Ves al contingut principal

Dependència a la turca, article Diari de Girona, 12 de maig de 2008

Avui el Diari de Girona m'ha publicat aquest article que vaig escriure fa uns dies. En fi, les coses de la dependència tenen interès per les animalades que s'estan descobrint.

El dimarts de la setmana passada vaig anar a dormir amb molt de mal de cap i el dimecres al matí al llevar-me vaig veure que alguna cosa passava. La qüestió està que des de llavors parlo i entenc perfectament el turc. Mai m’hi havia trobat. És una cosa molt estranya i admeto que estic una mica preocupat. La poesia turca, per exemple, està centrant el meu interès d’una manera inesperada. Sense adornar-me’n m’he fet amb els clàssics de la literatura d’aquell país i estic tot el dia enganxat a la viquipèdia, la versió turca naturalment.

Ahir vaig dir-ho al metge de capçalera i m’ha receptat un medicament que és nou i que de moment no ha fet cap efecte. No tinc cap inconvenient en tenir un domini absolut sobre el turc, que és molt interessant, sinó en poder entendre el funcionament de la llei de l’autonomia personal i la dependència. Llegint les instruccions del medicament no posa enlloc que t’ajudi a entendre allò que és difícil d’aprendre, però sembla que amb el temps hi pot ajudar una mica. El metge m’ha dit que hi torni la propera setmana, que vol veure la cara que faig.

Vivint com visc en aquest país, seria lògic que entengués aquesta llei, encara que passin coses estranyes, com ara que cobris 0,99 euros al mes, situació viscuda per un company de Barcelona. També una amiga de Girona no entén que fa uns mesos l’hi concedissin un complement de 89 euros per compensar la seva pensió de misèria i ara per cobrar l’ajuda a la dependència els hi descomptin novament. Està feta un embolic.

Jo l’he telefonada per explicar-li la meva malaltia amb la llengua turca i encara s’ha quedat més amoïnada del que estava. -Només falta que m’aixequi un matí d’aquests parlant alguna cosa estranya, i amb la pensió que tinc, m’ha dit ella...- També l’hi han receptat les mateixes pastilles que a mi.

M’han dit que tingui paciència. Diuen que amb la cosa turca no saben massa bé que hi podran fer, però que en poques setmanes podré entendre perfectament la llei de la dependència i totes les seves magnífiques prestacions. El metge m’ha demanat que tingui una mica de fe, que els medicaments avancen molt de pressa i el que estic prenent és una cosa potent i que m’ajudarà.

He pensat que també podria dir-ho a la gent del Departament d’Acció Social i Ciutadania, però em penso que estan molt ocupats en altres prioritats; potser hi trucaré passat l’estiu a veure si en fan un cop d’ull. Mentrestant i per passar l’estona ja he fet diverses subscripcions als diaris d’Istambul i també d’Ankara. Ja sé llegir l’horòscop i tot!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.