Ves al contingut principal

Valencians i Catalans

Em preocupa una mica el distanciament constant entre València i Catalunya. És una d’aquestes coses que no acabo d’entendre del tot. Mai he vist que les dues comunitats, regions o com diantre en vulguin dir fossin capaces d’ajuntar-se per treballar conjuntament en temes essencials. Els valencians i els catalans intensifiquen contactes, diu el diari quan parla del finançament que s’ha de negociar amb Madrid. Ni que fossin les dues Corees separades per una línia estúpida d’aquelles que permeten tenir una guerra freda i així poder viure de la tabola un grapat de gent; exèrcits, seguretats, i tots els etcèteres del món.

Els valencians i catalans haurien de donar-se la mà sempre. És igual qui mani i de la manera que mani. Els valencians han de tenir bones carreteres i bons trens que vagin a Catalunya i després a Europa, no han d’estar tant pendents de l’epicentre de la península, igualment els catalans. Si anéssim junts en la majoria de temes serien dues “el que siguin, o el que vulguin ser” molt fortes, molt potents. Sóc partidari de recuperar ponts i camins i deixar que la gent sigui allò que vol ser. Partidari d’anar junts i trencar barreres existents que no permeten o no ens deixen veure les veritables oportunitats de ser veïns. Res, que m’agradaria que aquesta història anés d’una altra manera, seria lògic, res més. De fet acabo d'escriure aquesta "parrafada" després de parlar per telèfon amb la meva neboda petita que és valenciana, suposo que una bona influència... De foto hi poso el desagradable peatge que un troba abans d'arribar a Sagunt i que només no és car; és senzillament un atracament..

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.