Ves al contingut principal

Males veïnes

Les dues ratetes van arribar juntes. Viuen en el mateix edifici; la que està de cara viu a la quarta planta i la que està de cul viu a la segona, i més o menys tenen idees semblants, o això expliquen. Una és més independent i l’altra és més socialdemòcrata per dir-ho d’alguna manera. Ens expliquen que el problema és que entre elles hi ha molt mala relació. No es parlen, no es telefonen, no es visiten, no es coordinen, tampoc s’escriuen i quan poden es trepitgen. És difícil o molt difícil trobar una fotografia que estiguin juntes, però jo amb gran habilitat o molta sort n’he aconseguit fer una en exclusiva i per aquest bloc.

Amb aquesta fotografia es demostra que no hi ha gaire Acció i tampoc massa bona Ciutadania. Una pena. La Lluna i la Sol van deixar-se retratar ahir a la tarda, de la mà de la seva propietària que les va telefonar a totes dues per veure si posen una mica d’ordre en el niu que viuen, que és gran, però tampoc tant. És complicat enraonar-hi, i són de mal convidar, deuen tenir por de les urpes dels gats, dels que no són gaire manyacs. En fi, són dues ratetes que escombraven l’escaleta...

Comentaris

Anna ha dit…
Com diries tu, Quim, 'fa de mal arreglar aquesta situació' els animalets és el que tenen, no sempre són amics. La Puça i el Txapi (el gat de ma mare i el gos de la meva cunyada respectivament) tampoc no s'entenen. Jo crec, però, que l'enemistat de la Puça i el Txapi està més justifcada, perquè són d'espècies diferents i no tenen afers en comú. No sé, potser en Félix Rodríguez de la Fuente hi podria dir alguna cosa al respecte... Cridem tots junts: 'Amigo Félix!!!' (a veure si ens sent i ens ho arregla des del cel).

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.