Ves al contingut principal

Innocents

Comencen a parlar-nos a vegades com si les entitats de disminuïts fóssim els responsables de l’estat en què es troben les persones afectades, quan tenen un problema, quan tenen o existeix una emergència. Sovint, millor dit, sempre tiren de les organitzacions per resoldre situacions francament complicades, i quan les coses van malament queda el recurs de dir que el col·lectiu està desorganitzat, que no funciona, que no vol fer-se responsable de no sé què... i altres expressions que permeten fugir d'estudi els veritables responsables.

Arribats uns i altres en aquest punt tant difícil de torejar, penso que convé deixar clar que les responsabilitats del benestar dels ciutadans és funció única i exclusiva dels poders públics, de les administracions públiques; locals, provincials, autonòmiques (nacionals), estatals (de l’estat qui en tingui) i també d’àmbit europeu si convé, ben bé que paguen l’AVE i altres coses.

I les entitats? Les entitats col·laboren, faciliten, ajuden i si poden resolen –lògicament- el que pugui anar venint. Si un tren no arriba, a ningú se li acut demanar responsabilitats a l’associació de ferroviaris i aficionats a la via estreta, per posar un exemple. Si en un país no hi ha residències per a minusvàlids, la culpa no és de les associacions, ni tampoc de les fundacions i les entitats del sector. És de qui li toca fer-les. Nosaltres podem ajudar i procurar que les coses vagin bé, més bé o fins i tot millor, però el sector social, la societat civil no n’és la màxima responsable.

Ara mateix vivim en un moment en què fer coses no és senzill, certes dificultats no previstes, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha, existeix, una clara desorientació generalitzada que preocupa bastant la gent que necessita un servei especialitzat determinat. Aprofito aquest escrit per proclamar la innocència absoluta de les entitats del nostre sector, davant les situacions que vénen i que poden venir, la innocència davant les sotragades i les lamentacions que van arribant, i que de lluny es veuen de fa temps que aniran caient.

Els que manen n'haurien de ser més conscients de tot això. No s'haurien d'aprofitar de les entitats que durant els darrers anys els hem fet la feina o en qualsevol cas dissimular una mica i canviar l'estil, i entre tots fer un cop d'ull a les funcions que a cadascú li pertoquen.

Comentaris

Anna ha dit…
Sé de què parles, Quim. Avui especialment. Espero que algun dia algú se n'adoni.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.