Ves al contingut principal

La llei de la in-dependència

Avui en el Diari de Girona hi ha un article que ha escrit la presidenta de l'associació gironina d'Infants Valents, Helena Rodríguez. La felicito per la seva claretat.

Molta gent em pregunta com es resoldrà el garbuix que han muntat amb la llei de dependència. I, sempre responc el mateix: no en tinc ni idea perquè els grans responsables de la Generalitat tampoc sabem com sortir-se'n.Les famílies estem realment cansades de sentir respostes sense sentit i amb poca sensibilitat, tenint en compte que estan parlant i tractant amb problemes socials molt greus.Els Infants Valents treballa per a la mainada discapacitada i per a les seves famílies i, de cap de les maneres, ells i elles no tenen la culpa de tenir dificultats i, que necessiten una persona al costat per ajudar-los, contínuament. Bàsicament, la llei sobre la protecció a la infància especifica que cap infant serà discriminat per les seves necessitats bàsiques: educació, família, sanitat, serveis socias, lleure, justícia, etc. I doncs, què passa amb la llei de dependència?

Doncs que donen excuses impròpies i contràries a l'esmentada llei sobre la infància. Ells mateixos es contradiuen i manifesten una falta de respecte i de consideració a un col·lectiu de persones que tenen dificultats i, també, a les seves famílies, que han de tirar endavant com poden.També he sentit moltes vegades comentaris que em diuen el següent: "fins que no he entrat directament dins el món de la discapacitat, no tenia ni idea de les dificultats i de la gran força moral que cal tenir per viure el dia a dia". Cal arribar a aquests extrems per entendre tota la problemàtica d'aquest col·lectiu d'afectats? Suposo que els alts càrrecs del Departament d'Acció Social i Ciutadania tenen prou estudis universitaris com per entendre-ho i crec que no els cal estar directament vinculats amb la problemàtica d'aquestes famílies.

Espero i desitjo que la llei de dependència es desencalli, que serveixi, veritablement, per ajudar la mainada amb dificultats i les seves famílies. Espero i desitjo que mai més se'ns falti al respecte i consideració que ens mereixem i que fins ara no s'ha complert, tal com s'esmenta a la llei sobre protecció a la infància. I espero i desitjo fer un escrit on pugui expressar l'agraïment a les administracions per ajudar-nos a tirar endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…