Ves al contingut principal

Sequeres i dependència

En aquest país tothom està pendent de si plou o no. Els programes més vistos de la televisió són aquells que hi surten alguns homes o dones del temps per explicar allà on hi cauen quatre gotes, el nivell d’embassament dels pantans; especialment de les conques internes, i la majoria de la gent té coneixements tècnics mitjans sobre la qüestió que més preocupa en aquests moments a Catalunya. El meu pare quan em truca, em diu si en el riu hi baixa més aigua que ahir, i que abans d’ahir i si les fonts del poble ragen més o menys.

També fem excursions als pantans, per veure el nivell, el baix nivell que tenen en aquests moments i on tothom comenta que en algunes ocasions l’han vist pitjor, a dalt de tot en altres, deixant les comportes obertes fins i tot. La sequera és un problema nacional de primer ordre. Enmig de les altres notícies també han sortit coses estranyes i curioses, com ara un home de Barcelona que rebrà 0,99 euros al mes com ajuda a la dependència. La llei de la dependència necessita un transvasament de calers i de gent competent que hi treballi una mica de debò. La sequera en la seva aplicació és immensa també i en aquest cas no n’hi ha prou en fer pregàries a la verge de Montserrat. Tampoc hi ha radars meteorològics que ens indiquin que els gestors d’aquesta norma tenen alguna il·luminació divina que permeti –al menys de moment- no acollonar al personal. Estem en un país que hi predominen les sequeres, de tota mena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.