Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2008

Plou i fa sol

L'Anna de Barcelona m'ha enviat unes fotografies que ha fet aquesta tarda des de la finestra de casa seva. Plou i fa sol. A Girona només plovia, però ja estem contents. L'Anna presumeix de vista, i jo, que visc a Girona, li dic que sí. Què volíeu que li digués?


Humoristes de poca categoria

Fa uns dies vaig veure en bloc d’en Carles Campuzano un post sobre un diccionari d’espanyol – anglès que definia la paraula Polacos com a catalans. Està bé, un diccionari que pensa amb la boca oberta. Un gest d’estima i de consideració per part de l’editor d’aquesta eina. En fi, no gaire res a dir-hi. No m’emprenyo perquè no s’ho val. He de dir que vaig tenir la sort de visitar Polònia fa molts anys i van agradar-me moltes coses, d’altres no tant, com sempre i com a tot arreu. No m’importaria gens saber polonès. Amb els mitjans d’avui dia, comprar un diccionari és un vell gest. No obstant abans de fer-ho s’haurà de comprovar que els autors no siguin només humoristes de poca categoria.

Els bars de Girona i les barreres

L’associació gironina MIFAS, juntament amb l’Ajuntament de Girona I l’Associació d’Hostaleria de Girona han dut a terme, durant els anys 2006 i 2007, un estudi del nivell d’adaptabilitat dels bars i restaurants de la ciutat de Girona. Ara, per tal d’identificar d’una manera gràfica i visible per als clients d’aquests establiments, si el local és o no adaptat, han dissenyat unes enganxines que es col•locaran a l’entrada de cadascun dels bars i restaurants de la ciutat com a distintiu d’establiment adaptat.

Aquest estudi, la idea del qual va sorgir dins el projecte Equal, d’iniciativa comunitària europea, ha consistit en la realització de visites in situ a cadascun dels establiments de la ciutat de Girona per tal de poder verificar el nivell d’adaptació i realitzar la recollida de dades. Les visites han estat realitzades per una persona amb mobilitat reduïda, i usuària de cadira de rodes, i una educadora social de MIFAS. En el cas d’establiments que no estaven adaptats, se’ls ha informat…

L'obra social de Caixa Manresa

La gent de Caixa Manresavan fer un acte de presentació al Món Sant Benet, a Navarcles, a quatre passes de Manresa, en el cor del Bages. En aquesta trobada van donar a conèixer les ajudes que donen a les entitats que treballen en col·lectius desafavorits, entre els quals hi ha la gent amb disminució física. Vaig anar-hi acompanyant al president de MIFAS que ha rebut una subvenció per equipaments informàtics, eines que vindran molt bé per actualitzar l’aula que tenim a la residència a Girona i que s’aprofiten al màxim.

Enmig de la reunió va aparèixer la gent de Lleida i també de Tarragona. Els parents d’ASPID com dic jo, i la gent d’ASPACE de Tarragona, col·legues tots de la Confederació ECOM. Caixa Manresa és una entitat petita, però aposta per les organitzacions que treballen en el conjunt del territori, procurant repartir l’obra social i d’aquesta manera facilitar recursos a la gent que treballa amb la base, amb els afectats directes. Jo celebro que això és faci així. Procurarem treur…

La llufa de la dependència a Catalunya Ràdio

Avui en el programa de l’Antoni Bassas, han tractat el tema de la dependència. En Jordi Tudela, director del PRODEP ha intentat explicar com es gestionava tot plegat. Molta confusió explicant el funcionament i els mecanismes. Al final s’ha limitat a embolicar la troca. Sembla que la ineficàcia de la llei l’arreglarà la Generalitat i la part dolenta en tot moment és culpa de l’estat. El representant dels ajuntaments ha traslladat el malestar de l’administració local i dels usuaris i el convidat del COCARMI no ha dit res; una complicitat una mica sospitosa.

L’Antoni Bassas ha estat recriminant el futur condicional que els convidats han manifestat en tot moment, i els oients han traslladat les frustracions a la que estan sotmesos; jo diria que estaven emprenyats. Ha quedat demostrada la falta de capacitat dels qui gestionen el PRODEP. De tota manera, per lamentable, el paper que ha fet el representant del COCARMI, que no ha dit res que valgués la pena. Podríem dir que ha destacat per la s…

Sant Jordi

Quan és Sant Jordi un pot saber la cotització de la rosa. Està pitjor que l’euro aquest al costat d’un dòlar americà. He escoltat per la ràdio que anaven entre 4 i 20 euros. La majoria de les roses d’aquest país no són d’aquest país. Vénen de lluny, tot i que algunes són del Maresme. La gent del centre ocupacional de MIFAS n’han fet unes de paper de plata reciclat i tenien la seva gràcia. L’any passat eren culleres de cafè, aquelles de plàstic que sol haver-hi al costat de les màquines de begudes i estaven pintades de color vermell. En fi, no sé què dir en aquesta diada. Els polítics han llegit alguns paràgrafs de l'obra de Mercè Rodoreda, i n’hi ha que ho han fet molt malament. El dia de Sant Jordi haurien de fer festa i deixar a la gent que faci i digui una mica la seva. Seria un detall...

Paisatges

He anat al meu poble a través del Google Earth i m’he trobat amb algunes fotografies penjades a la xarxa. En realitat són paisatges meus de tota la vida. Jo anava sovint al riu, i d’una manera gairebé inevitable sempre arribava a casa amb els peus molls. Vist ara, amb els anys i aquestes bones fotografies, recordo alguns detalls de la infància. El que no puc dir, no puc assegurar és si aquestes imatges són de fa molts dies. Veig que el riu va molt ple. M’atreviria a dir que no són pas d’ara, almenys d’aquests darrers mesos. Per cert, el poble és les Planes d’Hostoles, a la Garrotxa, Girona.


Bolets de primavera

El dissabte abans de dinar van ensenyar-me un grapat de cama-secs, frescos, caçats del dia abans. A Girona els bolets es cacen, a Barcelona els busquen i els troben. Aquí parlem con si els bolets s’amaguessin. De fet, he d’admetre que caçant bolets sóc una veritable calamitat. No en veig mai cap, i és probable que els trepitgi sense voler, clar.

Els cama-secs són de la família dels moixernons (això diu l’Enciclopèdia Catalana que està a internet i va molt bé per fer-hi consultes) i jo puc dir que quan estan secs, donen molt de gust en alguns plats com ara l’arròs, els rostits, truites, i suposo que molts d’altres. Jo pensava que la cosa aquesta dels bolets era més de tardor, i sobretot després d’haver tingut algunes pluges, però ara veig que no, que també hi ha bolets de primavera. Són bons, i no sabria pas més que dir-hi. Penjo la foto després de la cacera, per fer nyiclis al personal, i ja està.

L'Aniversari perdut

Montserrat Caballé va fer l'altra dia 75 anys. És segurament la persona més important que viu a Catalunya i m'estranya una mica que aquí no s'hagi fet cap homenatge. Dediquen programes de televisió especials a qualsevol cosa sense transcendència i en un aniversari d'una dona realment impressionant no l'hi dediquen cap minut. Som pobres de solemnitat en alguns casos, i aquí en tenim una mostra més. El passat 18 de desembre va ser entrevistada per Mònica Terribas en el programa "la Nit al Dia" de TV3 i va dir que hi havia diversos països que l'homenatjaven. Si teniu alguns minuts, a través d'aquest enllaç podeu veure-la. http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Video.jsp?idint=148449 Parla una mica de tot, també d'aquesta pobresa que en aquest país tenim en alguns moments, jo diria que massa sovint.

Sequeres i dependència

En aquest país tothom està pendent de si plou o no. Els programes més vistos de la televisió són aquells que hi surten alguns homes o dones del temps per explicar allà on hi cauen quatre gotes, el nivell d’embassament dels pantans; especialment de les conques internes, i la majoria de la gent té coneixements tècnics mitjans sobre la qüestió que més preocupa en aquests moments a Catalunya. El meu pare quan em truca, em diu si en el riu hi baixa més aigua que ahir, i que abans d’ahir i si les fonts del poble ragen més o menys.

També fem excursions als pantans, per veure el nivell, el baix nivell que tenen en aquests moments i on tothom comenta que en algunes ocasions l’han vist pitjor, a dalt de tot en altres, deixant les comportes obertes fins i tot. La sequera és un problema nacional de primer ordre. Enmig de les altres notícies també han sortit coses estranyes i curioses, com ara un home de Barcelona que rebrà 0,99 euros al mes com ajuda a la dependència. La llei de la dependència nec…

Galls Gallarets

Una petita imatge –no gaire bona, està feta amb el meu mòbil- de la primavera a les Planes d’Hostoles, amb alguns galls gallarets al peu de la carretera que va entre el poble i Cogolls. Aquests dies ha plogut una mica, no pas per resoldre el tema de la sequera, però ha servit perquè els verds naturals no quedin descolorits. Allà la primavera hi arriba sempre amb una mica més de gràcia que en altres llocs. Va bé passar-hi i fer-hi un cop d’ull.

L'Epsalockfumsinoplou de l'Ebre

A Girona s’ha acabat l’aigua i els de Barcelona l’hauran de treure d’allà on puguin. He vist que el govern central i el govern català han pactat un Epsalockfumsinoplou de l’Ebre. Una solució temporal que en cap cas és un transvasament perquè la paraula vol dir una altra cosa. I aquí la cosa no està per transvasar res de res, ni una gota, lògicament. La gent s’emprenya perquè veuen que l’aigua que passava per davant de casa seva ja no hi passa. La sequera és bastant seriosa i sembla que l’estiu no serà pas fàcil. Jo del que estic absolutament entusiasmat és de la solució trobada; L’epsalockfumsinoplou ha estat la millor i ara mateix estic una mica preocupat per si en matèria de la discapacitat també ens apliquen alguna paraula nova. Les paraules noves serveixen per trobar solucions a determinats problemes, encara que siguin antics. La sequera n’és un exemple, i la discapacitat i la gent que s’hi dedica també. Transvasar era el verb que ara mateix no encaixava, no aportava cap solució, …

El circuït i la veïna que no va coixa

Surto de casa, miro de no atropellar a ningú quan faig stop per poder sortir del garatge. Poso la ràdio; surt la COPE. Espero que el semàfor sigui vermell per treure el nas i sortir. El semàfor està davant de casa i quan està en verd els cotxes passen molt de pressa. Surto a la dreta. A la COPE criden, però no sé què diuen. Travesso el carrer la Creu i després Emili Grahit. Parc de les casernes. Semàfor vermell altre cop. Trec la COPE i poso Catalunya Ràdio; tampoc sé què diuen. En Bassas és més tranquil, més recomanable per conduir. Passo per davant del mini Corte Inglés que tenim aquí. Baixo a la dreta per passar sota el pont de la via i arribar a l’avinguda de Sant Narcís. Valladolid a la dreta, travesso Empúries fins a Rosselló, per girar a l’esquerra i tornar a Empúries. Sense aparcament per a disminuïts. La senyora de la neteja de la farmàcia hi aparca sovint, perquè té el marit coix i es pensa que això li dóna dret a tenir aparcament, encara que vagi sola. Sempre va sola i la t…

El temps, massa de pressa

Cap de setmana a Blanes, en una trobada de socis de MIFAS, enguany separant una mica tot això de l’Assemblea i la convivència que s’havia fet en altres anys. Zona hotelera de la ciutat. Blanes s’ha estirat molt, i al final, tocant als límits de la província de Barcelona hi ha un grapat d’hotels, rodejats de les típiques botigues i bars d’aquells que fan pollastres a l’ast. Allà on s’acaben els hotels de tota mena, comencen els càmpings, i el pollastre a l’ast és el gran menú nacional. Ràpid, bo i barat.

A l’Hotel la gent de MIFAS han preparat algunes coses per passar-hi l’estona, però jo m’he escapat, decidit a fer un passejada pels quatre carrers que envolten els dos edificis que són l’establiment hoteler, amb l’excusa d’anar a comprar un raspall de dents. Tornant veig els meus nebots (no ho són, però com s’hi ho fossin) que entren en un petit parc d’atraccions. Salten una estona en els matalassos aquells típics d’aquests llocs i després enfilen camí cap als autos de xocs que hi ha…

La trola, del bloc de l'Anna Guillén

En el bloc de l'Anna Guillénhi surt un post sobre la seva experiència amb això tant interessant de la Llei de l'Autonomia Personal i de la Dependència. Si no us voleu "emprenyar" millor no el llegiu.


Com a persona discapacitada amb un grau alt de minusvalia, jo rebo una pensió,..bé, jo no, la cobra la meva mare, perquè quan la vaig demanar el departament oportú de la Generalitat, resulta que no hi tenia dret perquè a casa entraven 5000 ptes. més del sou mínim interprofessional (entre els tres que som), així que al final la meva mare va acabar rebent l'ajuda per fill a càrrec -ara uns 480 €. Uns anys després, l'esmentat departament (no dic el nom perquè ha canviat i canvia tant que igual quan llegiu aquest articulet, hagi canviat una altra vegada) em va concedir una altra subvenció en concepte d’ajuda per viure en família (aquesta si que la cobro jo) de 89 €. Quan es va aprovar la Llei de Dependència, vaig demanar la valoració, i sorpresa!, resulta que tenia el…

Celestino Corbacho

Escolto a la ràdio que el proper ministre de treball i seguretat social serà Celestino Corbacho, alcalde de l’Hospitalet i President de la Diputació de Barcelona. La segona ciutat de Catalunya qui l’ha vista i qui la veu, francament, i la notícia és interessant per la condició de ministre català en el govern de Madrid.

Corbacho és un home que coneix la feina de la Federació ECOM i el sector associatiu de Catalunya, i si realment agafa el Ministeri de Treball tindrà molt a fer en tot això que es diu, o en diuen polítiques socials, discapacitat inclosa. El 0,7 de l’IRPF (abans 0,52) és una de les qüestions que s’haurà de tractar amb ell, unes dotacions que han de ser transferides a les comunitats autònomes. El desplegament de la Llei d’Autonomia Personal i Dependència s’ha de fer en un mínim de condicions, evitant la frustració en la que estem a punt de caure, i convindria fer una mirada a les normatives en matèria de Seguretat Social per resoldre l’encaix de les persones amb discapacita…

Editorial, full de MIFAS, avanç

Hem iniciat una nova temporada política que segurament vindrà condicionada per l’estabilitat econòmica i les macro agendes aquestes que tant surten als diaris i que també tant agraden a la gent que governa. De tota manera, més enllà d’aquestes estacions on pugen i baixen els polítics, les necessitats d’un col·lectiu com el nostre hi són presents permanentment, és a dir, que nosaltres i tot allò que ens fa falta no va en funció de temporades, tot i que admetem que els seus resultats poden ser molt diferents en funció –com és lògic- de qui pugi o baixi. En qualsevol cas i en aquest punt, hem de dir que mentre durava la campanya varem estar molt pendents d’allò que deien uns i altres, i estem disposats en fer-los memòria cada cop que convingui.

El nou curs polític ha de resoldre temes que ja han estat exposats en altres editorials, com ara el desplegament de la Llei de l’Autonomia Personal i la Dependència, que no convenç a ningú i que els beneficiaris no n’estan gens contents. Comencen a…

Anar a la font

Avui he anat a comprar amb en Jan (el meu pare) i tornant hem parat a la font a buscar aigua. És una sensació estranya en el temps que estem. La sequera fa estralls, però el meu pare encara sap algun lloc per anar a emplenar les cantimplores. Lògicament no penso pas dir on està, geogràficament vull dir, no fos cas.

Els parents de Lleida

De tant en tant convé fer un passeig fins a Lleida per veure els nostres socis d’ASPID que treballen en una línia similar a la de MIFAS a Girona. És com anar a veure a la família, patim dels mateixos mals i també tenim els mateixos somnis. La visita ha estat molt agradable perquè hem pogut veure el local de l’entitat, nou de trinca, un espai oportú i interessant pels companys de les comarques de ponent. En Josep Giralt, el president de Lleida està content ensenyant les noves instal·lacions, i jo encantat de que ho faci. Els veïns i parents de Lleida comencen una etapa plena d’il·lusions i la gent de Girona presumim de poder tenir uns companys de viatge com ells. Els seus encerts són ben nostres també.
A la foto, un moment de la visita, amb la gent d'ASPID i els gironins visitadors. Ara els toca venir a ells. Una mica allà, i aquí...

Que tinguin sort, que tinguem sort

Avui comença el debat d'investidura del president del govern espanyol. S'obra la temporada política que segurament serà interessant. S'haurà d'estar molt pendent de les novetats que podria haver-hi en polítiques relacionades amb les persones discapacitades. En campanya vaig apuntar-me les coses que van dir els candidats i candidates. Hi ha un grapat de qüestions pendents. Sense anar més lluny, ahir la famosa Llei LISMI feia 26 anys i alguns temes encara no caminen, altres ho fan a peu coix. Pel que fa als compromisos els refresquerem la memòria cada vegada que convingui. Els desitjo a tots molta sort, que tots tinguem sort, per dir-ho d'alguna manera...

La Confederació ECOM al diari AVUI

(Diari Avui) http://www.avui.cat/ La Confederació Ecom Catalunya ha reclamat avui més accessibilitat en el transport públic barceloní perquè la distància entre l'usuari i el vehicle sigui inexistent i aquests usuaris puguin moure's en "igualtat de condicions". Després de felicitar Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) per les "millores" d'accessibilitat implementades a l'estació Sagrada Família de la Línia 5 del metro per reduir la distància entre l'andana i el comboi.La presidenta de la Confederació Ecom Catalunya, Maria José Vázquez, ha trobat a faltar aquest tipus de mesures en els vagons de Renfe, amb qui ha dit que la "interlocució és molt complicada". Ha demanat que tots els nous mitjans de transport públic acabats d'inaugurar, com l'AVE, compleixin amb aquestes necessitats, perquè, segons la seva opinió, el contrari és "intolerable". Vázquez ha fet una crida a les empreses perquè les persones amb discapac…

Imatges de l'Assemblea General de MIFAS

Algunes imatges de l'Assemblea General de Compromissaris de MIFAS, celebrada el passat dissabte dia 5 d'abril, a l'Hotel Carlemany de Girona. Vaig dir que penjaria algunes fotografies i aquí les teniu, no són massa bones, però hi surten alguns moments de la reunió.





L'Assemblea de MIFAS

Assemblea General de Compromissaris de MIFAS ahir dissabte dia 5 d’abril, a l’Hotel Carlemany de Girona ciutat. Gairebé 60 representants de les comarques gironines varen aprovar la gestió de la Junta Directiva de MIFAS i també del Patronat de la Fundació MIFAS de l’any 2007 i també van donar el vist-i-plau al programa de treball de 2008 amb el seu pressupost. Important dir que el grup MIFAS el 31 de desembre de 2007 donava feina a un total de 345 persones a través dels seus serveis i dels centres especials de treball que té, inclòs BASEDI, S.L. on només hi tenim una petita participació. Els Serveis d’Integració Laboral van incorporar a un total de 62 persones en empreses ordinàries, i els usuaris del centre ocupacional de Riudellots s’acosta a les 70 persones. La residència dóna servei a 32 persones i s’espera poder ampliar aquesta xifra en 4 places més pròximament.

Pel 2008 s’ampliaran les places ocupacionals perquè obrirem el Centre Pere Llonch a Vilafant (Alt Empordà) i també hi ha …

En Joan Soliguer

(Diari de Girona) El metge traumatòleg Joan Soliguer i Cabruja ha mort avui a Girona als 64 anys d'edat després d'uns anys lluitant contra el càncer. Nascut a Lloret de Mar, era traumatòleg, cirurgià ortopèdic i rehabilitador. Soliguer, que fa dos anys va rebre el Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Catalunya, també havia estat regidor de l'Ajuntament de Girona en el primer ajuntament democràtic, l'any 1979.



Hem sabut la notícia quan acabàvem l'Assemblea General de Compromissaris de MIFAS, avui a Girona, a l'Hotel Carlemany. M'ha sobtat. En Joan era un magnífic metge, però encara era millor persona. Col·laborador de MIFAS, sobretot en els seus inicis, era un home optimista i vitalista. La seva pèrdua serà molt sentida en el sector de la disminució física a Girona.

Vides minades

A Madrid hi ha una exposició que se'n diu "Vidas Minadas", on s'hi pot veure l'obra fotogràfica del periodista Gervasio Sánchez. Ens ensenya imatges de diferents llocs del planeta on les mines anti-persona han fet estralls. Penjo algunes fotografies que són realment impactants i on s'hi mostra la realitat de les persones que han de conviure amb la problemàtica física, i en llocs on sembla que tot plegat és més difícil. Segur que val la pena veure-la.

L'excés de cofoisme

Em fa ben poca gràcia la data d’inflació que ens venen i que està pel voltant del 4,6 per cent. Avui en el diari veig que hi ha un gràfic de l’augment real d’alguns aliments bàsics i surten amb unes xifres que res tenen a veure amb els ponderats promitjos que ens diuen, que ens fan creure. Segurament a l’hora de calcular la inflació tenen present altres elements; el preu de les neveres, les bateries de cotxe i també el sofà que està d’oferta a la botiga de la cantonada. Són maneres de calcular suposo, però la gent comença a tenir problemes per poder adquirir alguns productes; les puges són impresentables i sembla estrany que ningú no hi digui res. Existeix un cofoisme i un conformisme que comença a ser preocupant. Potser caldria que les autoritats econòmiques hi fessin alguna pentinada, alguna targeta groga, o vermella si calgués, no?

Nou domini

M'he tret el domini de http://www.quimbonaventura.com/ i per tant a partir d'ara aquest bloc també estarà disponible en aquesta adreça. L'adreça del bloc -la de sempre- no canvia, continuarà sent la mateixa com fins ara. De tota manera, la nova és més senzilla i més fàcil d'entendre. Gràcies per seguir en línia de tant en tant.
Estem mirant des de MIFAS de tirar endavant un petit curs, que tindria una jornada de duració per enganxar a molta gent en aquesta cosa dels blocs, i poder crear un entorn que parli de les nostres coses i de tot allò que ens agrada i preocupa. A veure si la gent s'anima. N'informaré quan tinguem la cosa muntada, més o menys.

La SPP

Em diuen que escrigui alguna cosa sobre la síndrome Post-Polio, a propòsit de les Jornades que varen fer-se a Girona el mes d’octubre, de mans de MIFAS i l’Institut Guttmann, i no sé massa com posar-m’hi. Davant de tot això, he trucat un amic que quan tenia tres anys va tenir polio i l’hi he demanat que em doni la seva opinió de tota aquesta qüestió, a veure que l’hi semblava, especialment la situació que viuen aquestes persones, les dificultats que tenen per exemple de treure’s una prestació d’invalidesa de la Seguretat Social, o els altres problemes que han tingut al llarg de la vida.

Quan vaig trucar a aquesta persona, va dir-me que era evident que una persona que havia tingut la polio fa anys, havia fet un esforç personal molt important al llarg de la seva vida, de manera addicional per entendre’ns. La dificultat física ha estat molt important i són persones que han desenvolupat tot tipus d’activitats; s’han integrat laboralment, han fet un esforç per viure i no sempre han tingut l…

I Dissabte, l'assemblea

Aquest proper dissabte tindrem Assemblea de Compromissaris de MIFAS, per donar compte de la gestió de 2007 i aprovar les propostes de 2008. Suposo que la gent voldrà parlar de la nova Llei de la Dependència, del programa pilot d’Assistent Personal que estem fent les entitats d’ECOM i també de totes aquelles coses que preocupen a la gent que té disminució física i viu a les comarques de Girona. La representació va per comarques, en funció del número de socis, fins a representar els gairebé 2.800 membres que la conformem. També parlarem de la nova imatge de MIFAS, que començarà amb la posta en marxa de la plana web de l’entitat que sortirà en una versió renovada en poques setmanes. Aprofitarem l’oportunitat anual de saludar a tota la gent que es mou en l’àmbit de MIFAS; a veure que dirà la gent..

Es ven tot