Ves al contingut principal

Celestino Corbacho

Escolto a la ràdio que el proper ministre de treball i seguretat social serà Celestino Corbacho, alcalde de l’Hospitalet i President de la Diputació de Barcelona. La segona ciutat de Catalunya qui l’ha vista i qui la veu, francament, i la notícia és interessant per la condició de ministre català en el govern de Madrid.

Corbacho és un home que coneix la feina de la Federació ECOM i el sector associatiu de Catalunya, i si realment agafa el Ministeri de Treball tindrà molt a fer en tot això que es diu, o en diuen polítiques socials, discapacitat inclosa. El 0,7 de l’IRPF (abans 0,52) és una de les qüestions que s’haurà de tractar amb ell, unes dotacions que han de ser transferides a les comunitats autònomes. El desplegament de la Llei d’Autonomia Personal i Dependència s’ha de fer en un mínim de condicions, evitant la frustració en la que estem a punt de caure, i convindria fer una mirada a les normatives en matèria de Seguretat Social per resoldre l’encaix de les persones amb discapacitat física; invalideses i jubilacions.

També seria convenient mirar-se bé el sistema associatiu i federatiu espanyol en matèria de discapacitat. L’actual sistema no ens convé, i algunes entitats estan en situació d’abús, perjudicant sense vergonya les viabilitats d'altres que són serioses. A Catalunya ho estem vivint d’una manera molt dura, massa dura darrerament. L’aproximació a Corbacho serà positiva per parlar de tots aquests problemes i d'altres temes que tenim a l’agenda. Jo el felicito, i a través d’ECOM esperem veure’l ben aviat. Molta sort i endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…