Ves al contingut principal

El circuït i la veïna que no va coixa

Surto de casa, miro de no atropellar a ningú quan faig stop per poder sortir del garatge. Poso la ràdio; surt la COPE. Espero que el semàfor sigui vermell per treure el nas i sortir. El semàfor està davant de casa i quan està en verd els cotxes passen molt de pressa. Surto a la dreta. A la COPE criden, però no sé què diuen. Travesso el carrer la Creu i després Emili Grahit. Parc de les casernes. Semàfor vermell altre cop. Trec la COPE i poso Catalunya Ràdio; tampoc sé què diuen. En Bassas és més tranquil, més recomanable per conduir. Passo per davant del mini Corte Inglés que tenim aquí. Baixo a la dreta per passar sota el pont de la via i arribar a l’avinguda de Sant Narcís. Valladolid a la dreta, travesso Empúries fins a Rosselló, per girar a l’esquerra i tornar a Empúries. Sense aparcament per a disminuïts. La senyora de la neteja de la farmàcia hi aparca sovint, perquè té el marit coix i es pensa que això li dóna dret a tenir aparcament, encara que vagi sola. Sempre va sola i la targeta d’aparcament que la fa servir sense contemplacions. Té la cara dura d’aparcar davant i al costat de l’associació. Tinc ganes de que un dia vagi coixa de veritat i s’assabenti del que vol dir caminar malament.

No trobo aparcament com deia i dono la volta, passant altre cop per l’avinguda Sant Narcís, agafant València i procurant trobar un petit espai que serveixi per encabir-hi el meu pobre Peugeot. Surto del cotxe xino-xano, i veig a la senyora de la neteja de la farmàcia que té un caminar fantàstic que surt de la seva plaça d’aparcament reservada per a minusvàlids. Uns quants i jo mateix ens hi veiem un bull per aparcar cada dia en aquell barri, i ella tota estarrufada fa un abús de les normes, i també de l’encanteri de l’Ajuntament de Girona que no pot, o no vol resoldre una cosa ben senzilla. Jo vaig a MIFAS a passar-hi una estona cada dia, no hi treballo, però quan hi vaig passo pel camí descrit i m'hi trobo aquestes pedretes en forma de joia. Lògicament no la saludo i procuro fer cara d’emprenyat, és el que puc fer. Quan torno del cafè que faig a la cantonada, veig les coses d’una altra manera. Què hi farem!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…