Ves al contingut principal

Guirigall

Amb l’amic XJF decidim anar a sopar, a fer un entrepà a uns dels bars habituals, el 106 (sense barreres, per cert, tot a peu pla) i allà ens hem trobat amb un guirigall impressionant amb el partit Espanya-Rússia. Abans d’anar-hi i just quan he aparcat el cotxe, veig que al balcó d’un meu amic hi ha penjada una bandera, amb toro inclòs. Dins del bar, amb l’entrepà de llom i una coca cola, la gent estava contenta. Espanya ha guanyat i nosaltres hem tingut la sort de poder viure per veure-ho. El futbol no m’agrada gaire, jo diria, tot i que serveix per no haver de pensar en les coses que són importants, i això està bé.

Futbolísticament
parlant suposo que Espanya ha jugat bé, tot i que sóc dels que no sap veure un fora de joc; tampoc hi poso gaire interès. El que sorprèn realment és veure una afició desconeguda a Girona, vaja, almenys jo no la coneixia. No sóc massa partidari de barrejar passions d'aquests tipus i sopant encara menys.


Comentaris

bertu ha dit…
suposo que molta gent, igual que jo, es mou per proximitat. I de moment, la selecció més pròxima és l'espanyola. A més, crec que influeix molt el tipus de jugador que la forma, gent com l'Iker que els veus bona gent i no simbols xulescs o prepotents com els antics Hierros, Rauls, Gutis, etc...

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.