de la guerra i les seves conseqüències. Tots dos m’han fet saltar alguna llàgrima en algun moment. Tots dos m’han fet e…

Un paraigua i quatre gotes

L’estanquer m’ha regalat un paraigua. L’hi he dit que no el volia perquè no el puc fer servir, que anar amb bastons i paraigua és molt complicat. M’ha dit; clar, perdona’m. De tota manera l’he acceptat per regalar-lo a la meva mare. Avui, 29 de febrer a Girona a tres quarts de vuit del vespre hi havia 17 graus. Aquest temps no és normal. Un paraigua és una eina poc útil darrerament. He sortit de l’estanc preocupat per la patinada –molt normal- de l’estanquer, per si l’he deixat amoïnat, que no li sabés greu el meu comentari. De tota manera quan m’he assegut al cotxe, he vist que queien quatre gotes...

Les grans empreses són allà

Viatge a Madrid. Ha estat una sortida llampec per acompanyar a Pere Tubert, que havia de signar uns acords amb Pfizer, una empresa farmacèutica que col·laborarà a partir d’ara amb la gent de MIFAS. Madrid és una ciutat ortopèdica, molt difícil de circular-hi, i també de viure-hi. És una ciutat que s’està inspirant en el model de Mèxic D.F. i per tant creix sense aturar-se.

En aquesta sortida he descobert que a la ciutat de Madrid es respecten les places d’aparcament per a persones amb disminució, un fet que no es produïa fa uns anys, a diferència de Girona que abans hi havia tendència a respectar-ho i en canvi ara mateix aquesta és una qüestió que ha empitjorat moltíssim. L’altra cosa que he pogut veure (ja n’estava al cas...) és que a Madrid hi ha instal·lades totes les seus de les multinacionals. He estat al parc empresarial de la Moraleja i allà he vist les seus de moltes companyies internacionals importants que no han optat per Barcelona, ho podien haver fet, lògicament. En aquella…

Si no n'hi ha, no en raja...

Llegeixo a la web del diari AVUI.cat que a Espanya hi ha una gran desconfiança per adquirir productes i serveis “online”. No m’estranya gaire. Entre d’altres pels preus abusius que la gent ha de pagar per accedir a Internet. En aquest país no hi ha cap interès en que la gent tingui accés lliure a la xarxa. S’ha de fer a través de les Telefòniques habituals que tenen als ciutadans captius i fent-los pagar preus que estan molt allunyats de les tarifes que paguen la resta de països europeus.

Tampoc he escoltat cap tipus de proposta electoral que vagi en la línia de trencar aquest aïllament, de potenciar l’accés, facilitar-ne els costos. Deu haver-hi massa interessos. L’accés a les noves tecnologies i la societat de la informació quedarà oberta i accessible quan la majoria dels ciutadans hi puguin entrar sense haver de pagar quotes que per a molta gent no són assumibles. Ara mateix, seria el moment d’escoltar idees en aquest sentit.
Ja no parlo de la gent amb disminució física i l'accés…

Noves perspectives a l'Alt Empordà

L’Assemblea comarcal de l’Alt Empordà es va celebrar el passat divendres. La del proper any ja es farà en el Centre Ocupacional i de Recursos “Pere Llonch” a Vilafant, a tocar a Figueres. El nou equipament ha de suposar un nou impuls de MIFAS a la comarca i esperem que la gent amb disminució física s’hi apropi, s’hi entusiasmi. Serà una nova etapa per l’associació a la comarca, on hi començarà fer-hi serveis que milloraran la qualitat de vida de la nostra gent d’allà. Una nova aventura per la comarca que s’iniciarà abans de l’estiu, amb la inauguració del nou centre.

A la fotografia –no es veu massa bé- un moment de l’assemblea que va fer-se en el local provisional que l’associació té al carrer Vilanova de Figueres, a prop de l’estació de RENFE i alguns dels socis que varen participar-hi.

L'estat de pietat

La gent ho passa malament i quan necessita un recurs es refia una mica de tot allò que escolta a les publicitats institucionals. La Llei de la Dependència n’és un clar exemple. Quan hi ha situacions urgents, res funciona, ni tant sols un pur tràmit burocràtic per fer una trista revisió de grau de disminució. En el Diari de Girona d' avui hi surt una notícia que confirma el desori absolut existent i la manca de suport a les famílies amb problemàtiques greus. Un estat del benestar que s’anuncia als quatre vents però que no existeix. Retallo la notícia i desitjo molta sort als seus protagonistes.


Un home amb disminució psíquica, de 43 anys i veí de Caldes de Malavella, està pendent que l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS) li doni hora per a una revisió des del 15 de maig de l'any 2006. Fa, doncs, 21 mesos que els seus pares, tots dos de 74 anys i jubilats, van demanar als Serveis Territorials de Benestar i Família de Girona una visita per reconèixer el…

Imatges de l'embassament de Sau

Les imatges corresponen a l'embassament del Pantà de Sau el dimarts dia 19 de febrer. Feia un dia gris, poc plujòs. Haurà de ploure molt per recuperar els nivells acceptables i que serien convenients per donar abast a les ciutats de Barcelona, Girona i gairebé tota la Costa Brava.

Susqueda i la sequera absoluta

El pont de Querós

Excursió dels "jubilats intrèpits" per a descobrir el Pont de Querós. Una petita joia romànica que està normalment molt per sota les aigües de Susqueda. Amb la sequera brutal existent es pot veure perfectament. Ha estat només una aproximació, però molt interessant. En penjo una foto que s'hi pot veure el pont i comprovar l'estat actual de l'embassament del Pantà de Susqueda en el dia d'avui. En Josep Badia ha tirat més fotografies. Demà en penjaré algunes.



L'epicentre d'anar per avall

L’AVE arribarà a Barcelona el dia 20 de febrer i tothom està content. Hi ha cues i tot per comprar bitllets. Avui els diaris també diuen que donaran pa amb tomàquet i que el viatge durarà 2 hores i 38 minuts. Fantàstic. -Què ens passa aquí? -Quina pressa tenim d’anar a Madrid? El tren aquest porta 16 anys de retard i resulta que unirà dues ciutats que estan unides per mil sistemes diferents. Em sorprèn una mica tot aquest sarau, tota aquesta publicitat que ja comença a ser enganxosa i pesada.

Quan tots érem més petits somiàvem que els trens passarien per Girona i que n’hi hauria uns quants que es dirien TGV que enllaçarien les nostres ciutats amb Lyon, amb Ginebra, amb Milà, Frankfurt i París. La realitat és que tenim (tindran) un tren que es diu AVE i enllaçarà Barcelona amb Guadalajara, Madrid i fins i tot Màlaga i Antequera, això sí, fent escala (1 stop) a Madrid.

Hem deixat que l’epicentre del somni s’hagi desimantat. Ens estira la tendència d’anar cap avall, una direcció –lògicamen…

Estada al poble, paisatge amb escales.

Per problemes de salut del pare, m’he quedat un parell de dies al meu poble, les Planes d’Hostoles, en estat de “guàrdia” per dir-ho d’alguna manera. Del poble vaig marxar-ne als 24 anys i trobo que ara mateix em queda una mica llunyà. Les Planes és un poble amb un paisatge magnífic, amb molt de bosc i verd, una verdor un pèl seca enguany. No plou gens i això complica les coses. Sense voler, la manca de pluja també canvia el color de les coses, de tot en general i suposo que influeix d’alguna manera en l’estat d’ànim de les persones.

He fet algunes passejades en cotxe pel poble i vaig fer un intent d’arribar-me a la Biblioteca “Maria de Jonqueres” on sembla que també hi ha un servei d’Internet. Estava tancada perquè la bibliotecària s’havia trencat la cama i amb la seva absència i sense ningú per substituir-la no podia estar oberta. No vaig poder accedir-hi, m’hauria agradat fer-ho. La tranquil·litat del poble ha de ser encara més absoluta en un espai com la seva Biblioteca. Tampoc vai…

Ens visita en Jordi Martinoy, delegat de la Generalitat a Girona

El Delegat de la Generalitat de Catalunya a Girona, Jordi Martinoy ens ha visitat. Ha volgut veure l’estat de les obres del nou centre ocupacional i de Recursos Pere Llonch a Vilafant. Hem pogut parlar també de com estan els temes, un repàs ràpid de les necessitats de MIFAS i una mica de tot allò que hi ha pendent, i que s’hauria de fer. S’ha incorporat també a la visita Pepi Comamala, alcaldessa de Vilafant. Poso dues fotos del moment que tots plegats han estat amb la premsa que ha vingut.

El CAP de Blanes (segona part)

Segona part publicada avui pel Diari de Girona sobre l'accessibilitat del CAP-2 de Blanes. Tot plegat sembla que s'arreglarà i quedarà bé. Enganxo aquí la notícia també, com a continuació de la que vaig posar ahir.
Un dia després de la inauguració oficial, MIFAS va assegurar que l'Ajuntament de Blanes s'ha compromès a posar una plaça d'aparcament per a minusvàlids davant l'entrada del nou CAP. Aquesta notícia és molt satisfactòria, va explicar Julio Merino, president de l'associació MIFAS de Blanes ja que tal i com va denunciar abans d'ahir Merino, l'única plaça de pàrquing que hi ha fins ara està davant l'entrada del centre de salut mental del nou CAP.
Celestino Lillo, regidor de Serveis Municipals de l'Ajuntament de Blanes va explicar que no hi ha cap inconvenient en posar una plaça més d'aparcament i va avançar, que podria ser que fins i tot n'hi haguessin dues per a disminuïts. En concret, tal i com requerien des de MIFAS Blanes, …

L'accessibilitat de l'entorn del CAP de Blanes

Notícia del Diari de Girona sobre l'accessibilitat de l'entorn del CAP de Blanes que ahir dilluns va inaugurar la Consellera de Salut Marina Geli. Penjo el tros que parla de MIFAS, tot i que l'article és més llarg. Podeu consultar-lo a http://www.diaridegirona.cat/



El President de l'associació MIFAS de Blanes, Julio Merino va explicar ahir durant la inauguració del nou CAP de Blanes de La Plantera que per a les persones amb mobilitat reduïda, aquest nou equipament té un accés exterior complicat. En primer lloc, perquè hi ha una pujada molt forta i en segon, per aquella gent que s'ha de desplaçar fins al centre sanitari amb cadira de rodes, cal superar una pujada massa forta, va afirmar Merino. El President de Mifas a més, en declaracions a Ràdio Blanes, es va lamentar que només hi hagi una plaça d'aparcament per a minusvàlids i que aquesta a més, aquesta estigui situada davant l'entrada del centre de salut mental del nou CAP. Segons Merino, això comporta que…

L'Atípic, edició 15, Hivern 2008

Avui, a través de MIFAS he rebut l'últim número de L'Atipic, el que fa quinze. La portada hi surt una companya discapacitada que ha estat mare. El company Fermí Sidera en el seu bloc en parla, en fa una petita síntesi. Sóc molt partidari de donar suport i recolçament absolut a les publicacions independents del sector de la discapacitat. Podeu cliclar a L'Hereu Riera, a l'apartat de Blocs del Gremi. Comença així:

"El doctor Santiago Dexeus, amb l'autoritat que li donen els seus llargs anys d'experiència, insisteix que allò més important és que la dona [discapacitada] tingui un veritable desig de ser mare, i que l'entorn familiar, social i mèdic tingui en compte que és factible, 'malgrat que sigui necessari encara lluitar contra els prejudicis socials', i ho rebla amb aquestes paraules contundents, de màxim interès humà: 'L'embaràs i el part no solament són possibles, per a la dona discapacitada, sinó que donar vida eleva la seva autoestim…

Sense esquer, article Diari de Girona, 5 de febrer de 2008

En el moment de redactar aquest article, el Govern central ha dissolt el parlament i ha convocat eleccions per al proper 9 de març. La legislatura s'ha acabat amb diverses normatives que presumptament han millorat la qualitat de vida de les persones amb disminució, però també existeix un cert recel sobre l'aplicació i la posada en marxa de totes aquestes novetats.La llei de la Dependència és difícil d'entendre, i tot just ara mateix arriben resolucions que no convencen gens ni mica. Sembla que durant l'any 2008 entraran les persones que tinguin grau II, però ens hem quedat una mica astorats en veure que arribar al grau III ha estat, és, molt difícil. La llei és nova i per tant podem entendre que existeixi una certa confusió. La llei és de l'estat però la seva posada en marxa és funció de la comunitat autònoma, cosa que també ja són ganes de marejar la perdiu.La reforma de les pensions de la Seguretat Social ha passat molt de puntetes pels diaris i mitjans de comuni…

Passar l'escombra

En el país magnífic de l’alta velocitat ferroviària un hi pot veure estacions i “apeaderos” que semblen sortits d’una pel·lícula de guerra balcànica, d’un paisatge trist i ruïnós que fa pena. Quan els trens entren per la província de Girona poden veure’s aturats en estacions com la de Vilajuïga, la de Peralada, o alguna altra d’aquest estil i no saben si el lloc aquell ha estat bombardejat fa poca estona.

No sé com està el tema d’arreglar les estacions en aquest país, però la gent de Vilajuïga s’ha emprenyat de tant esperar i han anat a fer-hi quatre retocs pel seu compte, més que tot per no donar una imatge de país deixat i pobre, quan en realitat només som desmanegats. També han penjat rètols que indiquen la direcció de Port-Bou i la de Figueres, la notícia de fa alguns dies i publicada al Diari de Girona també deia que havien netejat l’entorn de l'estació.

Tothom està pendent de l’arribada de l’AVE a Barcelona i els retards que això comporta i l’efecte econòmic que tindrà aquest …

Diari de Girona, editorial del dissabte 2 de febrer

L'editorial del Diari de Girona d'avui dissabte es titula; La Mala aplicació d'una llei. Fa referència a la situació de la gent que ha demanat alguna prestació de dependència i encara està a l'espera de que els arribi alguna cosa. El text íntegre que surt publicat és el següent:


El que en el seu moment es va presentar, i ho pot acabar essent, com un gran pas endavant en les polítiques socials del país, s'ha traduït en un desgavell de dimensions més que considerables quan s'ha tractat de passar de les paraules als fets. L'aplicació de la Llei de la dependència, aquesta eina que ha de proporcionar mitjans a les famílies per millorar l'atenció als problemes amb diferents graus de dependència, ha estat un autèntic desgavell, com es pot comprovar amb dos exemples ben simples: de les prop de 3.300 persones que ja han estat avaluades per rebre aquests ajuts a les comarques gironines, només una vuitantena ja en disposen; i nombroses persones que haurien tingut d…