Ves al contingut principal

L'Autoajuda, escrit per l'Anna Collado

Quim, veig que estàs poc productiu aquests dies en el teu bloc, així que he decidit “ajudar-te”, que no “autoajudar-te”.

Fa uns anys que estan de moda els llibres d’autoajuda. Molts de nosaltres hem llegit alguns d’aquests llibres com: “La bona sort”, “El caballer de l’armadura oxidada”, “La princesa que creia en els contes de fades”, “Les nou revelacions”, “Els quatre acords”, “26 contes per pensar”... Així mateix, amb les noves tecnologies i la proliferació del correu “escombraries”, no parem de rebre cada dia arxius amb sentències categòriques de l’estil: “Només quan estàs bé amb tu mateix, pots estar bé amb els demés”, “Tens l’hàbit de guardar el que sents: bronques, ressentiments, tristesa, pors... No ho facis!”, “Aquest matí, Déu m’ha preguntat: Quin és el teu millor desig per avui? I jo li he respost: “Senyor, si et plau, tingues cura de la persona que està llegint aquest missatge i de la seva família, doncs ells s’ho mereixen i jo els estimo molt”.... Collonades!

Ja n’hi ha prou, no? Que no s’ha demostrat amb tots aquests anys que aquests llibres i missatges no funcionen? Creieu que si la gent que els llegeix els apliqués de veritat, la nostra societat no seria un conglomerat de persones bones, felices, realitzades, comprensives, bondadoses i empalagoses?

No us heu trobat mai amb algú que us diu: “Llegeix-te aquest llibre, ja veuràs com et serà molt útil” i acte seguit es posa a criticar algú que aparentment li ha causat un dany irreparable? Aquest dany irreparable sovint és causat per una acció que, si fas l’exercici d’observar-la i analitzar-la des de la distància i des de l’objectivitat, no hi acabes de trobar el gran greuge ocasionat al parlant... potser una mica de comprensió seria suficient, i no seria necessari cap llibre d’autoajuda.

Tenint en compte que ja ha passat el temps suficient per comprovar la utilitat d’aquestes tènciques i adonar-nos de la seva inutilitat, crec que seria desitjable prohibir-les. Queda lleig, ho sé, però crec fermament que aquesta mesura ens faria veritablement feliços a tots i totes. És només una proposta.

Crec que cadascú ha de ser conseqüent amb els seus actes i això no és necessari que ningú ho posi en format de regles o sentències “irrefutables”, sovint forma part, únicament, del més comú dels sentits.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…