Ves al contingut principal

Diari de Girona, editorial del dissabte 2 de febrer


L'editorial del Diari de Girona d'avui dissabte es titula; La Mala aplicació d'una llei. Fa referència a la situació de la gent que ha demanat alguna prestació de dependència i encara està a l'espera de que els arribi alguna cosa. El text íntegre que surt publicat és el següent:


El que en el seu moment es va presentar, i ho pot acabar essent, com un gran pas endavant en les polítiques socials del país, s'ha traduït en un desgavell de dimensions més que considerables quan s'ha tractat de passar de les paraules als fets. L'aplicació de la Llei de la dependència, aquesta eina que ha de proporcionar mitjans a les famílies per millorar l'atenció als problemes amb diferents graus de dependència, ha estat un autèntic desgavell, com es pot comprovar amb dos exemples ben simples: de les prop de 3.300 persones que ja han estat avaluades per rebre aquests ajuts a les comarques gironines, només una vuitantena ja en disposen; i nombroses persones que haurien tingut dret als ajuts ja han mort per la lentitud en la seva tramitació. El Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat ha anunciat que pagarà igualment als seus familiars els diners que segons la llei haurien correspost a aquestes persones que hi tenien dret però que ara són mortes. Però és evident que la normativa no es va posar en marxa amb la finalitat de "compensar" per la mort d'un familiar, sinó que el que pretén és facilitar i millorar l'atenció que reben les persones dependents, a través d'ajuts econòmics, atenció personal o places en residències. És normal, per tant, que el president de l'associació de discapacitats gironins Mifas, Pere Tubert, hagi qualificat de "burla" aquests pagaments "amb efectes retroactius", perquè mai no serviran per a allò que haurien d'haver servit. Precisament per això Tubert reclama que el que la Generalitat ha de fer és garantir el pagament puntual dels ajuts: un cop s'ha decidit, i a més per llei, que són necessaris, el que s'ha de fer és actuar en conseqüència, argumenta Tubert. I el cert és que fins ara el que s'han trobat la majoria de persones que han volgut accedir-hi ha estat desinformació, lentitud i descoordinació entre administracions. Com si la llei s'hagués posat en marxa amb precipitació i sense tenir gaire clar què s'havia de fer ni com.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.