Ves al contingut principal

Les Illes Formigues són meves.

He llegit que entre Palamós i Palafrugell hi ha batusses per les Illes Formigues. Els de Mont-ras han optat pel silenci, però sembla que també hi volen dir-hi la seva. És una guerra molt interessant, una mica més distreta que el darrer capítol viscut entre Montagut i Tortellà on semblava que unes pedres (que assenyalaven el terme municipal) tenien tendències a moure’s, provocant abans de les eleccions municipals una mica de cridòria entre els dos pobles de la Garrotxa. Aquí surto jo per demanar, -ara que hi tenim carretera directe-, que els de Camprodon retornin Beget a la comarca de la Garrotxa. En cas contrari puc començar un bloqueig econòmic al municipi del Ripollès i alguna altra mobilització improvisada, sempre amb la complicitat de les vaques que pasturen en aquella zona.

Retornant a les Illes Formigues he de dir que fa alguns anys, -ja no me’n recordo gaire- vaig anar a pescar en aquella zona amb uns amics, que pescant també feien el seu efecte. Evidentment no vaig pescar res, només una marejada de matinada molt desagradable que va provocar-me que conegués “in situ” les famoses Illes Formigues. Vaig estar-hi un parell d’hores. Hi havia el meu entrepà, crancs, pedres i un far automàtic. D’això ja fa anys. Ara mateix ho tindria malament, perquè la fisonomia de les illes són molt aspres per anar-hi a donar un vol en bastons; de molt mal caminar. De tota manera he de reconèixer que sempre que les veig de lluny sento una simpatia especial per aquelles quatre roques. Per tant, si no hi ha ningú que digui el contrari, i sense molestar a les autoritats competents, afirmo i afirmaré que les Illes Formigues, són i seran meves.

He d’advertir al personal que qui gosi contradir-me estarà sotmès a un seriós cop de bastó (en tinc dos). A més, què volen fer-hi els de Palamós i Palafrugell allà?; segurament res, no s’hi pot urbanitzar ni contruir-hi res. Doncs, ja està tot dit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…