Ves al contingut principal

Encreument

El passat divendres, quan tornava de dinar d’Aiguaviva i a l’alçada de Vilablareix vaig creuar-me amb el meu antic cotxe. No vaig veure ben bé qui el conduïa, no va quedar-me clar si era un home o una dona, perquè al veure el meu excotxe vaig centrar-me únicament en llegir-li la matrícula. No ens varem dir res, tampoc va haver-hi temps. No sé si ell va veure'm a mi. Aquestes situacions sempre són complicades. Quan deixes un cotxe vell i reculls el nou, un té un estrany problema de consciència que és difícil d'explicar.

Al llarg de la meva vida n’he tingut uns quants, però amb aquest últim varem arribar a tenir una bona simbiosi, degut a les llargues estones que estàvem junts. Molta carretera, de vegades en companyia, però nosaltres sempre junts.

Vaig decidir partir peres amb el meu cotxe, quan se li va detectar una artrosi estranya que va derivar en forts atacs de reuma. Eren situacions insuportables. El cotxe em tenia enveja i acabava tenint tot allò que jo patia. El mecànic no sabia què dir-me, quan jo estava convençut que era un clar trastorn de personalitat. La cosa va complicar-se quan a l’alçada de Tarazona (Saragossa) em va deixar enmig de la carretera amb la vella excusa de la bateria. Era un toc d’atenció que vaig detectar ràpidament.

L' única cosa que puc dir de l’avistament de l’altre dia era que anava net i arreglat. Espero que el seu nou propietari no vagi coix i els reumes i altres traumes que tenia el cotxe s’hagin esvaït, encara que sigui temporalment.

Comentaris

Bep ha dit…
Chapeau noi. M'has alegrat el matí...

Lo Bep.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…