Ves al contingut principal

El garatge de casa

Amb això del Google Earth faig unes passejades molt originals. Ahir vaig tenir la idea d’anar-me’n a sota meu, és a dir allà on aniria si baixant pel garatge de casa meva continués fins al final, fins a tornar a sortir després d’haver travessat en línia recta tot el planeta. Una tirada de 20.000 quilòmetres més o menys. I què vaig trobar-hi? Aigua i més aigua. I una mica més enllà també més aigua. Per tocar a terra hauria de fer el clot a Madrid que sortiria en un poble remot de Nova Zelanda. M’emprenya una mica això de què a sota d’un hi hagi només aigua, bàsicament pel reuma, clar. També em fa gràcia que a Madrid no tinguin mar ni capgirant el món. No sé si m’explico.

Després vaig pensar que per Internet podria fer una reserva per arribar-m’hi, un viatge realment llarg (no anar-hi per sota té els seus inconvenients..) i vaig descobrir que havia de fer moltes escales tècniques, això que en termes aeris en diuen Stops. Una veritable pena descobrir això sí, que per anar a sota casa meva, encara que només hi hagi aigua, hagi de passar necessàriament per l’aeroport de Madrid, per la famosa T4. Em va fer mandra només de pensar-hi, de manera que quan tingui temps, començaré a gratar el terra de l’aparcament de casa. Procuraré fer-ho en silenci i amb molta discreció.

Comentaris

Anna ha dit…
Quim, deixa els ibuprofens.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…