Ves al contingut principal

Valencians i Catalans

Em preocupa una mica el distanciament constant entre València i Catalunya. És una d’aquestes coses que no acabo d’entendre del tot. Mai he vist que les dues comunitats, regions o com diantre en vulguin dir fossin capaces d’ajuntar-se per treballar conjuntament en temes essencials. Els valencians i els catalans intensifiquen contactes, diu el diari quan parla del finançament que s’ha de negociar amb Madrid. Ni que fossin les dues Corees separades per una línia estúpida d’aquelles que permeten tenir una guerra freda i així poder viure de la tabola un grapat de gent; exèrcits, seguretats, i tots els etcèteres del món.

Els valencians i catalans haurien de donar-se la mà sempre. És igual qui mani i de la manera que mani. Els valencians han de tenir bones carreteres i bons trens que vagin a Catalunya i després a Europa, no han d’estar tant pendents de l’epicentre de la península, igualment els catalans. Si anéssim junts en la majoria de temes serien dues “el que siguin, o el que vulguin ser” molt fortes, molt potents. Sóc partidari de recuperar ponts i camins i deixar que la gent sigui allò que vol ser. Partidari d’anar junts i trencar barreres existents que no permeten o no ens deixen veure les veritables oportunitats de ser veïns. Res, que m’agradaria que aquesta història anés d’una altra manera, seria lògic, res més. De fet acabo d'escriure aquesta "parrafada" després de parlar per telèfon amb la meva neboda petita que és valenciana, suposo que una bona influència... De foto hi poso el desagradable peatge que un troba abans d'arribar a Sagunt i que només no és car; és senzillament un atracament..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…