Ves al contingut principal

Sense esquer, article Diari de Girona, 5 de febrer de 2008

En el moment de redactar aquest article, el Govern central ha dissolt el parlament i ha convocat eleccions per al proper 9 de març. La legislatura s'ha acabat amb diverses normatives que presumptament han millorat la qualitat de vida de les persones amb disminució, però també existeix un cert recel sobre l'aplicació i la posada en marxa de totes aquestes novetats.La llei de la Dependència és difícil d'entendre, i tot just ara mateix arriben resolucions que no convencen gens ni mica. Sembla que durant l'any 2008 entraran les persones que tinguin grau II, però ens hem quedat una mica astorats en veure que arribar al grau III ha estat, és, molt difícil. La llei és nova i per tant podem entendre que existeixi una certa confusió. La llei és de l'estat però la seva posada en marxa és funció de la comunitat autònoma, cosa que també ja són ganes de marejar la perdiu.La reforma de les pensions de la Seguretat Social ha passat molt de puntetes pels diaris i mitjans de comunicació. Ha estat segurament una de les principals qüestions negatives tenint en compte que si fa poc era molt difícil accedir a les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social ara encara serà més complicat. Sembla que hi hauria altres maneres que el sistema d'atenció social no perdés l'equilibri.


La sensació general per part nostra és que el col·lectiu de discapacitats és vulnerable i que una cornada més no vindrà pas d'aquí. A la classe política que vindrà a veure'ns durant les properes setmanes se'ls demanarà que pensin més i millor en nosaltres. No pot ser que existeixi la sensació d'un gran avançament amb això que en diem l'estat del benestar i al darrere de tot plegat només surtin dificultats per a la nostra gent. Fa gràcia per exemple que als joves no se'ls posi cap tipus de problema per accedir a una renda d'emancipació de 210 euros mensuals per pagar el lloguer d'un pis, sempre que no guanyin més de 22.000 euros anuals. La gent amb discapacitat física que vol demanar una ajuda al Departament d'Acció Social i Ciutadania ho té molt complicat, i si es guanya mínimament la vida, l'accés a determinades prestacions és merament ciència- ficció. Algunes d'aquestes ajudes són indispensables per viure una mica millor, o per tenir accés a determinats tractaments. (fisioteràpia, eliminació de barrreres, ajudes al transport, ajudes tècniques, etc..) Al final, segurament no en sabem, no en sabem prou de fer-nos valer. No som cap esquer electoral que faci un mínim de gràcia i per això perdem oportunitats que altres tenen i que nosaltres mai no aconseguirem. Les ajudes a joves són només un exemple, però també n'hi hauria d'altres. Els governs finalment -tots- utilitzen els recursos públics per fer polítiques socials que siguin favorables al seus interessos. Ja s'entén que s'han de dedicar diners a la discapacitat, però no hi tenen gaire afició amb la nostra gent. No és rendible dedicar diners a aquells grups de gent que tenen poc interès i menys encara quan en termes generals són poc cridaners.

Resumint, hauríem de fer-nos mirar bé una mica qui som i què fem. I lògicament a qui tenim al capdavant de les grans confederacions nacionals. Una gent que hauria de fer valer el pes real del gremi, i fer saber que precisament per ser com som, tenim moltes més necessitats que d'altres. Que molts d'altres que se'ls ajuda perquè són un esquer electoral, i nosaltres no ho som. Amb algunes coses tenim mala sort, i ara ja fa massa temps que dura.


*Vicepresident de MIFAS

ba@mifas.cat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…