Ves al contingut principal

El bloc d'en J.V.

L'amic i company de MIFAS, J.V. ha fet un post en el seu bloc que parla dels diners de butxaca que deixen a la gent que està en una residència. Ho explica molt bé i l'encerta de ple. Faig una copiada perquè s'ho val:

Els poders públics van prometre que els serveis socials s’universalitzarien, és a dir, que deixarien d’adreçar-se només als més pobres i que passarien a ser també per a les classes mitjanes. S’ha complert el que es prometia? Diria que a mitges. És cert que ara tothom, sense distinció d’ingressos, té dret als serveis socials. Però hi ha una trampa: si no ets pobre, et fan pobre. Un cas molt evident és el de les quotes dels usuaris de residència: la Generalitat ha establert unes aportacions que poden privar-los de tots els seus ingressos, excepte una petita quantitat, igual per a tothom, que se’ls garanteix com a “diners de lliure disposició” (també s’anomenen “diners de butxaca”) per a les seves despeses personals. Aquest any els deixen amb 190 euros al mes.Podria dir-se que l’administració els fa pobres. En primer lloc, 190 euros al mes és una quantitat insuficient perquè una persona jove pugui portar una vida normal. Intenteu-ho, veureu com gasteu més. En segon lloc, no és lògic fixar una quantitat idèntica per a tothom, sense deixar possibilitats d’aconseguir més ingressos. Si un usuari té la pensió mínima –miserable– no contributiva, es queda amb 190 euros; si té una pensió millor, es queda amb 190 euros; si treballa i té un sou mileurista, es queda igualment amb 190 euros. Res del que faci no li permet millorar la seva situació.

Crec que aquest sistema de pagament és una perversió de la idea d’igualtat. Les persones, fins i tot les que tenen limitacions, no han de resignar-se a què “els visquin la vida”, sinó que han de prendre les regnes de la seva existència, superar-se contínuament, fixar-se reptes nous i més alts cada vegada, no renunciant a realitzar-se plenament. L’actual govern d’esquerres podria assumir-ho, perquè les esquerres no han pretès mai defensar la igualtat absoluta, ni tan sols en el comunisme de Stalin. Es pot defensar la igualtat progressiva, o la igualtat d’oportunitats, però s’ha de deixar un marge a la llibertat de l’individu. Altrament es perverteix la idea d’igualtat.Un últim apunt: aquest any els diners de butxaca han pujat, respecte a l’any anterior, menys que l’IPC de 2007. Per tant, la capacitat adquisitiva ha disminuït. Si abans els usuaris de residència eren pobres, ara encara ho són més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…