Ves al contingut principal

La llei de la in-dependència

Avui en el Diari de Girona hi ha un article que ha escrit la presidenta de l'associació gironina d'Infants Valents, Helena Rodríguez. La felicito per la seva claretat.

Molta gent em pregunta com es resoldrà el garbuix que han muntat amb la llei de dependència. I, sempre responc el mateix: no en tinc ni idea perquè els grans responsables de la Generalitat tampoc sabem com sortir-se'n.Les famílies estem realment cansades de sentir respostes sense sentit i amb poca sensibilitat, tenint en compte que estan parlant i tractant amb problemes socials molt greus.Els Infants Valents treballa per a la mainada discapacitada i per a les seves famílies i, de cap de les maneres, ells i elles no tenen la culpa de tenir dificultats i, que necessiten una persona al costat per ajudar-los, contínuament. Bàsicament, la llei sobre la protecció a la infància especifica que cap infant serà discriminat per les seves necessitats bàsiques: educació, família, sanitat, serveis socias, lleure, justícia, etc. I doncs, què passa amb la llei de dependència?

Doncs que donen excuses impròpies i contràries a l'esmentada llei sobre la infància. Ells mateixos es contradiuen i manifesten una falta de respecte i de consideració a un col·lectiu de persones que tenen dificultats i, també, a les seves famílies, que han de tirar endavant com poden.També he sentit moltes vegades comentaris que em diuen el següent: "fins que no he entrat directament dins el món de la discapacitat, no tenia ni idea de les dificultats i de la gran força moral que cal tenir per viure el dia a dia". Cal arribar a aquests extrems per entendre tota la problemàtica d'aquest col·lectiu d'afectats? Suposo que els alts càrrecs del Departament d'Acció Social i Ciutadania tenen prou estudis universitaris com per entendre-ho i crec que no els cal estar directament vinculats amb la problemàtica d'aquestes famílies.

Espero i desitjo que la llei de dependència es desencalli, que serveixi, veritablement, per ajudar la mainada amb dificultats i les seves famílies. Espero i desitjo que mai més se'ns falti al respecte i consideració que ens mereixem i que fins ara no s'ha complert, tal com s'esmenta a la llei sobre protecció a la infància. I espero i desitjo fer un escrit on pugui expressar l'agraïment a les administracions per ajudar-nos a tirar endavant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.