Ves al contingut principal

Innocents

Comencen a parlar-nos a vegades com si les entitats de disminuïts fóssim els responsables de l’estat en què es troben les persones afectades, quan tenen un problema, quan tenen o existeix una emergència. Sovint, millor dit, sempre tiren de les organitzacions per resoldre situacions francament complicades, i quan les coses van malament queda el recurs de dir que el col·lectiu està desorganitzat, que no funciona, que no vol fer-se responsable de no sé què... i altres expressions que permeten fugir d'estudi els veritables responsables.

Arribats uns i altres en aquest punt tant difícil de torejar, penso que convé deixar clar que les responsabilitats del benestar dels ciutadans és funció única i exclusiva dels poders públics, de les administracions públiques; locals, provincials, autonòmiques (nacionals), estatals (de l’estat qui en tingui) i també d’àmbit europeu si convé, ben bé que paguen l’AVE i altres coses.

I les entitats? Les entitats col·laboren, faciliten, ajuden i si poden resolen –lògicament- el que pugui anar venint. Si un tren no arriba, a ningú se li acut demanar responsabilitats a l’associació de ferroviaris i aficionats a la via estreta, per posar un exemple. Si en un país no hi ha residències per a minusvàlids, la culpa no és de les associacions, ni tampoc de les fundacions i les entitats del sector. És de qui li toca fer-les. Nosaltres podem ajudar i procurar que les coses vagin bé, més bé o fins i tot millor, però el sector social, la societat civil no n’és la màxima responsable.

Ara mateix vivim en un moment en què fer coses no és senzill, certes dificultats no previstes, per dir-ho d'alguna manera. Hi ha, existeix, una clara desorientació generalitzada que preocupa bastant la gent que necessita un servei especialitzat determinat. Aprofito aquest escrit per proclamar la innocència absoluta de les entitats del nostre sector, davant les situacions que vénen i que poden venir, la innocència davant les sotragades i les lamentacions que van arribant, i que de lluny es veuen de fa temps que aniran caient.

Els que manen n'haurien de ser més conscients de tot això. No s'haurien d'aprofitar de les entitats que durant els darrers anys els hem fet la feina o en qualsevol cas dissimular una mica i canviar l'estil, i entre tots fer un cop d'ull a les funcions que a cadascú li pertoquen.

Comentaris

Anna ha dit…
Sé de què parles, Quim. Avui especialment. Espero que algun dia algú se n'adoni.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…