Ves al contingut principal

Fins i tot El Punt

El diari El Punt publica aquest editorial en el dia d'avui. La cosa deu ser força seriosa. Ho titula; Un inici decebedor de la llei de la dependència.

La llei de la dependència compleix el primer any d'aplicació amb un balanç innegablement decebedor, a causa de la lentitud en la concessió dels ajuts i en la regulació d'alguns dels aspectes que han d'acabar convertint la normativa en un instrument absolutament decisiu amb vista a la millora de la qualitat de vida de milers de ciutadans dependents i de les seves famílies. A Catalunya, només un 18% dels sol·licitants estan rebent algun dels ajuts previstos per la llei, i ja hi ha més de 23.000 persones reconegudes com a grans dependents en llista d'espera. Les dades facilitades dimecres per la consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, no han fet més que reforçar els arguments de les entitats que, des de fa mesos, han denunciat la lentitud d'un sistema que encara és lluny de cobrir les lògiques expectatives creades a l'entorn de la llei, probablement la més important de totes les aprovades durant la legislatura passada en matèria social.

Sembla evident que la complexitat dels canvis imposats per la normativa ha abocat el sistema a un col·lapse que trigarà temps a resoldre's. Per algun motiu, segurament lligat a la imminència de les eleccions generals, el govern espanyol i els autonòmics van apostar per posar la llei en marxa sense tenir a punt tots els recursos necessaris per garantir l'eficàcia del servei. A això se li diu començar la casa per la teulada, i això, tractant-se d'una qüestió tan sensible com és l'atenció a les persones dependents, només es pot traduir en decepció i en ràbia. Aspectes clau com ara la regulació de la figura de l'assistent personal o la millora de la definició de determinades incompatibilitats entre alguns dels serveis previstos no han passat de ser projectes dotze mesos després de l'aplicació de la llei. No és moment de buscar responsables. El que cal és trobar solucions i aplicar-les amb la màxima urgència.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…