Ves al contingut principal

Els bars de Girona i les barreres

L’associació gironina MIFAS, juntament amb l’Ajuntament de Girona I l’Associació d’Hostaleria de Girona han dut a terme, durant els anys 2006 i 2007, un estudi del nivell d’adaptabilitat dels bars i restaurants de la ciutat de Girona. Ara, per tal d’identificar d’una manera gràfica i visible per als clients d’aquests establiments, si el local és o no adaptat, han dissenyat unes enganxines que es col•locaran a l’entrada de cadascun dels bars i restaurants de la ciutat com a distintiu d’establiment adaptat.

Aquest estudi, la idea del qual va sorgir dins el projecte Equal, d’iniciativa comunitària europea, ha consistit en la realització de visites in situ a cadascun dels establiments de la ciutat de Girona per tal de poder verificar el nivell d’adaptació i realitzar la recollida de dades. Les visites han estat realitzades per una persona amb mobilitat reduïda, i usuària de cadira de rodes, i una educadora social de MIFAS. En el cas d’establiments que no estaven adaptats, se’ls ha informat del servei gratuït de Suport Tècnic d’Assessorament per a la Supressió de Barreres Arquitectòniques que ofereix MIFAS per tal de convidar-los a plantejar-se l’adaptació del local.

En total s’han realitzat 301 visites a bars i restaurants, dels quals un 47% no estan adaptats, el 33% estan semiadaptats, el 18% sí estan adaptats i un 2% no han volgut col•laborar en aquesta iniciativa.

La voluntat de l’associació MIFAS i de l’Associació d’Hostaleria de Girona és ara continuar fent un seguiment de l’estat d’aquests establiments per poder anar registrant aquells que vagin adequant les seves instal•lacions segons la normativa vigent i mantenir així actualitzat el llistat de bars i restaurants adaptats de la ciutat de Girona.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.