Ves al contingut principal

Les Illes Formigues són meves.

He llegit que entre Palamós i Palafrugell hi ha batusses per les Illes Formigues. Els de Mont-ras han optat pel silenci, però sembla que també hi volen dir-hi la seva. És una guerra molt interessant, una mica més distreta que el darrer capítol viscut entre Montagut i Tortellà on semblava que unes pedres (que assenyalaven el terme municipal) tenien tendències a moure’s, provocant abans de les eleccions municipals una mica de cridòria entre els dos pobles de la Garrotxa. Aquí surto jo per demanar, -ara que hi tenim carretera directe-, que els de Camprodon retornin Beget a la comarca de la Garrotxa. En cas contrari puc començar un bloqueig econòmic al municipi del Ripollès i alguna altra mobilització improvisada, sempre amb la complicitat de les vaques que pasturen en aquella zona.

Retornant a les Illes Formigues he de dir que fa alguns anys, -ja no me’n recordo gaire- vaig anar a pescar en aquella zona amb uns amics, que pescant també feien el seu efecte. Evidentment no vaig pescar res, només una marejada de matinada molt desagradable que va provocar-me que conegués “in situ” les famoses Illes Formigues. Vaig estar-hi un parell d’hores. Hi havia el meu entrepà, crancs, pedres i un far automàtic. D’això ja fa anys. Ara mateix ho tindria malament, perquè la fisonomia de les illes són molt aspres per anar-hi a donar un vol en bastons; de molt mal caminar. De tota manera he de reconèixer que sempre que les veig de lluny sento una simpatia especial per aquelles quatre roques. Per tant, si no hi ha ningú que digui el contrari, i sense molestar a les autoritats competents, afirmo i afirmaré que les Illes Formigues, són i seran meves.

He d’advertir al personal que qui gosi contradir-me estarà sotmès a un seriós cop de bastó (en tinc dos). A més, què volen fer-hi els de Palamós i Palafrugell allà?; segurament res, no s’hi pot urbanitzar ni contruir-hi res. Doncs, ja està tot dit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…