Ves al contingut principal

L'epicentre d'anar per avall

L’AVE arribarà a Barcelona el dia 20 de febrer i tothom està content. Hi ha cues i tot per comprar bitllets. Avui els diaris també diuen que donaran pa amb tomàquet i que el viatge durarà 2 hores i 38 minuts. Fantàstic. -Què ens passa aquí? -Quina pressa tenim d’anar a Madrid? El tren aquest porta 16 anys de retard i resulta que unirà dues ciutats que estan unides per mil sistemes diferents. Em sorprèn una mica tot aquest sarau, tota aquesta publicitat que ja comença a ser enganxosa i pesada.

Quan tots érem més petits somiàvem que els trens passarien per Girona i que n’hi hauria uns quants que es dirien TGV que enllaçarien les nostres ciutats amb Lyon, amb Ginebra, amb Milà, Frankfurt i París. La realitat és que tenim (tindran) un tren que es diu AVE i enllaçarà Barcelona amb Guadalajara, Madrid i fins i tot Màlaga i Antequera, això sí, fent escala (1 stop) a Madrid.

Hem deixat que l’epicentre del somni s’hagi desimantat. Ens estira la tendència d’anar cap avall, una direcció –lògicament- com qualsevol altra, però no era allò que havíem somiat. Girona serà la única capital catalana que no tindrà tren d’alta velocitat amb Madrid. I jo que volia anar a Antequera sûr mer de la cosa aquesta...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…