Ves al contingut principal

L'Autoajuda, escrit per l'Anna Collado

Quim, veig que estàs poc productiu aquests dies en el teu bloc, així que he decidit “ajudar-te”, que no “autoajudar-te”.

Fa uns anys que estan de moda els llibres d’autoajuda. Molts de nosaltres hem llegit alguns d’aquests llibres com: “La bona sort”, “El caballer de l’armadura oxidada”, “La princesa que creia en els contes de fades”, “Les nou revelacions”, “Els quatre acords”, “26 contes per pensar”... Així mateix, amb les noves tecnologies i la proliferació del correu “escombraries”, no parem de rebre cada dia arxius amb sentències categòriques de l’estil: “Només quan estàs bé amb tu mateix, pots estar bé amb els demés”, “Tens l’hàbit de guardar el que sents: bronques, ressentiments, tristesa, pors... No ho facis!”, “Aquest matí, Déu m’ha preguntat: Quin és el teu millor desig per avui? I jo li he respost: “Senyor, si et plau, tingues cura de la persona que està llegint aquest missatge i de la seva família, doncs ells s’ho mereixen i jo els estimo molt”.... Collonades!

Ja n’hi ha prou, no? Que no s’ha demostrat amb tots aquests anys que aquests llibres i missatges no funcionen? Creieu que si la gent que els llegeix els apliqués de veritat, la nostra societat no seria un conglomerat de persones bones, felices, realitzades, comprensives, bondadoses i empalagoses?

No us heu trobat mai amb algú que us diu: “Llegeix-te aquest llibre, ja veuràs com et serà molt útil” i acte seguit es posa a criticar algú que aparentment li ha causat un dany irreparable? Aquest dany irreparable sovint és causat per una acció que, si fas l’exercici d’observar-la i analitzar-la des de la distància i des de l’objectivitat, no hi acabes de trobar el gran greuge ocasionat al parlant... potser una mica de comprensió seria suficient, i no seria necessari cap llibre d’autoajuda.

Tenint en compte que ja ha passat el temps suficient per comprovar la utilitat d’aquestes tènciques i adonar-nos de la seva inutilitat, crec que seria desitjable prohibir-les. Queda lleig, ho sé, però crec fermament que aquesta mesura ens faria veritablement feliços a tots i totes. És només una proposta.

Crec que cadascú ha de ser conseqüent amb els seus actes i això no és necessari que ningú ho posi en format de regles o sentències “irrefutables”, sovint forma part, únicament, del més comú dels sentits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.