Ves al contingut principal

Diari de Girona, editorial del dissabte 2 de febrer


L'editorial del Diari de Girona d'avui dissabte es titula; La Mala aplicació d'una llei. Fa referència a la situació de la gent que ha demanat alguna prestació de dependència i encara està a l'espera de que els arribi alguna cosa. El text íntegre que surt publicat és el següent:


El que en el seu moment es va presentar, i ho pot acabar essent, com un gran pas endavant en les polítiques socials del país, s'ha traduït en un desgavell de dimensions més que considerables quan s'ha tractat de passar de les paraules als fets. L'aplicació de la Llei de la dependència, aquesta eina que ha de proporcionar mitjans a les famílies per millorar l'atenció als problemes amb diferents graus de dependència, ha estat un autèntic desgavell, com es pot comprovar amb dos exemples ben simples: de les prop de 3.300 persones que ja han estat avaluades per rebre aquests ajuts a les comarques gironines, només una vuitantena ja en disposen; i nombroses persones que haurien tingut dret als ajuts ja han mort per la lentitud en la seva tramitació. El Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat ha anunciat que pagarà igualment als seus familiars els diners que segons la llei haurien correspost a aquestes persones que hi tenien dret però que ara són mortes. Però és evident que la normativa no es va posar en marxa amb la finalitat de "compensar" per la mort d'un familiar, sinó que el que pretén és facilitar i millorar l'atenció que reben les persones dependents, a través d'ajuts econòmics, atenció personal o places en residències. És normal, per tant, que el president de l'associació de discapacitats gironins Mifas, Pere Tubert, hagi qualificat de "burla" aquests pagaments "amb efectes retroactius", perquè mai no serviran per a allò que haurien d'haver servit. Precisament per això Tubert reclama que el que la Generalitat ha de fer és garantir el pagament puntual dels ajuts: un cop s'ha decidit, i a més per llei, que són necessaris, el que s'ha de fer és actuar en conseqüència, argumenta Tubert. I el cert és que fins ara el que s'han trobat la majoria de persones que han volgut accedir-hi ha estat desinformació, lentitud i descoordinació entre administracions. Com si la llei s'hagués posat en marxa amb precipitació i sense tenir gaire clar què s'havia de fer ni com.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…