Ves al contingut principal

Passar l'escombra

En el país magnífic de l’alta velocitat ferroviària un hi pot veure estacions i “apeaderos” que semblen sortits d’una pel·lícula de guerra balcànica, d’un paisatge trist i ruïnós que fa pena. Quan els trens entren per la província de Girona poden veure’s aturats en estacions com la de Vilajuïga, la de Peralada, o alguna altra d’aquest estil i no saben si el lloc aquell ha estat bombardejat fa poca estona.

No sé com està el tema d’arreglar les estacions en aquest país, però la gent de Vilajuïga s’ha emprenyat de tant esperar i han anat a fer-hi quatre retocs pel seu compte, més que tot per no donar una imatge de país deixat i pobre, quan en realitat només som desmanegats. També han penjat rètols que indiquen la direcció de Port-Bou i la de Figueres, la notícia de fa alguns dies i publicada al Diari de Girona també deia que havien netejat l’entorn de l'estació.

Tothom està pendent de l’arribada de l’AVE a Barcelona i els retards que això comporta i l’efecte econòmic que tindrà aquest esdeveniment. L’AVE unirà Barcelona i Madrid, dues ciutats que estan molt unides per altres sistemes. No dic pas que no sigui una bona eina, però jo diria que s’haurien de prioritzar les connexions amb els països de més amunt. És difícil connectar alguna cosa quan pel mig ho hem desconnectat tot. És estrany que una companyia estatal faci anar trens a 300 per hora i no tingui capacitat per passar l’escombra en una estació com la de Vilajuïga. Fa lleig, una mica de pena i un pèl de ràbia.

Les grans empreses públiques com CORREOS i RENFE són exemples d'una falta d'eficàcia que no deixen gaire bé la imatge d'un país. Tant difícil és passar l'escombra d'una estació i treure esglaons d'una oficina de correus? Són les joies de la corona que han perdut la lluentor, la que segurament mai han tingut.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…