Ves al contingut principal

Incompliment d'una llei

Avui diumenge surt al diari El Punt, edició de Girona un repàs a l'incompliment de la llei de barreres arquitectòniques donant detalls de l'estat de la qüestió de gairebé totes les comarques gironines. Han intervingut diverses persones en aquesta informació, jo en subratllo el començament. Després de llegir-lo un arriba a la conclusió de que hi ha molta feina per fer, tot i que aquesta és l'excusa de fa massa anys, de tota la vida. Ens prenen pel pitu del sereno, jo diria. No sé si existeixen altres lleis que s'incompleixen de forma sistemàtica, com aquesta, segurament no. Vaja, això espero.



NÚRIA ASTORCH. Girona Ni els ajuntaments ni el govern de la Generalitat han complert el que preveia la llei 20/1991, de 25 de novembre, sobre la supressió de barreres arquitectòniques. Disset anys després d'haver-se aprovat la llei, són pocs els ajuntaments gironins que tenen un pla d'accessibilitat aprovat i menys encara els que l'han executat. Les accions que s'han dut a terme per adaptar vies públiques, els parcs i espais d'ús públic han estat puntuals i gairebé sempre en obra de nova construcció. La Generalitat, per part seva, no ha fet el pla de control que marcava la llei i no disposa d'un cens sobre l'estat de la qüestió. Ara està preparant una nova llei i un nou codi d'accessibilitat amb què es pretén ajudar els municipis petits, més mancats de recursos econòmics.


El desembre del 2006 va acabar el termini de quinze anys de què disposaven els ajuntaments per executar els plans especials d'actuació de supressió de barreres arquitectòniques a les vies públiques, els parcs i els espais d'ús públic. Unes reformes que, segons Mifas, «resultaven imprescindibles perquè les persones amb mobilitat reduïda poguessin fer actes tan bàsics com sortir al carrer o fer ús d'un establiment». En concret, la disposició addicional tercera de la llei diu que, dos anys després d'haver entrat en vigor, és a dir, el novembre del 1993, els ens locals ja havien d'haver redactat els plans d'actuació, els quals havien de ser revisats cada cinc anys i executats en un termini màxim de quinze.


La realitat, però, és que disset anys després de l'entrada en vigor de la llei, molts municipis gironins, a excepció de la ciutat de Girona, la més avançada en la matèria, són a les beceroles. I trobem tota mena de situacions: des d'ajuntaments que no tenen cap pla especial i que únicament tenen en compte la llei quan fan obra nova; ajuntaments que, tot i que no tenen un pla, cada any fan obres d'adaptació en conveni amb altres institucions i també hi ha consistoris que tot just ara han aprovat un pla de mobilitat i que es posen a treballar en aquest sentit. I tot i que, de manera puntual, encara hi ha casos d'equipaments o instal·lacions públiques de nova construcció que presenten problemes d'accessibilitat.


El govern català tampoc no ha complert amb el que preveia la llei sobre la creació d'un fons destinat a subvencionar els ajuntaments en el desenvolupament dels plans especials i la posada en marxa d'un pla de control sobre la supressió de barreres
.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.