Ves al contingut principal

Dependència, pim pam pum

Informació publicada avui a Diari de Girona. No ho penjo pas tot perquè diuen més o menys el de sempre. En negreta el que va dir el president de MIFAS, que em sembla destacable. De tota manera el que diu ara la Consellera és la demostració que tot plegat és un desori. A la foto, la Carme Capdevila i l'amic Jordi Tudela, del PRODEP, organisme que se'n cuida de tot aquest marramau.

La Llei de la dependència va celebrar ahir el seu primer aniversari emmig de novetats i crítiques. Les dades són evidents: poc més d'una quarta part de les persones que han demanat les ajudes a la dependència les estan cobrant actualment. En xifres globals, això vol dir que 73.000 persones de tot Catalunya han sol·licitat aquesta prestació però només l'han començat a cobrar 13.000. Davant d'aquestes circumstàncies, la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila (ERC), va anunciar que la Generalitat garantirà a totes les persones grans dependents una prestació mínima del 25% de l'import que els correspondria. A més, va afegir que Catalunya serà la primera comunitat que regularà la figura de l'assistent personal, a la qual podran acollir-se només els grans dependents que desenvolupin activitats regulars i contínues laborals o educatives.

Tot això, però, no ha servit per calmar els ànims de les associacions de discapacitats. A les comarques gironines, el president de MIFAS, Pere Tubert, va reiterar ahir que estan molt decebuts amb el desplegament de la llei. Tubert va assenyalar que les ajudes que s'han donat han estat molt petites, i va considerar que els anuncis fets ahir per la consellera només serviran per "maquillar" la situació. "Són mesures espectaculars per fer callar la gent i per fer oblidar la mala imatge que han donat fins ara, però no serà una solució efectiva", va assenyalar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.