Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2008

La becaina

Diumenge de repòs amb els amics del Baix Empordà. L’Isabel i la Dolors ens han preparat bacallà, també peixopalo, tot i que la gent de la Palafrugell i la Bisbal en diuen; “pixu-palo”, un costum d’allà que s’ha de saber fer, però si un ho menja amb gent entesa no hi ha cap problema. L’Isabel va preparar-me una alternativa, em coneix massa. Tot això va passar a la casa de les Dunes, -refugi de MIFAS-. Després de dinar vaig estirar-me per fer una petita becaina, però la cridòria del menjador va despertar-me; parlaven de la llei de la dependència, en veu alta, clar. Resulta que aquesta llei no em deixa tranquil ni un diumenge a la tarda, ja és mala sort.

Tot i haver-hi anat moltes vegades, en Dani i la Yuseimi van escriure per primer cop en el llibre de visites, van posar-hi els que érem i tots dos van fer-ho amb molt bona lletra. Tenen els seus dubtes amb les v i les b, com tothom, més o menys.

The Kite Runner, Cometas...

Fa uns dies vaig poder veure la pel·lícula "The Kite Runner" (Cometas en el Cielo) per recomanació d'una bona amiga. Va agradar-me i em sembla que pot ser una aproximació d'allò que passava i passa encara en un país que està en guerra i que és Afganistan, un lloc on només existeix la cultura de la guerra. Tots els intèrprets són de la zona, i la seva vida real ha estat condicionada en aquella realitat social. Fent un cop d'ull a les cartelleres, en els diaris he vist que la fan a molt pocs llocs. Una llàstima que no se'n parli massa. La web oficial de la pel·lícula és http://www.kiterunnermovie.com/ on podreu veure-hi anotacions i un tràiler. Ep! la música; enganxa una mica.

Estratègies

El creixement de les entitats obliga a prendre mesures que permetin continuar-ho fent i amb una certa planificació. En aquest sentit m’han enganxat per anar a passar tres dies a Madrid (ciutat sense primavera i molt ortopèdica per a mi ) per dissenyar una mica el nou Pla Estratègic que s’ha de fer a MIFAS durant aquest any i que servirà per treballar en una certa direcció fins el 2013. En aquesta assistència tècnica ens hi ajuda la Fundació Luís Vives que treballa amb les entitats socials i del tercer sector per millorar-ne la seva gestió i capacitat de reacció davant els problemes que vénen i que se’ns plantegen.

Tot i que jo penso que precisament –i ara mateix- no hi ha massa optimisme en l’àmbit de la discapacitat, física especialment, ens hem proposat mirar endavant i no perdre el fil i la capacitat de plantejar noves propostes que han de servir per la MIFAS del futur, per la MIFAS que volem i que sigui lògicament possible i viable. La gent d'ECOM, el referent de la discapacita…

No ho tenim gaire clar, del bloc de l'Anna Guillén

Avui tenia una visita mèdica (rutinària) a l'institut Guttmann i la veritat és que fins i tot jo, que ja estic feta a gaire bé tot el que afecta al nostre col·lectiu, m'he impressionat un xic davant la imatge de desenes de joves amb la cadira de rodes de per vida. La majoria no passaven dels 23 anys, i la majoria eren homes.

Evidentment no m'impressiona el fet que vagin en cadira, són tan vàlids com qualsevol (i pot ser més que alguns que corren pel món), m'impressiona constatar la quantitat de vides truncades que ara hauran de començar de nou amb unes dificultats afegides, no només els afectats sinó també tots els que els envolten. No ho tenen gaire fàcil, el món en el que vivim no està preparat per a nosaltres.
Cada vegada som un col·lectiu més gran (per desgràcia), i amb una esperança de vida més llarga, però ens continuen tractant com a part de la societat marginal. No som un problema, no volem ser una càrrega per a ningú, i sobretot no som objecte de la pena de ning…

Incompliment d'una llei

Avui diumenge surt al diari El Punt, edició de Girona un repàs a l'incompliment de la llei de barreres arquitectòniques donant detalls de l'estat de la qüestió de gairebé totes les comarques gironines. Han intervingut diverses persones en aquesta informació, jo en subratllo el començament. Després de llegir-lo un arriba a la conclusió de que hi ha molta feina per fer, tot i que aquesta és l'excusa de fa massa anys, de tota la vida. Ens prenen pel pitu del sereno, jo diria. No sé si existeixen altres lleis que s'incompleixen de forma sistemàtica, com aquesta, segurament no. Vaja, això espero.



NÚRIA ASTORCH. Girona Ni els ajuntaments ni el govern de la Generalitat han complert el que preveia la llei 20/1991, de 25 de novembre, sobre la supressió de barreres arquitectòniques. Disset anys després d'haver-se aprovat la llei, són pocs els ajuntaments gironins que tenen un pla d'accessibilitat aprovat i menys encara els que l'han executat. Les accions que s'han…

L'Autoajuda, escrit per l'Anna Collado

Quim, veig que estàs poc productiu aquests dies en el teu bloc, així que he decidit “ajudar-te”, que no “autoajudar-te”.

Fa uns anys que estan de moda els llibres d’autoajuda. Molts de nosaltres hem llegit alguns d’aquests llibres com: “La bona sort”, “El caballer de l’armadura oxidada”, “La princesa que creia en els contes de fades”, “Les nou revelacions”, “Els quatre acords”, “26 contes per pensar”... Així mateix, amb les noves tecnologies i la proliferació del correu “escombraries”, no parem de rebre cada dia arxius amb sentències categòriques de l’estil: “Només quan estàs bé amb tu mateix, pots estar bé amb els demés”, “Tens l’hàbit de guardar el que sents: bronques, ressentiments, tristesa, pors... No ho facis!”, “Aquest matí, Déu m’ha preguntat: Quin és el teu millor desig per avui? I jo li he respost: “Senyor, si et plau, tingues cura de la persona que està llegint aquest missatge i de la seva família, doncs ells s’ho mereixen i jo els estimo molt”.... Collonades!

Ja n’hi ha prou…

Passar per caixa

Les caixes d’estalvi aportaran 45,3 milions d’euros als programes que ha establert la Generalitat de Catalunya per tirar endavant diferents polítiques socials. La notícia en sí no és nova, es tracta d’una situació que fa molts anys que funciona així. El Govern estableix unes prioritats i les obres socials d’aquestes Caixes d’Estalvi paguen una part important dels pressupostos que es planifiquen.

Les entitats d’àmbit social, les associacions, el sector social diguem-ne, hem d’anar a buscar i perseguir determinats recursos i una de les poques opcions existents és fer-ho a través de les obres socials d’aquestes Caixes. No obstant, la cosa es complica quan anem a demanar-hi algun projecte, donat que la que ha passat per caixa primer és la pròpia administració pública, que sovint utilitza aquests fons per donar cobertura a les aportacions que li correspondrien fer al govern. Dit d’una altra manera; Quan ens presentem per demanar una subvenció no hi ha recursos, o hi queda ben poca cosa.

És u…

La Cartera

Ha sortit l’avantprojecte de Cartera de Serveis Socials que ha estat repartit a les entitats amb la pretensió –suposo- de que hi diem alguna cosa. És com un llistat de telèfons. D’entrada diré que l’índex mareja molt. Convé fer-hi un mirada molt atenta, un repàs exhaustiu. Tot això surt de la lletra petita de la nova Llei de Serveis Socials de Catalunya que va ser aprovada per unanimitat ara fa uns mesos. A mi les unanimitats no m’han agradat mai, són maneres de quedar bé i no fer res.

M’estic estudiant la part que toca a les persones amb disminució física. Ara mateix no en tinc cap opinió definida. No sé si en aquest llistat hi sortiran aquelles coses essencials que una persona greument afectada requereix per viure mínimament en dignitat. Tampoc tinc clar –de fet aquest tema no el té clar ningú- com funcionaran les coses dels copagaments. La part econòmica i l’accés a les prestacions és una de qüestions bàsiques de tot aquest procés. Convindria fer una cartera que pogués arribar-hi la…

Viatge en Globus

Llegeixo al Diari de Girona que una empresa de la Garrotxa ofereix vols en Globus també per a persones amb disminució. Després de la campanya electoral viscuda, la manera més adequada de reflexionar és fent un vol d'aquests i aprendre a mirar les coses amb una certa distància. S'haurà de provar. L'amiga Carme de Sant Feliu de Pallerols ha estat l'encarregada d'inaugurar la primera volada. Penjo la notícia que he vist a internet. Més informació a http://www.diaridegirona.cat/ També hi poso una foto del volcà Traiter que està en el terme municipal de les Planes d'Hostoles (Garrotxa) i que en globus pot veure's de la millor manera.
Les persones amb discapacitat, en cadira de rodes o amb mobilitat reduïda ja poden gaudir dels vols en globus aerostàtic gràcies a l'entrada en funcionament de la primera cistella adaptada a les seves necessitats. L'empresa Vol de Coloms ofereix des d'aquest dissabte a totes les persones que pateixen algun tipus de minusv…

El Quadern Gris, en un bloc

A partir del dia 8 de març es posa en marxa un bloc del Quadern Gris a Internet. Podrem seguir-lo a http://www.elquaderngris.cat/ i he llegit que s’hi posarà el dietari que Josep Pla va escriure l’any 1918. Suposo que s’hi podran fer comentaris, com qualsevol altre bloc, si és així, promet ser molt interessant. El Quadern Gris és un llibre entranyable, molt descriptiu del país en aquella època i una de les obres catalanes més apreciades per tothom. Tot i que l’he llegit moltes vegades, serà una altra oportunitat fer-ho, gairebé a diari. Descobrirem que en algunes coses han passat 90 anys, i en altres –segurament- ni tant sols 90 minuts. Felicito a la gent que posa en marxa aquesta iniciativa i animo a tothom a que s’hi enganxi i d’alguna manera o altra en faci ressò.

Converses ambulatòries

Avui, quan estava a la sala d’espera del metge he tingut una conversa amb la senyora L. M’ha preguntat si havia vist el “careo” d’ahir al vespre a la televisió. -L’hi he dit que vagament. M’ha comentat que ella li agradava un polític que va governar Espanya alguns anys, i que aquell home havia canviat les coses de veritat.

Ha afegit: Avui dia tot és un desori, les coses són molt complicades.Fixi’s quantes dones moren a mans dels seus companys, que ja no són marits! Això abans no passava. No n’hauria de quedar cap!. Haurien de fer com jo, que vaig estar amb el meu marit 60 anys! La conversa ha deixat d’interessar-me i he tret el mòbil per jugar-hi una estona. Ella s’ha apartat justificant que portava un marcapassos. M’he tornat a posar el mòbil a la butxaca, -tampoc és això-. El metge l’ha cridada per entrar a la consulta, per això sé que és la senyora L.

Sóc dels que condemno i lamento comentaris com aquests, no els puc compartir de cap de les maneres. Sento també una mica de pena per l…

Les Illes Formigues són meves.

He llegit que entre Palamós i Palafrugell hi ha batusses per les Illes Formigues. Els de Mont-ras han optat pel silenci, però sembla que també hi volen dir-hi la seva. És una guerra molt interessant, una mica més distreta que el darrer capítol viscut entre Montagut i Tortellà on semblava que unes pedres (que assenyalaven el terme municipal) tenien tendències a moure’s, provocant abans de les eleccions municipals una mica de cridòria entre els dos pobles de la Garrotxa. Aquí surto jo per demanar, -ara que hi tenim carretera directe-, que els de Camprodon retornin Beget a la comarca de la Garrotxa. En cas contrari puc començar un bloqueig econòmic al municipi del Ripollès i alguna altra mobilització improvisada, sempre amb la complicitat de les vaques que pasturen en aquella zona.

Retornant a les Illes Formigues he de dir que fa alguns anys, -ja no me’n recordo gaire- vaig anar a pescar en aquella zona amb uns amics, que pescant també feien el seu efecte. Evidentment no vaig pescar res, …