Ves al contingut principal

La Tuna vol anar a Madrid

Ja fa unes setmanes que el meu pare va advertir-me que la gossa enraonava, que deia paraules curtes; Sí, No, el pinso no m’agrada, vull anar a fer un tomb, etc. però jo mai vaig agafar-m’ho seriosament. Avui, no obstant, he tingut una llarga conversa amb la Tuna i m’he quedat molt impressionat. Enraona de veritat i està aprenent paraules noves d’una manera molt ràpida i eficaç.

Hem quedat –després de parlar-hi una bona estona i d’explicar-li la situació- que l’any vinent anirà a Madrid a representar Girona a l’assemblea de COCEMFE, perquè per anar-hi només es requereix tenir un domini del Sí i poca cosa més. Ella m’ha dit que era una gossa i que d'això se’n donarien compte ràpidament. He replicat dient que no és tant senzill, que allà sempre i quan parli poc quedarà bé, i que estan acostumats a veure coses d’aquest estil. Li he explicat que els cecs tenen una fundació per a minusvàlids i una altra per gossos pigall i que no és gaire estrany que de vegades hi hagi confusions. Sempre m’han semblat espavilats els cecs, m’ha dit ella.

La Tuna (En realitat és diu Tuna M.CR de JB) anirà a Madrid i ara tinc por de quedar malament, perquè aprèn molt de pressa i dintre d’un any pot tenir més vocabulari del que és necessari per assistir a un acte d’aquest tipus. Ja es veurà. De moment i perquè pugui entendre la situació li he recomanat un llibre; La Revel·lió dels Animals d’Orwell i una pel·lícula; El Planeta dels Simis. No sé que passarà, de moment la Tuna està encantada amb la proposta.

Comentaris

Anònim ha dit…
Recomana-li a la Tuna, de la meva part, que no vagi a COCEMFE a Madrid.

Ja n'hi ha prous de gossos als organs de direcció.
anna ha dit…
Caram, Josep, com et passes! Ara, que ja posats, podries haver utilitzat la nova nomenclatura gossos i gosses.

Els directius de COCEMFE més que parlar, lladren, això sí que ho tenen. Diuen coses com: "guau guau guuuuuuau guau guau guau" (no duen bup perquè són estrangers) i traduït vol dir: "esto es exactamente lo que hay".

Ànim, Tuna, estem amb tu! Tuna for president!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.